Ensiklopediyasi



Download 32,5 Mb.
Pdf ko'rish
bet123/200
Sana09.06.2022
Hajmi32,5 Mb.
#648406
1   ...   119   120   121   122   123   124   125   126   ...   200
Bog'liq
Bolalar ensklopediyasi (1)

HALOL VA HAROM
« H a lo l» a ra b c h a ru x s a t e tilg a n , to z a , 
«harom » esa ta q iq la n g a n m a ’no sin i b eradi. 
M u s u lm o n la r u ch u n s h a ria td a ru xsa t etilg a n
xatti-h a ra katla r va ishlar, shuningdek, toza va 
pok sa n a lg a n o ziq -o vq a tla r halol hisoblanadi. 
Ijo z a t e tilm a g a n n a r s a la r e s a h a ro m d ir. 
H a lo ld a n u zo q ro q , h a ro m g a ya q in ro q narsa 
m akruh deyiladi. Halol tu rg a n d a harom ishga 
o 'tish yoki harom ta o m ye yish o g 'ir g u n o hla r- 
d an s a n a la d i. H alol q ilin g a n n a rs a la r inson 
u c h u n m o d d iy v a m a ’n a v iy fo y d a d a n x o li 
b o 'lm aganidek, harom qilingan n a rsa la r ham 
albatta, asli zararli narsalardir.
Halol qilingan narsalar va ishlar ko'pchilikka 
m a ’lum . S h u nin g uchun harom qilingan ishlar 
va n a rs a la rn i e s la tis h jo iz d ir. N o h a q o d a m
o'ldirish, araq va boshqa m ast qilu vch i ichim - 
likla r ichish, buzuqlik, zinokorlik, q im orbozlik, 
o 'g 'rilik , b iro v n in g m o lin i ro z ilig is iz o lis h , 
p o ra x o 'rlik va s u d x o 'rlik , y a ro q li b o 'la tu rib
b e ish y u ris h , o ta -o n a g a oq b o 'lis h , b iro v n i 
m asxa ra qilish, q a sa m xo 'rlik, g'iybat, tuhm at, 
b o'hton, jo su slik, cha q im ch ilik, yolg 'o n ch ilik, 
ob ro'n i to'kish, b e va fo lik singari xu lq -u hara- 
katlarni, sh u n in g d e k’ch o 'chqa go'shti yeyishni 
O lloh harom qilgan. H arom ishlarga oda tla - 
ngan shaxs hayotda xorlik, beburdlik, sharm an- 
dalik, qashshoqlik va tuzalm as og'ir kasalliklar­
ga g irifto r b o'ladi va o x ira td a e ng dah sh a tli 
qiyn o q la r bilan azoblanadi.
HAMID OLIMJON
(1909-1944)
V odiylarni ya y o v kezganda, 
B ir ajib his b o r edi m anda. 
C h a p p a r urib g u lla g a n bog'in, 
O 'p a r edim V a ta n tu p ro g 'in .
E s la d in g iz -a ? B u, a lb a tta , s h o ir H a m id
O lim jo n n in g siz a la q a c h o n yod olib u lg u rg a n
« O 'z b e k is to n » s h e ’ridan.
H am id O lim jon qisqa, biroq serm ahsul ijodiy 
faoliyati d a vo m id a ko 'p la b s h e ’rlar, dostonlar, 
q a to r e rtaklar, d ra m a tik a s a rla r yaratdi. U o 'z 
s h e ’ r la r id a k o 'p r o q o n a - V a ta n -
O 'z b e kis to n n in g b e ta kro r g o 'za l m a n za ra la ri- 
ni a k s e ttir a d i. Ilk s h e ’riy to 'p la m i h a m
« K o 'kla m » d e b n o m langan edi.
H am id O lim jon Jizzaxda tug'ildi. T o'rt yoshi­
da otasi va fo t etdi. U N a rim o n o v nom li m ak- 
ta b d a , S a m a rq a n d b ilim y u rtid a , s o 'n g ra
O 'zb e kis to n d a vla t p e d a go g ika a ka d e m iya si- 
d a ta ’lim o ld i. N a s h riy o t va ta h ririy a tla rd a
m a s’ul vazifalarda xizm a t qildi.
H a m id O lim jo n 2 0 y illik ijo d iy fa o liy a ti 
m o b a yn id a « O lo v so chla r» , «O 'lim yovga » . 
«D aryo kechasi». «O 'lka», «Baxt», «Q o'lingga 
q urol ol!», « Ishonch» kabi s h e ’riy to 'p la m la r, 
« Z a yn a b va O m on» singari doston, «M u q a n - 
na» kabi d ra m a la r yaratdi.
H am id O lim jon b u visid a n xalq e rta kla rin i 
tin g la b v o y a g a y e td i. E lg a ta n ilg a n s h o ir 
bo'lgach, ana shu a fs o n a la r a so sid a bir q a to r 
e rta k la r yaratdi. «O ygul va B axtiyor» (1937), 
« S e m u rg ' yoki P a rizo d va B u n yo d » (1 9 39 ) 
do ston la ri siz se vga n xalq e rtaklari yo'li, usuli 
va shaklida sodda, qiziqarli qilib yozilgan.
« O y g u l v a B a x tiy o r» d o s to n id a g i O yg u l 
kishilarni m ard va ja s u r bo'lib, kam ol topishga 
undaydi. A sa rd a xalq xon haq sizlig ig a qarshi 
bosh ko'taradi. K o 'p qon to 'kiladi. A m m o bu 
q o 'z g 'o lo n te z d a b o s tirila d i. J a m b il x o n i 
q o 'z g 'o lo n c h ila r b o shlig'i D arxonni o'ldirtiradi, 
shu onda ko'zi uning sohibjam ol qizi O yg u lg a
tu sh ad i va unga u yla n m o q ch i b o'ladi. O ygul 
hech ikkila n m a y xonga rad javo b in i beradi.
O ygulning eng noyob xislatlaridan biri inson- 
parvarlikdir. U inson qadrini ulu g 'la yd i va bu 
y o 'ld a kurashadi. U ndagi o'zlig in i a n g la s h va 
m illiy u y g 'o n is h n i H a m id O lim jo n m u h it va 
sh a ro itd a n keltirib chiqaradi. O yg u l a q l-z a ko - 
va t bilan ish ko'rib, S usanbildek bir yurtni obod 
o'lkaga aylantiradi. O ygul ziddiyatlar, kurashlar 
ja ra y o n id a o 'sib ulg'ayadi.
S h o irn in g « S e m u rg '» d o s to n i h a m il- 
h o m b ila n y o z ilg a n a s a rla rid a n b iri h is o b -
www.ziyouz.com kutubxonasi


la n a d i. D o s to n d a ta s v ir la n is h ic h a . x o n
q iz i t u r m u s h g a c h iq is h u c h u n s h a r t
q o 'y a d i, u n in g s h a rtin i o d d iy c h o 'p o n B u n ­
y o d b a ja r a d i. L e k in q iz y ig itn in g o d d iy
k is h ila r d a n e k a n lig in i b ilg a c h , u n g a tu r ­
m u s h g a c h i q i s h n i o 'z i g a m u n o s ib
k o 'r m a y d i. B u n y o d n i y o 'q o tis h n iy a tid a
b a h o d ir y ig itn i in s o n d u s h m a n i b o 'lm is h
y o v u z d e v b ila n o lis h is h g a y u b o ra d i. D e v - 
ni y e n g ib q a y ts a , to 'y g a ro z i e k a n lig in i 
a y tib , a y y o r lik q ila d i.
A fs o n a v iy q a h ra m o n B unyod yaxshilikning 
a s h a d d iy d u s h m a n i, d a h s h a tli d e v n i 
y o 'q o tis h g a o tla n a r eka n , bu m u sh k u l ishni 
m uvaffaqiyatli a do etish, za fa r bilan qaytish ni­
h oyatda xavfli ekanligini ju d a yaxshi his etadi. 
L e kin u n in g ru h id a e lg a b a x t b e rm o q h issi 
hukm ron:
O d a m la rg a b a xt be rm o q,
B a xtlila rg a gul te rm o q
E lda s h io rim b o 'ld i 
N o m u s va o rim bo'ldi.
B u n yo d an a shu y u k s a k ideali u chun ham
ku chli va y e n g ilm a s d ir. M a n a shu o lih im m a t, 
shu y u k s a k in s o n p a rv a rlik unga ku ch-q u d ra t
q a h ra m o n lik, ja s o ra t, z a fa r b a g 'ish la yd i.
B u n y o d n in g d a h s h a tli d e v bilan m a rd o n a - 
v o r olishishi a d o la t kuchlari h a m ish a q a b o h a t 
v a z u lm a t k u c h la ri u s tid a n m u q a rra r g 'a la b a
q o zo n a ja g i avj p a rd a la rd a h a q q o n iy ku yla n a - 
di. E l-y u rtn i d u s h m a n b o sib o lg a n d a y ig itla r 
ku ra s h g a q a n d a y m a to n a t bilan o tla n s a la r, 
B unyod ham d e v bilan a na sh u n d a y m ardlar- 
cha ja n g qiladi. C hunki dev - qonxo'r. U inson- 
la rga m u d h is h o fa tla r k e ltira d i: « U ni k o 'rg a n
h a r cham an, te z b o 'la r ekan xazon».
D ostonda B un yo d n ng halolligi ha m d a m ol- 
m ulkka m u kk a sid a n ketgan P a rizo dn in g riyo- 
korligi h a q q o n iy ta s viria n g a n . X a lq d a « T e n g - 
te n g i b ila n » d e g a n g a p bor. Bu g a p n i s h o ir 
P a riz o d tijjd S B u d a o 'rin li va is h o n a rli q ilib

Download 32,5 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   119   120   121   122   123   124   125   126   ...   200




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2025
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish