O. T. Alyaviya, s h. Q. Q o d ir o V, A. N. Q o d ir o V, s h. H. H a m r o q u L o V, E. H. H a u L o V

1 49
www.ziyouz.com kutubxonasi

---

r
4 6 -rasm . S un’iy y o ‘1 bilan sovitilgan 
n o rm al m ushuk (uzSuksiz ch iz iq ) va 
d e sim p a tiz atsiy a   q ilin g a n   m u sh u k  
( u z u q - u z u q   c h i z i q ) n i n g   g a v d a  
h arorati (U .  K ennondan).
S S
$ 0  
1 2 Q rn n
G ip o ta la m u s  fu n k siy a la ri. G ipotalam us (do‘m boq osti) talam usdan p astroqda 
b o iib , 32 ju ft y ad ro n in g y ig ‘indisidan iborat, bu yadrolam i oldingi, o ‘rta va orqadagi 
guruhlar d eg a n   uch g uruhga ajratish m um kin. G ipotalam us yadroiari n erv  tolalari 
o rqali  ta la m u s g a ,  lim b ik   tiz im ig a  (b o d o m sim o n   yadro,  gip p o k am p ,  g u m b a z 
p ushtasiga),  sh u n in g d e k ,  pastroqdagi  tu zilm alarg a, jum lad an   m iya  o ‘zanining 
retikulyar  fo rm a tsiy asig a  bo g ‘langan.  G ip o -talam u s bilan gipoflz o ‘rtasid a keng 
nerv va to m ir b o g ‘lanishlari bor, shu tufay li k o ‘pgina a ’zolar funksiyasining nerv 
v a g o rm o n a l  regulyatsiyasi integrallanadi.  G ipotalam us va gipofizning k o ‘pincha 
y a g o n a  
gipotalam us-gipofiz  (izirni
  d e b   b irla s h tirilis h ig a   h am   s a b a b   sh u . 
G ip o ta la m u s   y a d r o i a r i   m o ‘ l- k o ‘ l  q o n   o lib   tu r a d i;  g ip o ta la m u s   k a p illa r  
sh o x o b c h a sin in g   ta rm o q la ri  m ark aziy   n e rv   tizim in in g   boshqa  b o ‘lim laridagi 
k a p illa rla rg a   n is b a ta n   b ir   n ec h a  m a rta   o rtiq .  G ip o -talam u s  k a p illa rla rin in g  
x ususiyatlaridan  b iri  shuki,  ular  m ark aziy   nerv  tizim ining boshqa  kapillarlariga 
nisbatan  k o ‘p ro q   qo n   o ‘tkazadi.  G em ato-ensefalik barer orqali  m iyaning boshqa 
qism lariga k iro lm a y d ig an , b a ’zi y irik  m olekulali birikm alar gipotalam usning nerv 
h u jay ralarig a t a ’s ir  eta olishi shunga b o g ‘liq.
G ip o ta lam u s y ad ro la rig a ta ’sir etish v a  ulam i yem irish tajribalariga asoslanib, 
yurak-tom ir tizim ig a, hazm  a ’zolariga, term oregulyatsiyaga, suv-tuz, uglevod, y o g ‘ 
va  o q s illa r   a lm a s h in u v ig a ,  siy d ik   a jra lis h ig a ,  ich k i  se k re tsiy a   b e z la rin in g  
fu nksiyalariga g ip o ta la m u s yad ro larin in g  t a ’sir etishi aniqlangan.
G ip o ta la m u s g a   t a ’s ir   e tilg a n d a   k u z a tila d ig a n   effek tlar  qism an  retik u ly a r 
f o rm a ts iy a   b i l a n   s im p a tik   va  p a r a s im p a tik   tiz im la rn in g   m a rk a z la ri  b ila n  
b o g ‘!a n g a n lig ig a ,  q ism an   esa  o rg a n iz m n in g   k o ‘p   funksiyalariga  b o sh q a  ichki 
sekretsiya b e z la ri o rqaii yoki bevosita ta ’sir etuvchi gipofiz gorm onlarining k o ‘proq 
ishlanib c h iq ish ig a  aloqador. Shunday q iü b , gipotalam us ta ’sirlanganda m urakkab 
re a k siy a la r  k e lib   c h iq a d i,  bu  re a k s iy a la rn in g   n erv   k o m p o n e n tig a  g o rm o n al 
k om ponent q o ‘sh ilad i.
G ip o ta la m u s n in g   b a ’zi  y ad ro ia ri  u la rg a   talam usdan  va  m iy a n in g   b o sh q a  
boMimlaridan n e rv  im pulslari kelishi n atijasida, shuningdek, gipotalam usning b a ’zi 
h ujay ralari  flz ik -k im y o v iy   ta ’sirla rg a   sa y lan m a  sezuvchan  b o ‘lganligi  tufayli 
q o 'z g 'a la d i. G ip o ta la m u sd a  ichki m uhit osm o tik  bosim ining o ‘zgarishiga yuksak 
darajada se zu v c h an  hujayralar -  
osmoretseptorlar
 va qon haroratining kam ayishiga 
em as, b alk i o rtis h ig a  sezuvchan h u ja y ra la r —  
termoretseptorlar
 bor.
150
www.ziyouz.com kutubxonasi

---