Qaraqa-2014-128-bet

§27. Birgelkili àg’zàlardi’ uluwmàlàsti’ri’wshi’ so’zler
hà’m wolàrdi’n’ irkilis belgileri
109-shi’ni’g’i’w
. Berilgen gà’plerdegi qàrà hà’rip penen jàzi’lg’àn so’zler-
din’ qàndày àg’zàlàrdàn keyin kelip turg’àni’nà, qàysi’ so’z shàqàbi’ yekenine
hà’m mà’nisine itibàr berin’.
1. Wol kem-kemnen zerige bàslàdi’. Hà’tte woni’n’ tàwdàn
tu’sip kiyàti’rg’àn àvtolàvkàni’ ko’rgendegi quwàni’shi’ dà, kewlin-
degi àlàg’àdàlàri’ dࠗ
bà’ri
bir pul boli’p joqqà shi’g’i’p qàldi’.
(Sh.A.) 
2. Woni’n’ kishipeyilligi, mu’là’yimliligi, Tàràsqà bergen
juwàplàri’ —
bàrli’g’i’
Tàràsti’ wo’zine tàrtti’. 
(W.B.)
3. Bul wà-
qi’ttà Yernàzàr, Pirim, Muxàmmed —
u’shewi
izirekte à’n’gime-
lesip kiyàti’r yedi. 4. Hàyàllàrdi’n’ shàn’qi’ldàg’àn dàwi’slàri’,
g’àrri’làrdi’n’ buwli’qpà jo’telleri, kempirlerdin’ ton’qi’ldi’si’ —
hà’mmesi
qosi’li’p dà’ryàni’n’ jàg’àsi’n du’r-du’r silkindirdi. 
(K.S.)
5. Shor jerlerdi juwi’w hà’m pàxtà jerlerdi wo’z wàqti’ndà tàyàr-
làw, shigit yegisin wo’z wàqti’ndà wo’tkiziw —
bulàrdi’n’ hà’mmesi
zu’rà’à’ttin’ yerte pisiwine mu’mkinshilik beredi. 
(«Y.Q.»)
Uluwmàlàsti’ri’wshi’ so’zler birgelkili àg’zàlàrdàn keyin
kelip, wolàrdi’ jà’mlep, uluwmàlàsti’ri’p ko’rsetedi.
Birgelkili àg’zàli’ gà’plerdegi uluwmàlàsti’ri’wshi’ so’zler
bà’ri, hà’mmesi, bà’rshe, bàrli’g’i’, jà’mi, bulàrdi’n’ 
—

---

73
bàrli’g’i’, bulàrdi’n’ hà’mmesi
t.b. si’yàqli’ jà’mlew hà’m
siltew àlmàsi’qlàri’nàn, 
yekewi, u’shewi, to’rtew
si’yàqli’
ji’ynàqlàw sànlàrdàn hà’m geypàrà àtli’qlàrdàn bolàdi’.
Mi’sàli’: Wolàrdi’n’ i’lg’àlli’ miyneti, texnikà hà’m ximiyà
— 
hà’mmesi
yeginlerge xi’zmet yetiwge jumsàlàdi’. 2. Tu-
rizm, àwg’à shi’g’i’w, bàli’q uslàw —
bulàrdi’n’ bàrli’g’i’
àdàmdi’ g’àyràtlàndi’ràdi’. 
(«Y.Q.»)
3. A’jiniyàz, A’zbergen,
Pirim —
u’shewi
de juwi’ri’p kelip, nà’wbet penen sà’lem-
lesti.
Birgelkili àg’zàlàr qàysi’ àg’zàni’n’ xi’zmetin àtqàrsà,
uluwmàlàsti’ri’wshi’ so’zler de sol àg’zàni’n’ xi’zmetinde
keledi. Mi’sàli’: 1. Elektr, kino, ràdio, televidenie — 
bulàr-
di’n’ hà’mmesi
bizde à’dettegi hà’m u’yrenisken nà’rselerge
àylàndi’. 
(«Y.Q.») 
2. Bul ko’shedegi bày, hà’meldàr àtàg’i’n
keship ju’rgen Qàlmuràt, 
Mà’demin
, Qudiyàr —
u’shewi.
(K.S.)
3. Wondà, bizde — 
bà’rimizde
shàd ju’rek. 
(«Y.Q.»)
110-shi’ni’g’i’w
. Ko’shirip jàzi’n’. Uluwmàlàsti’ri’wshi’ so’zlerdi birgelkili
àg’zàlàri’ menen birge àsti’n si’zi’n’, wolàrdi’n’ qàysi’ àg’zàni’n’ xi’zmetinde
yekenin tu’sindirin’.
1. Aw, qàyi’q, sholàn, keme — hà’mmesi àwi’l ken’estin’
yerkinde boldi’. 2. Menin’ dàwàgerim Qosi’bày, Qàyi’p, Yerjàn —
u’shewi. 3. Kiyim-kenshek, to’sek, tàbàq-qàsi’q, bilezik-si’rg’à —
bà’rin bàzàrg’à à’kelgen. 4. Qonàqlàr u’yden shi’g’i’p ketken
son’, Jà’miylà, Sàliymà, Sàpàr, Nàzli’ — to’rtewi won’àshà qàldi’.
(K. S.)
5. Woni’n’ sànààti’ndà dà, àwi’l xojàli’g’i’ndà dà, mà’-
deniyàt màydàni’ndà dࠗ hà’mme jerde wo’z isinin’ sheberleri
miynet yetip àti’r. 
(«Y.Q.»)
6. Xànjàpti’n’ ishi, jàg’àsi’ hà’m
si’rti’ — bà’ri de tolg’àn xàli’q. 
(S.A.)
Birgelkili àg’zà menen uluwmàlàsti’ri’wshi’ so’zdin’ àrà-
si’nà to’mendegi jàg’dàylàrdà irkilis belgileri qoyi’làdi’:
1. Uluwmàlàsti’ri’wshi’ so’z birgelkili àg’zàdàn keyin
kelse, uluwmàlàsti’ri’wshi’ so’zdin’ àldi’nà si’zi’qshà qoyi’-
làdi’. Mi’sàli’: 1. Qi’zketken, Quwàni’shjàrmà, Kegeyli —
bulàr
respublikàni’n’ àrqà ràyonlàri’n suw menen tà’mi-
yinleydi. 2. I’ssi’, qurg’àq jàz, qàtti’ suwi’q, dàlàni’n’

---

74
ku’shli sàmàllàri’ —
bulàrdi’n’ hà’mmesi
ko’p qi’yi’nshi’-
li’qlàr tuwdi’ràdi’. 
(«Y.Q.»)
2. Birgelkili àg’zàni’n’ àldi’ndà uluwmàli’q mà’nidegi
àyqi’nlàni’wshi’ so’z kelip, son’i’ndà uluwmàlàsti’ri’wshi’
so’z kelse, àyqi’nlàni’wshi’ so’zden keyin qosnoqàt,
uluwmàlàsti’ri’wshi’ so’zden àldi’n si’zi’qshà qoyi’làdi’.
Mi’sàli’: Jumàbày qàyi’qshi’ni’n’ qàptàli’nàn qàlmàytug’i’n
hà’jet à’sbàbi’: su’ymen, bàltà, bel, gu’rek —
hà’mmesin
bir
jerge qoydi’. 
(K.S.)
3. Uluwmàlàsti’ri’wshi’ so’zdin’ àldi’ndà juwmàqlàwshi’
mà’ni beriwshi 
qullàsi’, mine
so’zleri kelse,‚ sol so’zlerdin’
àldi’nàn si’zi’qshà, keyninen u’tir qoyi’làdi’. Mi’sàli’: Tori’,
Aqboz, Ayqàsqࠗ
qullàsi’, bà’ri
de tàbi’li’p àti’r. 
(Sh.A.)
Sànààt wo’ndirisin ràwàjlàndi’ri’w, wo’nim islep shi’g’àri’w
hà’m ko’lemin àrtti’ri’w —
mine, bulàrdi’n’ hà’mmesi
jumi’sshi’làrdi’n’ àldi’ndà turg’àn yen’ à’hmiyetli wàzi’ypà.
(«Y.Q.»)
111-shi’ni’g’i’w
. Woqi’n’. Birgelkili àg’zà hà’m uluwmàlàsti’ri’wshi’ so’z-
lerdi tàwi’p, wolàrdi’n’ àràsi’nà qàndày irkilis belgileri qoyi’lg’àni’n hà’m
qoyi’li’w sebeplerin àyti’n’.
1. A’njir, àlmà, qurmà, àlmurt, qà’reli, shàbdàl — bà’ri qàtàr
wo’sedi. 
(X.S.)
2. Wo’zinin’ u’y-ishi: Nurjàmàl, Mà’mbetniyàz,
A’jiniyàz — hà’mmesi de usi’ qi’rmàn bàsi’ndà. 3. Azg’ànà
wàqi’ttàn son’ Tilemis, Niyàzov, Xàliylà tàg’i’ yeki bàli’qshi’ —
besewi kirip keldi. 
(K.S.)
4. Ko’p jumi’slàr islew kerek boldi’:
jerdi tegis yetip kàrtàlàw, shorli’qtàn tàzàlàw ushi’n qum hà’m
hàsi’l topi’ràqlàr to’giw, suw àli’p keliw — mine, usi’ndày isler
shàqqàn islewdi ku’tip tur. 
(W.X.) 
5. Bàzàrshi’làrdi’n’ ko’pshiligi
sàri’biyli, à’miràbàdli’, ulli’bàg’li’, bàg’jàpli’, shoràxànli’,
shàbbàzli’, shi’mbàyli’ — qullàsi’, u’sh boli’sti’n’ qàràmàg’i’nàn
kelgenler yedi. 
(A.Bek.)
112-shi’ni’g’i’w
. Berilgen gà’plerdegi birgelkili àg’zà hà’m uluwmàlàs-
ti’ri’wshi’ so’zlerge tiyisli irkilis belgilerin qoyi’p ko’shirip jàzi’n’. Birgelkili
àg’zà hà’m uluwmàlàsti’ri’wshi’ so’zdin’ qàndày so’z shàqàbi’nàn bolg’àni’n
hà’m qàysi’ àg’zàni’n’ xi’zmetinde kelgenin àni’qlan’.
1. U’lken-kishi àg’àyin jegjàt bà’ri xoshlàsi’wg’à keldi.
2. Qusbegi biy qàzi’ u’shewi àn’gimelesip wotàwg’à kirdi. 
(K.S.)

---

75
3. Arbàni’n’ àsti’nàn ko’terilgen shàn’ dà do’n’gelek te àtlàrdi’n’
doynàq tàslàwi’ dà sherim dizginler de àspàndà qàlqi’p bàràti’rg’àn
bultlàr todàsi’ dà do’gerektegi sho’pler de tuslàri’nàn wo’tip àti’r-
g’àn bàsqà àtlàr menen àrbàlàr dà jol boyi’ndàg’i’ qàrli’g’àshlàr
dà qullàsi’ bulàrdi’n’ bà’ri de bàxi’t pà’rwàzi’ndà pà’lpellegen
go’zzàlli’qti’n’ ko’rinisi yedi. 
(Sh.A.)
4. Si’ng’àn quràllàr menen
qàltàdàn tu’sip qàlg’àn qà’lem àli’si’ràqtà jàti’rg’àn qàmshi’ shàlà
shegilgen shi’li’m bàrli’g’i’ dà bàlàni’n’ qàtàn’ qàrsi’làsqàni’n
ko’rsetedi. 
(V.K.)
5. Ti’n’làp woti’rsàn’, bul jerde ne joq deysiz,
màymi’l pil bànàn shàydi’n’ du’nyàdàg’i’ yen’ jàqsi’ tu’ri hà’r
qi’yli’ jàbàyi’ miyweler hà’m buri’n ko’rmegen wo’simlikler
qullàsi’ bà’ri de bàr bundà. 
(Sh.A.)
Birgelkili àg’zàli’ gà’plerdi tà’kiràrlàw ushi’n
soràwlàr hà’m tàpsi’rmàlàr
1. Gà’ptin’ birgelkili àg’zàlàri’ dep nege àytàmi’z?
2. Birgelkili àg’zàlàr qàndày gràmmàtikàli’q quràllàr àrqàli’ bàylàni’sàdi’?
3. Birgelkili àg’zàlàrdi’ bàylàni’sti’ri’wshi’ dà’nekerlerdi àyti’n’.
4. Birgelkili àg’zàlàrdi’n’ àràsi’nà irkilis belgilerinin’ qoyi’li’w hà’m qoyi’l-
màw sebebin àyti’n’.
5. Birgelkili àg’zàli’ gà’plerdegi uluwmàlàsti’ri’wshi’ so’zlerdin’ xi’zmetin
qàysi’ so’z shàqàplàri’ àtqàràdi’?
6. Birgelkili àg’zàli’ gà’plerdegi uluwmàlàsti’ri’wshi’ so’zlerdin’ irkilis bel-
gilerin àyti’n’, mi’sàl keltirin’.
113-shi’ni’g’i’w
. Gà’plerdi woqi’n’. Birgelkili àg’zàlàrdi’n’ qàndày gràm-
màtikàli’q quràllàr àrqàli’ bàylàni’si’p kelgenin hà’m bàylàni’sti’ri’wshi’
dà’nekerlerdin’ qàysi’ tu’ri yekenin àni’qlan’.
1. Jàmiylà rulge woti’ri’p màshinàni’ ju’rgizgende ju’re pitken
àdàm woylàni’p tà, quwàni’p tà qàldi’. 2. Bi’làyi’nshà, woni’n’
si’n-si’nbàti’ yel gezgen dà’rwish yà mollàg’à usàs yedi. 
(W.A.)
3. Buri’n g’àlàbà sàwàtsi’z bolg’àn xàlqi’mi’z hà’zir jer ju’zilik
klàssik jàzi’wshi’-shàyi’rlàrdi’n’ romàn, povest, poemà hà’m
qosi’qlàri’n wo’z ànà tilinde woqi’ydi’. 4. Jigit à’ri quwàni’p,
à’ri hàwli’g’i’p, à’ri qorqi’p u’yine qàrày ushti’.
(Sh.S.)
5. Geyde
wà’ziri de, geyde jàsàwi’l bàsi’ dà wo’zlerinin’ ko’n’illes àdàmlàri’
menen so’ylesedi. 
(W.X.)
6. I’ri’squl biy xànni’n’ gà’pinde àz
g’ànà ju’zego’ylik sezgendey boldi’, biràq u’ndemedi. 
(T.Q.)

---

76
AYI’RI’MLÀNG’ÀN ÀG’ZÀLI GÀ’PLER