Qaraqa-2014-128-bet

§26. Birgelkili àg’zàlàrdi’n’ irkilis belgileri
106-shi’ni’g’i’w
. Woqi’n’.‚ Irkilis belgileri qoyi’lmày berilgen birgelkili
àg’zàlàrdi’ tàwi’n’. Wolàrdi’n’ àràsi’nà irkilis belgileri qoyi’là mà yàmàsà
qoyi’lmày mà, usi’ jàg’i’nà di’qqàt yetip tu’sinik berin’.
1. Jigitler de àtlàr dà shàrshàg’àn yedi. 2. Amànli’qqà bul
jekkelik quwàt berdi yoshti’. 3. «Wortà dà’rmiyàn» degen so’z
Amànli’qti’ hà’m quwàntti’ hà’m mun’àytti’. 
(T.Q.)
4. Wortàg’à
dàsturqàn jàyi’li’p u’stine nàn pecheniye qànt qoyi’ldi’. 
(A.Bek.)
5. Jàyhun — bul tà’biyàtti’n’ sàwg’àsi’, woni’ hu’rmetlew àbàylàp
sàqlàw kerek». 
(Abu Ràyxàn Beruniy)
6. Dà’ryàmi’z wo’zinin’
shiyrin suwi’ bàli’qlàri’ quslàri’ hàywànlàri’ tog’àylàri’ menen
xàlqi’mi’zdi’ hàyràn qàldi’rdi’, su’yiwshiligine izzet-hu’rmetine
iye boldi’. 
(P.Sh.)
Gà’ptin’ birgelkili àg’zàlàri’ni’n’ àràsi’nà to’mendegi
jàg’dàylàrdà u’tir qoyi’làdi’:
1. Dà’nekersiz, intonàciyà àrqàli’ bàylàni’sqàn birgelkili
àg’zàlàrdi’n’ àràsi’nà u’tir qoyi’làdi’. Mi’sàli’: 
Arqà
Kàvkàzdà, Woràyli’q Aziyà respublikàlàri’ndà
tàmshi’ usi’li’
menen pàli’z yeginlerin àshi’q jerde jetistiriwge bolàdi’.
(«Y.Q.»)
Bizin’ hà’mmemiz woni’ 
jàqsi’ bilemiz, tàni’ymi’z,
si’ylàymi’z.
(A’.G.)

---

71
2. Dà’nekerler birgelkili àg’zàlàrdi’n’ hà’rbiri menen
tà’kiràrlàni’p kelgende de, birgelkili àg’zàlàrdi’n’ àràsi’nà
u’tir qoyi’làdi’: Atà àqi’li’ ko’l bolàdi’, bàlàm, hà’m
mànti’qti’ràdi’
, hà’m 
qàlqi’tàdi’
. Al, ko’l dep tàsti’yi’qlàwg’à
yà 
qàmi’sli’q
, yà 
jàyi’li’m suw
joq. 
(T.Q.)
3. Birgelkili àg’zàlàr qàrsi’làs dà’nekerleri àrqàli’
bàylàni’si’p kelse, dà’nekerlerdin’ àldi’nà u’tir qoyi’làdi’:
Woràzàn bàti’r uli’ni’n’ dàwi’si’n 
yesitti
, lekin 
qàràmàdi’
.
Màmàn 
quwàndi’
, biràq 
màràpàtlànbàdi’.
(T.Q.)
4. Biriktiriwshi hà’m àwi’spàli’ dà’nekerler tà’kiràrlàn-
bày, yeki qàtàrli’ birgelkili àg’zàlàrdi’ bàylàni’sti’ri’p kelse,
birgelkili àg’zàlàrdi’n’ àràsi’nà u’tir qoyi’lmàydi’: 
Buri’ng’i’
jobà
hà’m 
is à’disleri
Abduràxmàndi’ hesh qànààtlàndi’r-
màdi’. 
(X.G.)
Woni’ 
Arzi’w
yà 
Shi’ni’biykege
bildirgen joq.
(J.A.)
Dà/de
dà’nekeri yeki qàtàrli’ birgelkili bàyànlàwi’shti’
bàylàni’sti’ri’p kelgende yeki tu’rli wo’zgeshelikke iye
bolàdi’:
à) birgelkili bàyànlàwi’shlàr tu’sindiriwshi àg’zàlàri’nà
iye boli’p ken’eyip kelse, àràlàri’nà u’tir qoyi’làdi’: Wol
àlbi’ràqlàp do’geregine jàlt 
qàràdi’ dà
, dà’rhàl su’wretti
qàltàsi’nà sàli’p qoydi’. 
(Sh.S.)
b) 
dà/de
dà’nekeri àrqàli’ bàylàni’sqàn birgelkili
bàyànlàwi’sh tu’sindiriwshi àg’zàsi’z kelgende, birgelkili
bàyànlàwi’shti’n’ àràsi’nà u’tir qoyi’lmàydi’: Wol àytàjàq
boli’p 
woylàni’p turdi’ dà u’ndemedi.
(Sh.S.)
107-shi’ni’g’i’w
. Tekstti woqi’n’. Birgelkili àg’zàlàrdi’ tàwi’p, wolàrdi’n’
àràsi’nà irkilis belgilerinin’ qoyi’li’w hà’m qoyi’lmàw sebeplerin tu’sindirin’.
Mà’wjiregen A’mu’wdà’ryà menen Aràldi’n’ diydàrlàsqàn
jerindegi jàsi’l woypàtli’qtà, shet-shebirsiz U’stu’rtten bàslàp
Qi’rqqi’z dàlàlàri’nà, wonnàn àri’ ken’ jàylàwli’ Qi’zi’lqum qoy-
nàwlàri’nà shekem sozi’li’p jàti’rg’àn quyàshli’ àlàptà bir gu’listàn
u’lke — Qàràqàlpàqstàn jàylàsqàn. Bul jerdin’ hàsi’l topi’ràg’i’ndà‚,
qi’yà-qi’yà tàwlàri’ menen suwlàri’ndà qànshàmà g’à’ziyne qàtlàni’p
jàti’r deysen’. Ten’izimiz benen dà’ryàmi’z, ko’p àydi’n ko’llerimiz
mol-molàqày bàli’q beredi. U’stu’rt penen tàwlàri’mi’zdi’n’
bàwi’ràyi’ndà neft, gàz, quri’li’s màteriàllàri’, mineràl duzlàr mol.
(«A.» j.)

---

72
108-shi’ni’g’i’w
. Tekstti tiyisli irkilis belgilerin qoyi’p ko’shirip jàzi’n’.
Birgelkili àg’zàlàrdi’n’ àsti’n si’zi’p, wolàrdi’n’ qàndày so’z shàqàbi’ àrqàli’
bildirilgenin, soràwlàri’n hà’m‚ qàysi’ àg’zàni’n’ xi’zmetinde yekenin àni’qlan’.
GU’Z
Gu’z dàlàlàrg’à miywe àg’àshlàri’nà wo’zinin’ àlti’n boyàwi’n
jàg’i’p si’rlàp àti’r. Jà’rdemge kelgen ku’nnin’ yerten’ine-àq bizler
g’àrri’ menen tàni’si’p hà’m u’yrenip kettik. Seydullà àg’àni’n’
ku’nge ku’ygen bet ko’rinisi shàrg’àlàw boyi’ sàqàl-murti’ u’st
kiyimi woni’ ko’rer ko’zge qàràpàyi’mlàsti’rà tu’skendey.
Gu’zdin’ sondày àshi’q kewilli ku’ni yedi. Din’ àspàng’à
ko’terilgen qi’rg’i’y bir wori’ndà ti’pi’rshi’p biràz turàdi’ dà
ju’werilikke wo’zin tàslàydi’. I’zi’q-i’zi’q qàrà g’àrg’àlàrdi’n’
dàwi’si’nàn dà pishen hà’m ko’k sho’plerdin’ xosh iyisinen de
yerik àg’àshi’ni’n’ pàshshàyi’ tu’sinen de gu’zdin’ wo’zine tà’n
ni’shànlàri’ seziledi.
(I.Y.)