‘z b e k ist o n r esp u b L ik a si oliy va 0 ‘rta maxsus ta’l im V a zir L ig I

F ayla su flar h a ra k a t s h a k lla rin i tu rku m lash da q u yid a g i q oida la rga
ta ya n a d ila r:
1) h a ra k a t sh ak llari b ir-b iri b ilan sifat jih a td a n farq 
q ilib, u la rn in g h a r biri m a te riy a n in g tash k iliy tu z ilish d a ra ja - 
larining m uayyan b o sq ich id a n a m o y o n b o ‘ladi; 2) h a ra k a t shakllari 
b ir-b iri b ilan kelib c h iq ish jih a tid a n (g en etik jih a td a n ), k e tm a - 
ket b o g ‘la n g a n d ir, y a ’ni h a ra k a tn in g m u ra k k a b ro q shakllari u n in g
n isb a ta n so d d a ro q s h a k lla rid a n kelib c h iq q a n d ir; 3) h a ra k a tn in g
y u q o ri s h a k lla ri ta r k ib id a q u y i d a ra ja d a g i h a ra k a t s h a k lla ri 
q a tn a s h a d i, y a ’ni h a ra k a tn in g quyi sh ak llari, u n in g y u q o ri sh ak l- 
lariga h a m m a n su b d ir, a m m o h a ra k a tn in g y u qori shakli o ‘zid a n
quyi shakldagi h arakatga m an su b em asdir. Shu qoidalarga tayangan 
h o ld a, h a ra k a tn in g b ir n e c h a shak lin i ajratib k o 'rsa tish m u m k in . 
U la r quyidag ilardir:
1) m ex a n ik h a ra k a t (jism larn in g fazodagi siljishi);
2) fizik h a ra k a t (issiqlik, y o ru g ‘lik, elek tr, m ag n itiz m );
3) k im y o v iy h a ra k a t (k im y o v iy b irik is h va p a rc h a la n is h , 
agregat h o la tla rn in g b ir-b irig a o ‘tish i);
4) b io log ik h a ra k a t (o rg a n ik h ay o t);
5) ijtim o iy h a ra k a t.
H a ra k a t fazo va v a q t b ila n uzviy b o g ‘lan g an d ir.
e) Fazo va vaqt.
F a z o va v aq t — m a te riy a n in g asosiy y ashash sh ak llari b o ‘lib, 
obyektiv reallikdagi jism la r va u larn i tashkil etuvchi e le m en tlarn in g
o z a ro jo y lashish ta rtib i, k o i a m i h a m d a u la r b ila n b o g i iq b o ‘lgan 
h o d isa la rn in g d avo m iy ligi, k e tm a -k e tlig i ta rtib la rin i aks e ttira d i. 
H a ra k a tla n u v c h i m a te riy a fazo va v a q td a o ‘zin in g tu rli sh ak llarin i 
n am o y ish qila oladi.
Bu y e rd a fazo — m a te riy a n in g tu zilish ta rtib i, k o i a m in i , 
olam dagi n arsalam in g o ‘zaro joylashish vaziyatini ifodalasa, vaqt — 
ja ra y o n la m in g davom iyligin i, h o d isa la rn in g k etm a -k e tlig i tartib in i 
ifodalaydi. A g ar b u tu n ob y ek tiv reallik ,,la h z a la r“ va ,,b o ‘lin m a s “ 
o ‘lc h a m la rn in g b irlig id a n ib o ra t b o ‘lsa, u la r shu b irlik n in g kich ik
u lu sh i b o ‘lishi m u m k in . F a z o va v aq tga q u y id ag ic h a t a ’r if b e rish
m u m k in :