N sadriddinov, A. Rahimov, A. Mamadaliyev, Z. Jamolova fizika 0 ‘qitish uslubi asoslari

Uy ishini tash kil qilish.
0 ‘qituvchi faoliyati o 'q u v c h ig a uy 
vazifasini bajarishga y o r d a m n in g tashkil qilinishini k o ‘zda 
tu ta d i. D a r s n i n g u m u m iy o ‘quv ja r a y o n i d a uy ishi o ‘quvchi 
u c h u n b o s h q a vazifalar bilan b ir q a t o r d a o ‘z - o ‘z id a n n a ­
z o r a t va bilim , m a l a k a la r egallash b o ‘y ic h a o ‘z faoliyat- 
larini b a h o la s h funksiyasini bajaradi.
M isol t a riq a sid a quyidagi darsni k o ‘rib ch iq a m iz .
M a v z u : M o le k u la la r n in g o ‘z a ro t a ’sir kuchi.
D a r s n i n g m a q s a d i . 0 ‘q u v c h ila r m o le k u la la rn in g
o ‘za ro t a ’sirining o ‘ziga xos xususiyatlarini o ‘zlashtirishlarini 
t a ’m inla sh.
D a r s n i n g v a z i f a l a r i . T a ’lim vazifasi:
— m o lek u lalarn in g o 'z a r o t a ’siri haqidagi bilimni kengay- 
tirish va c h u q u rla shtirish; o 'z a r o t a ’sir obyektlarining ( a to m - 
larning, m olek u lalarn in g ) ajralmas xossasi ekanini k o ‘rsatish;
— m o l e k u la la rn in g o ‘za ro t a ’siri e le k tr o m a g n it tabiatga 
egaligini k o ‘rsatish; kuch — jism la m in g va zarralarning o 'z a ro
t a ’sirining asosiy xarak teristik alarid an (x u su siy atlard a n ) biri 
eka ni haqid ag i o ‘q u v c h ila r tasavvurini kengaytirish;
— o ‘rtaga ta s h la n g a n q o id a yoki q o n u n n i asoslash u c h u n
m ateria l t a n la sh m a h o r a tin i shakllantirish.
Tarbiyaviy vazifasi:
— m olekulalarning o 'z a ro t a ’siri hodisasida q aram a-qa rshi 
t a ’sir qiluvchi t o m o n la rn i ko'rsatib, o ‘quvch ilarn in g q a r a m a - 
q arsh ilik lar kurashi va birligi q o n u n in i tu sh u n ish la rig a olib 
borish;
— e m p irik va n azariy u m u m la s h tiris h (tasvirlash va t u ­
sh u n tiris h ) funksiyalari bilan tanishtirish.
120

---

Fikrlash ni rivojlam irish:
— 
asosiylarni ajratishga m uvofiq h olda m a ’lum boMgan 
berilganlarni u m u m la s h tiris h m a h o ra tin i shakllanlirish.
D A R S N I N G B O R I S H I
D ars
stru k tu rasin in g
c l c m c n tl a r i
O 'q i t u v c h i va o ' q u v c h i l a m i n g fao liy atlari
0 ‘r g a n ila d ig a n
m a te ria l ustida 
ishlash.
D arsn in g vazifa- 
sini hal qilis hga 
o 'q u v c h i l a m i tay- 
yorlash.
F i z i k ’kattalik 
sifatida kuch 
haq id ag i a w a l
o 'z la s h tir il g a n
b i l i m l a m i
fa oillashtirish
1. 0 ' q i t u v c h i 6-s in fd a m o d d a tu zilishini o 'r g a -
n ila y o tg a n “ M o d d a zarralari o ra s id a o ‘z a r o
to rtishish va itarishish m a v j u d ” — d c g a n fikr 
ilgari su rilganlig ini o 'q u v c h il a r g a eslata di.
K ey in q a la y s i lin d rla r n in g va sh ish ap las tin - 
k a la r n in g y opis hib q o lish in i tajribada ta k r o r a n
k o 'r s a t g a n d a n k ey in savol q o 'y a d i: N i m a
u c h u n b u h o d is a so d i r b o 'I a d i ? U n i q a n d a y
k u z a tish m u m k i n ? A m a l i y fa o liy atd a u 
q a y e r l a r d a q o 'l l a n a d i ? ( m u a m m o q o ‘yildi).
2 . S u h b a t o rq ali o ' z a r o t a ’sirning asosiy x a ra k - 
teristik asi k u c h haq id ag i o ‘q u v c h i l a r b ilim i 
ro 'y o b g a c h iq a r il a d i: m o d d a zarr a la ri ora sid agi 
o ‘z a ro t a ’sirn in g darajasi va mavjudligin i 
x a ra k t c rl o v c h i m i s o l la r keltir ish t a k l i f q ilin a d i; 
j i s m la r n i n g o ‘z a r o t a ‘sirini x a ra k t c rl o v c h i k a t ­
ta lik la rn i ajratish; n im a u c h u n bu k a tt a li k la r
o ra s id a m o l e k u l y a r d a ra j a d a asos iy d iq q a t n i 
k u c h g a q a ra tilish in i asoslash; k u c h n in g asosiy 
bclg ilarin i eslash; uni z a r r a l a m i n g issiqlik 
h a r a k a t i shakliga q o 'l l a b b o 'l i s h - b o 'l m a s l i g i n i
o c h ib berish; m o l e k u l a l a r n i n g o 'z a r o t a ’sir 
k u c h in i o 'l c h a s h usulla rini k o 'r i b ch iq ish. 
0 ‘q u v c h il a r g a m a ' l u m b o 'l g a n a s b o b l a r b il a n
m o l c k u l a l a r m a j m u i n in g o ' z a r o ta'sir k u c h i ­
ning o 'r t a c h a natijasin igin a bilvosita q ay d qi - 
lish m u m k in l ig i t a ’k id l a n a d i: z a r r a l a r orasid ag i 
o ' z a r o ta'sir k u c h in i n g xarakterini q a y e rl a rd a
c ’tib o rg a olish zarurligi k o 'r s a t i l a d i ; v c li m l a s h d a
k o ' p qavatli m o d d a hosil q il is hda va h o k a z o .
121

---

Y angi m a t e ri a l 
b i l a n tanishish. 
D a r s vazifasining 
q o ‘yilishi va 
m a v z u n i n g
t a ’riflan ish i
0 ‘rg an ish uslu b ini 
ta n l a s h
A t o m va m o l e k u -
l a l a r n i n g tu zilishi 
h a q id a g i m a s a la -
l a r n i o c h i b berish
B il im ni t a k o m i l -
lashtirish va q o 'l -
lash. G r a f i k b i l a n
ishlash v aq tid a 
b il im n i q o 'll a s h n i 
nia shq qilish
3 .0 ‘q it u v c h i m o l e k u l a l a m i n g o ' z a r o t a ’s ird an
ken g v a as o s la n g a n h o ld a f o y d a la n ish u c h u n b u
h o d is a n in g xususiy atlarini bilis h zaru rlig in i 
t u s h u n t i r a d i .B u x u susiy atl arni o 'r g a n i s h shu 
d a rs n in g asosiy v a z if a s i d ir.K e y in d a rs m avzusi: 
“ M o l e k u l a l a m i n g o ‘z a r o ta'sir k u c h i ” k ir it il adi
4 . A t o m va m o l e k u l a l a r ic h i d a z a r r a la r n i n g
h a r a k a t i va u l a r ora sid agi o ‘z a r o t a ’sir k u c h in i 
o ‘rganish m u r a k k a b m a s a la e k a n in i belg ilay d i. 
Ba’zi b i r h o d is a la rn i tu s h u n ti r is h d a a t o m
fizikasida o li n g a n natija larn i ta svirlash u s u l id a n
fo y d a l a n is h m u m k i n .
5 . M o l e k u l a l a r ( a t o m l a r ) orasid agi o ' z a r o
t a ’sir k u c h i n i n g tab iati h a q i d a s o ’z la b b e ra d i.
6 . 0 ‘q u v c h il a r g a d a rs l i k d a n m us taq il ravishda 
m o l e k u l a l a m i n g o ' z a r o ta 'sir k u ch i u l a r o r a s i ­
dagi m as o fag a b o g 'l i q h o ld a o ‘zg arish in i 
0
‘r- 
g a n is h to p s h irila d i.
7 . 0 ‘q u v c h in i c h a q i r i b , g r a f i k b o ‘yic h a o 'z a r o
t a ’m i r k u c h i h a q i d a g a p ir ib b erish s o ‘raladi. 
G r a f i k d a h a m m a p a r a m e t r l a r k o ‘rsatilgan 
( c h i z m a yo k i p l a k a t d o s k a g a ilib q o 'y il a d i) , 
o 'q u v c h i gra fik ni tas v irlash d a asosiy h o la t la r n i 
ajr atib o 'ta d i .
O 'q u v c h i ja v o b n i reja b o 'y i c h a o lib b o rad i:
a) G r a f i k d a ta s v irla n g a n h o d is a n i ifodalab 
bering.
b) O 'z a r o t a ’sir q il a y o tg a n m o l e k u l a l a m i n g
o 'r n i n i ajratish; siljiyotgan m o l c k u l a n i n g
k o 'c h i s h n u q ta l a r i n i k o 'rs a t is h ; h ik o y a q il in a -
y o tg a n s h a r o itn i a niqlash.
d) N u q t a l a r d a k u c h n in g o 'z g a r i s h xa ra k te rin i 
tu s h u n ti ris h , k e y in d ars lik d ag i c h i z m a d a bu 
q a n d a y a k s ettirilg an in i tu s huntiris h;
8 . 0 ' q u v c h i l a r m us taqil ravishda da fta rla rid a
bajarish u c h u n o 'q it u v c h i to p s h iriq b e ra d i. H a r
b irig a g r a f i k c h i z i l g a n k a r t o c h k a beriladi.
a) M o l e k u l a l a m i n g o 'z a r o t a ’sir k u c h in i n g
m as o fag a b o g 'li q li g in i k o 'r s a t is h u c h u n grafik 
o 'q l a r i n i n g p a r a m e tr la r i n i ko'rsatish;
122

---

B ilim ni ta k o m i l -
lashtirish va q o 'l -
lash. G r a f i k b i l a n
is hlash v aq tid a 
b il im n i q o 'll a s h n i 
m a s h q qilish
O lin g a n natija- 
lar n in g tahlili
U y vazifasini 
ta shkil qilish
b ) O 'z a r o t a ’sir q il a y o tg a n m o l e k u la l a r n i n g
o 'r n i n i ajratish; siljiyotgan m o l e k u la n i n g
k o ‘c h is h n u q ta l a ri n i k o ‘rsatish; h ikoya q il in a - 
y o tg a n sharo itn i a niqlash. 
d) N u q t a l a r d a k u c h n i n g o 'z g a r i s h x arak terin i 
t u s h u n tiris h , k e y in dars likdagi c h i z m a d a bu 
q a n d a y aks e ttir ilg a n in i tu shuntiris h.
8 . 0 ‘q u v c h i l a r m u s ta q il ra vish da d a fta rla rid a
bajarish u c h u n o ‘q it u v c h i to p s h iriq b e r a d i . H a r
bir ig a grafik c h i z i lg a n k a r t o c h k a beriladi.
a) M o l e k u l a l a r n i n g o ' z a r o t a ’sir k u c h in i n g
m asofa ga b o g i i q l i g i n i k o 'rs a t is h u c h u n gra fik
o 'q l a r i n i n g p a r a m e t r l a r i n i k o ‘rsatish;
b ) M o l e k u l a l a r n i n g o ' z a r o ta'sir k u c h i no lg a 
ten g b o 'l g a n n u q t a n i m asofa o ' q i d a n k o'rsatis h. 
d ) K o 'r s a tilg a n ikki n u q ta d a g i m o l e k u la l a r n i n g
o ' z a r o t a ’sir k u c h i n i solishtirish.
1 0 .D a rsn i y a k u n la b , o 'q i t u v c h i M K I n i n g asosiy 
q o i d a l a r i d a n biri m o l e k u l a l a r o ra s id a o 'z a r o
t a ’sim i n g m avju d lig in i aytib, q u y id ag ilar n i 
t a ’kid lab o 'ta d i :
a ) M o l e k u l a l a r o rasid agi to rtish is h va itarish 
k u c h la r i b i r v a q td a ro 'y o b g a c h iq a d i ,
(tortish ish va itarish k u c h la r i z a r r a la r ora sid agi 
m asofaga b i r xil b o g 'l a n m a g a n ) .
b) O 'z a r o t a ’sirni 6 -s in f d a o 'r g a n i s h b a ’zi tab iat 
h o d is a la rin i va k u z a ti lg a n faktla rni t u s h u n ­
tirish, tasvirlash i m k o n in i be ra d i (q alay si- 
lin d rl a rn in g y o p is h ib q o lishi, sh isha p la s tin k a n i 
s u v d a n ajr atib olish), o ' z a r o t a ’sir haq id ag i 
b il im n in g c h u q u r l a s h is h i esa o 'z a r o t a ’sir 
k u c h in i ajratish , u la r n in g o 'z g a r i s h xarakterini 
tasvirlash h o d is a la ri n i tu s h u n tiris h sohas ini 
k en g ay tirad i va xatto m u m k i n b o 'l g a n natija- 
larni o ld i n d a n aytib berish im k o n in i b erad i.
1 1 .O 'q i tu v c h i o 'q u v c h i l a r g a q uyid agi t o p s h iri q - 
larni ba ja r ib kelish ni tavsiya q iladi; F v a Z 
o ra s id a o 'r n a t i l g a n b o g 'la n i s h g a asosan turli 
t e m p e r a t u r a la r d a m o d d a n i n g turli agregat h o lat- 
larini m avjud b o ’lishini tu s h u n tirin g . F iz i k a va 
x im iya k u rs id a n m o d d a n i n g u ch ho lati h a q i ­
dagi m a t e ri a ln i t a k r o rla s h zaru rlig in i aytadi. 
I n d iv id u a l is hlash u c h u n “ К В А Н Т ” j u r n a l i d a n
/ 1 9 8 1 , № 8 / S .P ik i n n in g “ Ж и д к и е к р и с т а л л ы " 
m a q o la sin i o 'q i b kelish to pshiriladi.
123

---