Kasbiy pedagogika

2.5. T u rk iston d a V I I I - X I I I asrlarda ja m iy a t t a ’lim asos b o ‘lgan
b archa y a n g i g ‘oyalar, m a d a n iy a t va fan ga ochiq va j o ‘shqin
boMgan d avrd a kasbiy t a ’lim tajribasi
VII asr boshlarida Islom g' oyasiga asoslangan Arab xalifaligi 
tashkil topib, bu davlat o ‘z mavqeini must ahkaml ash uchun boshqa 
mamlakatiarni zabt eta boshladi. Butun Arabiston yarim oroli, shu­
ningdek, Eron, Suriya, Janubiv Ispaniya, Ka vkaz orti h amda Shimoiiy 
Afri kada j oy l as hgan bir qator mamlakatlar xalifalik tarkibiga kiritildi.
VII asr o' r t a l a ri dan boshlab, arablar M o v a r o u n n a h r g a ha m hu- 
j u m qilish rejasini t uza boshladilar. Ara b istilochilari VIII asrning 
o' r t a l a ri ga kelib, Mo va r oun na h r ni t o ' l a zabt et i shga erishdilar.
M o v a r o u n n a h r d a Islom dini t a ‘ limoti g ‘oyal ar i ni ngyoyi li shi , kishi- 
lar t om o ni da n Shariat qoidalari, Islom dini aqi dal ari ga b o ‘ysunish, 
y ag on a va qudratli Ol l ohga s i g 1 inish, shuni ngdek, Ol l ohni ng yerdagi 
rasuli (elchisi) b o ' l g a n M u h a m m a d al ayhi ssal om k o' r s a tma la ri ga
rioya etish xal qn i ng ongi ga ch u qu r singib, ular t o moni da n m a z k u r din 
asosl arini ng qabul qilinishiga z a mi n hoziriadi. Natijada, M o v a r o u n ­
nahr da islomiy qadriyat lar tarkib topa boshladi.
Istilochilik yurishlari davr ida arablar mahal l i y xal qni ng boy 
m ad a n i y merosi ni y o ' q qildilar. Bu haqi da b uyu k al loma Ab u Ray hon 
B e r un i y s hu nd ay yozadi: «qut ayba esa, X o r a zm xatini yaxshi biladi- 
gan, ularning x aba r va rivoyatlarini o ' r ga n ga n va (bilimini) boshqa- 
larga o ‘rgatadi gan kishilarni halok etib, butkul y o ' q qilib y ubor ga n 
edi. S huni ng uch un u (xabar v a rivoyatlar) Islom davridan keyin haq- 
iqatni bilib b o 'l m a y d i g a n daraj ada yashirin qoldi. Keyin: Qu t a y ba ibn 
M u s l i m al-Vohishiy xo razml ikl ar ning kotiblarini hal ok etib, bilim-
48

---

donlarini o'ldirib, kitob va daftarlarini kuydirgar.i sababli ular savod- 
siz qolib, o ’z ehtiyojlarida yodl ash q u vva t ig a tayanadi gan b o ' l d i l a r » 1.
Isl om dini ana sliunday g ' o y a v iy - s i y o s i y kurashlar j a r a y o n i d a
shakllandi va rivojlandi.
M a z k u r davrlarda shakl l angan yangi arab tili arab xalqlari yas ha -
gan hud ud la r d a i st e' mo l d a b o ' l g a n avvalgi tillar negi zi da shakllanib, 
t a komi li ga yetdi va m a d a n i y til b o ' l i b qoldi.
Ul ka n hududn i q a m r a b ol gan A r a b xalifaligi davlatining h u k m -
ronligi davrida ijtimoiy hayot, t u r mu s h tarzi, s huni ngdek, i l m-fan va 
m ad a n i y a t y a n a da rivojlandi. U s h b u d avr larda qadi mgi y u non va rim 
m a d a n i y merosi negi zi da bir qat or fanlar yangi t us hu nc h a va bil iml ar 
bilan boyidi. Yunon va rim mut afakkirlari t om o n id an yarat i lgan va 
ast ronomi ya, tibbiyot, ki myo, m a t e ma t i k a v a geogr afi yaga oid deyarli 
b ar ch a yi ri k asarlar arab tiliga tar j ima qilindi.
Ar a b istilochilarining M o v ar o u n n ah r d a g i g ‘alabasi dan s o ‘ng 
bar cha m u s t am la k a m am l a k at l ar qatori u y e r d a ha m Islom di ni ning 
asoslari x u s u s i d a m a ’lumot beruvchi m u q a d d a s k i t o b - « Q u r ’on» nozil 
b o ‘lgan til - arab tilini o ' r g a n i s h j o r i y etildi. M u s u l m o n makt abl ar id a 
asosiy m a n b a n i n g tili h a m d a fan sifatida arab tilining o'qitilishi y o ' l g a
qo' yi ldi . M a v j u d fanlarni ng asoslari ar ab tilida o' r g a n i l a boshl andi .
Ar a b xalifaligi tasarrufiga ol ingan b ar cha m a ml ak a t la r da masj i dlar 
qos hi da m a x su s m a k t a b l ar tashkii etildi. Biroq, o ' g ' i l bol al argina 
m a z k u r m a kt ab l ar da savod o ' r g a n i s h huq uq ig a ega bo'ldilar. M a k ­
tablar, s huni ngdek, keyi ncha l ik b u n y o d etilgan va ma q o mi j i ha t id a n 
hozirgi oliy o ' q u v yurt l ari ga t eng b o ' l g a n m adr a s al ar da t a ' l i m va t ar­
biya ishlari Shariat qoi dal ar iga muvof i q y o ' l g a q o ' y i l g a n bo' l i b, u s h ­
bu o ' q u v mas kan l ar i da Islom t a' li mot i xus us i da m a ’lumotlar b er uv ­
chi ilohiyot fanlari bilan bir qat orda d u n y o v i y fanlarni ng asoslari h a m
o' qi t i lgan. Mac hi t lar qos hi da faoli yat yuri t gan makt abl ar da imomlar, 
m a dr a sa l ar d a esa, mud ar r isl ar y os hl ar g a t a ' l i m va tarbiya berish ishi 
bilan shug' ul l anganl ar.
1 A b u R a y h o n B e r u n i y . Q a d i m g i x a l q l a r d a n q o l g a n y o d g o r l i k l a r . T a n l. a s a r l a r - T o s h k e n t ,
F a n , 1 9 6 8 . 7 2 - 8 4 - b e t l a r .
49

---

« Q u r ' o n » - dunyo madani yati ni ng ulkan bovligi. mus ul monl ar - 
ni ng mu q ad da s kitobi bo'lib. arab tilida «qiroat» m a ’nosini angl at a­
di. Q u r ’oni karim kishilarni tinch-totuv yashash. birodarlik, tenglik, 
saxivlik va bir-biriga m e h r - mu ha bb a t k o 'r sa ti s hga undaydi . Shunga 
k o ' r a u katta axl oqi y a ha mi va t g a ega. « Q u r ' o n » n i n g axloqiy qim- 
mati uni ng insonni m a ’navi y kamol ot ga erishishida riova etishi lozim 
b o' l g a n talablarni bir butun holda muj as sa m eta olganligi bilan bel­
gilanadi. Shu bois u necha asrlardan buyon insoni yat ning eng ulug' 
qadriyatlaridan biri sifatida e ’zozlanadi.
Islom dini t a ’limoti asoslarini yorituvchi Q u r ’oni kar i mda n k e y ­
ingi asosiy m a n b a Hadis hisoblanadi. Hadislarni t o' pl as h va ularga 
m u ay ya n tartib berish, asosan, VIII asrning ikkinchi y ar mi da n bosh- 
lanib. uni eng bi limdon. turli fan asoslarini m u k a m m a l o ' r gangan.
katta hayot i v tajribaga ega bo' l g an kishi ( muhaddi s)l ar tartib ber- 
gan. VIII—XI asrlarda t o' rt y uz da n ortiq mu haddi s hadis ilmi bilan 
s h u g' ul la nga n. M a z k u r bilimlarni o ' r g a n i shni ng o ' z i g a xos yo' nali shi
bo' l i b, «Ha di s ilmi» nomi bilan yuritilgan. Keyingi villarda M u h a m ­
mad al ayhi s-s al omni ng hayoti, faoliyati h a m d a uning di niy-axloqiy 
k o ‘rsatmalarini o ' z ichiga olgan hadislar, Im o m Ismoil al-Buxoriy- 
ni ng « A l - j o m e ’ as-sahi h» («Ishonarli t o' pl am » ) , «Al -a dab al-mufr ad» 
( «Ad ab durdonalari»), I m o m Iso M u h a m m a d ibn Iso at-Termi zi yni ng 
« As h- S h am o i l an- nabavi va» asarlari nashr etildi. « Ha di s » yoki «Sun- 
na» so' zlari bir m a ’noni anglatib. Rasul ul lohni ng hayoti va faoliyati 
h a m d a diniy va axloqiy k o ’rsatmalari haqidagi rivoyatlardan iborat.
Islom ol ami da oltita ishonchli t o ' pl a m (as-sahih as-sitta) eng nu- 
fuzli ma n ba l a r sifatida e ’t i r o f etilgan. Us hb u m a nbal ar ni ng mual- 
liflari IX asrda yashab ijod qilgan quyidagi muhaddi sl ar bo' l ganl ar:
A b u Abdu l lo h M u h a m m a d ibn Ismoil al -Buxori y 194 (810), - 256 
(870). I m o m M u s l im ibn al-Hajjoj 206 ( 8 1 9 ) . - 2 6 1 (874). I mom Iso 
M u h a m m a d ibn iso at-Termiziy 209 (824). - 279(892). Imom Abu 
Dovud S u l ay m o n Sijistoniv 202 (817). - 275(880). I mom A h m a d an- 
Na soi y (215 (830). - 303 (915) va Imom Ab u Abdul lo h M u h a m m a d
ibn Yazid ibn Mo jj a 209 (824). - 273(886).
50

---

Mu h ad di s l ar t o mo n i da n yaratilgan va ishonarli m a n b a l a r d e y a e'ti- 
r o f etilgan «Al -kut ub as-sitta» ( « О Iti kitob») quyi dagi l ardan iborat:
1. Ab u Ab dul loh M u h a m m a d ibn Ismoil al -Buxori y t o moni da n 
yozi l gan « A l - j o m e ' as- sahi h» asari.
2. Im o m Mu sl im an - Ni s h o pu ri y ( I mo m Mus l im ibn al-Hajjoj) t o­
m on i d a n yozi l gan « As -s ah i h» asari.
3. I mom ibn Mo jj a t o mo n i d a n yozi l gan «Sunnan».
4. Imom A b u D o v u d S u l a y m o n Sijistoniy t o mo n id a n yozi l gan 
« S un n an » asari.
5. I mo m M u h a m m a d ibn Iso at -Termi zi y t om o n id a n yozi lgan «Aj- 
j a m i al-kabir» asari.
6. A h m a d an - Nas oi y t o mo n id a n yozi l gan «Sunnan».