92
Mumkin
, wolàr jerlerin àlleqàshàn togip qoygàndi.
Shà-
màsi
, bir jerlerge tàyip ketip qulàgàn bolsà kerek.
(W.X.)
Itimàl,
yendi qàytip tàbiyàttà bundày tun bolmàytugin
shigàr.
(Sh.A.)
3. Quwàniw, wokiniw, tànlàniw, qiynàliw màni-
lerinde qollànilàdi:
menin bàxtimà, tilekke qàrsi, bàre-
kellà, àtten, pàh, hàw
t.b. Misàli:
Menin bàxtimà
,
bugin kun de qàtti suwiq boldi.
Yàpirmày
, kunnin
suwigin-ày, àdàmdi shidàttiràr yemes, tulà boyimdi
jàylàp bàràtir.
(S.A.)
Pày
, woziniz bir kutà qàyirqom,
teni joq àdàmsiz dàgi.
(T.Q.)
Atten
, bul quwànish
uzàqqà sozilmàdi.
(T.Q.)
Hàw
, wol màl yemes, wozindey
àdàm goy.
(W.X.)
4. Bàyàn yetilgen pikirdin
kimge tiyisli yekenin,
tàrtibin bildiredi:
meninshe, menin woyimshà, bàyqà-
wimshà, wonin àytiwinà qàràgàndà,
birinshiden, yekin-
shiden, bir jàginàn, yekinshi jàginàn
t.b. Misàli:
Menin-
she
, sizin yerliginizdi àtàp wotiw kerek.
(A.B.)
Wolàrdin
woyinshà
, bul pàxtàlàr hàmme jàginàn dà pàrqi bàr
bolip shiqti.
(W.X.)
Jilli suw qoylàr ushin judà pày-
dàli. Bul
birinshiden
, qoylàrgà bir jem bergen menen bàrà-
bàr,
yekinshiden
, jilli suw ishken qoylàr ish tàslàmàydi.
(J.S.)
5. Soylewshinin pikirinin bàsqà pikir menen bàylànis-
liligin, juwmàgin bildiredi:
solày yetip, soytip, sondày-
àq, demek, àqiri, qisqàsi, misàli
t.b. Misàli:
Soytip
,
àq shàshli ànàlàr, keywàni hàyàllàr meni gàhi wotmishke,
gàhi bàxit tàni àtqàn kunlerge yertip ketti.
Aqiri
, xàliq
degen shàyqàlgàn teniz, wonin teren jeri de, sàyiz jeri
de bolàdi.
(T.Q.)
Demek
, hàrbir hujdànli àdàm
miynetti
suyedi.
(W.X.)
6. Màqullàw hàm biykàrlàwdi anlatadi:
àwà, joq,
qoy, qoyshi, jàràydi
t.b. Misàli:
Awà,
ànàw biyik tàwgà
qàràp bàgdàrlàp àydày ber.
(T. N.)
Joq
, màgàn
heshkim
àytqàn yemes.
(W.X.)
Qoy
, bul nàmàrtlik màgàn
heshqàndày jàràspàydi.
(J. S.)
142-shinigiw
. Woqin. Berilgen gàplerdegi kiris àgzàlàrdi tàwip,
wolàrdin qàndày soz àrqàli bildirilgenin hàm mànilerin tusindirin.
93
1. Duris, sen Toqtàsinnin bàlàsisàn. 2. Bundày bolip
jurgenindi, àlbette, wonin wozi de bilmeydi. 3. Shàmàsi,
wol issidà boldirsà kerek. 4. Mumkin, issilàp bàsi àwirgàn
shigàr.
(Sh.A.)
5. Menin bàxtimà, Pechorin Kàvkàz
tàwlàrinin buldiràp koringen tàslàrinà qàràp, jol juriwge
wonshà àsiqpày wotirdi.
(M.L.)
6. Atten, solày dep àytqàn
menen Jiyenguldin kewli injildi. 7. Pàh, àne bul hàqiyqàt
is.
(W.X.)
143-shinigiw
. Koshirip jàzin. Kiris àgzàlàrdi tàwip, àstin sizin.
Wolàrdin qàndày soz shàqàbi àrqàli bildirilgenin hàm mànilerin àytin.
1. Misàli, menin àkemnin kop yemes, biràq tà
àzinàwlàq jeri bolgàn. 2. Qàne, buni kim àytip bere àlàdi?
(W.X.)
3. Menin woyimshà, bizin àtàm hàrbir àgàshti jàqsi
koredi.
(Sh.A.)
4.
Birinshi gezekte, minnetli wàziypàndi
àtqàrgànin bolàr, yekinshiden, meni shin suygenin bolàdi.
(T.Q.)
5. Aytpàqshi, wotken jumàdà ustàzimiz benen Xiywàgà
bàrip yedik.
144-shinigiw
.
Albette, mumkin, menin bàxtimà, meninshe, àytpàqshi,
demek, birinshiden, yekinshiden
sozlerin gàp ishinde keltirip yàdinizdàn
7 gàp duzin. Wolàrdin jàziliwdàgi irkilis belgilerine itibàr berin.
Do'stlaringiz bilan baham: