Q. Shodiyeva nutq 0 ‘stirish uslubiyoti



Download 6,53 Mb.
Pdf ko'rish
bet103/142
Sana14.07.2022
Hajmi6,53 Mb.
#796675
1   ...   99   100   101   102   103   104   105   106   ...   142
Bog'liq
Q.shodiyeva. bolalar-nutrini-ostirish

Am aliy topshiriqlar
1. 
„ T r a n s p o r t t u r l a r i “ m a v z u s id a g i s u h b a t m a s h g ‘u l o t in i
0
‘t k a z ish g a ta y y o rla n in g . (5 — 6 yoshli b o la la r bilan.)
S u h b a tn in g maqsadi: 
a) b o la la rn i su h b a tla sh ish g a , s u h b a t -
doshini tin g la sh g a, o lzini tutib tu ra olishga, kutib turishga 
0
‘rgatish; 
b) d ia l o g n u t q i n i rivojlantirish.
M a s h g ‘u l o t g a
t a y y o r g a r l i k :
b o l a l a r a v t o b u s d a , y e n g i l
a v t o m o b i l d a y u ris h tajribasiga eg a boMishlari kerak.
S u h b a t n i n g ta x m i n iy rejasi:
— B o la la r, e sla n g la r-c h i, h a y v o n o t b o g ‘iga biz n i m a d a borgan 
edik? 
(Avtobusda.)
— E s la y s i z m i , a v t o b u s q a n d a y e d i ?
(K atta, unga hamma
bolalar va ju d a ko 'p katta kishilar sig'gan edi.)
— U n i n g tas h q i to m o n i q a n d a y rangda edi? Qizilm i? K o 'k m i?
Ichki q i s m i, o ‘ti r g ‘ichlari q a n d a y ra n g d a edi?
— H a y d o v c h i q a y e rd a o ‘t i r g a n ed i? 
(Oldinda, rul yonida.)
— A y t i n g l a r - c h i , yengil a v t o m o b i lg a : „ N e x i a “ , ,,T i k o “ga


g u m h i m i z d a g i h a n i m a b o l a l a r s i g i s h i m u m k i n n i i ? N i m a u c h u n
s ig 'm a y d i? Ycngil a v t o m o b i lg a n e c h a kishi s ig ‘ishi m u m k in ?
— 
K im yengil m a s h i n a d a o ‘tirgan? N i m a u c h u n biz h a y v o n o t 
b o g l iga yayov k e tm a d ik ?
T a r b iy a c h i m a s h g ‘u l o t i s h l a n m a s in i t u z g a n d a b o l a l a r n in g
lu g ‘atiga qaysi s o 'z l a m i k iritish n i h a m d a q aysi g r a m m a t i k s hakl- 
larni fa olla shtirishni belg ilab oladi.
2. 
Ik k i t a - u c h t a s u h b a t m a s h g 'u lo tin i k u z a t i n g va k u za tishni 
quyidagi reja a so sid a a m a l g a oshiring:
M a s h g 'u l o t n i n g d a s t u r m a z m u n i q a n d a y ? B o l a la r b o g ‘- 
c h a s i d a t a ’li m - t a r b i y a ta l a b l a r ig a m o s k e l a d i m i ? B o la la rn in g
ta f a k k u r i n i va n u t q i n i riv o jlan tirish b o ‘y i c h a v a z if a la r u s h b u
yosh g u ru h lari u c h u n m o s m i ?
M a s h g 'u l o t n i n g t u z i l is h qism i q a n d a y ( s u h b a t q is m la rg a
t o ‘g kri k e la d im i), d a s t u r v az ifalarini hal e t i s h d a h a r b i r q ism n in g
rolini izohlang.
Berilgan sav o lla rn in g m a z m u n i q a n d a y , m a n t i q a n t o kg*rimi? 
T a r b iy a c h i ta n l a g a n m a v z u b o ‘y ich a d a s t u r m a q s a d i n i a m alg a 
oshirishga y o rd a m b e r a d im i? B olalarning ja v o b l a r i berilgan savolni 
yo ritishga y o r d a m b e r a d i m i?
K o ‘rgazm ali q u r o l t o ‘g ‘ri ta n l a n g a n m i ? Q o ‘yilgan vazifani 
y e c h is h d a k o 'r g a z m a n i n g roli q a n d a y ?
3. 
B olalar b o g 'c h a l a r i u c h u n d a s tu r l a r ( T e v a r a k - a t r o f bilan 
t a n i s h t i r i s h , n u t q o ‘s t ir i s h , b a d iiy a d a b i y o t ) a s o s i d a s u h b a t
m av zu la rin i ( t u rfi yosh g u r u h l a r i u c h u n ) tu z i b c h i q i n g va ularda 
d a s t u r m a q s a d in i k o krsating.


VIII BOB
B O L A L A R N I H I K O Y A Q I L I S H G A
( M O N O L O G N U T Q Q A ) O 'R G A T I S H
1- § . B olalarni m onolog nutqqa o ‘rgatish 
b o ‘yicha ish m azm uni va va/ifalari
M o n o l o g n u t q dialog n u tq q a nisb atan a n c h a m u rak k a b b o l i b .
bu b itta o d a m t o m o n i d a n a nialga o sh irilad ig an nutqdir. M o n o lo g
n u t q d a b i t ta kishi g ap ira d i, q o l g a n la r esa tinglaydilar. M o n o l o g
n u tq k o 'p c h i l i k k a q a r a t a a y tilad ig an n u t q b o 'lg a n i u c h u n , u b a r
d o i m m a n t i q i y j i h a t d a n izchil, g r a m m a t i k j i h a t d a n sh a k lla n g a n , 
h a m m a g a t u s h u n a r l i va ravon b o 'l i s h i kerak.
M o n o l o g n u t q yaxshi x o tiran i, n u t q n i n g shakl va m a z m u n i g a
d i q q a t n i y o 'n a l t i r i s h n i t a la b e ta d i. S h u n i n g bilan b ir v a q td a , 
m o n o l o g n u t q t a fa k k u rg a tay an a d i.
M o n o l o g n u t q lin g v istik ( t i l s h u n o s l i k ) t o m o n d a n h a m
m u r a k k a b h i s o b l a n a d i . M o n o l o g n u t q tinglovc hila rga tu s h u n a rli 
b o ‘lishi u c h u n y o y iq g a p la r d a n , a n iq l u g 'a t d a n foydalanish kcrak.
H i k o y a q il a o lish qobiliyati k ish ila rn in g m u l o q o td a b o l i s h
j a r a y o n i d a k a t t a rol o ‘ynaydi. B ola u c h u n esa bu qobiliyat bilish 
vositasi, o ‘z bilim larini, tasaw urlarini tekshirish vositasi hisoblanadi.
B o l a l a r d a m o n o l o g n u t q n i n g shakllan ish i u la rd a m a n t i q iy
t a f a k k u r n in g rivojlanishi bilan b o g kliqdir. B u n d a n ta sh q a r i, b o la 
nutqi m o n o l o g n u t q q a aylanishi u c h u n u tilning lu g 'a tin i va 
g r a m m a t i k t o m o n i n i erkin eg a lla g an b o klishi kerak.
R u h s h u n o s l a r n i n g a y tish ic h a , b o la la r d a m o n o lo g n u t q besh 
y o s h d a n b o s h l a b p a y d o b o ’ladi.
R u h s h u n o s D . B. E lk an in bu h a q d a slu in d ay yozadi: „B o la
h a y o t t a r z i n i n g o ‘zgarishi, k a tt a l a r bilan yangi m u n o s a b a t l a r n in g
va yangi tu r d a g i fa o liy a tlam in g shakllan ish i n u tq shaklini va u n in g
vazifasini ( x i z m a ti n i ) farqlashga olib keladi. M u o m a la n in g yangi 
vazifalari v u j u d g a keladi, bola o kz ta a ssu ro tla rin i, k e c h in m a la rin i, 
rejalarini (n i y a t in i ) kattalarga yetkazishga h arak at qiladi. N u t q n i n g
y a n g i s h a k l i — m o n o l o g t a r z i d a x a b a r q i l i s h , k o ' r g a n va 
e s h itg an lari t o ‘g 'r is i d a hikoya qilish p a y d o b o ‘la d ikt, bolalarn i 
h ik o y a q i l is h g a o ‘rgatish ja r a y o n i d a b a r k a n io l tarbiya b e r is h n in g
xilm a-xil m a s a l a la r i n i hal q iladi, aqliy rivojlanishga y o r d a m be-


