81
2. Ayirimlàngàn àgzà àyqinlàniwshi àgzànin
mànisin àniqlàp, dàràlàp tusindirip
kelgende, àyqin-
làniwshi hàm àyqinlàwishtin àràsindàgi intonàciyà
biràz sozinqi àytilàdi. Bundày jàgdàydà àyirimlàngàn
àgzà siziqshà àrqàli bolinip jàzilàdi. Misàli: Askerlikke
àliwdi wotinip àrzà bergen jàslàr
Wàtàndi qorgàw-
shilàr
Askeriy Komissàriàtlàrgà koplep keldi.
(S.Sm.)
Biyil bir qànshà iri obyektler
jànà elektrostànciyàlàr,
gigànt domnàlàr, ximiyà zàvodlàri, jenil
hàm
àziq-àwqàt
kàrxànàlàri
iske qosilàdi.
(«Y.Q.»)
3. Uluwmàliq mànide kelgen àyqinlàniwshi àgzà
dàràlàp tusindirilip kelgende, àyirimlàngàn àgzàdàn àldin
qos noqàt qoyilàdi. Misàli: Jer beti hàr qiyli tàw
jinislàrinàn:
qum, sàz ilày, hàk, grànit, qumli topiràq
hàm bàsqà dà jinislàrdàn quràlgàn.
(Fizikàliq geogrà-
fiyàdàn)
123-shinigiw
. Koshirip jàzin. Ayirimlàngàn àgzàlàrdi tàwip,
àstin sizin hàm wolàrgà qàndày jàgdàydà utir, qàndày jàgdàydà
siziqshà hàm qos noqàt qoyilàtuginin tusindirin.
1. Koshtin àldi Amuwdàryànin quyàr àyàginà, Aràl
tenizinin jàgàlàrinà jugin tàslàdi.
(T.Q.)
2. Wol qàràngi
tusiwin qàràngi tuskennen keyin qàwip-qàterdin bunnàn
kore àz bolàtuginin kutti.
(Sh.A.)
3. Quràl-sàymànlàrdàn:
gunde, màlà, moyintiriq, shigir, àrbà jetispeydi.
(A.Bek.)
4. 1939-jildin guzinde uluwmà xàliqliq qurilisqà, ulken
Fergànà kànàlinà 160 min qàziwshi shiqti.
(«Y.Q.»)
5. Wolàr
bugingi màshqini qoyip, topàri
menen izge, Jànàkentke kirdi.
(T.Q.)
124-shinigiw
. Ayirimlàngàn àgzàlàrgà tiyisli irkilis belgilerin qoyip,
koshirip jàzin. Wolàrgà irkilis belgilerinin qoyiliw sebeplerin hàm qàysi
àgzànin xizmetinde kelgenin àytip berin.
1. Biràq biz màngitlàr ushin wolàrdi kutiwden pàydà
korinbeydi. 2. Jànà qàlànin Jànàkenttin qurilisi bàslàndi.
(T.Q.)
3. Sol wàqittà wol qàrsi àldindàgi àlis dàlànliqtà
yàgniy wozine màlim Sàriozek kosmodromi tàrepte tikke
àspàngà qàrày shàshilip zimiràp bàràtirgàn bir nàrseni kordi.
6 Qàràqàlpàq tili, 8-kl
82
(Sh.A.)
4. Shàyirlàr àytqàn gorizontti ànà tilimizdegi kok jiyegin
bugin de kore àlmàdiq.
(S.S.)
5. Jànà worày Dushànbemizdi,
Suyiw men bàxitqà toldiq.
Dushànbege jàs pàytàxtimà,
Jànà temir jol mennen keldim.
(M.T.)
Tàkiràrlàw ushin soràwlàr hàm tàpsirmàlàr
1. Gàptin àyirimlàngàn àgzàsinin qàgiydàsin àytin, misàl kel-
tirin.
2. Gàptin qàysi àgzàlàri àyirimlànip àytilàdi?
3. Ayirimlàngàn àyqinlàwishlàr gàptin qàysi àgzàlàrin àyqinlàydi?
4. Ayirimlàngàn àgzà qàndày irkilis belgileri àrqàli àyirimlànip jàzi-
làdi?
125-shinigiw
. Berilgen gàplerdi koshirip jàzip, àyirimlàngàn àyqin-
làwishlàrdin àstin sizin. Wolàrdin àyqinlàniwshi àgzàgà qàtnàsli
qàysi àgzànin xizmetinde yekenin, qàndày soz shàqàbi àrqàli bildiril-
genin àytip berin.
1. Men sizlerdi màngi qàr bàsip jàtirgàn tàwlàrdin
àrjàgindàgi, Issiqkolge dogeregi qàlin togày menen
qàplàngàn jilli tenizge àlip ketemen, dedi.
(Sh.A.)
2. Yeki
kozimiz dàryànin worinde, Zàyir jàqtà. 3. Dàslepki jili
àwil jàslàri, àsirese hàyàl-qizlàr jànàdàn sholkemlestirilgen
klubqà àgzà bolip, àdewir jàqsi jumislàrdi àmelge àsirdi.
(N.D.)
4. Sonnàn Jànàdàryà boyinà Ubàydullà biy àwilinà
bàrip qàytti. 5. Wolàr Peterburgqà pàtshà sàràyinà àmàn-
yesen jetipti. 6. Wot jàqqishi bolip wotirgàn sol Dàlixàn.
(K.S.)
7. Yertede, bunnàn birneshe jil burin,
Durun degen
àgàyinli tort bàlà bolgàn yeken. 8. Albette, yendi sol jàs
jàwinger Nàymàn-Anànin bàlàsin izlew heshkimnin woyinà
kelmey, yàdinàn shigip ketipti.
(Sh.A.)
QÀRÀTPÀ ÀGZÀLI GÀPLER
Do'stlaringiz bilan baham: