Ensiklopediyasi

IBN BATTUTA
(1304-1377)
M a s h h u r a ra b sa y yo h i. U n in g to 'liq ism i 
S h a m s id d in A b u A b d u llo h M u h a m m a d ibn 
A b d u llo h a l-L a v a tiy a t-T a n jiy d ir. T a n je r sh. 
(M a ro k a sh )d a b a rb a rla rg a m a n su b la va t (ilo- 
vatin) qabilasi xo n a d o n ida tug'ilgan. U m rining 
28 yilini (1 3 2 5 -1 3 5 3 ) sa y o h a td a o 'tkazib, qu- 
ru q lik va d e n g iz o s h a 120 m ing k ilo m e tr yo 'l 
bosgan. U fors, tu rk tillarini ya xsh i bilgan. Ibn 
B a ttu ta A ra b is to n , M isr, E ron, K ic h ik O siyo , 
Q rim , M o v a ro u n n a h r va A fg 'o n is to n o rq a li 
H in d is to n g a o 'tib , u y e rd a b ir n e c h a y il 
yashagan, so'ngra Indoneziya va X itoyga bor­
g a n . M a ro k a s h g a q a y tib , 1 3 4 9 -1 3 5 2 -y illa r 
oralig'ida Ispaniyaning m u su lm o n la r boshqar- 
gan qism iga, 1352—5 3 -yillarda esa M arokash 
s u lto n i to p s h irig 'ig a k o 'ra , S a h ro i K a b irn i 
ke sib o 'tib G 'a rb iy va M a rk a z iy S u d a n g a sa - 
y o h a t q ilg a n . U o 'z in in g s a y o h a tla ri h a q ida
M a ro k a s h s u lto n i A b u In o n n in g k o tib ig a
h iko ya q ilib b e rg a n . Ibn B a ttu ta h a yo tin in g
s o 'n g g i y illa ri h a q id a b iz d a m a ’lu m o t ju d a
kam .
B a ’zi m a ’lu m o tla rg a q a ra g a n d a u A frik a
sayoh a tida n q a ytg a n id a n keyin sa ro y olim lari 
q a to rid a ish la g a n , a m m o « S a y o h a tn o m a » s i 
u stida ish ta m o m la n g a n d a n so 'n g , h o m iysi 
A bu Inon 1358-yil vafot etgach, um rining oxirgi 
y illa ri M a ro k a s h n in g c h e k k a s h a h a rla rid a
q o z ilik v a z ifa s id a ish la g a n . U s a y o h a t xo ti- 
ralarini «Tuhfat un-nuzzor fi g'aroib il-am sor va 
a jo y ib ila sfo r» (« T u rli s h a h a r va sa fa rla rd a g i 
a jo y ib o tla r sh o h id i b o 'lg a n la r tu h fa s i» ) yoki
HUMO
www.ziyouz.com kutubxonasi

---

qisq a ch a « S a yo h a tn o m a » a sa rid a bayon e t­
gan. U nda tu rli d a v la tla r ta rixi, g e o g ra fiy a s i, 
e tn o g ra fiy a s i h a q id a q im m a tli m a ’lu m o tla r 
bor. A sarning M o va ro u n n ah r shaharlari tarixi- 
ga oid q is m i ta rix c h ila rim iz u c h u n m u h im
m anba hisoblanadi. Ibn B attuta n ing sayohati 
M o v a ro u n n a h r x a lq la ri h a y o tid a e n g m u ­
ra kka b va o g 'ir va q tla rg a - m o 'g 'u lla r istilosi 
da vrig a to 'g 'ri keladi. A ra b sa yyo h i bu ye rla r- 
ga m o 'g 'u l b o sq in id a n y u z yilch a keyin ye tib
kelgan bo'lsa ham , bir za m o n la r ya shn a b yot- 
gan ellam ing o g 'ir yaralari hali batam om tuzal- 
g an ich a yo'q, s h a h a r va yro n a la ri h a r qa d a m - 
da b ilinib tu ra r e diki, « S a y o h a tn o m a » d a b u ­
la r y o rq in ifo d a la n g a n d ir. S h u b ila n birga, 
m ua llif tasviricha, 14-asrning o'ttizinchi yillari- 
ga kelib O 'rta O s iy o x a lq la ri v a h s h iy o n a isti-
lo o q ib a tla rig a b ir q a d a r b a rha m berib, sobiq 
s a v d o v a m a d a n iy a t m a rk a z la rin i q a y ta
tik la s h g a u lg u rg a n ed ilar. Ibn B a ttu ta «S a- 
y o h a tn o m a s i» o 'lk a n in g xu d d i shu da vri h a ­
q id a g i b e v o s ita ta a s s u ro tla r e k a n lig i b ila n
q im m a tlid irk im , ta rix iy m a n b a la rd a b u n d a y
sh a xs iy g u vo h lik ka m d a n -ka m topiladi.
Ibn Battuta M ovarounnahrga C hig'atoy ulu- 
si xonlaridan T arm ashirin hukm ronligi davrida 
(1 3 2 6 -1 3 3 4 ) kelgan. 1333-yil y a n v a r oyining 
o 'rta la rid a O ltin O 'rd a p o yta x ti S a ro y B e rka - 
dan X o ra z m to m o n yo 'l oladi, qirq kun yo'l 
yu rib X o ra zm poytaxti U rg a n ch g a keladi.
U X o ra z m (U rg a n c h ) s h a h a rin i ta ’rifla r 
e k a n , x o ra z m iy la rd a n k o 'ra o liy ja n o b ro q , 
m e h m o n d o 'st xalqni hech yerda uchratm aga- 
nini yozadi. S huningdek, u X o ra z m q o vuniga 
y u k s a k b a h o b erib « S h a rq d a ham , G 'a rb d a
ham X o ra z m q o v u n ig a te n g ke la d ig a n i d u n ­
yoda yo'q. B uxoro q ovuni bundan m ustasno, 
undan keyin Isfaxon qo vu n i tu ra d i. P o 'ch o g 'i 
yashil tu s d a , g o 'sh ti yu m sh oq , ju d a shirin va 
ayni za m o n d a kuvrakdir... bu q o vu n n i b o'lak- 
b o 'la k q ilib ke s ib , o fto b d a q u ritib , s a v a tg a
solib X o ra z m d a n H in d isto n g a va uning uzoq 
s h a h a rla rig a olib b orib so tish a d i. B a rch a qu- 
ritilgan m e va la r ichida qovun qoq iga teng ke ­
la d iga n i y o 'q » - d e yd i. U rg a n ch h a q id a esa 
«B u tu rk la rn in g k a tta , m u h im , c h iro y li va
u lu g 'v o r sh a h ri b o 'lib , a jo yib b o zo rla ri, keng 
ko 'c h a la ri, ju d a k o 'p im o ra tla ri va jo z ib a d o r,
ko 'rk a m jo y la ri bor. S h a h a rd a h a yo t q a yn a y- 
di, aholisi sh u n ch a lik ko'pki - u m avjlanib tu r­
gan d e n g iz n i e sla ta d i» - d e b yozadi.
X o ra z m d a uch h a fta tu rg a ch , Ibn B attuta 
B uxoro tom on yo'l olgan va 18 kunda bu sha- 
h a rga ye tib ke lg a n . B u xo ro m u s u lm o n sh a r- 
qining eng m a sh h u r shaharlaridan biri edi. Bu 
s h a h a r q a c h o n la rd ir Ja yhu n o rtid a g i s h a h a r- 
la r m a rka zi b o 'lg a n edi. C h in g iz x o n uni shu 
q a d a r v a y ro n qild iki, unin g m a sjid , m a d ra sa
va bozorlari ayrim la rin i istisno e tganda, e n d i­
likda v a y ro n a h o la td a ... H ozirgi p a ytda ilm - 
fa n s o h a sid a y e tu k kishi q o lm a g a n » r d e b af- 
suslanadi sayyoh.
B uxoro bilan tanish g a ch , sulton T a rm a sh i­
rin q a ro rg o h i jo y la s h g a n N a x s h a b sh a h rig a
yo 'l olgan. N a xs h a b b o g 'la r va a riq la r ila qur- 
sh a lg a n m o 'ja z sh a h a rd ir. S a yyo h bu ye rd a
T a rm a s h irin x o n q a b u lid a b o 'la d i, s o 'n g S a- 
m a rq a n d g a y o 'l o la d i. Ibn B a ttu ta , S a m a r- 
q a n d n i ju d a yirik va g 'o y a t g o 'z a l s h a h a rla r- 
d an b iridir... U d a ry o q irg 'o g 'id a jo y la s h g a n , 
charxpalaklar bog'larni sug'orish uchun daryo- 
d a n y u q o rig a s u v y e tk a z ib b e ra d i. S h a h a r 
a h o lisi s a y r q ilib ko 'n g il och ish uchun X u fton
n am ozidan so 'n g yig'ilib daryo bo'yiga keladi- 
la r. Bu y e rd a u la r u c h u n ta x ta s u p a la r va
d o 'k o n la r h o zirla n g a n bo'lib, m e v a -c h e v a va 
b o sh q a ta o m la r bilan s a v d o qilina d i. D a ryo
q irg 'o g 'id a s h u n d a y ulkan sa ro y la r va bin o la r 
q a d k o 't a r ib tu r a d ik i, u la r S a m a rq a n d
aholisining yuksak m ahorat sohibi ekanligidan 
d a lo la t beradi. A m m o m a zku r binolar, e ndilik­
da sh a h a rn in g a k s a riy a t q ism la ri kabi, x a ro - 
baga a yla n g a n . U la rn in g d e vo rla ri ham , dar- 
vo z a la ri ham yo'q. S h a h a rn in g ichida b o g 'la r 
bor. S am a rq a n d aholisi ajnabiylarga nisbatan 
f e ’li k e n g lik b ila n d o 's to n a m u n o s a b a td a
b o 'la d ila r, d e b ta ’riflaydi.
Ibn B attuta S am arq a n d d a n T e rm izg a kela­
di. S ayyoh uni «chiroyli im oratlari va bozorlari 
h am b o 'lg a n y irik s h a h a rd ir, uni b o s h d a n - 
o yo q a n h o rla r ke sib o'tad i, b o g 'la ri ham ju d a
ko 'p . A y n iq s a u zu m bilan be h isi ju d a shirin, 
g o 's h t, su t ju d a s e ro b » , d e b ta ’rifla yd i. Ibn 
B a ttu ta n in g bu « S a y o h a tn o m a » s i sod d a , ra- 
von tilda yozilgan bo'lib hozirgacha arab m ak- 
ta b la rid a o 'q itilib k e lin m o q d a .
www.ziyouz.com kutubxonasi

---