O. T. Alyaviya, s h. Q. Q o d ir o V, A. N. Q o d ir o V, s h. H. H a m r o q u L o V, E. H. H a u L o V

Yurakning qon bilan to ’lishi
  Y urakka qonning qaytib kelishi b irn ech ao m illarg a 
bogMiq. U lardan birinchisi, yurakning oldin g i q isqargan v aq td a g i q o ldiq kuchi.
Ikkinchidan, skelet m uskullarining qisqarishi va b unda ta n a v a  qoM -oyoqlaming 
vena tom irlarini qisishi.
217
www.ziyouz.com kutubxonasi

---

U chinchidan, v en a qon-tom irlarida klap an lar m avjudligi. Klapanlar qonni faqat 
b ir tom onga, y a ’ni y urak k a y o ‘naltirib b oradi.
T o ‘rtin c h id an , k o 'k ra k  qafasini s o ‘rib  o lis h  xususiyati bilan b o g ‘!iq. K o ‘krak 
qafasi  g erm etik  k am era b o ‘lib,  nafas  o lg a n d a  o‘p kaning elastik  tortishish  kuchi 
m anfíy  b o sim   h o sil  q ilad i.  N afas  o lg a n d a   k o ‘k ra k   q afasining  k o 'ta rilis h i  va 
diafiragm asining  p a stg a   tushishi,  shu  b o ‘shliqni  kattalashtiradi.  K o‘krak  qafasi 
a ’zolari  va  aso sa n   k o v ak   venalar  c h o ‘ziluvchan  boMganligi  uchun,  u  y erd a  va 
b o ‘Im achalarda bosim  m anfíy b o 'lib  qoladi. S huom illar hisobiga qon yurakka oqadi.
Y u r a k  sik li b o s q ic h la ri. Q onni u ziuksiz harakatini yurakning to ‘xtovsiz ritm ik 
qisqaríshi  va q on-tom irlardagi bo sim lar farq i ta’m inlaydi.  Y urak m uskullarining 
qisqarishi 
sistola
,  b o ‘shashini 
diasíola
  d eb   ataladi.
B o ‘ l m a c h a l a r   s i s t o l a s i   n a t i j a s i d a   q o n   q o r i n c h a l a r g a   h a y d a l a d i ,  
d i a s t o l a s i d a   e s a   q o n   v e n a l a r d a n   t u s h a d i .   Q o r i n c h a l a r n i n g   h a r   b i r  
s i s t o l a s i d a   q o n   c h a p   q o r in c h a la r d a n   a o r ta g a ,  o ‘n g   q o r in c h a d a n   o ‘p k a  
a r te r i y a la r i g a   h a y d a b   c h iq a r ila d i.  D ia s to la   v a q tid a   e s a , b o ‘lm a c h a la rd a n  
k e ia y o tg a n   q o n   h is o b i g a   toM adi.  N o r m a l  h o la td a   s is to la   v a   d i a s to la   b ir-  
b ir ig a   m u v o f iq   s o d i r  b o 'l a d i .   Y u ra k   m u s k u lla r in i  b ir   m a rta   q is q a r i s h i  va 
s o 'n g r a   b o ‘ s h a s h ís h i 
yurak sikli
  d e b   a t a la d i.  A g a r  y u ra k   b ir  m in u td a   75 
m a rta   q i s q a r i b   b o ‘s h a s h s a ,  u n in g   d a v o m iy lig i  0 ,8   se k   ni  ta s h k il  q ila d i. 
Y u ra k  s ik li  q u y id a g i  b o s q ic h la rn i  o ‘z   ic h ig a  o la d i: b o ‘lm a c h a la r  s is to la s i, 
q o r in c h a la r   s is to la s i,  u m u m iy   p a u z a   ( d ia s t o la ) .
H ar b ir sik ln in g  boshlanishi boM m achalar sistolasi b o ‘lib 0,1  sek davom  etadi
S isto la d a v ri ichida b o ‘Im achalarda b o sim  ortadi. 0 ‘ng b o ‘lm achada 4 - 5  mm 
sm  ust, chap b o im a c h a d a  5 - 7  m m  sim  ust te n g b o ‘lib, qonni qorinchalarga haydaydi. 
Q o rin ch alar b u   v aq td a   b o ‘shashgan  b o ‘lib,  atrivenrikulyar klapanlar  ochiq,  qon 
erkin h o ld a  q o rin ch a larg a o ‘tadi. B o ‘ Im achalar qisqarganda, qon vena tom irlariga 
q a y tib   o ‘tm a y d i.  S isto la n in g   b o s h la n is h id a   v e n a   to m irla rin in g   h a lq a sim o n  
m uskullari q isq a rib , uni yopib q o ‘yadi.
■ 
■ 
■ 
< 
____ ¡—
i—
i—
i—
i—
i—
i—
i—
i—
i
—
*
0,1 
0 ,2  
0,3 
0 .4  
0 ,5  
0 ,6  
0,7 
0,8  
0.9  
Vaqt,  s  
I
*
yurak sikK
(yurak urisNari minutiga 7 5  marta bo'lganda)
61-rasm. Yurak sikli vadavrlarí.
218
www.ziyouz.com kutubxonasi

---