Gistologiya, stitologiya va

Rasm 6.11. Bilvosita osleogenez (sxema).
A ,R.V ,G - ostcogenez davrlari; 1-naysimon suyakning birlamchi 
to g 'a y m odeli, 2-to g 'ay usti pardasi, 3-tog ay to'qim a, 4-perixondral 
suyak m anjetkasi. 5-suyak usti pardasi, 6-tog‘ay hujayralarining 
usUmlari, 7-pufaksim on hujayralar zonasi, 8-differensiallanuvchi 
ostcoklustli (9) va qon kapillyarli (10) tog‘ayga o ‘sib boruvchi 
mezen.xiina, 11-osteoblastlar, 12-enxondral hosil bo'lg an suyak 
to'q im asi, 13-epifi/.dagi suyaklanish nuqtasi (qizil strelka).
Y angidan hosil 
bo lgan o steo b lastlar o h ak lan g an to g 'a y
to 's in la ri ustida su y ak to 'q im a sin i hosil qiladi. S uy ak to 'q im a ­
sin in g to g 'a y ichida hosil b o 'lish ig a
endoxondralyoki enxondral
suyaklanish
dcy ilad i. E ndoxondral su yaklan ish n a tija sid a d a g 'a l 
to lali suyak hosil b o 'la d i. U perixondral k o 'p a y a y o tg a n su y ak d an
shu bilan farq q ifid ik i. uning tarkibida o h ak lan g an h u jay ra lararo
to g 'a y m o d d a sin in g qoldiqlari saqlanib qolgan b o 'la d i. A m m o bu 
su y ak u zo q turm aydi. M ezenxim a (kam d iffe ren siallash g a n ) 
h u jay ra larid an takom il etg an osteo k last h u jay ra lari ho sil b o 'lg a n
suyakni em ira boshlaydi.
221

---

E n x o n d ra l su y a k t o ‘q im a sin in g p arch alan ish i n a tija sid a kalta 
b o 's h liq la r v a c h u q u rc h a la r p ay d o b o 'la d i v a u la r b irlash ib . su y ak
k o 'm ig i u c h u n b o 's h liq hosil qiiad i. Q on to m irla r a tro fid a
p a rc h a la n a y o tg a n d a g 'a l to lali su y ak o 'r n id a o s te o b la st h u ja y ra la r 
k o n tse n trik p la stin k a la r hosil q ila b o sh lay d i. U la r m a ’lum tartib d a 
jo y la sh g a n p arallel k o llag en to lalard a n tu zilg an , u lard a n o ste o n la r 
h o sil b o 'la d i. P e rio s t ta ra fd a n
tashqi 
u m u m iy p la stin k a la r 
ta ra q q iy o n d a v o m etad i (rasm 6.12).
R asm 6.12. Noto ‘g 'ri osteogistogenez
(tog'ay о 'rnida naysimon stiyak taraqqiyoti)
A -um um iy ko'rinishi B-katta o b ’ektiv ostida
I. T o g 'a y usti - perixondr 2. N orm al to g 'a y zonasi 
3. U stunsim on zona 4. Pufaksim on zona
S. R ezorb siya zonasi 6. Periost 
7. P erixondral suyak 8. Endoxondral suyak 
9. B irlam chi k o 'm ik b o 's h lig '1 10. O steotsitlar
I I . O steo b lastlar 12. O steoklastlar
13.T o g 'a y q o ld ig 'i 14.Rezorbsiya lakunasi
222

