Innovat sion


Ilm iy tadqiqotlar va ishlan m alam in g



Download 4,27 Mb.
Pdf ko'rish
bet83/113
Sana25.06.2022
Hajmi4,27 Mb.
#703942
1   ...   79   80   81   82   83   84   85   86   ...   113
Bog'liq
3-501

Ilm iy tadqiqotlar va ishlan m alam in g  
innovatsion salohiyatini baholash ko‘ rsatkichlari
Salohiyat
tarkib iy
qism lari
K o 'rs a tk ic h la r
K ad d a r
Ilm iy-texnik xodim lar (tadqiqotchilar, konstruktorlar, texnologlar, 
eksperim ental baza ishchilari), ju m lad an , fan doktorlari, fan nom - 
zodlari v a ilm iy darajasi b o ‘lm agan xodim lar um um iy soni.
U shbu ilm iy y o ‘nalish b o ‘y ich a o ‘rtacha m ehnat staji.
U shbu ilm iy y o ‘nalish doirasida ilm iy m aktab m avjudligi.
U shbu ilm iy y o ‘nalish m av zu larid a dissertatsiya him oya qilgan fan 
doktorlari va fan nom zodlari soni
A xborot
U shbu ilm iy y o 'n a lish m avzulari b o ‘yicha chop etilgan nashrlar, 
ju m lad a n , xorijda chop etilgan m onografiya va nash rlar soni. 
N ashrlardan sitata keltirishlar, ju m lad an , xorijda.
Ilm iy anjum anlarda ishtirok etish uchun, jum ladan, x orijdan tak- 
liflar soni.
Ilm iy y o ‘nalish m avzulari b o 'y ic h a kashfiyotlar m avjudligi 
Ilm iy y o ‘nalish m avzulari b o ‘yicha, jum ladan, xorijda p atentlangan 
ixtiro lar soni.
S otilgan litsenziyalar soni.
U sh b u ilm iy y o ‘nalish b o ‘y ic h a davlat m iqyosida m u k o fo t bilan 
ta qdirlangan ilm iy n atija lar m avjudligi
126


8 .1-jadvalning davomi
M oddiy-
texnik
M o liy ala sh tirish hajm i, ju m la d a n , davlat budjetidan, budjetdan 
ta sh q ari fondlardan, boshqa m anbalardan.
U sh b u ilm iy y o ‘nalishda foydalan ilad ig an , ju m la d a n , x iz m a t m ud- 
dati 5 y ild a n kam b o ig a n ilm iy v a ishlab chiqarish asb o b -u sk u n ala- 
rin in g balan s qiym ati.
Ilm iy y o ‘n alishning asb o b -u sk u n a la r va m a teria lla r bilan ta ’m inlan- 
g an lik darajasi (shkala b o 'y ic h a o ‘zini o ‘zi baholash).
Ish ch i m a y d o n lar bilan ta ’m in lan g a n lik darajasi (sh k ala b o ‘y ic h a 
o ‘zini o ‘zi baholash).
S in o v -ek sp erim en tal baza bilan t a ’m inlan g an lik darajasi (shkala 
b o ‘y ic h a o ‘zini o ‘zi baholash).
Ijtim o iy m u am m o lam in g hal qilin g an lik darajasi (sh k ala b o ‘y ic h a 
o ‘zini o ‘zi baholash)
Tashkiliy-
boshqaruv
B o sh q aru v obyektiga t a ’sir k o ‘rsatish n in g u stu n lik qiluvchi u sullari 
(sh k ala b o ‘y ic h a o‘zini o ‘zi baholash).
K o o p eratsiy a m avjudligi va darajasi (sh k ala b o ‘y ic h a o ‘zini o ‘zi 
b a h o la sh ).
Ilm iy y o ‘nalish doirasida b oshqaruvni tash k il qilish darajasi (shkala 
b o ‘y ic h a o ‘zini o ‘zi baholash).
F o y d ala n ila y o tg an ta dqiqot u su llarin in g p ro g re ssiv lik darajasi 
(sh k ala b o ‘y ic h a o 'z in i o ‘zi bah o lash )
X alq a ro ilm iy koop eratsiy ad a ishtirok etish (sh k ala b o ‘yich a o ‘zini 
o ‘zi b ah o lash )
In n o v a ts io n s a lo h iy a t v a un i a lo h id a h u d u d la r v a k is h ila r h a y o t fa o - 
liy a tid a a m a lg a o s h iris h n in g ijtim o iy -iq tis o d iy n a tija la ri h o la tin in g
in d ik a to rla ri ( k o ‘rs a tk ic h la ri) tiz im i q u y id a g ila m i q a m ra b o lad i:
1 ) ic h k i b o z o r d a m a h s u lo t (x iz m a tla r ) u m u m iy h a jm id a in n o v a t­
s io n m a h s u lo t (x iz m a tla r ) u lu sh i;
2 ) in n o v a ts io n fa o liy a tn i a m a lg a o s h iru v c h i k o r x o n a la r u lu s h i;
3 ) x o ‘j a l i k a y la n m a s id a b o i g a n k o rx o n a la r n o m o d d iy a k tiv la ri 
u lu s h i (in te lle k tu a l fa o liy a t n a tija la ri);
4 ) iq tis o d iy o tn in g y u q o ri te x n o lo g iy a li s e k to ri riv o jla n is h i, u n in g
q a y ta is h la s h s a n o a ti m a h s u lo tla ri v a x iz m a tla r id a g i s a lm o g ‘i. i n n o ­
v a ts io n fa o llik ;
127


