Kasbiy pedagogika

U O ' K : 3 7 . 0 1 3 ( 0 7 5 )
K B K 7 4 r
I S B N 9 7 8 - 9 9 4 3 - 0 5 - 6 9 2 - 3
© A . I . A v a z b o y e v v a b o s h q . , 2 0 1 4
© C h o M p o n n o m i d a g i N M I U , 2 0 1 4

---

K I R I S H
O ' z b e k i s t o n R e s p u b l i k a s i n i n g D a v l a t m u s t a q i l l i g i g a erish iiib , 
iq tis o d iy v a i j tim o iy r iv o j l a n i s h n i n g o ' z i g a x o s y o 'l i n i ta n la n is h i, 
k a d r l a r t a y y o r l a s h tu z ilm a s i v a m a z m u n i n i q a y t a k o ' r i b c h iq is h v a
ta sh k il e tis h n i o ' z o l d i g a d o l z a r b v a z i f a q ilib q o 'y d i . B u m u h i m
v a z ifa n i hal e ti s h d a k a d r l a r ta y y o r la s h m illiy m o d e l i n i n g m u h i m
t a r k ib iy q is m i b o ' l g a n u z lu k s iz t a ’l i m n in g b ir b o ' g ' i n i - y a n g i tu rd a g i 
o ' q u v m u a s s a s a s i b o ’ lg an k a s b - h u n a r kollej lari a l o h i d a a h a m i y a t
k a s b etadi.
O 'z b e k i s t o n R e s p u b l i k a s i n i n g « T a 'l i m t o ' g ' r i s i d a » g i Q o n u n i
h a m d a « K a d r l a r t a y y o r l a s h m illiy d a s t u r i » d a o ' r t a m a x s u s , k a sb - 
h u n a r t a ’ lim ini y a n g i tu r d a g i t a ’lim m u a s s a s a s i sifa tid a g i rivoji, 
p e d a g o g k a d rla rn i ta y y o r l a s h v a u l a r n i n g m a l a k a s i n i o s h ir is h k ab i 
m a s a l a l a r g a a l o h i d a e ’tib o r q a r a tilg a n . B u m a s a l a l a r n i hal e tis h d a o ' r t a
m a x s u s , k a s b - h u n a r t a ’lim ini ta s h k il e tis h va b o s h q a r i s h , k a s b - h u n a r
k o lle jla rid a ish la b c h i q a r i s h t a ’lim in i ta s h k il e tish , t a ’lim u s u lla rin i 
t a n la s h va y a n g ila r in i is h la b c h iq is h d a v r tala b i b o ' l i b q o l m o q d a .
K a s b - h u n a r k o lle jla ri te g is h li d a v l a t t a ’ lim s ta n d a r tla r i d o ir a s id a
o ' r t a m a x s u s , k a s b - h u n a r t a ’limi b e r u v c h i o ' q u v m u a s s a s a s i b o 'l i b ,
u o 'q u v c h i l a r n i n g k a s b - h u n a r g a m o y illig i, b ilim v a k o 'n i k m a l a r i n i
c h u q u r riv o jla n tir is h , t a n la b o lin g a n k a s b - h u n a r b o ' y i c h a bir y o k i bir 
n e c h a ix tiso sn i b e ra d i.
K a s b - h u n a r k o lle jla r in in g o ' q u v j a r a y o n i is h la b c h i q a r i s h t a ’limi, 
t a r b iy a v iy soatlar, d a r s d a n ta s h q a r i ta r b i y a v i y ta d b i r l a r i d a n ib o rat 
b o 'l i b , u la r n in g y a x l i t p e d a g o g i k j a r a y o n s if a tid a ta k o m illa s h tir ilis h i, 
a m a l i y t a j r i b a - s i n o v ish lari n a tija la r ig a k o ' r a b e lg ila n a d i.
B u j a r a y o n k a s b - h u n a r k o l le jla r id a te g is h li y o 'n a l i s h d a g i m u ta -
x a s s i s l i k f a n la rin i o 'q i t i s h v a ish la b c h i q a r i s h t a ’lim i ( m u t a x a s s i s l i k