---

S hun day q ilib , to g ay o ‘m id a su y ak hosil bo lish ja ra y o n id a
m a ’lum 
b o sq ic h la r 
k o 'rila d i. 
D astlab
d a g 'a l 
to lali 
suyak 
to 'q im a sid a n iborat p erix o n d ral su yak m an jetk asi h osil boMadi. 
S o 'n g ra to g 'a y m o d elid a bir q a to r o 'z g a ris h la r (d istro fiy a, x o n d ro - 
liz) y u z b erib, to g 'a y ich id a end o x o n d ral su y ak lan ish h am so d ir 
b o 'la d i. N ih o y at, d a g 'a l tolali suyak to 'q im a s in in g p archalanishi 
va uni n ozik tolali k o m p ak t p lastin k asim o n suyak to 'q im a s i bilan 
a lm ash in ish i so d ir b o 'la d i.
S u y ak n in g e p ifiz va d iafiz qism lari o rasida to g 'a y d a n iborat 
m etafiz ar yoki ep ifiz a r plastinkasi jo y la sh a d i. U ning diafizga 
yaq in q ism id a to g 'ay h u jayralari sh ishgan. h u jay ralararo m o dd a 
esa ohafflangan 
b o 'la d i. 
C hunki uning ostidagi h u jay ralar 
parch alan ib , u erda en doxondral su y ak lan ish davom etadi. T o g 'a y
to 'q im a
bilan 
end o x o n d ral 
suyak orasidagi 
chegara qism
suyaklanish
yoki 
ossifikatsiya chizig‘i
deb ataladi. E pifizar 
p la su n k a n in g qo lg an q ism larid a to g 'a y huiayralari boM inishda va 
yangi h u jay ra lararo m odda hosil qilishda davom etadi, natijada, 
ep ifiz a r p lastin k a h u jayralari b ir-birining ustida jo y la sh ib tanga 
u stunchalurini eslatu vchi to 'q im a hosil qiiadi. X uddi an a shu zona 
to g 'a y ining o 's is h i h isobiga suyak u zunasiga o 'sa d i. E pifizar 
plabtink aning u zu nasiga o 'sis h i em br«onal taraq qiyo t davridan 
b o sh lan ib . 17-23 yoshg ach a davom etadi- s o 'n g ra esa suyakning 
o 's is h i lo 'x ia v d i
E pifiz to g 'a y in in g su y ak k a aylanishi diafizga n isbatan ancha 
k ech sodur boMadi. Inson tu g 'ilg a n d a diafiz p erixo nd ral va 
e n d o x o n d ral suyaklanish nanjasid a hosil boMgan d a g 'a l tolali 
su y ak d a n iborat bo Isa, epifiz hali to g 'a y k o 'rin is h g a eg a boMadi. 
Y angi 
tu g 'ilg a n
ch aqaloq 
naysim on 
su y ag in in g
ep ifiz id a 
su y ak lan ish nuqtasi hosil boMib, u erdagi to g 'a y d a xu dd i d iafiz- 
dagi singari bir q a to r degenerativ o 'z g a rish la r so d ir boMadi. 
S o 'n g ra , d iafizdagi singari. epifiz ichiga qon to m irla r v a m e z e n ­
x im a hujay ralari o 's ib kirib, u erda en doxond ral su y ak lan ish
k etad i. K e y in ch alik endoxond ral suyak lanishda h o sil b o 'lg a n
d a g 'a l tolali to 'q im a s i o 'm ig a p lastin k asim o n su y ak riv o jlan ad i: 
S u y ak n in g d iafiz q ism id an farqli ravishda ep ifiz d a p la stin k a sim o n
su y ak n in g g 'o v a k turi hosil boMadi. U su y ak to 's in c h a la rid a n
223

---

ib o rat b o 'lib , o ste o n la r ho sil q ilm a y d i. E p ifiz su y ak lan ish i 
n a tija sid a e p ifiz a r p la stin k a ch e g ara la ri an iq b o 'lib qolad i.
S u y a k t o ‘q im a s in in g r e g e n e r a ts iy a s i. S u y ak to 'q im a s in in g
re g en eratsiy a si su y a k usti p ard asi h iso b ig a b o 'la d i. A g a r su y ak
b u tu n lig i b u zilsa, su y a k sin g an e rg a q o 's h n i q ism la rn in g su y a k
u sti p ard asi h u ja y ra la ri in tilad i. N a tija d a , ikki to m o n n in g su y ak
u sti p ard asi b irla sh a d i. S u y a k usti p ard asid a ju d a k o 'p qon 
to m irla r v a o ste o b la stla r paydo b o 'la d i. S hu e rd a n o z ik su y ak
p la stin k a la ri h o sil b o 'la b o sh lay d i. 1 0 -1 2 k u n d an s o 'n g su yak
p lastin k asi su y a k n in g sin g an q ism in i m u fta sh ak lid a o 'r a b oladi va 
buni 
suyak qadog'i
d ey ilad i. D astlab suyak q a d o g 'i o steo n tu z i­
lish g a e g a b o 'lm a y d i, lek in k ey in c h a lik u n in g o 'r ta qism i sh u n d ay
tu z ilish g a e g a b o 'lis h i m u m k in . S u y ak to 'q im a s in in g re g e n e ra t­
siyasi o rg a n iz m d a etarli m iq d o rd a kalsiy . Fosfor tu zlari va turli 
m ik ro e le m e n tla r b o 'lis h in i talab qilad i. 0 ‘zid a turli xil m ik ro - 
ele m e n tla r k o m p lek sin i saqlo vchi b io lo g ik ak tiv b irik m a la r (m asa- 
lan, m um iy o ) su y ak ja ro h a ti bitish in i tezlash tirad i.
B a ’zi p a to lo g ik h o latlard a su y ak to 'q im a s i sog* o rg a n iz m la rd a
u ch ram ay d ig an e rla rd a ham (bu y rak , o 'p k a . q alq o n sim o n bez, 
k o 'z p ard alari, qon to m ir d e v o rla n d a ) hosil b o 'lis h i m u m k in . 
B u n d ay su y ak lan ish holati e k to p ik yoki sk eletd a n ta sh q arid a 
su y ak lan ish deyilad i.