§ 34. Qàràtpà àgzànin intonàciyàsi hàm
irkilis belgileri
132-shinigiw
. Berilgen gàplerdi woqin. Qàràtpà àgzàlàrdi tàwip,
wolàrdin gàptin qàysi worinlàrindà kelgenin hàm qàndày irkilis belgisi
qoyilgànin àniqlàn.
1. Turdàn, sen minà tuyinshiklerdi qàltànà sàl. 2. Pàvel
Grigorevich, siz benen dàlillesip turiwgà wàqit àz.
(J.M.)
3. Awà, menin bàrliq wotinishim, bugingi kunim menen
86
àyqin keleshegim senin menen tàgdirles, qudiretli Wàtànim!
(T. S.)
4. Meni, Sàke, àwdin quni sàrsildirip wotirgàn joq,
joytilgàn uyàti sàrsildirip wotir.
(K. S.)
5. Bizlerdin tilegimiz
senin nàzerin bàlent bolgày, ulim.
(W. X.)
6. Siyliginiz
qutli bolsin, joldàslàr.
(«Y.Q.»)
Qàràtpà àgzàlàr worin tàrtibi jàginàn gàptin
bàsindà, wortàsindà hàm àqirindà kele beredi. Qàysi
worindà kelse de, wolàr intonàciyà àrqàli bolinip àytilàdi.
Misàli:
Mexànizàtor
, màrtlik iste jàwlàn ur.
(«Y.Q.»)
Sozge tusinbey,
Jelgeldi àgà
, kulsen kule ber.
(W.X.)
Quwàn, bàsqàni dà quwànt,
rus qizi Gulzàr.
(T.Q.)
Qàràtpà àgzàlàrdin irkilis belgisi worin tàrtip hàm
intonàciyàsinà qàrày tomendegishe qoyilàdi:
1. Qàràtpàlàr xàbàr gàplerde pàs intonàciyà menen
àytilàdi. Qàràtpàdàn keyingi pàuzà qisqà bolàdi. Bundày
jàgdàydà qàràtpà àgzàdàn keyin utir qoyilàdi. Misàli:
Bàlàlàrim
, men bul minberde bunnàn jigirmà jil ilgeri
bir soylegen yedim.
(T.Q.)
2. Qàràtpà àgzà soràw gàplerdin quràmindà kelgende,
biràz koterinki dàwis penen àytilàdi, qàràtpàdàn keyingi
pàuzà sozinqilàw bolàdi:
Bàlàm
, wotken àqshàm qàydà
boldin?
(K.S.)
3. Kushli emocionàl-ekspressivlik mànige iye bolgàn
undew hàm buyriq gàplerde qàràtpà àgzàlàr kushli
intonàciyà menen àytilàdi. Misàli:
Allàyàr
, qàyt keynine!
(T.Q.)
Apà
, tilindi tàrt, yendi jetti.
(G.I.)
Qàràtpà àgzàlàr bàrliq jàgdàydà gàp ishinde utir
àrqàli bolinip jàzilàdi. Wolàr gàptin bàsindà kelse key-
ninen, wortàdà kelse yeki jàginàn, keyninde kelse àldinàn
utir qoyilàdi: Misali:
Subàn
, sen qàlày dep woylàysàn, bizler bàxitli bolàr-
mekenbiz, yà? dedim.
(Sh.A.)
Wozin bilesen,
Yeseke
,
qosiq penen sàzdi wolàr màqul kormeydi.
(K.S.)
Bul
àytqànin bolmàs,
wotàgàsi.
(W.X.)
Anlàtiw:
Qàràtpà àgzànin àldindà
ày, hày, hà,
pày
siyàqli tànlàq sozler yàmàsà qosimshà màni beriwshi
jànàpàyliq xizmettegi sozler kelse, tutàs bir intonàciyà
menen àytilàdi hàm àràsinà utir qoyilmàydi. Misàli:
87
Hày jàsàwillàr
, tàrt qilishti. Tiyme àtàmà!
Wotemuràt
àtà
,
hà Wotemuràt àtà,
xàbàrlàs.
Pày àpàjàn-ày
, sol
nàrsege kewil bolgendey hàzir menin wàqtim joq.
(K.S.)
Ay àziz
, bilip qoy, dos dostin qàsindà bolsà dà yàki
uzàqtà bolsà dà, wolàr bir-birine kozqàràsin wozgertpeydi,
bir-birinin sàdiqliginà quwànip juredi.
(Abulbàràkàt
Qàdiriy)
133-shinigiw
. Qosiqti dàwis tolqini menen woqin. Qàràtpà àgzà-
làrdi tàwip, wolàrdin bàsqà sozlerge qàràgàndà intonàciyàliq wozgeshe-
ligin àniqlàn.
Qosshim, dosti, dushpàndi tàni,
Hàdden àspà, urmà kokirekke,
«Jàlgiz àttin shàni shiqpàydi»,
Tàrtpà jurttàn wozindi shetke.
Bir àrbàkesh koshege qonip,
Sozge àràlàsti kozi suzilip,
Wogàn sozin zàyà, pày gàrri,
Bos soz degen yeshekke juk.
Al, sen jigit,
«Buzàw shàbisi
Sàbànxànà tori» degen bàr,
Jurme jàlgiz, kopke tirisip,
Bul sozimnin mànisin àngàr.
Kelte yesàplàp jursen àmeki
Qulàginà pàxtà tiqpà sen,
Kop pushàymàn jersen bir màrte,
Kopshilikten shetke shiqpà, sen!
Telefonnàn is jàyin bilip,
Wotir yeken predsedàtel,
Uship turdi Xàsàndi korip,
Kel, Xàsànbày, hesh qisinbà kel!
(M.T.)
134-shinigiw.
Qàràtpà àgzàlàrgà tiyisli irkilis belgisin qoyip, koshirip
jàzin. Qàràtpà àgzàlàrdin gàptin qàysi wornindà kelgenin hàm qàndày
soz shàqàbinàn bolgànin àytin.
88
1. Yàqshi qàràqàlpàqlàr biz sizlerdin tileginizdi ulli dàrejeli
pàtshàmizgà jetkeremiz. 2. Kel, teniz hàmmemizge de jetedi
goy àqsàqàl.
(K.S.)
3. Songi ret buyiràmàn Abilqàyir woz
qolinnàn jiq tuwindi.
(T.Q.)
4. Mine, usi àdàmgershiliktin
wozi turmistin dà, muhàbbàttin dà àrqàwi, qosshilàrim.
(G.I.)
5. Kàvkàz sàlem jàsil tàwlàrdin sebi,
Sàlem jer juldizi gulge woràngàn.
(I.Y.)
6. Tuwilgàn jer kokiregimde tuygi bolip sàqlàndin,
Sen hàqqindà jàzàyin dep tàlày màrte woqtàldim.
(U.X.)
KIRIS ÀGZÀ HÀM KIRIS GÀP
Do'stlaringiz bilan baham: |