---

fanlari b o ' yi ch a Iaboratoriya va amal i y m a s h g ‘ulotlar, mashinalarni 
bos hqar is hga o'rgatish, o ' q u v va ishlab chiqarish amaliyoti)ni yuqori 
usulik s av i yad a o' t i s h orqali a m a l g a oshiriladi. M a s h g ‘ul ot l ar qayd 
etilgan tashkiliy shakllari o'qu vc h i l ar ni t anl agan mutaxassisliklari 
b o' y i c h a amaliy faoliyatga t ayyorl ashda m u h i m aha mi ya t kasb etadi.
Ka sb- hunar kollejlarida amal ga oshiriladigan kasbiy t a' li m nati­
j as i d a nazariy bilim, k o ' n i k m a va mal akal ar tizimi shakllantiriladi. 
ishlab chiqarish t a ’limi j a r a y o n i d a esa, o' quvchil ar , asosan, amaliy 
k a s b i y - k o ' n i k m a va mal akalarni egallaydilar. Bu ikki musht arak 
j ar a y o n mahsuli sifatida m u a yy a n kasb va ma l ak a ga ega bo' l ga n
kichik mutaxassisni t ayyorl ash t a' mi nl anadi .
Za m o n a v i y mut axassi s kasbiy faoliyati sohasidagi yangiliklarni 
egallab borishi, istiqboldagi taraqqi yot yo' nali shl ari h a m d a yuza ga 
keluvchi m ua m mo la r n i yechish yo' l l ari ni k o ' r a bilishi lozim. 
B u n d a y talablar darajasidagi mutaxassisni tarbiyalash uchun o' r ta 
maxs us, kasb- hu nar ta' l i mi ni tashkil etish va boshqarish, kas b- hunar 
kollejlarida ishlab chiqarish t a ’Iimini a ma l ga oshi ri shni ng samarali 
shakllari, faol usullari h a m d a z a mo na vi y vositalari maj muas i ni ishlab 
chiqish h a m d a ilmiy-usulik j i hat dan asoslash lozim bo'ladi.
K a sb- huna r kollejlarida malakali kichik mut axassi s t ayyorlash 
ishlari quyidagi t alablarga j a v o b berishi lozim:
- mutaxassi sl ik b o ' y i c h a davlat t a ’lim standarti da bel gi l angan bi­
lim, k o ' n i k m a va mal akalarni shakllantirishga qaratilganligi;
- t a ’lim m a z m u n i d a k o ' z l a n g a n t a ’lim-tarbiya maqsadi va vazifa- 
lariga mo s kelishi;
- malakali kichik mut axas s i s t ayyorlash j a r a y o ni n i ng bar cha tar- 
kibiy qismlari (nazariy mashg' ul ot lar, laborat ori ya-amali y m a s h g ' u -
lotlar, ishlab chiqarish amaliyoti) o ' z a r o b o g' li q hol da uzviy tash- 
killashtirilishi;
- kasbiy t a ’lim berish m a z mu n i n i n g fan, texni ka va texnol ogi ya 
t araqqiyoti darajasi t alablariga j a v o b berishi.
Bu talablarni baj ari shda ishlab chiqarish t a ’limining o' r ni be- 
qiyosdir. Chunki ishlab chiqarish t a ’l i mining asosi y vazifasi - b o ‘-
4

---

1 aj а к malakali kichik mut axassi sl arni m u ay y a n mut axas s i sl ik s o­
hasida amal i y faoliyat ko' r s a t is hga t ayyorl ashda n iborat. U esa. o ' z
navbati da nazariy bilimlarni amal iyot ga tatbiq et i s hga o ‘rgatish, 
zarur b o ’lgan kasbiy k o ' n i k m a va malakalarni shakllantirish, o ' z
mutaxassisliklari uch un xos b o ’lgan ishlab chi qari sh j ara yoni ni
rejalashtirish, t ayyorlash, a ma l ga oshirish. nazorat qilish va xi zm a t
k o' r sa ti s hga o' r gat is hda n iborat.
Ishlab chiqarish t a ’limi deganda, b i ror a ni q kasb yoki mut axassi sl ik 
b o 'y i c h a amal i y o' qi ti sh tushuniladi. Leki n hozirgi kun da bu at ama 
bir t o mo n la ma bo' l i b, kas b- hu nar kollejlarida a m a l g a oshiriladigan 
t a ’l im-tarbiyaning nazariy va amal i y jihatlarini q a m r a b oladi.
Ishlab chiqarish t a ’limi j a r a yo n i d a mut axassi sl ikl ar b o ' y i c h a k a s ­
biy k o ' n i k m a va mal akalarni shakllantirish uchun m a ’l um t exnologik,
tashkiliy-iqtisodiy, nazariy, t exni kavi y bilimlar beriladi. U o ' z mo- 
hiyatiga k o ' r a nazariy t a ’lim va amal i y m eh nat j ara y o nl ar i n i n g sin- 
tezidir. Bu holat u n g a h a r t o m o n l a ma m a j m u a v i y y on da s h u vn i talab 
etadi.
H a r q an da y t a ' l i m j ara yoni o ' z a ro bir-birini t aqozo etuvchi 
o' qi t i sh - o' qi sh faoliyatini k o ' z d a tutadi. Bunda, m a x s u s ixtisoslik 
fanlari b o 'y i c h a m a shg' ul ot la r ni tashkil qilishda o ' q u v c h i faoliyati 
ikki t o m o n l a m a xar akt erga ega, y a ’ni nazariy bilimlarni o' zlashti ri s h 
h a m d a ularni qo 'l la s hn in g amal i y k o ' n i k m a h a m d a mal akalari ni
o' zlashtirish. Ular t a ’lim j ar a y o n i d a birlashadi va bir but un p eda g ogi k 
j ar a yo nni tashkil etadi. U s hb u xusus i yat t a ’lim berish j ar a yo ni va 
usullariga h a m taalluqlidir.
Ishlab chiqarish t a ’limi uzoq t arixga ega t a ’lim berish turi bo'lib, 
uzoq davrlar m o b a y n i d a u bevosi t a mah su l o t ishlab chiqarish 
j a r a yoni da a ma l ga oshirib kelingan. Yirik sanoat korxonalari va 
rivojlangan qishloq xo ' j al igi ni ng payd o b o ’lishi yuqori malakali 
mut axas si sl ar tayyorl ashni talab qiladi, bu esa, o ' z navbati da, ishlab 
chiqarish t a ’limini o' qi t i sh j arayoni ni alohida t a ’lim turi sifatida 
tashkillashtirilishiga olib keldi.
5

---

K a sb- huna r kollejlarida o' qi t i sh j ara yoni mustaqil va o ' z a r o b o g ‘- 
langan nazariy va amal i y qi smlarga bo' l i nadi . Am a l i y mas h g' ul o t n i
yuqori usulik savi yada o' t i sh uchun max s u s fanlarni ng nazari y qismi 
talab darajasida o'qitilishi lozim. M a ’lum s ohada kichik mut axassi s 
t ayyorl ashda o ' quvc hi l ar ni ng ishlab chiqarish mehn at iga oid nazariy 
bilim, amal i y k o ' n i k m a va mal akalari ni shakllantirish m u h i m masa- 
lalardan biridir.
R e s p ubl ikami z d a bo zor m u n os aba t la r ig a o' t is h sharoitida t obora 
keng к о ' lam ol ayot gan yangi t exni ka va i l g' or ishlab chiqarish tex- 
nologiyalarini j or i y etish davr talabi b o ' l i b qol moqda. B u n d a n kelib 
chi qqan holda, b o ' l a j a k kasb t a ' li mi o' qi t uvchi l ari uchu n z a mo na vi y
talablar darajasiga o' q u v- us l u b i y q o ' l l a n m a l a r yaratish t alabalarning 
kasbiy k o ' n i k m a va mal akalarni shakl l ant i ri shda m u h i m aha mi ya t
kas b etadi.
M a z k u r q o ' l l a n m a ham b o' l aj a k kasb t a ’limi o ' qi tuvchi lari ni ng 
kasbiy p eda gogi ka borasidagi nazariy bilimlarini puxt a egallashlariga 
k o' ma kl a s h i s h, amal i y bilim va ko' ni k m a l ar in i rivojlantirishga puxta 
za mi n t ayyorl ashga qaratilgan.
Shuningdek, q o ' l l a n m a oliy t a ’lim muassasalari h a m d a kasb- 
hun ar kollejlari o' qituvchilari, soha tadqiqotchilari u ch u n asosiy 
ma n bal ar dan biri bo' l ib qoladi deb i shonamiz.
6

---