radi. H ikoya qilib b e rish d a m a n t i q i y tafa k k u r, d i q q a t rivojJanadi. 
n u t q g r a m m a ti k j i h a t d a n s h a k l la n g a n b o 'lib , o 'z i n i tu t is h . j a m o a
o ld id a s o ‘zga c h iqish m a la k a s i hosil b o 'l a d i “ .
S h u m u n o s a b a t b ila n
b o l a l a r b o g 'c h a s i d a t a 'l i m - t a r b i y a
d a s t u r i d a b o la la m i h ik o y a q ilishga o ‘rgatish b o ky i c h a h a r bir 
y o sh gu ru h larig a ish vazifalari va m a z m u n i b e lg ila b b erilga n. Bu 
g u r u h b o la la rin i ta n is h h i k o y a va e r t a k l a r n i ( t a r b i y a c h i n i n g
savollari va kitobdagi r a s m l a r y o r d a m i d a , k e y i n c h a l ik m u staqií) 
s o 'z lu b berishga o 'r g a t il a d i, o 'y i n c h o q , b u y u m va ra sm m a z m u n i
b o ‘y ic h a hikoyani ( 3 —4 g a p d a n iborat) ta k r o r l a s h
k o 'n i k m a s i 
t a r b i y a l a n a d i , t a n i s h e r t a k l a r d a n o l i n g a n p a r c h a l a r n i s a h n a -
la shtirishda q a tn a sh is h g a o 'r g a t il a d i.
0 ‘rta g uruhlarda hikoya qilishga o ’rgatish vazifalari va ularning 
m a z m u n i a n c h a m u r a k k a b l a s h a d i . U s h b u g u r u h b o lalari birin ch i 
y a r im yillikda tan is h h i k o y a va e r ta k la rn i m u s t a q i í h o ld a q ay ta 
h ik o y a qilishga, as a r q a h r a m o n l a r i n i n g s u h b a t i n i ifodali s o 'z la b
berishga o'rgatiladi.
M a s h g 'u l o t la r d a b i r in c h i m a r t a o 'q i b b e r ilg a n k ic h ik e r ta k va 
hik o y a la rn in g m a z m u n i n i q a y ta hik o y a q ilishga , o 'r t o q l a r i hikoya 
q ilay o tg an d a e 'tib o r bilan tin g la sh g a, o 'y i n c h o q l a r , tu rli b u y u m l a r
va yil fasliarini tavsiflovchi ( a w a l ta rb iy a c h in in g s avollari, s o ‘ngra 
n a m u n a va reja a so sid a) h i k o y a t u z is h g a o ‘rg a tiladi.
Ikkinchi y a rim yillikda b o la la rg a ta n i s h e r t a k va h ikoyalarni 
tinglashni, ularda ishtirok e t u v c h i p e rs o n a jla rn in g g a p la rin i, o ‘ziga 
xos xususiyatlarini t u s h u n i s h n i , a s a r m a z m u n i n i h i k o y a qilay o t- 
g a n o 'r to q l a r in i n g n u tq in i d i q q a t b ilan e s h i t i s h n i, a s a r m a t n in i
bu z ib hikoya qilgan jo y la rin i p a y q a s h n i o 'r g a t is h d a v o m ettiriladi.
K atta va m aktabga tay y o rlo v g u n ih la ri u c h u n „ N u t q o ‘stírish“ 
boMimida b o la la m i h ik o y a q ilib berish g a 
0
‘rg a tis h y u z a s id a n olib 
b o rilad ig an ishlar. u la r n i n g m a z m u n i q u y i d a g i c h a b elgilangan:
Birinchi y a rim yillik. B adiiy a s a rla rn i q a y t a h ik o y a qilish 
m a l a k a s i n i
0
‘s t ir i s h . A d a b i y a s a r l a r n i m a z m u n l i , m a n t i q i y
izchillikda, a n iq va tasviriy, ifodali h ik o y a q i lis h g a o 'r g a tis h .
T a r b iy a c h i q a y ta h i k o y a q ilis h n i o ‘r g a t a y o t g a n d a b o la l a r
d iq q a tin i, ayniqsa, e r t a k n i n g b o s h l a n m a s i , t a k r o r l a n i b k e lay o tg a n
parchalarga, xulosa qismiga: hikoyalardagi q a h r a m o n l a r n i n g o 'z a r o
n u tq i kabilarga qaratish i lozim .
B o lalar a s a r v o q e a la r i n i s o 'z l a y o t g a n d a o v o z o h a n g i n i n g
x il m a - x i l t u r i n i ( s o ' r o q , h i s - h a y a j o n . h a y r a t l a n i s h , i l tim o s )
qoMlay bilishlariga erishish.


B o la la rg a o ‘y in c h o q l a r va b u y u m l a r h a q id a hik o y a tu zish n i 
o ‘rg a t a y o t g a n d a o ‘y i n c h o q l a r n i t a ’riflab berishga, u la rn in g o ‘ziga 
xos x u s u s iy a tla rin i k o ‘rsa tuvc hi belgilarni (rangi, shakli, q a n d a y
o 'y n a li s h i v a b o s h q a l a r ) a n iq s o 'z l a r orq a li ifodalashga o 'r g a tish .
Ijodiy hikoya qilish. 
B o la l a m i t a rb iy a c h i t o m o n i d a n belgi- 
lan g a n h i k o y a yoki e rta k n i n ih o y a sig a y etkazishga, qisqa, l o ‘n d a
j u m la la r tu zish g a, tasviriy vositalardan foydalanishga o'rgatish.
B o la la rn in g shaxsiy tajribalari va tarbiyachi tak lif etgan hayotiy 
m a v z u l a r a s o s i d a m a n tiq iy rivojlanib b o ru v c h i hik o y a yoki e r ta k
tu zish q o b iliy a tla rin i rivojlantirish: „ Q u v o n c h li k u n ‘\ „ X a fa b o 'l -
g a n k u n i m “ , „ M e h m o n d a “ , „ B i z n i n g o i l a “ , „ E n g y a q in o ‘rto- 
g ‘i m ‘\ „ D a m olish k u n i “ , „ D a d a m g a q a r a s h d i m “ , , , Q o ‘g ‘irc h o q
teatrig a b o r d i m “ va b o shqalar.
B o l a l a m i tu z a y o t g a n h ik o y a yoki e rta k la rid a ishtirok e tu v c h i 
q a h r a m o n l a r n i n g ru h iy k e c h in m a la r i n i bilishga o 'r g a tis h ; „ B i r in -
ch i q o r k\ „ Y a x m a l a k d a “ , „ Y a n g i yil b a y r a m i “ , „ Q o r b o b o “ , 
„ M e n s e v g a n fasl“ , „ T a s h q a r i d a q o r, u y im iz d a b a h o r “ , „ X o la - 
xola o ‘y n a d i k “ , „ K i m o l a d i - y o , s h u g i n a n i - y o “ o ‘yini, „ M e n
o n a m g a y o r d a m c h i “ , „ U k a m g a m e h r i b o n m a n “ va b o s h q a la r.
B o la la rg a s u r a tl a r b o 'y i c h a h ik o y a tu zish n i o 'r g a t a y o t g a n d a ,
a w a l o , u l a r n i n g m u s ta q il fik rla s h la rig a , s u r a td a ta s v irla n g a n
v oqealarga o ‘z m un o sab atlarin i bildirishlariga im kon yaratish kerak. 
S h u b ila n b irg a , ra s m d a aks ettirilg a n mavzuli v o q c a g a q a r a b
ilgari n i m a b o ‘lgani va keyin n i m a b o 'lis h i kerakligi h a q id a fikr 
y u ritishga u n d a s h . T a b ia t m a n z a ra la ri aks ettirilgan suratga q a ra b , 
u n d a g i g o ‘za llik n i, nafislikni ifo d ala y o lad ig an tasviriy s o ‘zlar, 
o ‘x sh atish v a s ifatlash lar i s h tir o k id a g a p tuzishga o ‘rgatib borish.
B o l a l a r n i n g birgalikdagi h a y o t tajribalaridan o lin g a n voqcalar: 
e k sk u rsiy a , say r, m e h n a t j a r a y o n i , jo n li va ravon h ik o y a qilib 
b erish m a l a k a s in i ta rbiya la sh. H i k o y a q ila y o tg a n d a t e v a r a k -a tr o f- 
dagi b u y u m , v o q e a - h o d i s a l a r n i n g n o m in i, u la rn in g o 'z ig a xos 
x u s u s i y a t l a r i n i , x a t t i - h a r a k a t l a r i n i t o ‘g kri i fo d a la s h g a , v o q e a -
larning vaq ti v a jo y in i k o 'r sa tish g a o 'rg atish . T o p i s h m o q la r o 'y la b
to p is h g a u n d a s h .
Ikkinchi y arim yillik. 
B o la la m i b ad iiy as a rlarm q a y ta hikoya 
qilishga o ‘rg a tis h n i d a v o m e ttirish.
B o l a l a m i m a n z a r a l i s u r a t l a r b o ‘y i c h a m a x s u s h i k o y a l a r
t o 'q i s h g a o 'r g a t i s h , ularn i su ra t m a z m u n i n i tu sh u n ish g a , su ra t- 
dagi m a n z a r a n i t e v a r a k -a tr o fd a g i m a n z a r a l a r bilan taq q o sla s h g a . 
o ‘z h i k o y a l a r i d a t a s v iriy s o ' z v a i b o r a l a r d a n f o y d a l a n i s h g a
216


o'rgatishni d av o m ettirish. Bolalar mustaqil h ik o y a tuzayotganlarida 
o g 'z a k i n u tq s h a k lla rid a n fo y d a la n ish la rig a e r ish ish .
Ijodiy hikoya qilish: ta rb iy a c h i t o m o n i d a n t a k l i f etilgan niavzu 
b o ‘y ich a voqea n i izchil d a v o m ettirib, tu g a l m a z m u n l i hikoya 
tu zish k o 'n i k m a l a r in i m u s t a h k a m l a s h , v o q e a s o d i r b o l g a n jo y , 
v a q t, tabiat m a n z a ra s in i q is q a c h a tas v irla sh , q a h r a m o n l a r n i n g
r u h i y k e c h i n m a l a r i n i k o l rs a tis h la r ig a a h a m i y a t b e r is h : „ G u l
b a y r a m i “ , „ N a v r o ‘z “ , „ O n a m l a r n i n g b a y r a m i “ , „ B a h o r keld i“ , 
„ M e n q u s h la r g a d o n b e r d i m “ , „ M e n o n a m g a y o r d a m c h i “ , 
„ T o m o r q a d a “ , „ M e n i n g m u s h u g i m “ , „ M e t r o d a “ , „ A v to b u s d a “ , 
„ T r o ll e y b u s d a “ , „ K o ‘c h a d a ‘\ „ B o z o r d a “ , „ D o ' k o n d a “ , „ A rq o n
o ‘y n a d i k “ , „ Q u v l a s h m a c h o q “ , „ B e k i n m a c h o q “ , „ M e h m o n -
m e h m o n “ m a v z u la rid a h ik o y a o ‘ylab t o p i s h g a u n d a s h .
M ustaqil t u z g a n h ik oyalarida gi p e r s o n a j la r g a q is q a c h a ta' rif 
b e r is h l a r ig a , u l a r n i n g x a t t i - h a r a k a t l a r i n i b a h o l a s h l a r i g a harn 
d iq q a t n i q aratish va o ‘rgatib borish.
M u s t a q i l t a n l a n g a n m a v z u b o ' y i c h a h i k o y a t u z i s h d a
v o q e a la rn in g izchilligiga, tug al m a n ti q q a e g a b o ‘lishiga, tasviriy 
ifoda vo sitalarid an o ‘rinli fo y d a la n ish la rig a a h a m i y a t berish.
M o n o lo g n u tq in i o ‘stiris h n in g y u q o r id a g i d a s t u r vazifalari 
va m a z m u n ig a k o 'r a b o g 'c h a n i n g o ‘rta g u r u h i d a g i b o l a l a r hik o y a 
qilib b e r is h n in g quyidagi t u rla rin i e g a lla sh la ri lozim :
1. T a n is h e r ta k va h ik o y a la r n i q a y ta h i k o y a q ilib berish.
2. M ashg'ulotlarda birinchi m arta o ‘qib berilg a n hikoya va aytib 
berilg a n qisqa e r ta k la rn i q a y t a hik o y a qilib b e r is h .
3. K o ‘rib t u rg a n n a r s a - b u y u m la r : o ‘y i n c h o q l a r , o ‘sim liklar, 
kiyim lar, id i sh -to v o q la r, m e b e l l a r va h o k a z o l a r b o 'y i c h a tasviriy 
h ik o y a tuzish.
4. V oqcaviy-sujetli r a s m l a r b o 'y i c h a t a s v iriy h ik o y a tuzish.
5. Bolalar o kz tajribalari asosida xotiradan hik o y a qilib bcrishlari.
K a tta g u ru h d astu rid a h ik o y a qilishning q u y id a g i turlari b ay o n
etilgan:
1. Badiiy asa rlarn i q a y ta hikoya qilib b e r is h .
2. N a r s a - b u y u m l a r : o ‘y i n c h o q l a r , o ' s i m l i k l a r . k i y i m -
kec h ak lar, idish-tovoqlar, m e b e lla r va h o k a z o la r h a q i d a hikoyalar, 
u la rn in g o 'z ig a xos xususiy atlarin i k o ‘r s a tu v c h i b elg ilarn i tuzish.
3. R asm lar b o ‘y ic h a tasviriy va v o q ea v iy h i k o y a tuzish.
4. Xotiradan o ‘z shaxsiy tajribasida kuzatgan v o q e a va hodisalami, 
narsalarni, b o g 'c h a d a va u y d a n im a la r q ilg a n in i, g u r u h d a va uyda 
b o klib o 'tg a n eng qiziqarli v o q e a la r h aq id a h i k o y a qilib berish.


5. T a 'I i m i y o 'y i n l a r aso sid a tasviriy hik o y a tuzish: , , Q o ‘- 
g ‘i r c h o q , o ‘y i n c h o q n i t o p “ , , , Q o 4g 4i r c h o q , m e n d a q a n a q a gul 
b o r “ , „ Q o 4g 4i r c h o q , t o p - c h i , y o n i m d a kim o 4tirib d i? ‘\ ,,Q o ‘- 
g 4i r c h o q , q o ‘li m d a g i s u r a tl a r q aysi c r t a k d a n o li n g a n in i t o p -
c h i ? “ va b o s h q a l a r .
6. Ijo d iy h i k o y a qilishga, t a rb iy a c h i t o m o n i d a n b o s h la n g a n
e r ta k va h i k o y a n i oxiriga y e tk a z ish , t a rb iy a c h i ta k lif c tg a n m avzu 
va reja 
a s o s i d a e r ta k yoki h ik o y a t o 'q i s h , berilgan 3 — 4 s o ‘z 
y o r d a m i d a e r t a k yoki hikoya t o ‘qishga o 'r g a tis h .
M a k t a b g a c h a tayyorlov d a s tu rid a h a m hik o y a qilib b e rish n in g
xuddi 
k a tt a g u m h d a g i kabi tu rla ri k o 'rsa tilg a n .
2 - § . B o la la r n i h ik o y a qilib b e r i s h g a
0
‘r g a t i s h d a
f o y d a l a n i l a d i g a n u s u llu r
B o l a l a r n i h i k o y a q ilis h g a o ‘r g a ti s h d a m a x s u s u s u l l a r d a n
fo y d a la n ila d i. U l a r d a n asosiylarini aytib o 't a m i z :
1. 
H ikoya nam unasini berish usuli. 
B u n d a q a n d a y d ir b u y u m n i 
( p r e d m e t n i ) y o k i v o q e a n i jo n li va q is q a tasvirlanadi. Bu usul 
b i r m u n c h a y en g il usul b o ‘!ib, t a rb iy a c h i bolalarga n a r s a - b u y u m ,
rasm , v o q e a h a q i d a ta y y o r h ik o y a aytib b e r a d i, bolalar hiko y an i 
t i n g l a b , o ‘z h i k o y a l a r i u c h u n m a z m u n t a n l a y d i l a r , l i n i n g
h a jm in i, izch illig in i belgilab 
olad ilar. S h u n in g u c h u n bu usul 
bolalarni h ik o y a qilib berishga o ‘rgatishga y o rd a m bca iv c h i ta 'lim iy
usul b o ‘lib h is o b la n a d i.
N a m u n a b o l a la r n in g taqlid qilishiga m o s bo'lishi, y a 'n i hajm i 
kichik, f i k r l a r izch il b a y o n qilin ish i, j u m l a l a r qisqa va g r a m m a ti k
j i h a t d a n t o 4g ‘ri tuzilishi lozim . M a s a la n , tarb iy a ch i o ‘y in c h o q n i 
tasvirlashga o ‘rgatishda o ‘zi bitta o 4y in ch o q n i olib, u haqda sh u n d ay
tasviriy h i k o y a tu zad i:
— 
M a n a b u a y iq c h a . U j i g a r r a n g , y u m s h o q b a x m a l d a n
yasalgan. U n i n g bosh q is m id a ikkita k i c h k in a q u lo q lari, ikkita 
q o p - q o r a , d u m - d u m a l o q k o ‘zlari, t u n i s h u g i bor. T u m s h u g 'i d a
esa b urni b o r. 
T a n a s id a 4 ta o y o g ‘i bor. A yiqcha o ‘y in ch o g ‘i bizga 
o ‘y n a s h u c h u n kerak.
B o l a l a r n a m u n a h i k o y a d a n y ax sh i fo y d a la n ish la ri u c h u n
uning m a t n i q isq a gaplardan iborat b o l i s h i va izchil bayon qilinishi 
kerak.
H i k o y a n a m u n a s i b o s h q a u su lla rg a n is b a ta n hikoya qilishga 
o 'rg a tish j a r a y o n i n i yengillashtiradi, b o la la r erishishi kerak b o l g a n
natija k o ‘rs a ti b beriladi. B u n d a n ta s h q a r i, n a m u n a b o la la r n in g
2 1 8