5) b ilim la r s e k to rig a (ja m iy a t v a x u s u s iy ) in v e s tits iy a la r h ajm i, 
ju m la d a n , o liy t a ’lim , ilm iy -ta d q iq o tc h ilik v a ta jrib a - k o n s tr u k to r lik
ish la ri, sh u n in g d e k , d a stu riy ta ’m in o t is h la b c h iq is h x a ra ja tla ri;
6) a x b o ro t v a k o m m u n ik a ts iy a u s k u n a la ri, d a s tu riy m a h s u lo t v a
x iz m a tla r is h la b c h iq is h v a ch iq arish ;
7) fa n v a y u q o ri te x n o lo g iy a la r s o h a s id a b a n d b o ‘lg a n la r so n i;
8) h o z irc h a y a n g i y u q o ri te x n o lo g iy a li firm a la rn i m o liy a la s h ti- 
ris h n in g a s o s iy m a n b a s i ro lin i sa q la b k e la y o tg a n v e n c h u rli k a p ita l 
h a jm i v a stru k tu ra s i;
9) IT T K In i m o liy a la s h tiris h d a x u s u s iy k a p ita ln in g ish tiro k i;
10) im iy ta d q iq o tla r b o sq ic h la ri b o ‘y ic h a IT T K I x a ra ja tla r s tru k ­
tu ra si;
11) m a m la k a tla r a ro b ilim la r o q im i, s h u n in g d e k , fa n v a in n o v a tsi- 
y a la r s o h a s id a x a lq a ro h a m k o rlik ;
12) firm a la r, ilm iy -ta d q iq o tc h ilik ta s h k ilo tla ri v a u n iv e rs ite tla r 
o ‘rta s id a k o o p e r a ts iy a n in g k u c h a y ish i;
13) ix tiro c h ilik fa o liy a ti n a tija la ri b ila n m a m la k a tla ra ro alm a- 
s h in u v ;
14) A Q S H , A n g liy a , G e rm a n iy a v a b o s h q a m a m la k a tla r g a o ‘q ish - 
g a k e ta y o tg a n ta la b a la r, y u q o ri te x n o lo g iy a la r s o h a s id a g i o lim la r va 
m u h a n d is la rh a ra k a tc h a n lig i;
15) m o liy a v iy o p e ra ts iy a la r h a jm i, ju m la d a n , t o ‘g ‘rid a n t o 'g 'r i
c h e t el in v e s tits iy a la ri o q im in in g o rtish i;
16) a x b o ro t-k o m m u n ik a ts iy a te x n o lo g iy a la rin in g k e n g ta rq a lish i, 
s h a x siy k o m p y u te rla r d a n k en g fo y d a la n ilis h i, a x b o ro t-k o m m u n ik a t- 
s iy a s e k to rin in g b a n d lik va ish o ‘rin la ri s o n id a g i h issa si;
17) b ilim la r g a ta la b o ‘s g a n h o ld a b o z o r x iz m a tla rin in g riv o jla - 
n is h d a ra ja s i;
18) y u q o ri te x n o lo g iy a la r s o h a sid a y a n g i is h la n m a la r v a ix tir o la r 
n a tija la rin i p a te n tla s h n in g te z la s h ish i.
B u is h la r n a tija la ri b o ‘y ic h a h u d u d la r iq tis o d iy riv o jla n is h in in g
iq tiso d iy tu ri b o ‘y ic h a ish larn i m u v o fiq la s h tiru v c h i o r g a a ta sh k il eti-
128


la d i. U s h b u o rg a n fa o liy a ti h u d u d d a g i in n o v a ts io n tu rd a g i iq tis o d i-
y o tg a e r is h is h g a y o ‘n a ltirilg a n b a r c h a ilm iy -ta d q iq o tc h ilik ta s h k i-
lo tla ri v a k o r x o n a la m in g b e v o s ita is h tir o k id a a m a liy y o ‘n a lis h g a
e g a b o ‘lish i lo zim .
B a rc h a f a o liy a t tu rla ri, ju m la d a n , in n o v a ts io n fa o liy a t tu r la r i b i- 
r o n - b ir n a tija g a y o ‘n a ltirilg a n b o ‘lis h i, y a ’n i m a ’lu m b ir s a m a r a d o r -
lik v a u n u m d o r lik b ila n ta v s ifla n is h i lo z im , c h u n k i u la r r e s u rs la r s a rf- 
la y d i v a m a ’lu m b ir n a tija g a o lib k e la d i.
A y n a n in n o v a ts io n fa o llik d a g i ta f o v u tla r b o s h la n g ‘ic h s h a r t- s h a -
ro itla r b ir x il b o ‘lg a n h o ld a in n o v a ts io n n a tija la m in g t u r lic h a
b o ‘lis h in i a s o s la b b e ra d i.
I n n o v a ts io n f a o liy a t s tru k tu r a s i ix tis o s la s h g a n b o ‘lin m a la r v a
m u v a q q a t ijo d iy ja m o a la r d a is h la r b a ja r is h n i o ‘z ic h ig a o lis h i lo z im .
8.3. G e d o n iz m n a z a r iy a s i d o ir a s id a
m a r k e t i n g in n o v a ts iy a la r i
M a ’lu m k i, m a rk e tin g n a z a r iy a s i o ‘tg a n a s r o ‘rta la rig a k e lib
s h a k lla n g a n . 1 9 8 0 -y ila rn in g b o s h la r id a m a rk e tin g tu s h u n c h a s i m a r- 
k e tin g n in g « q irq y o s h lik in q ir o z i» (m a r k e tin g m id -lif e c ris is ) n o m i ­
ni o lg a n b i r q a to r o ‘z g a r is h la r g a d u c h k e ld i. M a r k e tin g a s ta - s e k in lik
b ila n is h la b c h iq a r is h g a y o 'n a lg a n lik d a n s o tu v g a y o 'n a lt i r i l g a n l i k k a
v a u o rq a li is te ’m o lc h ig a y o ‘n a ltir ilg a n lik k a o ‘td i. H o z irg i k u n d a
b a r c h a h a r a k a tla r fa q a t i s te ’m o lc h ila r n in g e h tiy o jla ri v a m o tiv la r i, 
a y tilg a n v a a y tilm a g a n is ta k la rin i h is o b g a o lg a n h o ld a a m a lg a o s h i- 
rilis h i lo z im . S h u n d a y q ilib , 2 0 0 0 - y illa m in g b o s h la r id a m u n o s a b a t-
la r m a rk e tin g i tu s h u n c h a s i a n iq t a ’rifg a e g a b o 'l d i v a h a y o tim iz d a n
m u s ta h k a m o ‘rin e g a lla d i.
M u n o s a b a tla r m a rk e tin g in in g s tru k tu ra v iy o ‘q in i 

Download 4,27 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   79   80   81   82   83   84   85   86   ...   113




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish