O. T. Alyaviya, s h. Q. Q o d ir o V, A. N. Q o d ir o V, s h. H. H a m r o q u L o V, E. H. H a u L o V

Metasimpatik  nerv  bo'limi.
  Bu  boMimga  av to m atik   harakatlanish  xossasiga 
ega boMgan barcha ichki a ’zolar: yurak, bronxlar, siydik pufagi, hazm yo‘li, bachadon, 
o ‘t pufagi v a o ‘t y o ‘llari intram ural (a’zo ichidagi) tizim lar kiradi.
M etasim patik n e rv  b o ‘ lim ida ham reflektor y o y in in g  barcha qism lari: afferent, 
oraüq va efferent a ’z o  ichidagi tugunda joylashgan (m asalan, auerbax va m eysner).
142
www.ziyouz.com kutubxonasi

---

B u b o ‘lim   o ‘zining k o ‘proq  avtonom   ekanligi,  y a ’ni  M N S d a n  m u staqilligi  bilan 
farqlanadi.  C hunki  bu   boMim  so m a tik   reflek to r  y o y n in g   e ffe re n t  tolalari  bilan 
bevosita innervatsiyalanm aydi. M etasim patik n e rv  b o ‘ limi o raliq  va efferent tolalari 
sim patik va parasim patik tolalari bilan aloqada b o ‘ ladi, ayrim  v aqtda efferent neyron 
parasim patik nerv tizim i postganglionar y o ‘li b ila n  um um iy b o ‘lishi ham  m um kin.
A ’zo  ichidagi  nerv  tizim ida o ‘z in in g  xususiy  se n so r  v a   m e d ia to r b o ‘g ‘im lari 
bor.  P reg an g lio n ar  tolalar 
atsetilxolin
  va 
noradrenalin
  a jra tsa ,  p o stganglionar 
tolalar 
A TF
 va 
adenozin
, 
atsetilxolin, noradrenalin, serotonin,  dofamin,  adrenalin, 
gistamin
 v a  boshqalam i ajratadilar.
Silliq m uskul, so‘rish va shira ajratish vazifalarini bajaruvchi epiteliylar, m ahalliy 
q o n   ay lan ish ,  m ahalliy  en d o k rin   v a   im m un  m e x a n iz m la rin i  b o sh q a ris h d a   bu 
b o ‘lim ning aham iyati katta. A gar g a n g lio b lo k a to rlar y o rd am id a innervatsiya uzib 
q o ‘yilsa,  ichki  a ’zon in g   koord in atsiy alan g an   ritm ik   h a ra k a t  faoliyati  buziladi. 
M etasim patik nerv bo ‘limining asosiy vazifasi ichki m uhitning doim iyligini saqlash 
va fiziologik fu n k siy alam in g tu rg ‘u nligini ta ’m in lash d an  iborat.
Vegetativ nervlar ta 'sirlanish effektining innervatsiyalanadigan a ’zo holatiga 
bog'liq ekanligi.
  A vtonom  nerv tizim ining ishtirokida yuzaga keladigan reaksiyalar 
n e rv   m a rk a z la rin in g   to n u sig a ,  sh u n in g d e k ,  p e r ife r ik   a ’z o la r n in g   h o la tig a , 
q o ‘z g ‘aluvchanligiga  va m odda  alm ash in u v ig a  qarab   a n c h a o ‘zgarishi  m um kin. 
N ervlarga ta ’sir etish  intensiviigi v a  t a ’sir etish effektining x ara k teri shu paytdagi 
va ilgari q o ‘llanilgan ta ’sirlam ing k u ch ig a va qancha davom  etishiga qarab butunlay 
boshqacha boMishi m um kin. S im patik v a  parasim patik n erv lam in g  ta ’sir ko‘rsatish 
xarakteri ham da ular o ‘rtasidagi antagonizm , shu tariqa, mutlaqo doim iy va o ‘zgarmas 
b ir n arsa em as.
n .s y m p a t h ic u s
E ffe re n t 
a d r e n e rg ik  
n e y ro n  
R e n s h o u   to r m o z lo v c h i 
h u ja y ra s i
I   .
  £ - ! ____________n .n .V a g i
I
  I  
i i
 
p r e g a n g lio n a r   to la
M io k a r d n i  c h o 'z u v c h i  
re ts e p to r
E ff e re n t
x o lin e rg ik
n e y r o n
M io k a r d
h u ja y r a
4 4 -ra s m .  Y urak  ichi  nerv tiz im i  tu zilish i  (G.  K ositskiy b o 'y ic h a ,  1980).
143
www.ziyouz.com kutubxonasi

---

T u rli t a ’sirla rg a  ja v o b a n  reak siy a o ‘zgaruvchanligin? X VIII asr o x iridayoq A. 
G u m b o ld  k o ‘rs a tib  o ‘tg a n   edi: « H ar q a n d a y  agent o ‘zi ta ’sir etay o tg an  a ’zon in g  
q a n d a y   h o la td a   e k a n lig ig a   q a ra b ,  s u s a y tiru v c h i  yoki  q o ‘z g ‘a tu v c h i  t a ’s ir 
k o ‘rsa ta d i» .  O rg a n iz m ,  u n in g   a ’z o la ri  v a   to ‘q im alarining  rea k siy a  k o ‘rsatish  
xarakteri  va intensivligini b elg ilab  b e ra d ig a n  funksional holati u lam ing