hikoya qilishlari lozim b o ‘lgan m a v z u la rn in g t a x m i n iy m a z m u n in i, 
u la rn in g h a jm in i, k e t m a - k e tlig in i belgilaydi.
T a r b iy a c h i n in g n a m u n a h ik o y a sid a n b o l a l a r n i hikoya q ilib 
berishga o 'r g a t is h n i n g d astlabki b o s q i c b l a r i d a n , s h u n in g d e k , yangi 
vazifa q o ‘yilganda yoki hikoya qilib bera olm ay d ig an bolalanga yordam
b e r is h d a foy d a la n ila d i. T a r b iy a c h in in g n a m u n a hikoyasini y o m o n
h ik o y a qiladigan 1 — 2 b o l a tak ro rla sh i m u m k i n .
N a m u n a h ik o y a u s u lid a n m a s h g 'u l o t n i n g b o s h i d a foydalanish 
kerak. U n d a n n i a s h g ‘u lo t oxirida f o y d a la n is h e sa h c c h q a n d a y
ijobiy natija b c r m a y d i , c h u n k i b o la la r n a m u n a h ik o y ag a ta q lid
qila o lm ay d ila r, o ‘z n u t q l a r i d a u n d a n f o y d a la n i s h im k o n iy a tig a 
ega b o ‘lmaydilar.
2. 
Hikoya rejasini berish usuli. 
H i k o y a rejasi 2 — 3 asosiy 
s a v o ld a n iborat b o 'l i b , fik rn in g k e t m a - k e t li g i n i va m a z m u n i n i
belgilaydi. N a m u n a u s u l i d a n foy d a la n ib h i k o y a qilib berish bilan
b o g 'l i q 2 — 3 m a s h g ‘u l o t d a n keyin h ik o y a n i reja asosida s o ‘zlab 
berishga o 'rg a tish m u s ta q il, yetakchi u s u l l a r d a n biri b o ‘lib q o ladi. 
B o lalar hikoyasi x ilm a -x il boMishi u c h u n ta r b i y a c h i o l d i n d a n
asosiy va q o ‘s h i m c h a reja tavyorlab q o 'y is h i k erak . Bir m a sh g ‘ulot 
j a r a y o n i d a s avollarni a lm a s h tiris h (y a n g il a s h ) b o la l a r d iq q a tin i 
faollashtiradi.
M as a la n , m a k ta b g a tay y o rlo v g u r u h i b o la l a r ig a o ‘z g u r u h
x o n a la r in i tasvirlash u c h u n t a x m i n a n q u y id a g i rejani tak lif etish 
m u m k i n :
1. X o n a n i kim t o z a saqlaydi?
2. S en x o n a n i y ig 4ishti rishda ( t o z a l a s h d a ) q a n d a y y o rd a m
b e r a s a n ?
5 yoshli b o la la r g u r u h i b ilan d astlabki m a s h g 'u l o t l a r d a , ag a r 
b o la rejadan c h e tla s h sa , u n i n g n u tq in i b o l m a s d a n , o xirigac ha 
tin g la b turish lo zim . A n i m o asta -se k in h i k o y a n i n g t o ‘Iiq yoki 
izchil em asligini a y tib , b o s h q a b o la la rn i j a v o b n i to 'ld iris h g a ja lb
qilishi kerak.
6 yoshli b o l a la r n in g hikoyasiga d a s t u r ta l a b l a r in i ( u la r n in g
m a q s a d g a q aratilganligi va izchilligiga) q o ‘y a d i. S h u n i n g u c h u n
b o la la rn i hik o y a rejasiga a m a l qilishga o krg a tis h kerak. A yniqsa, 
b u ra sm asosida h i k o y a qilish va o 'z t a j r ib a la r id a n hik o y a tuzishga 
taalluqlidir.
T arbiyachi hik o y a q ilu v ch in in g m a v z u d a n y oki rejadan c h e tg a 
c h i q i b k e t g a n i n i o ‘zi k o ‘r s a ti b g i n a q o l m a y , b a lk i b o l a l a r n i 
o ‘rto g ‘ining hik o y asin i n a z o ra t qilib b o r i s h g a j a l b qilishi kerak.


(H o z i r n i m a h a q i d a hik o y a qilib berish k era k ? H a m m a g a t u s h u -
narii boMishi u c h u n a w a l n im a n i h ik o y a qilib berish y ax sh iro q ? )
H ik o y a n a m u n a s i n i berish h ik o y a q ilishga o ‘rg a tish n in g e n g
yengil u su li, h i k o y a rejasi berish usuli e sa a n c h a qiyin. Bu usul 
m u rak k a b b o ‘lishiga q a ra m a y , bolalarni h ik o y a qilishga o ‘rgatishda 
keng t a r q a l g a n m u h i m usul h iso b lan ad i.
3. Rejani j a m o a b o ‘lib m uhokam a qilish usuli. 
Reja a so sid a 
h ik o y a t u z i s h v a u n in g m a z m u n i n i b o y itish n i y engillashtirish 
m a q s a d id a , re ja n i j a m o a b o ‘lib m u h o k a m a qilish tavsiya etiladi. 
Bu u s u ld a n k a t t a va m ak tab g a tay y o rlo v g u ru h la r id a reja a so sid a 
hikoya q il is h g a o 'r g a t i s h n i n g d astlab k i b o s q ic h id a foydalaniladi. 
M asa la n , t a r b i y a c h i bolalarga s h u n d a y y o 'I Ia n m a beradi: „B iz 
q a n d a y q ilib j o ‘j a b o q q a n i m i z n i g ap irib bering. J o ‘j a la r q a y e r d a n
p a y d o b o l a d i ? U l a r n i q a n d a y p a rv a ris h qildingiz? J o ‘j a l a r k a tta
boMganda, u l a r q a n d a y boM ishdi?“
Bu u s u l n i n g m o h iy a ti n i m a d a n iborat?
H i k o y a n i tu z i s h g a q a d a r t a rb iy a c h i b o la la r hilan b irgalikda 
re ja d a g i a y r i m s a v o l l a r n i m u h o k a m a q i l a d i , y a ’ni h i k o y a
m a z m u n in in g xilm a-xil boMishi im koniyatlarini ko‘rsatadi. Rejadagi 
bir savolga ( m a s a l a n , „B o la q a n d a y k u c h u k c h a to p ib o l d i ? “ ) bir 
necha bola jo y i d a o ‘tirgan holda javob berishini taklif etadi. Bolaning 
jo y id a o ' t i r g a n h o l d a j a v o b b crishi — bu hali hikoya e m a s , balki 
b ir yoki b i r n e c h a gap. H ik o y a rejasini j a m o a b o 'lib m u h o k a m a
q il is h u s u ü e s a b o l a l a r n i n g t a s h a b b u s k o r l i g i n i j o n l a n t i r a d i ,
f a o lla sh tira d i, b o l a l a r n i n iu ra k k a b j a r a y o n h is o b lan g an m ustaqil 
hikoya t u z is h g a o ‘rgatadi.
4. J a m o a b o ‘lib hikoya tuzish usuli.
Bu usul o kziga xos b o 'lib , u n d a n b o lalarni ijodiy hik o y a 
tuzishga o 'r g a tis h d a foydalaniladi. O ld indan belgilab q o kyilgan hikoya 
rejasini k e t m a - k e t m u h o k a m a qilish jara y o n id a tarbiyachi va bolalar 
a y r i m j a v o b l a r n i t i n g l a y d i l a r , u l a r d a n q aysi biri y a x s h i r o q
ekan lig in i m u h o k a m a qiladilar. T a r b iy a c h i ularni o kylab to p ilg a n
h ik o y a n in g b o s h l a n i s h i sifatida tak ro rla y d i. S o ‘ngra navbatdagi 
e n g yaxshi savol t a n l a n a d i, t a rb iy a c h i esa aytilgan e n g yaxshi 
j u m l a l a r n i n g v a o ‘z i n i n g gapini birlash tirib , kichik hik o y a tu zad i.
O x i r i d a h i k o y a tarb iy a ch i t o m o n i d a n t a k ro r la n a d i, s o 'n g r a
2 — 3 b o la ta k r o r la y d i . Bu u s u ln in g m o h iy a ti s h u n d a k i, m a s h -
g 'u l o t d a b a r c h a b o l a l a r faollik k o l rsa tish ad i, u la rn in g xayollari 
a s t a - s e k i n l ik b i l a n s h a k lla n a d i. B iro q b u u s u ln in g b ir q a t o r
k a m c h ilik la ri m a vjud: b o la la rn in g n u tq faoliyati ju m la la rn i tuzish, 
220


s o ‘zlarni ta n la s h b ila n g in a c h e g a r a l a n a d i , u l a r m o n o l o g n u t q n i
rivojlantirish u s t i d a kam m a s h q q ila d ila r. S h u n i n g u c h u n b u
u s u ld a n fo y d a la n ish c h c g a ra la n g a n .
5. Hikoyani qismlar b o'yicha tu zdirish usuli.
A y rim m a s h g 'u l o t l a r d a h ik o y a n i q i s m l a r b o ‘y ich a t u z d iris h
u s u l i d a n f o y d a l a n i s h m u m k i n , b u u s u l h i k o y a t u z i s h n i
yen g illash tirad i, c h u n k i to p s h iriq h a j m i k a m a y a d i . S h u n i n g d e k ,
m a s h g 'u l o t a n c h a qiziqarli va x i lm a -x il b o ‘lib, h i k o y a la r t o ‘liq v a
c h u q u r m a z m u n g a ega b o ‘ladi, k o ‘p b o l a l a r d a n s o ‘rash i m k o -
niyati vujudga keladi.
M a z m u n i a l o h i d a qism la rg a yengil a jra la d ig a n ra sm larni q is m
b o 'y ic h a tasvirlash m u m k in . M a s a la n , b o l a l a r u s h b u ra s m l a r n i 
q i s m b o ‘y i c h a ta s v irla s h la r i m u m k i n : „ T o v u q l a r “ , „ M u s h u k
bolalari b i l a n “ , „ E c h k i bolalari b i l a n “ , „ S i g i r b u z o g ‘i b i l a n “ , 
„Q ish k i o ‘y i n l a r “ v a h o k az o la r.
T a rb iy a c h i tasviriy hikoya u c h u n m a v z u t a k l i f e ti s h d a n avval 
r a s m n i k i c h i k - k i c h i k q i s m l a r g a a j r a t i b c h i q a d i . M a s a l a n ,
„ Q u y o n l a r “ d c g a n m a v z u d a tasviriy h i k o y a tu z i s h d a ta r b i y a c h i 
b o l a l a r n i s h u n d a y o g o h l a n t i r a d i : „ Q u y o n l a r h a q i d a h i k o y a
qilam iz , a m m o h a m m a s i n i b ir y o ‘la e m a s , b alki q u y o n l a r h a q i d a
h a m m a n a r s a n i x o tirla sh (esga t u s h i r i s h ) u c h u n ta rtib b i l a n
g a p i r a m iz “ . S o ‘n g ra h a r b ir q is m u c h u n reja t a k l i f etish m u m k i n .
M asalan: „ H o z i r , b o la la r q u y o n n i t a n a s i n i m a b ilan q o p l a n -
g anligini, u n i n g t u m s h u g ‘i q a n d a y e k a n li g i n i , u q a n d a y h a r a k a t
qilishini ( y u r is h i n i ) e s la y m iz “ .
Bu rcja a so s id a 2 — 3 b o la h i k o y a qilib b e r g a c h , n a v b a td a g i 
qismga o ‘tiladi: „ B iz n in g quy o n larim iz q a y e r d a yashashini, katagida 
n i m a l a r b orligini, u l a r n im a u c h u n k c r a k lig in i g ap irib b e r i n g “ . 
S o ‘ngra q u y o n n i n g oziqlari, kim u l a r g a g ‘a m x o ‘rlik qilishi va 
h o k a z o la r h a q id a h ik o y a qilib berish m u m k i n . M a s h g ‘ulot o x irid a 
n u tq i yaxshi, h ik o y a qilish m alak a si riv o jla n g a n b i r b o la r a s m d a
tasvirlangan n a r s a l a r h a q id a batafsil g a p i r i b berishi m u m k in .
6. Savollar berish usuli.
Bu usul h ik o y a qilishga o ‘rg a tishda ik k in c h i darajali a h a m i y a t
kasb etadi.
S av o llar, a s o s a n , h ik o y a a y tib b e r i l g a n d a n keyin a n i q l ik
kiritish va t o 'l d i r i s h m a q s a d id a b erila d i.
7. Aytib turish usuli.
H ikoya qilish j a r a y o n id a b o la q a n d a y d i r x ato g a y o l q o 'y i s h i
yoki a y r im j o y i n i e s d a n c h i q a r g a n d a s o ‘z y o k i g a p n i a y t i b


t u r is h d a n fo y d a la n i s h o 'r in l i . B o lan in g x a to sin i t o ‘g krilash yoki 
h ik o y a n in g e s d a n c h i q a r g a n jo y in i aytib tu ris h y etarlic h a b a la n d
o v o z d a , s a m i m i y boMishi kerak. Bola ta r b i y a c h i n in g tu zatishini 
ta k ro rla sh i s h a r t e m a s . aks h o ld a u o ‘z h ik o y a s in in g d a v o m in i 
y o ‘q o t i b q o ‘y a d i. B o l a l a r h i k o y a q ilib b e r a y o t g a n l a r i d a u l a r
n u tq id ag i x a t o l a r n i e ’tib o rsiz qold irish k e ra k e m a s — x ato n i 
hik o y a j a r a y o n i d a t o ‘g ‘rilash m u m k i n , a g a r k o 'p c h ilik b o la la rd a
x ato u c h r a y d i g a n b o ‘lsa, ta rbiya chi u lar b ila n lu g 'a t ustida ishlash 
yoki g r a m m a t i k t o lg ‘ri n u t q n i, n u t q n i n g to v u sh m a d a n iy a tin i 
sh a k lla n tirish u c h u n tash k il etiladigan m a s h g ‘u lo tla rd a s h u g ‘u l -
lanadi.
8. B aholash usuli.
Bu u s u ld a n f o y d a la n i s h n i n g asosiy m a q s a d i sh u n d a k i, b a h o
fa q at hikoyasi b a h o l a n a y o t g a n bolag ag in a t a ’sir etib q o l m a s d a n ,
balki hik o y a t u z is h i
lo z im b o l g a n b o s liq a bo lalarg a h a m t a 's i r
q i l s i n . S h u n i n g u c h u n b u u s u l d a n m a s h g ' u l o t d a v o m i d a
fo y da la nila di. M a s h g ‘u l o t o x irid a berilg a n b a h o . o lz niohiyati 
b ilan fo y d a siz d ir, b u n d a n tash q ari, b a r c h a tin g la n g an hik o y a- 
larn in g sifati q a n d a y boMganligini bola e s d a s a q la sh d a q iy n alad i, 
m a s h g ‘u lo tn in g o x i r i d a u la r to q a ts iz la n a d ila r va b u n in g natijasida 
t a r b i y a c h i n in g k o 'r s a t m a l a r i n i idrok e t a o lm a y d ila r. H a r b ir 
h ik o y a n i batafsil b a h o l a s h s h art em as . b iro q ayrim hikoyalardagi 
b i r o r a h a m iy a tli t o m o n n i , izchillikni, yan g ilik n i yoki k a m c h i -
liklarni (lu g ‘ati, o v o z k u c h i, q o m a tin i n o t o ‘g ‘ri tutish va h o k a z o ) 
aytib o ‘tish k erak .
M a s a la n , i k k ita o ‘y i n c h o q n i stol b o 'y l a b yurgizib, h a r a k a t- 
larini a n iq a y tib , h i k o y a qilib berish topshirigM berilgan.
T a r b iy a c h i h i k o y a qilib berg an b o l a n i n g hikoyasini s h u n d a y
baholaydi: „Y ash a, S alim . Sen birinchi b o 'l i b hikoya qilib bersang- 
d a , o ‘rd a k c h a ! a r q a n d a y h a r a k a t q ilishlarini aytishni e sin g d an
c h iq a r m a d i n g . S e n i n g h ik o y a n g n i qiziq ib tin g la d ik “ .
B a 'z a n o ‘r t o q l a r i n in g hikoyasini m u h o k a m a qilishga b o la - 
l a rn in g o ‘zini h a m j a l b qilish m u m k in . Bu usul katta g u r u h la r d a
q o l l a n i l a d i . C h u n k i 6 yoshli bolalar h i k o y a n in g sifatini ( t o ‘liq- 
ligini, q iziq arlilig in i, ifodaliligini va b o s h q a l a r n i) ayta oladiiar.
S h u n d a y q i l ib , ta r b i y a c h i b o la la r n i h ik o y a qilib b erish g a 
o ‘rg a tish d a fo y d a la n i la d ig a n h a m m a u su lla rn i j u d a yaxshi bilishi 
v a b u u s u l l a r d a n s h a r o itg a qarab, m a s h g ‘ulo t u c h u n yetak c h i 
u su ln i ta n la s h i k erak .


