O. T. Alyaviya, s h. Q. Q o d ir o V, A. N. Q o d ir o V, s h. H. H a m r o q u L o V, E. H. H a u L o V

Retikulyar formatsiyaning  ahamiyati.
  R etikulyar  form atsiya  m arkaziy  nerv 
tiz im in in g   tu rli  b o ‘lim la rig a   fa o lla s h tiru v c h i  to rm o z lo v c h i  t a ’s ir   k o ‘rsatib , 
o rganizm ning vegetativ funksiyalarini boshqaruvchi nerv m arkazlarining faolligini 
ham   m uayyan  d arajad a  saqlaydi.  R etikulyar  form atsiya  nerv  m arkazlariga  ham  
to n u slo v ch i  ta ’sir k o ‘rsatadi.  R etik u ly ar  form atsiyaning ixtisoslashgan tuzilm asi 
b o ‘lm ish to m ir harakatlantiruvchi b u lb a r m arkaz funksiyalari m isol b o ‘la oladi. Bu 
m a rk a z   o rq a   m iyadagi  seg m en tär to m ir harakatlantiruvchi  m ark azlar  faoliyatini 
integrallaydi  va tonusini  saqlaydi.
R e tik u ly ar form atsiyaning faollashtiruvchi funksiyasi sim patik nerv tizim ining 
ad a p ta tsio n -tro fik   funksiyasiga  a so s  e ’tib o ri  bilan  o ‘xshash  ekanligini  uqtirib 
o ‘tm oq k erak. R etikulyar form atsiya organizm ni « faoliyatgasozlaydi» va markaziy 
n erv  tiz im in in g  faol  tiyrak h o lam i  t a ’m inlaydi,  sim patik n erv  tizim i  esa periferik 
a ’z o la m in g ,  shu ju m lad a n   skelet  m uskullari  va  retseptor  ap p a ratla m in g  faoliyati 
uchun zarurholatini vujudgakeltiradi. Shunga ko‘ra, simpatik nerv tizim iga retikulyar 
fo rm atsiy a bilan fu n k sio n aljih atd an  bir, deb qaralishi m um kin. Bu tizim  retikulyar 
fo rm a tsiy an in g  p eriferiyaga ta ’sirini  o ‘tkazuvchi  tuzilm a hisoblanadi.  Retikulyar
152
www.ziyouz.com kutubxonasi

---

form atsiyada adren alin  (yoki noradrenalin) h o sil b o ‘lishi aniqlanganligi re tik u ly a r 
form atsiya  b ila n   sim p atik   nerv  tiz im in in g   o ‘z a ro   b o g ‘langanligini  k o ‘rsa ta d i. 
Retikulyar fo rm atsiyada adrenalin nerv im p u lsla rin in g  m ediatori sifatida ah a m iy a t 
kasb etsa kerak  (P . K . A noxin). A drenalin k iritilg a n d a  retikulyar form atsiya to n u si 
oshadi, n atija d a  k atta yarim   sharlarga re tik u ly a r form atsiyaning fao llash tiru v ch i 
ta 'siri k uchayadi. Em otsional h o latlarda b u y ra k  u sti b ezlaridan ajralib c h iq a d ig a n  
adrenalin retik u ly ar form atsiyaga ta ’sir etib , sim p a tik  nerv tizim ining q o ‘z g ‘a lish  
effektlarini oshiradi va uzaytiradi.
Vegetativfunksiyalarning boshqarilishida miyachaning ahamiyati.
  V e g e ta tiv  
nerv tizim iga v a  undan  innervatsiyalanadigan a ’z o la rg a  m iyacha ham  ta ’s ir e ta d i. 
M iyacha o lib   tash lan g ach  yoki  ta ’sirlan g ach ,  ichki  a ’zolam ing  turli  fiinksiyalari 
buzilishi, ju m la d a n  yurak faoliyatining v a  to m irla r tonusin in g  o ‘zgarishi sh u n d a n  
guvohlik beradi.
M iyacha  o lib   tashlanganda  vegetativ  n e rv   tiz im in in g   holatidagi  o ‘z g a rish la r 
L.A. O rbeli  laboratoriyasida ayniqsa m u k am m al  tekshirilgan.  Bu  lab o ra to riy ad a 
miyacha olib tashlangach, hazm yo'lining m otor faoliyati, jum ladan periodik faoliyati, 
m e’da  va  ichak  b ezlarining  sekretor  fun k siy asi  susayishi,  shuningdek,  sim p a tik  
nerv tizimining holati o ‘zgarganiigidan guvohlik beruvchi boshqa bir qancha effek tlar 
paydo boMishi k o ‘rsatib berildi. Shunga asoslanib, L .A . O rbeli ixtiyoriy va re fle k to r 
h a r a k a tla r n i  u y g ‘u n l a s h t i r i s h d a g i n a   e m a s ,   v e g e ta tiv   f u n k s i y a l a r n i  
uyg‘unlashtirishda ham  miyacha qatnashadi, d e b  h isobladi. Avtonom nerv tizim id an  
innervatsiyalanadigan a ’zolarga m iyacha retikulyar form atsiya va gipotalam us o rq ali 
ta ’sir ko'rsatadi.
Vegetativ funksiyalarning boshqarilishida p o  ‘stloq ostidagi tuzilmalarning 
ahamiyati.
  P o ‘stlo q   ostidagi  y ad ro la r, ju m la d a n   ta rg ‘il  ta n a  (co rp u s  s tria tu m ) 
o rg a n iz m n in g   m u r a k k a b   sh a rts iz   r e f l e k t o r   r e a k s iy a la r id a   q a tn a s h a d i,  b u  
rea k siy a la rd a   v e g e ta tiv   va  so m a tik   k o m p o n e n tla r   h am ish a  m a v ju d   boM ad i. 
P o ‘stloq  o stid a g i  y a d ro la r  q o ‘z g ‘a lg a n d a   v e g e ta tiv   re a k siy a la r  r o ‘y   b e r is h i 
m um kin,  c h u n k i  b u   y a d ro la r  m iy a   o 'z a n in in g   re tik u ly a r  fo rm a ts iy a s ig a   v a  
g ip otalam usga  b ev o sita   b o g 'liq .  C o rp u s  s tria tu m   g a   ta ’s ir  etilg a n d a  k o ‘p g in a  
ichki a ’zo lar funksiyasi o 'zgarishini  V. Y a.  D an ilev sk iy  aniqlagan. B u fa k t t a r g ‘tl 
ta n a n in g   a v t o n o m   n e r v   tiz im ig a   t a ’s i r   e t i s h i n i   k o ‘r s a ta d ig a n   d a l i l d i r .  
G ipotalam usning sim patik y ad ro la rig a h am , p a ra sim p a tik  y ad ro la rig a ham  t a 's i r  
etadigan n e y ro n la r g uru h i  targ‘ il ta n a d a   b o ‘ lsa k era k .