‘z b e k ist o n r esp u b L ik a si oliy va 0 ‘rta maxsus ta’l im V a zir L ig I


Gravitatsion o ‘zaro ta ’sirlar birlashtirib



Download 7,77 Mb.
Pdf ko'rish
bet101/295
Sana19.05.2023
Hajmi7,77 Mb.
#940670
1   ...   97   98   99   100   101   102   103   104   ...   295
Gravitatsion o ‘zaro ta ’sirlar birlashtirib
turgan dunyo megadunyo deyiladi.
Bu u c h a la d u n y o b ir-b iri bilan ch a m b a rc h a s b o g ‘langan b o ‘lib, 
u la r b ir-b irlarig a a lm a sh in ish la ri h a m m u m k in , y a ’n i m ik ro d u n y o
m ak ro va m eg a d u n y o g a , m eg a d u n y o esa m ak ro va m ik ro d u n y o g a
aylan ish i m u m k in .
M ateriya rivojlangan sari, u n in g tashkiliy tuzilishi h a m o ‘zgarib 
boradi. T ashkiliy stru k tu ra darajalariga k o ‘ra, m ateriy an i ano rg an ik
m ateriya, organik m ateriya va ijtim oiy m ateriya (jam iyat)ga ajratam iz. 
U la r b ir-b irla rid a n siste m a e le m e n tla ri o ‘rtasidagi a lo q a d o rlik - 
larn in g x ilm a-xilligi, u y u sh g an lig i, nisbiy m ustaqilligi va faolligi 
darajalari b ila n farq qiladi. A n o rg an ik m ateriy a yoki jo n siz ta b ia td a
fizik va kim yoviy a lo q a d o rlik la r h u k m ro n lik q ila d i, sh u tufayli 
jo n siz tab ia td a g i q o n u n iy a tla r sh u fa n la r d o ira sid a c h e k la n g a n
b o ‘lib, bu — m a te riy a n isb a ta n sust va tash k iliy uyu sh g an lig i 
jih a td a n quyi d a ra ja d a , faolligi k u ch siz b o ‘ladi. J o n li ta b ia td a , 
y a ’ni o rg an ik d u n y o d a esa, b io lo g ik a lo q a d o rlik la r h a m q a tn a s h - 
ganligi sababli, u n in g u y u sh g a n lik darajasi y u q o riro q , fao lro q va 
tu zilish i m u ra k k a b ro q b o ‘ladi. Ijtim o iy d a ra ja d a esa, y u q o rid a
aytilgan a lo q a d o rlik la rd a n ta sh q a ri, jam iy a tg a xos b o ‘lgan ijtim oiy
a lo q a d o rlik la r h a m q a tn a s h a d i va b u n d a y m ate riy a tu zilish i o ‘ta 
m u ra k k a b b o ‘lib, m a te riy a b u d a ra ja d a o ‘ta uy u sh g an lig in i, nisbiy 
m u staq illig in i va oliy d arajad ag i faolligini n a m o y ish qiladi. Bu
114


m a te riy a n in g s tr u k tu r a e le m e n ti b o ‘lg a n h a r b ir in s o n sh u
jam iy atg a xos b o ‘lgan b a rc h a a lo q a d o rlik la m i o ‘zida aks e ttira d i va 
u b a rc h a ijtim o iy m u n o sa b a tla r va a lo q a d o rlik la rd a ong li rav ish d a 
h a ra k a t qiladi.
M a te riy a n in g ta sh k iliy -stru k tu ra d a ra jala ri h a m b ir-b iri b ilan
uzviy a lo q a d o rlik d a b o 'la d i va u la rn in g biri ik k in c h isid a n kelib 
chiqadi. O d atd a, k am ro q aloq adorliklarga ega b o ‘lgan sistem a un g a 
n isb atan k o ‘p ro q aloqadorliklarga ega b o ‘lgan sistem aga q arag an d a 
s o d d a ro q va tashkiliy jih a td a n ta rq o q ro q va passivro q (su stro q ) 
b o ‘ladi.
M a te riy a ta s h k iliy -s tru k tu ra d a ra ja la rin in g , b a lk i, h a li biz 
b ilm a g a n y a n a d a m u ra k k a b ro q tu rla ri h a m b o rd ir, le k in u la r 
h a q id a b iz d a h o z irc h a m a ’lu m o t y o ‘q , c h u n k i b u n d a y d u n y o la r 
h o z irg i, b iz n in g m av ju d tu s h u n c h a la rim iz d o ira sig a sig ‘m ay d i. 
X ullas, m a te riy a n in g ta sh k iliy s tr u k tu ra d a ra ja la ri b ir- b ir id a n
a lo q a d o rlik la rin in g so n i va sifati jih a tid a n , e n e rg iy a va a x b o ro t 
a lm a sh ish x u su siy ati b ila n , faolligi va u y u sh g a n lig i d a ra jasi b ila n
farq qilad i.

Download 7,77 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   97   98   99   100   101   102   103   104   ...   295




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish