Qaraqa-2014-128-bet

§23. Birgelkili àg’zàlàrdi’ bàylàni’sti’ri’wshi’ quràllàr
95-shi’ni’g’i’w.
Berilgen gà’plerdegi qàrà hà’rip penen jàzi’lg’àn so’zlerge
di’qqàt àwdàri’n’. Wolàrdi’n’ qàndày gràmmàtikàli’q quràllàr àrqàli’
bàylàni’sqàni’n àni’qlàn’.

---

65
1. Qi’zi’m ku’tà’ 
miynet su’ygish, g’àyràtli’, hu’jdànli’, ànà-
si’ndày àr-nàmi’sli’.
(A.Bek.)
2. 
Shàmuràt
hà’m 
Seydullà
—
àwi’li’mi’zdi’n’ àtàqli’ pàxtàkeshleri. 3. Shàmuràt —
jer
hà’m
pàxtà
menen ku’tà’ tu’sinikli tilde so’ylese biletug’i’n àdàm.
(I.Y.)
4. Ko’k jipektey ko’gergen 
jon’i’shqàlàr
, g’àli’dày qulpi’
do’nip jàtqàn 
gu’zlik biydàylàr,
uzàg’i’ràqtà dirildep 
sàg’i’mlàr
ko’rinedi. 
(M.D.)
5. Bizler wolàrdi’ 
uzàq
hà’m 
ko’p
ku’ttik.
(J.Sàp.‚)
6. Bizler jàqtà gà’
jàwi’n
, gà’ 
burshàq
jàwi’p turàdi’.
(Sh.A.)
Gà’ptin’ birgelkili àg’zàlàri’ dà’nekersiz intonàciyà hà’m
dizbeklewshi dà’nekerler àrqàli’ bàylàni’sàdi’.
1. Dà’nekersiz intonàciyà àrqàli’ bàylàni’sqàn birgelkili
àg’zàlàrdi’n’ àràsi’nà u’tir qoyi’làdi’: Awi’ldi’n’ si’rti’ndà
màllàr, buzàwlàr, qoy-yeshkiler
jàyi’li’p ju’r. 
(A.W.)
Men
woni’ à’ri-beri 
izlestirdim, tàppàdi’m.
(W.X.)
2. Birgelkili àg’zàlàr 
biriktiriwshi
(hà’m, jà’ne, tàg’i’,
menen (benen, penen), dà/de), 
qàrsi’làs
(biràq, lekin,
sondà dà, so’ytse de, degen menen), 
àwi’spàli’
(yà, yàki,
yàmàsà, bolmàsà, yà bolmàsà, ne), 
gezekles
(gà’, gà’hi,
bir, birese, birde, geyde, bàzdà, à’ri) dà’nekerleri àrqàli’
bàylàni’sàdi’. Mi’sàli’: 1. Ko’sheler ku’ndegige qàràg’àndà
àzàdà
hà’m
kewilli ko’rinedi. 
(Q‚. A.) 
Wol 
jà’ne
qàràydi’,
jà’ne
qosi’g’i’n dàwàm yetedi. 
(M.D.)
2. Wol àz g’ànà
woylàni’p turdi’, 
biràq 
u’ndemedi.
(L.T.)
Wol tàyi’p tu’sip
ji’g’i’ldi’, 
sondà
dà
jàtqàn jerinen ushi’p turdi’. 
(K.S.)
3. Heshkim 
yà
màqullàmàydi’, 
yà
qàsàri’spàydi’. 
(T.Q.)
4. Wol jipektey jumsàq qoli’ menen 
gà’hi
bàsi’mnàn
, gà’hi
shàshi’mnàn si’ypàydi’. 
(W.X.)
3. Birgelkili àg’zàlàr intonàciyà hà’m dà’nekerlerdin’
àràlàs keliwi àrqàli’ dà bàylàni’sàdi’. Mi’sàli’: Agronom
Ju’ginis Yerlepesov 
Allànàzàrovti’, Yelmuràtti’, Wo’mir-
niyàzovti’ 
hà’m 
Gu’lsà’nemdi
qàtti’ si’ng’à àldi’. 
(J.Sàp.)
96-shi’ni’g’i’w
. Ko’shirip jàzi’n’.‚ Birgelkili àg’zàlàrdi’n’ àsti’n si’zi’p,
wolàrdi’n’ qàndày gràmmàtikàli’q quràllàr àrqàli’ bàylàni’sqàni’n tu’sindirin’.
Qàndày ken’ menin’ tuwi’lg’àn yelim,
Tog’àylàr, dà’ryàlàr, ko’ller ko’p wondà.
5 — Qàràqàlpàq tili, 8-kl

---

66
Arqà ten’izlerden, tu’slik tàwlàrdàn,
Tàp àli’s jerlerge shekem,
Usi’ ken’ dàlàni’n’ iyesi àdàm,
Qushàq jetpes Wàtàni’mdi’ ji’rlàymàn.
Woqi’wg’à, islewge hà’m dem àli’wg’à,
Hà’r àdàmni’n’ bàrli’q wàqtà yerki bàr.
Usi’ dàn’qli’ so’zdin’ ulli’ mà’nisin,
Joq yete àlmàydi’ heshqàndày ji’llàr.
(M.L.)
A’mu’w àsàw yedi,
Ju’wensiz yedi,
Wo’ner, bilim menen ju’wenlep berdin’.
Suwlàr jetkerip,
Bàg’làr ko’gertip,
Sen àshti’n’ bàxti’n yeldin’ hà’m jerdin’.
(N.J.)
97-shi’ni’g’i’w
. Woqi’n’. Birgelkili àg’zàli’ gà’plerdegi dà’nekerlerdi
tàwi’p, wolàrdi’n’ dà’nekerdin’ qàysi’ tu’ri yekenin hà’m birgelkili àg’zàlàrdi’
bàylàni’sti’ri’w mà’nilerin àyti’n’.
1. Yelmuràt àtàni’n’ wo’zi de jerindegi jemisli àg’àshlàr me-
nen ko’klerge qàràp tàn’làndi’. 2. Wol bàg’dà woti’rg’àn Yelmuràt
penen Arzi’wdi’ ko’rdi. 
(J. A.)
3. Màmàn quwàndi’, biràq
màràpàtlànbàdi’. 4. Shi’dàmàdi’, tàg’i’ tà’kiràrlàdi’. 5. Heshkim
yà màqullà‚màydi’, yà qàsàri’spàydi’. 
(T.Q.)
6. Ne àti’z-shelde,
ne joldà qi’bi’rlàg’àn jàn joq. 
(W. B.)
7.‚ Tà’biyàt ji’lmà-ji’l wo’zi-
nin’ mà’wsimi kelip, àz irkilis jàsàydi’ dà, jà’ne àldi’nà qaray
zi’rlày beredi.
(W.X.)
8. Wol ku’ni-tu’ni qi’rmàn bàsi’ndà,
bolmàsà dà’n qàbi’llàytug’i’n stànciyàdà, yà‚màsà joldà ju’retug’i’n
yedi. 
(Sh.A.)
9. Ji’li’mni’n’ qàlqi’làri’ birese bàti’p, birese ko’rinip
turàdi’. 
(W.A.)
98-shi’ni’g’i’w
. To’mendegi kestede ko’rsetilgen dà’nekerlerdin’ hà’rbir
tu’rine 2 gà’pten yàdi’n’i’zdàn gà’p du’zin’ hà’m wolàrdi’n’ birgelkili
àg’zàlàrdi’n’ àràsi’n bàylàni’sti’ri’w mà’nilerin tu’sindirin’.

---

67