3 - § . A dabiy a s a r l a r n i q a y t a h ik o y a qilish
Q a y ta h i k o y a qilish — h i k o y a q i l i s h n i n g b irin c h i tu ri h i s o b -
lanadi. Q a y ta h ik o y a qilish t i n g la n g a n b ad iiy asarlarni m a ' n o l i
o g ‘zaki n u t q d a tak ro riy ay tis h d ir. Q a y t a hikoya qilish b o l a l a r
badiiy n u t q i n i n g rivojlanishiga, e m o t s i o n a l va obrazli s o ‘z l a r n i
t a n la s h g a o ‘rg a ta d i, jonli s o ‘zni c g a ll a s h g a y o r d a m b c r a d i, a s a m i
tinglay bilish, u n i n g n i a z m u n i n i t u s h u n i s h k o 'n i k m a s i n i o ‘s t i -
radi, u la rn i b a y o n qilishdagi iz c h illik n i, m u a llifn in g ifoda u s u l i n i
eslab q o lis h g a , as a rn i t u s h u n ib , j a m o a o l d i d a o g 'z a k i a y tib b e r a
olish m a l a k a s in i shakllantiradi.
Q a y ta h ik o y a qilishga o krgatish sa n ia r a li b o i i s h i u c h u n , e n g
avvalo, q a y ta h i k o y a qilish u c h u n m a t n l a r n i t o lg kri ta n la s h l o z i m .
H a r b i r a s a r b o la la r d a j a m i y a t i m i z u c h u n z a r u r b oM gan 
sifatlarni tarb iy a la s h i va riv o jlantirishi k erak . Q a y ta h ik o y a q i l is h
u c h u n a s a r t a n l a n g a n d a q u y id a g i t a la b l a r g a am al qilish k e r a k :
y u q o r i b a d i i y q i m m a t g a , g ko y a v i y - m a n t i q i y y o ‘n a l i s h g a e g a
boT ishi, j o ‘s h q in lig i, fikrning yangilig i v a b a y o n n i n g o b ra z lilig i, 
v o q e a la rn in g ketm a-ketliligi, m a z m u n i n i n g qiziqarliligi. S h u b i l a n
bir q a t o r d a , b a d iiy asa rn in g h a jm i v a u n i n g b o la y o sh ig a m o s
kclishini h a m h iso b g a olish m u h i m a h a m i y a t g a ega.
U s h b u talablarga xalq erta klari, h a jm i u n c h a katta b o ' l m a g a n
h i k o y a la r m iso l b o ‘la olish i m u n i k i n . S h u n in g d e k , d a s t u r d a
b o l a la r n in g q a y t a hikoyalariga b i r q a n c h a ta la b la r q o ‘yilgan:
\ ) r n a ’n o s ig a t u s h u n g a n h o l d a , y a ’ni m a t n n i t o i i q t u s h u n i b
hik o y a qilish;
2) asa rn i t o i i q b ay o n etish , y a ’ni as a rd a g i m u h i m j o y l a r i n i
t ash lab k e t m a s d a n bayon etish;
3) izchillik ( k e tm a -k e tlik ) b i l a n h ik o y a qilish;
4) m u a l l i f m a tn id a g i lug‘a t l a r d a n v a ib o ra la rd a n f o y d a la n i s h ,
a y rim s o ‘zla rn i u la rn in g s i n o n i m l a r i b i l a n alm ash tirish ;
5) t o ‘g‘ri o h a n g d a n foydalanish, u z o q pauzalarning b o 'lm a s lig i;
6) o g ‘zagi n u t q m a d a n iy a tig a e ' t i b o r berish: q a y t a h i k o y a
q i l a y o tg a n d a g a v d a n i t o kg ‘ri t u t is h , t i n c h tu rish , t i n g l o v c h il a r g a
m u ro ja a t qilish, n u t q n i n g i n t o n a t s i o n m a ’n o d o rlig id a n ( i f o d a li l i-
g id a n ) f o y d a la n is h , y e ta rlic h a b a l a n d o v o z d a t o v u s h la rn i a n i q
talaffuz 
etish.
U s h b u t a l a b l a r n in g b a r c h a s i b i r - b i r i bilan uzviy r a v i s h d a
b o g ‘liq b o ' l i b , b u l a r d a n b i r o r t a s i n i h a m e ' t i b o r d a n c h e t d a
q o ldirish m u m k i n emas.


Q a y ta hikoya qilishga o‘rgatish usullari
M a ’lu m ki, q a y t a h i k o y a qilish m o n o l o g n u t q n i sh a k lla n - 
tiris h d a e n g b ir in c h i b o s q i c h h isoblanadi. S h u n in g u c h u n h a r 
b ir b o la q ay ta h ik o y a q ilis h n i yaxshi egallab olishi shart. B uning 
u c h u n h a r xil u s u i l a r d a n foydalaniladi. B u la r quyidagilar:
1. Tarbiyachining b o la bilan birga q a y ta hikoya qilishi.
T a rb iy a c h i b u u s u l d a n q a y ta hikoya q ilish g a o 'r g a tis h n in g
dastlabki b o sqichida, a y n iq s a , hikoya qilib b era o lm ay d ig an bolalar 
b i la n ishlashda k e n g fo y d a la n is h i kerak.
Q a y ta hikoya qilish ja ra y o n id a tarbiyachi bolalarga sezdirmagan 
h o ld a gavdasini t o ‘g ‘rilashi, im o -ish o ra, k o ‘z q a ra s h i bilan dalda 
b c r is h i m u m k i n , m a s h g ‘u l o t n i n g o x irid a e s a , a l b a t ta , b o lan i 
m a q ta s h kerak: „ Y a s h a , e n d i b o s h q a b olalarga hik o y a qilish yengil 
boMadi. F aqat keyingi s a f a r b a la n d ro q o v o z d a hik o y a qilgin“ .
2. Qayta hikoyani takrorlash.
Bu u s u ld a n k o ' p r o q o ‘rta va katta g u r u h l a r d a foydalaniladi. 
Bu b o la u c h u n a n c h a m u r a k k a b boMgan u s u ld ir, c h u n k i u 
ta r b i y a c h i n in g h ik o y a s ig a a l o h i d a lu q m a ta s h la s h (gap qistirish) 
b ila n birga, t o 'l i q j u m l a l a r n i h a m ta k ro rla s h ig a t o ‘g'ri keladi.
3. So*z va ju m la la rn i aytib turish.
Bu usul q a y t a h i k o y a q i l is h n i n g r a v o n li g i n i , izchilligini 
t a ’m i n la y d i, u z o q p a u z a qilishga y o l q o 'y m a y d i . Bu u suldan 
k o ‘p ro q bola a s a r m a t n i n i n g ayrim jo y la rin i e s d a n c h iq a r g a n d a
foydalaniladi.
A g a r b o la j u d a y a x sh i h ik o y a q ils a -y u , b iro q n u tq su r'a ti 
j u d a s e k in b o ‘lsa, t a r b i y a c h i p a u z a v a q t i d a s a b r - t o q a t bilan
h ik o y a n in g d a v o m i n i k u z a tish i: bolan in g g a v d a holatiga c 't i b o r
b ila n q arash i, d a l d a b e r is h i orqali bola d i q q a t in i t o ‘plashi kerak.
A gar bola h ik o y a q ila y o tg a n vaqtda te b ra n ib (chayqalib) tursa, 
b o s h i n i egsa, q o l i b i l a n o r t i q c h a h a r a k a t l a r n i q ilsa, u n i n g
hikoyasini b o ‘lib t a n b e h b e ris h y a ra m a y d i, balki b u n d a y h o llard a 
i m o - i s h o r a , k o ‘z q a r a s h i b i l a n lining x a t o s i n i , k a m c h ilig in i 
tu z a tis h i, hik o y a q ilib b e r g a n d a n keyin esa h a m m a g a eshitilarli 
qilib: „ H ik o y a q i l a y o t g a n i n g d a tin ch tu ris h in g . b o s h in g n i pastga 
e g m a s d a n , o ‘rto q la r i n g g a q a r a b turishing k e ra k . ax ir u l a r sen in g
hik oyangni t i n g l a s h a d i - k u “ , d e b aytishi kerak. T arbiya chi bolan in g
b u n u q s o n la rin i k u n d a l i k k a belgilab q o ‘ysa, m a q s a d g a m uvofiq 
b o 'l a d i . C h u n k i k ey in g i q a y ta hikoya qilib b e ris h m a s h g ‘u lo tid a n
o l d i n y a n a b i r m a r t a b o l a n i o g o h la n tiris h d a b u n d a n foydalanadi.


T a r b iy a c h i a y tib tu ris h orqali, b o l a n i q a y t a hik o y a q i l a y o t g a n i d a
y o ‘l q o kyg an g r a m m a ti k xatolarni t o 'g 'r ila y d i. Bu usul q a y ta h i k o y a
qilishga o ‘rg a tis h n in g keyingi b o s q i c h l a r i d a h a m q o l l a n i l a d i .
4. S a v o lla r berish.
B u u s u l k e n g t a r q a l g a n b o ‘lib , u m u q a d d i m a ( k i r i s h )
suhbatida va m a s h g ‘ulot jara y o n id a qoMlaniladi. Q ayta hik o y a qilish
m a s h g ‘u l o t i d a f o y d a l a n i l a d i g a n s a v o l l a r n i s h a r t l i r a v i s h d a
ishlatilishiga va m aqsadiga q a r a b b i r q a n c h a t u r k u m g a a j r a t i s h
m u m k in . H i k o y a q ilo lm ay d ig a n b o l a l a r g a q ay ta h ik o y a q i l is h n i
b o s h l a g u n g a q a d a r y o r d a m c h i s a v o l l a r b e r is h m u m k i n , b u
h ik o y a n i b o s h l a s h g a y o rd a m b e r a d i , m a s a l a n : „ S e n n i m a h a q i d a
hik o y a q ila s a n , o la q u yon t o ‘g ‘r i s i d a m i ? M ayli, kel b o s h l a y m i z .
K u n l a r d a n b i r k u n i jik k ak k in a o la q u y o n sh e rik la rig a ...“ . Y o k i :
„ T u r n a T u lk in i o ‘zi bilan olib, o s m o n g a k o ‘tarilibdi va u n g a n i m a
d e b d i ? Y e r n i k o ‘r y a p s a n m i ? M a n a s h u T u r n a n i n g a y t g a n
gaplarini, T u l k in in g esa javobini a y tib bering... H a , m u s h t u m d a y .. .
Bu yogMni o 'z i n g d av o m e t ‘\
B ola q a y t a h ik o y a q ilib b e r g a n d a n key in , a l b a t t a , s a v o l
b e r is h d a n fo y d a la n ish m u m k in . Bu a s a r m a z n i u n i n i b o l a q a y
d a ra ja d a t u s h u n g a n i n i a n iq la s h g a y o r d a m b erad i, m a t n n i q a y t a
hik o y a q ila y o tg a n vaqtda ta sh la b k e t i l g a n jo y larin i tik la sh g a y o r ­
d a m b eradi.
A yrim h o lla rd a qayta hik o y a q i l is h d a n keyin q a h r a m o n l a r n i n g
fe’I-atvori yoki u la rn in g ifodali n u t q i h a q i d a savol berish m u m k i n .
Q a y ta h ik o y a qilish 
0
‘rtasida u n c h a k atta b o 'l m a g a n m a s h q l a r
0
‘tkazish y o k i k o ‘rsatm a b e r i s h d a n f o y d a la n ish m u m k i n . S h u -
n in g d ek , a s a r m a t n i n i n g ay rim j o y l a r i n i y a n a bir m a r t a ta k r o r l a s h
u sulini q o ‘llash m u m k in .
5. Rag‘batlantirish.
Q a y ta h ik o y a qilish j a r a y o n i d a ta r b i y a c h i b o lan i j i l m a y i s h ,
b o s h in i q i m i r l a t is h (ta s d i q la s h ) , q i s q a s o ‘z a y tish ( „ Y a s h a “ , 
„ B a r a k a l l a “ ) b ila n r a g 'b a tla n tira d i.
Q a y ta h i k o y a qilib b e r g a n d a n s o ‘n g b o la n i m a q ta y d i. B l i n d a
q ay ta h i k o y a q ilis h n in g b iro r ijo b iy sifatin i t a ’kidlab o ‘tad i.
6. Q is m la r bo ‘yicha qay ta hik o ya qilish.
Bu usul b o l a l a r idro k in in g q i m m a t i n i y o 'q o t m a y d i , c h u n k i
q a y ta h i k o y a qilish u c h u n b o l a l a r g a m a z m u n i ta n is h b o klg a n
a s a r t a n l a n a d i.
Q is m lar b o ‘y i c h a q a y t a hik o y a qilish u s u l i d a n
fo y d a la n ib , m a s h g ‘ulotni ta sh k il e t i s h j a r a y o n i b o l a l a r d a n k u n
d a v o m i d a s o 'r a s h im k o n in i y a r a t i b b e ra d i.
15 — Q. Shodiycva
225


7. 
Roiiarga bo'lib q a y ta hikoya qilish.
Bu usui n u t q n i n g m a 'n o d o r l i g i n i (ifo d a lilig in i) s h a k lla n - 
tiris h g a y o r d a m b e r a d i . T a r b iy a c h i t o m o n i d a n ishtirok etuvchi 
s h a x s l a r x a r a k t c r i n i n g i z o h l a n i s h i b o l a l a r n u t q i n i n g o y d i n l a -
shishiga, diqqatining faollashishiga katta t a 's i r ctadi. Roiiarga b o klib 
q a y t a hikoya qilish o ‘rta g u r u h d a n boshlab q o l l a n i la d i . Bu usuldan 
m a s h g ‘u lo tn in g o x i r i d a f o y d a la n ish m a q s a d g a m uvofiqdir.
8. O 'yin usuli (dram alashtirilgan o ‘yin).
Bu usu ld a p e r s o n a j l a r n i n g (ishtirok c tu v c h i l a r n in g ) l u q m a
t a sh la s h la r i h a r a k a t l a r b i l a n boshqariladi: b o l a l a r i m o - i s h o r a d a n ,
h a y v o n l a r n i n g o v o z la r ig a ta q lid qilishdan va b o s h q a l a r d a n keng 
f o y d a l a n a d i l a r , b i r o q o ‘y i n u c h u n h e c h q a n d a y n i q o b l a r ,
d e k o r a t s iy a l a r t a l a b e t i l m a y d i . T a r b iy a c h i avval o kzi m u a l l if
n o m i d a n g ap ira d i, s o ‘n g r a b o la gapiradi. D a stla b rolni ijro etish 
u c h u n n u t q i b o ‘sh r i v o j l a n g a n b o l a l a r c h i q a r i l a d i . D r a m a ­
las h tirilg a n o ‘yin 5 d a q i q a d a v o m etadi. T u rli y o s h g u ru h la r id a
q a y t a hikoya qilib b c r is h g a o krgatish m a s h g ‘u lo t in i n g tuzilishi 
( o ‘t k a z is h u slu b iy o ti) h a r xil b o l a d i .
Q a y ta hik o y a q ilish u c h u n tan lan g a n m a t n b o la la r u c h u n
t u s h u n a r l i b o l i s h i k e ra k .
Q a y ta hik o y a q ilish m a s h g ‘ulotlari h a r b i r y o sh g u ru h in in g
sh a x siy xususiyatlarini, u l a r n i n g qayta hik o y a qilish qobiliyatlaritii 
h iso b g a oigan h o ld a tu z ila d i.
Bu yoshdagi b o l a l a r n i q a y t a hikoya qilishga o ‘rgatish ularga 
t a n i s h b o ‘lgan e r t a k l a r n i ( „ B o ‘g ‘i rso q ‘\ „ S h o l g ‘o n i “ , , ,B o ‘ri 
b i la n e c h k i “ , „ O c h k o ‘z i t “ ) tak ro rla s h d a n b o s h la n a d i. T arb iy a ch i 
k i c h k i n t o y b o la la rn i q a y t a h ik o y a qilishga o ‘rg a tis h d a quyidagi 
u s u l d a n fo y d a la n a d i. B o l a l a r tarb iy a c h in in g t a k ro r iy hikoyasidagi 
b i tta - i k k i ta s o 'z n i y oki t o 'l i q gapni ta k rorla ydila r:
— C h o l bilan k a m p i r ...
— Y a s h a s h a r e k a n .
— Bir kuni c h o l...
— S h o lg ‘o n i e k ib d i.
S o kn gra b o la la r s e k i n - a s t a savollar y o r d a m i d a q ay ta hikoya 
q ilish g a o ‘rgana b o s h l a y d i l a r . Savollar v o q e a la r ketm a-k etlig in i 
b elgilashga, ishtirok e t u v c h i l a r n in g n o m i n i a y tish g a qaratilgan 
b o l a d i :
— B o‘g ‘ircoq k i m n i u c h r a td i?
— Q u y o n n i.
A g a r boia e r t a k n i n g b o s h la n is h in i yaxshi eslab qolg an b o l s a ,


u h o ld a uni m ustaqil hik o y a qilib b era o lad i. S o 'n g r a q ay ta hikoya 
q iü s h j a r a y o n id a b o l a qiynalsa, t a rb iy a c h i y o r d a m l a s h a d i , y a 'n i
m a t n n i esiga t u s h i r is h d a n f o y d a la n ila d i, b u e r ta k m a z m u n i n i
o s o n t a k ro rla sh g a y o r d a m b eradi.
Q isqa xalq e r ta k la rin i q a y t a h ik o y a q i l is h d a n s o ‘ng kichik 
h a j m d a g i h î k o y a l a r n i q a y t a h i k o y a q i l i s h g a o ‘tishi m u m k i n
(M i r n u ih s i n . „ O l x o ' r i “ , „ T o s h “ ).
M a s h g ‘u l o t d a asa rga is h la n g a n i l lu s t r a ts i y a la r k o ï s a t i l a d i .
K o 'rsa tish savollar, k o krs a tm a la r berish b i l a n birga q o 's h i b olib
b oriladi. Illustratsiyalarni asa rn i o ‘qib b e r i s h d a n avval yoki o ‘qib 
b e r g a n d a n k eyin k o ‘rsatgan m a 'q u l . T a r b i y a c h i s h u n d a y deydi: 
„ H o z i r m e n sizlarga r a s m l a m i k o ‘r s a t a m a n , s o ‘ng ra hik o y a o kqib 
b e r a m a n “ yoki „ H o z i r h ik o y a n i o ‘q ib b c r a m a n , s o ‘ng ra s m l a m i
k o kr s a t a m a n “ .
0 ‘rta g u ru h d a bolalarni qayta hikoya qilishga o 'rg atish d a a n c h a
m u ra k k a b b o l g a n v az ifalar hal etiladi: b o l a l a r n i kichik hajmli va 
ta n is h boMgan e r t a k v a h ik o y a la rn i h i k o y a q ilib berishga o 'r g a t ib
q o l m a s d a n , balki a s a r q a h r a m o n l a r i n i n g g a p l a r i n i ifodali qilib 
b a y o n etishga, b o s h q a b o la la rn in g q a y ta h i k o y a qilishlarini d iq q a t 
bilan tinglashga va m a t n g a taalluqli b o ‘l m a g a n ju m la la r n i top ish g a 
o ‘rgatadi. U s h b u g u r u h d a b o la la r b u t u n yil d a v o m i d a 8 — 10 ta 
a d a b i y m a t n n i ( o ' z b e k e r t a k l a r i d a n „ T u l k i b i l a n T u r n a “ , 
„ M a q ta n c h o q q u y o n “ , „Fil va x o lroz“ , „ lkki o ‘rto q “ , A. O ripov- 
n ing „B obo va n ab ira“ s h e ’rining m a z m u n i n i q ay ta hikoya qiladilar.
O 'r t a g u r u h b o la la rig a q a y t a h ik o y a q ilish la ri u c h u n tavsiya 
etilg a n a sa rlar m av zu s i, m a z m u n i va sh a k li j i h a t d a n k a tta farq 
qiladi. S h u n in g u c h u n o l rta g u ru h b o lalarin i q a y t a hikoya qilishga 
o 'r g a t i s h d a g i m i i h i m vazifa — b u u l a r g a a s a r n i n g m a n t i q i y
bog'lanishini, u n i n g m a z m u n i n i t u s h u n ib o lishga y o rd a m berishdir. 
B u n g a asarni d a stla b k i o lq i s h d a n s o kng o ‘t k a z ila d ig a n s u h b a t
o rq a li erishish m u m k i n . B u n d a y s u h b a t d a t a r b i y a c h i n in g savol- 
lari asosiy m e t o d i k usul b o 'l i b h is o b la n a d i.
Badiiy a s a r l a r y u z a s id a n ikki g u r u h d a g i s a v o lla r berilishi 
m u m k in :
1) a s a r m a z m u n i n i t u s h u n i b o lis h g a y o r d a m b eruvchi;
2) voqea n in g k etm a-ketligini esga tu sh irish g a y o rd a m beruvchi.
S h u n i n g d e k , a s a r o ' q i b b e r i l g a n d a n k e y in g i s u h b a t b o l a
n u tq id ag i lu g kat b oyligini a n iq la s h va fa o lla sh tiris h , q a h r a m o n -
la rn in g o v o z la rin i ifodali b a y o n e t i s h g a t a ’sir etish k a b ila r n i 
a m a lg a oshirishga y o r d a m beradi.


A d a b iv m a t n o ‘qib b e r ilg a n d a n s o ‘ng, b o la la r a s a r m a z -
m u n i n i t u s h u n i b o lg a n la r in i a n iq la s h m a q s a d i d a m a t n y u z a sid a n
q isqa s u h b a t o ‘tk azilad i.
T a r b iy a c h i b o la la r g a s h u n d a y sav o llar beradi: „ E r ta k n im a
h a q i d a e k a n ? Bu e rta k d a g i q u y o n q a n d a y ? ( q o 'r q o q , y o lg 'o n c h i ,
tarb iy a k o ‘r m a g a n . ) Q u y o n sh erik larig a n i m a d e b m a q ta n ib d i va 
u b i l a n q a n d a y v o q e a r o ‘y b e r i b d i ? A g a r siz m a q t a n c h o q
q u y o n c h a n i u c h r a t i b q o lsangiz, u n g a n i m a d e g a n b o l a r edingiz? 
( U y a l m a y s a n m i , m a q t a n c h o q li k qilishga. Y olg‘o n c h i, q o ï q o q s a n -
ku. B u n d a y l a r n i b iz o ’zim izga sh erik , o krtoq qilib o l m a y m iz , u 
b i l a n b i r g a o ‘y n a m a y m i z . ) A s a r m a t n i y u z a s i d a n s u h b a t
o 4 k a z il g a c h , u i k k in c h i m a r t a o ‘qib yoki h ik o y a qilib beriladi va 
b o la la r t o m o n i d a n q a y ta hik o y a qildiriladi. T arbiya chi b olalarga 
s h u n d a y d e y d i: „ E n d i d iq q a t bilan tin g la n g la r. H o z ir m e n bu 
erta k n i y a n a b i r m a r t a o ‘q ib (h ik o y a qilib) b e r a m a n . S o ‘ngra 
sizlar m e n g a q a y ta hikoya qilib berasizlar“ . 0 ‘rta guru h d a tarbiyachi 
va b o l a n i n g b irg a lik d a (h a m k o r li k d a ) q a y t a hik o y a qilish larid a n
k en g fo y d a la n ila d i. Bola q ay ta hik o y a q ila y o tg a n d a tarb iy a ch i 
ju m la la r n i u n i n g esiga tu sh irib tu ra d i, e s id a n ch iq a rg a n so 'z la rn i 
aytib tu r a d i . Bu q a y t a hikoya qilislining ravonligini ta 'm in la y d i,
ju m la la r uzilib q o lish in in g oldini oladi. Sekin-astalik bilan bolaning 
q a y ta h ik o y a q ilis h ig a talab o rta b o ra d i. E ndi tarbiyachi b o l a d a n
hikoyaning t o ‘liq bo'lishini („ S e n nim a h aq id a hikoya qilib berishni 
e s in g d a n c h i q a r d i n g ? “ ), asarni q ay ta h i k o y a qilib b e r a y o tg a n d a
bola d iq q a tin i a s a rd a g i perso n ajla rn in g s o ‘zlarini ifodali qilib aytib 
berishga j a lb qilish kerak. M asa la n : „ T u lk i x o 'r o z d a n d e r a z a d a n
q a ra sh in i q a n d a y s o ‘ra y d i?“ — „ S a m i m iy , a y y o r o n a “ ; „ M a q t a n ­
c h o q q u y o n o krto q la rig a n i m a d e b m a q t a n d i ? “ — „ В с -e. Y cm
b o ‘lib b o ‘p m a n . B oshiga c h iq ib bir t e p d i m , til to r t m a y o 'l i b
q o l d i “ — ( M a q t a n i b , g erdayib.) U s h b u g u r u h d a savollar b o ‘yieha 
q a y ta h ik o y a q i l i s h d a n h a m fo y d a la n ish m u m k in . B a’zi h o llard a 
b o la la r a s a r m a z m u n i n i o ‘z s o ‘zlari bilan b a y o n etadilar. B u n d a y
h o ld a bola t o m o n i d a n ta n la n g a n s o 'z la rn i m u allifning fikrini aniq 
va t o ‘g kri ifo d a la s h i n i n a z o ra t qilib b o rish i kerak.
B o la la rn in g q a y t a hikoya qilishlarini b a h o la sh niu h in i uslubiy 
( m e t o d i k ) u s u l l a r d a n h is o b la n a d i. 0 ‘rta g u r u h d a b o la l a r n in g
hikoyasini ta r b i y a c h i baholaydi. B olalarning qayta hikoya qilishini 
b a h o l a s h d a l i n i n g y a x s h i t o m o n l a r i n i va k a m c h i l i k l a r i n i ,
h a r a k a tc h a n lig in i aytib, qisqa tahlil qilish lozim. Bu bilan quyidagi 
d a s t u r vazifasini b a ja r ish zarur: b o la la r d a q a y ta hikoya q ilishda 
228


m atnga t o ‘g‘ri kelm aydigan joy lam i seza olish qobiliyatini tarbiyalash. 
T arb iy a ch i bolalarni q ay ta hik o y a qilishga o ‘rgatish orqali ularning 
n u t q faolügini, m ustaqilligini rivojlantirishga t a 's i r ctadi.

Download 6,53 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   99   100   101   102   103   104   105   106   ...   142




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish