O. T. Alyaviya, s h. Q. Q o d ir o V, A. N. Q o d ir o V, s h. H. H a m r o q u L o V, E. H. H a u L o V



Download 13,57 Mb.
Pdf ko'rish
bet132/243
Sana07.07.2021
Hajmi13,57 Mb.
#112049
1   ...   128   129   130   131   132   133   134   135   ...   243
Bog'liq
Normal fiziologiya (O.Alyaviya va b.) (1)

Miokard hujayralarini  elektrik faolligi.
  T abiiy  holatda  m iokard  hujayralari 
ritm ik ak tiv  ( q o ‘z g ‘alg an ) holatida b o ‘ladi.  Shuning uchun ham  u lam in g  tinchlik 
potensiali to ‘g ‘risid a shartli ravishda gap irish  mumkin. Uni kattaligi 90 m v ga teng 
b o 'lib , k* io n la rin in g  K onsentratsiyasi bilan  aniqlanadi.
Y urakning turli b o lim larid a n  m ikroelektrodiar yordamida qayd qilingan harakat 
potensiali o ‘z in in g  shakli, am plitudasi va davom iyligi bilan farq qiladi.
5 8 -ra s m . Y u ra k  m u sk u llarin i harak at p o te n s ia lin in g h a rx il turlari.
A  -   y u r a k n in g   tu r li  q ism la r i  k a r d io m io tsitla rin i  hara ka t  p o te n sia li; 
P - b o  ‘Imacha; A - V -  atrioventrikulyar tugun; P J -  Gis tutami; PP va LP -  Gis tutamining 
o 'ng va chap oyoqchalari; J  -  qorincha.  1 -6  -  miokard hujayrasipotensiallari; 7
 -  
EKG; 
B -y a k k a  m iokard hujayrasi harakat potensiali; a -  qorincha harakat potensiali. Strelka 
bilan Na  , Co2  , K   ionlarining XP tu rli(l-4 ) fazalarda o 'tishi ko 'rsatilgan; b -  sinoatrial 
tugunining avtomatik faolligi. Strelka bilan sekin diastolik depolyarizatsiya ko ‘rsatilgan.
212
www.ziyouz.com kutubxonasi


H a ra k a t  p o te n s ia li  y u z a g a   c h iq is h i  u c h u n   m e m b r a n a n i  30  m v  g a c h a  
depolyarizatsiyalash kifoya. K ardiom itsitlar XP da quyidagi davrlari tafovut qilinadi:
1  d a v r - te z b o s h la n g ‘ich depolyarizatsiya, 2  d a v r - y a s s ilik y o k i plato, 3 d a v r - t e z  
repolyarizatsiya, 4  d a v r - tin c h lik  davri.
Y u r a k n in g  
0
‘ tk a z u v c h i  m i o t s i t l a r i ,   b o ‘ I m a c h a l a r   v a   q o r in c h a la r  
m io k a rd i  X P  b irin c h i  d a v r i k e l ib  c h iq is h  s a b a b i,  n e r v   v a   s k e le t m u sk u lla ri 
X P   b i l a n   b i r   x il,  y a ’n i  h u j a y r a   m e m b r a n a s i n i   n a t r i y   io n l a r i   u c h u n  
o ‘tk a z u v c h a n lig i  o r tis h i,  n a t r i y  k a n a l i a r i n i   f a o l l a s h i s h i   h is o b ig a   y u z a g a  
c h iq a d i.  X P   c h o ‘q q is ig a  y e tg a n d a , h u ja y r a  m e m b r a n a s in i  q u tb i  o ‘z g a ra d i 
( - 9 0 d a n   + 3 0   m v  g a c h a ) .  M e m b r a n a n in g   d e p o l y a r i z a t s i y a s i   n a tr iy -k a liy  
n a s o s l a r i n i   a s t a - s e k i n   a k t i v l a s h i s h i g a   o l i b   k e l a d i .   K a ls iy   io n la r in i 
s a r k o p l a z m a t i k   r e t i k u l a d a n   c h i q i b ,   h u j a y r a   i c h i g a   k i r i s h i   h a r a k a t  
p o te n s ia lin i y a s s i  ( p la t o )  d a v r in i k e l t i r i b  c h i q a r a d i   ( 2 - d a v r ) .
Bu  davrda  k  inaktivatsiyaga  uchraydi  va  h u ja y ra  m u tla q   refrakter  holatida 
b o ‘ lad i.  B ir  vaq tn i  o ‘z id a   k a liy   k a n a lla ri  fa o lla s h a   b o s h la y d i.  H ujayradan 
chiqayotgan  K+ionlari  m em branani  te z  rep o ly arizatsiy asin i ta ’m inlaydi  (3-davr). 
K alsiy kanallari yopilib, repolyarizatsiya ja ra y o n in i tezlash tirad i.
H u ja y r a   m e m b ra n a s in in g   r e p o ly a r i z a ts iy a s i  n a t r i y   k a n a lia rin i  q a y ta  
faollashishiga  olib  keladi.  N atijad a  k ardiom iotsitlam i  q o ‘z g ‘aIuvchanligi  qayta 
tiklanadi. Bu davr nisbiy refrakteriik davri deyiladi.
Y u ra k n in g  ish ch i m io k a rd id a  (boM m acha v a  q o r in c h a )  tin c h lik  p o te n sia li 
n is b a ta n   b ir   x ild a   u s h la b   t u r i l a d i .  Y u ra k   r i tm i n i  y e t a k c h is i  v a z ifa s in i 
b a j a r u v c h i   s i n o a t r i a l   t u g u n   s o h a s i d a ,   s e k i n   s p o n t a n   d i a s t o l i k  
d e p o ly a r iz a ts iy a   k u z a tila d i.  D e p o ly a r iz a ts iy a   k r i t i k   d a r a ja s i g a   y e tg a c h  
( ta x m in a n - 5 0 m d )  y a n g i X P  y u z a g a  c h iq a d i.  S h u   m e h a n iz m  h is o b ig a  y u ra k  
m u s k u lla ri  a v to m a tik   q is q a ris h   x o s s a s ig a   e g a .  B u   X P   h u ja y ra la r   b o sh q a  
x u s u s i y a t l a r i g a   h a m   e g a :  1  -   X P   u n c h a l i k   y u q o r i   e m a s   2  -   s e k in  
re p o ly a riz a ts iy a   d a v ri  (2   d a v r )   a s ta - s e k in   te z   r e p o ly a r i z a ts iy a   d a v rig a   (3 - 
d a v r)   o ‘ta d i; 3  m e m b ra n a   p o te n s ia li  6 0   m v  g a  y e ta d i.

Download 13,57 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   128   129   130   131   132   133   134   135   ...   243




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish