Q. Shodiyeva nutq 0 ‘stirish uslubiyoti

o ‘rta gunthdan
b o shlanadi. 
B o l a l a r g a o 'z la r ig a ta n is h b o l g a n , y a q in d a b o ‘Iib o ‘tg an a n iq - 
244

---

ra v s h an v o q e a la r m a v z u s if a t id a ta k lif etiladi: „ B i z n i n g b a y r a rn “ , 
„ B iz o n a m iz g a q a n d a y sovg‘a tay y o rla d ik ?“ , „ B i z a n h o r g a q a n d a y
b o r d i k ? “ . Y aqin atrofdagi k i s h i la r m e h n a ti b i l a n bogMiq b o 'lg a n
m a v z u l a m i h a m tak lif etish m u m k i n : „ O s h x o n a d a k i m ishlaydi?“ , 
„Z u lfiy a o p a — b izn in g f a r r o s h i m iz “ . S h u n in g d e k , o t a - o n a l a r n i n g
m e h n a t l a r i bilan b o g l i q b o ‘lgan m a v z u la rd a ( „ M e n i n g o t a m va 
o n a m q a y e r d a i s h l a y d i l a r ? “ ) h i k o y a l a r t u z d i r i s h m u m k i n .
Y u q o rid a g i m a v z u la rd a m a s h g 'u l o t o 't k a z is h d a n av v a l tarbiyachi 
b o l a l a r n i o s h x o n a g a o l i b b o r a d i , f a r r o s h m e h n a t i b i l a n
t a n i s h t ir a d i, o t a - o n a l a r g a b o la l a r ig a o ‘z kasblari h a q i d a ( Q a y e rd a
k im b o i i b ishlaydi? Bu k a s b n im asi b ila n m u h i m ? ) gapirib 
be ris h la rin i aytadi. Sayrlar, b o l a l a r n in g m e h n a t , t a b i a t t o kg ‘risida 
k ic h ik h ik o y alar tuzishlari u c h u n asos b o 'l i b h i s o b la n a d i . A w a l
b o l a l a r n a r s a - b u y u m l a r y o k i ta b ia td a g i m e h n a t v a t u rli h o disalar 
h a q id a v oqeaviy h ik o y a la r t u z is h g a o 'r g a tila d i. ( „ B i z t o m o r q a d a
q a n d a y ish lad ik ?“ , „B iz q a n d a y qilib k u c h u k c h a n i b o q d i k ? “ ) 
T a r b i y a c h i h i k o y a u c h u n m a v z u t a n l a r c k a n , u b o l a l a r n i
b o g 'c h a g a y a q in b o l g a n t a b i a t m a n z a ra la ri b i l a n ta n ish tira d i. 
sayohat yoki saym ing m a z m u n i n i va m aqsadini belgilaydi. Bolalarni 
h ik o y a tuzishga tay y o rla sh ishlari s a y o h a t, k u z a t i s h l a r vaq tid a 
o lib b oriladi. T arb iy a ch i b o la la r g a s a y o h a td a , s a y r d a k o ‘rg an- 
k u z a tg a n la ri b o ‘y ic h a s a v o lla r bcradi.
M a s h g 'u lo t oxirida tarb iy a ch i: „ B iz n in g b o g ‘i m iz h a q id a nim a 
dey ish m u m k i n , u q a n d a y ? “ d e g a n savol b e r a d i v a hajm i u n c h a
k a tta
b o l m a g a n h i k o y a n i n g n a m u n a s i n i b e r a d i .
T a rb iy a c h i 
b o l a l a r n i n g ta a ssu r o tla rin i m u s t a h k a m l a s h m a q s a d i d a t a ’limiy 
o 'y i n o 't k a z a d i . R as m n i k o 'r i s h n i ta k lif c ta d i y o k i s h e ' r aytib 
b c ra d i. T a k l i f etilgan m a v z u d a h ik o y a q ilishga o ‘rg a tis h n i j a m o a
b o 'li b hik o y a tu z ish d a n b o s h l a s h m a 'q u l . T a r b i y a c h i hikoyani 
b o sh la y d i, bolalar esa u n c h a k a tta b o l m a g a n t a s v i r l a s h l a r bilan 
h ik o y a qilib b e ra d ila r. T a r b i y a c h i h ik o y a n i y o z i b b o ris h i va 
m a s h g 'u l o t n i n g o x irid a o ‘q i b berishi m a q s a d g a m u v o fiq d ir. 0 ‘z 
t a j r i b a l a r id a n ( x o t i r a d a n ) h i k o y a t u z i s h n i n g m u h i m m e to d ik
u s u l l a r i d a n biri — bu b o l a l a r d i q q a t i n i q a y s i d i r , q a n d a y d i r
voqeani eslash va uni o ‘z hikoyasi yuzasidan o ‘tk a z a d ig a n suhbatida 
esga tu s h irish n i a y tad i, h i k o y a n i n g asosiy q i s m l a r i n i belgilaydi 
(avval n im a n i hik o y a q i l a m iz , k e y in -c h i, n i m a b i l a n (q a n d a y ) 
y a k u n l a y m i z ) .
S h u n in g d e k , bu hikoya t u r i d a tarb iy a ch in in g n a m u n a - h i k o y a s i
h a m k a tta rol o ‘ynaydi.

---

B o l a l a r n i o ‘z ta jrib a la rid a n hik o v a qilishga (Vrgatish ularni 
o 'z l a r i g a y a q i n r o q b o 'lg a n m a v z u d a a n c h a u z o q s o ‘zlashishga
0
‘rg a ta d i v a ijodiy hik o y a t u z i s h g a z a m i n tayyorlaydi. K a tta va 
m a k t a b g a ta y y o rlo v g u ru h id a b u hikoya tu rin in g roli a n c h a ortadi, 
bu g u ru h d a g i bo lalar ko 'rg azm ali qurolsiz hikoya tuza boshlaydilar. 
X o t i r a d a n h i k o y a t u z is h n in g h a m m a turlari b o ‘y ich a (shaxsiy, 
j a m o a ta jrib a la r id a n , k o 'r g a z m a li qurolsiz tasvirlashga oid ta 'lim iy 
o ‘y i n l a r ) m a s h g ‘u io t la r ta s h k il ctiladi.
B o l a l a r n i n g ijtim oiy h a y o t h o d isalari, kishilar n ie h n a ti bilan 
t a n i s h i s h d o i r a s i kcngayadi. S h u n i n g u c h u n h a m u l a r n i n g hikoya 
m a v z u l a r i m u r a k k a b l a s h i s h i m u m k i n . M a s a la n , k a t t a g u r u h
b o la la r i q u r i lis h d a g i k i s h ila rn in g m e h n a tla r in i k u z a tg a n l a r i d a n
s o ‘ng, 
t i k u v ustax o n asig a (a te ly c g a ) va b o s h q alarg a say o h a tg a 
b o r i s h g a c h , u larg a quyidagi m a v z u la rd a hikoya tuzish tak lif etilishi 
m u m k i n : „ B u u y n i k i m q u r g a n ? " , „ K i y i m l a r n i
q a n d a y
t i k a d i l a r ? “ , „ B i z n i n g d a m o l i s h i m i z u c h u n k i m la r
m e h n a t
q ilg an ?“ va hokazo.
M a k t a b g a tay y o rlo v g u r u h i d a esa quyidagi m a v z u la r bcrilishi 
m u m k i n : „ B i z k u t u b x o n a d a boM dik“ , „ M a k ta b d a g i d a r s l a r “ , 
„B iz s h ir i n l ik l a r fabrikasida n in ia l a m i k o ‘rdik?“ va h okaz o. Líshbu 
g u r u h d a t a b i a t t o ‘g krisidagi m a v z u l a r h a m m u r a k k a b la s h a d i.
K e y i n c h a l i k b o l a l a r h i k o y a s i u c h u n b a y r a m l a r , k a t t a l a r
m e h n a t i , ta b i a t m a n z a ra la ri h a q i d a
kichik rasm li 
a l b o m c h a
tu zish m u m k i n . 0 ‘z shaxsiy t a jrib a sid a n hikoya tuzishga b e m o r
o ‘r t o g ‘iga y o k i b o s h q a s h a h a r d a g i te ngdoshlariga j a m o a b o ‘lib xat 
m a tn i t u z i s h h a m kiradi.
7 - § . Ijo d iy h ik o y a qilish
B ola ijo d iy hik o y a t u z a r e k a n , u n i n g n ia z m u n in i m ustaqil 
o ‘y lab
t o p i s h ,
m a z m u n i
tu s h u n a r l i
b o l i s h i u c h u n zaruriy 
s o 'z la r n i t o ’g 'r i tan lash i va u l a r n i m a n t iq a n
bir-b irig a to*g‘ri 
b o g l a y o lis h i lozim . Y axshi h ik o y a yoki crta k tu zish u c h u n
u n i n g k o m p o z it s iy a s in i ( b o g l a m i n i , kulm in a tsiy a sin i, y c c h im in i) 
bilishi h a m d a k a tta s o ‘z b o y ligiga ega bo'lishi, u n in g m a z m u n i n i
qiziq arli t u z a olishi, o ‘z in in g fikrlarini a n iq va ifodaíi qilib b ay o n
c t a o lis h i k crak . B ola d o i m iy m a s h q qilish orqali o ‘z ílkrini bir- 
biriga b o g ‘lab bayon cta olishi va hikoya, ertak to'q iv olishi m um kin. 
Bu vazifa esa katta va maktabga tayyorlov guruhida amalga oshiriladi. 
C h u n k i b u y o s h d a g i b o la l a r n in g n u tq i g ra m m a ti k j i h a t d a n to*g‘ri

---

s h a k lla n g a n , l u g 'a ti boy, fikr y u r i t i s h d o ira si keng, o ‘z f ik rin i 
k e t m a - k e t b o g ‘lab b a y o n e t a o l is h m a la k a s ig a , b o y h a y o t i y
tajribaga, xilm a-xii hayotiy ta a s s u r o tla rg a ega boMadi. Bu esa ijo d iy
hik o y a t u z is h g a o 'r g a tis h n in g a so siy s h a r tl a r id a n biridir. S h u n i n g
u c h u n h a m „ B o Ja la r bo g ‘c h a s id a t a 'l i m - l a r b i y a d a s t u r i “ d a k a t t a
va m a k t a b g a tay y o rlo v g u ru h id a g i b o l a l a r n i ijodiy h ik o y a q il is h g a
o ‘rgatishga b i r q a n c h a ta ia b la r q o ’y ilg a n . U s h b u g u r u h b o l a l a r i
b irin c h i y a r i m yillikda t a rb iy a c h i t o m o n i d a n b o s h l a n g a n h i k o y a
yoki e r t a k n i n i h o y a s ig a y e t k a z i s h g a , q i s q a , l o ' n d a j u m l a l a r
tu z is h g a , tasv iriy v o s ita ia rd a n f o y d a l a n i s h g a , ta r b i y a c h i t a k l i f
etg an m a v z u a so sid a ( „ Q u v o n c h ü k u n “ , „ M e h m o n d a “ , „ B i z n i n g
o il a “ , „ E n g y a q i n o ‘rtog‘i m ‘\ „ D a m olish k u n i “ , „ D a d a m g a
q a r a s h d i n i “ , „ Z o ' r m u ltfilm k o ' r d i m “ va h o k a z o ) m a n t i q i y
rivojlanib b o r u v c h i hikoya yoki e r t a k tu z is h g a . tu z a y o tg a n h i k o y a
yoki e r ta k i a r id a ishtirok e t u v c h i p c r s o n a jla r n i n g ru h iy k e c h i n -
m a la rin i t a 's i r c h a n bera bilishga o ‘rgatiladi. B lin d a n t a s h q a r i ,
b o la la r s u r a t l a r b o kyicha h i k o y a t u z i s h d a rasmi aks c t t i r i l g a n
m avzuli v o q e a g a q a ra b ilgari n i m a b o ‘lganini va k e y in n i m a
b o ‘lishini a y tib bcrishga, tab iat m a n z a r a l a r i aks e ttirilgan s u r a t g a
q a ra b , u n d a g i g o ‘zallikni, nafislik n i ifodalay o la d ig a n t a s v iriy
s o ‘zlar, o 'x s h a t i s h va sifatlashlar i s h tir o k id a h ik o y a la r t u z i s h g a
o 'rgatib b oriladi. Bolalarning h a y o t ta jrib a la rid a n olingan v o q e a la r: 
s a y o h a t, 
sayr, m e h n a t j a r a y o n i j o n l i va ravon h i k o y a q i l ib
b e ris h m a l a k a s i n i tarb iy a la y d i. H i k o y a q ila y o t g a n d a t c v a r a k -
atrofdagi b u y u m , v o q e a - h o d i s a l a r n i n g n o m i n i , u la r n i n g o ‘ziga 
xos xu su siy atlari, x a tti - h a r a k a tl a r in i t o kg ‘ri ifodalashga, v o q e a -
larn in g vaq ti va jo y in i ko‘rsa tish g a o ‘rg a tish , t o p i s h m o q l a r o ky l a b
topishga u n d a s h kabi vazifälar q o ky ilgan.
Ik k in c h i y a r im yillikda esa d a s t u r g a as o sa n b o la la rn i ijo d iy
h ik o y a q ilis h g a o ‘rgatishda q u y id a g i ish vazifalari b e lg i l a n g a n :
tarbiyachi t o m o n i d a n taklif c tilg a n m a v z u b o 'y i c h a v o q e a n i iz c h il 
d a v o n i e t ti r i b , tugal m a z m u n l i h i k o y a tu zis h k o kn i k m a l a r i n i
m u sta h k a m la sh , voqea sodir b o 'lg a n j o y va vaqt, tabiat m a n z a r a s i n i 
q is q a c h a tas v irla sh , p erso n ajla r r u h i y k e c h in m a la r in i k o 'r s a t i s h -
lariga a h a m i y a t berishga o krgatish. M u s t a q i l tu z g a n h ik o y a la r id a g i 
p e r so n a jla rg a q i s q a c h a t a ’ri f b e r is h l a r i g a , u la rn in g x a t t i - h a r a -
k a ila rin i b a h o l a s h l a r i g a o krg a tis h , m u s t a q i l t a n l a n g a n m a v z u
b o 'y i c h a h ik o y a a y tilayotganda v o q e a n i n g izchilligiga, tug al m a n -
tiq q a ega b o ‘!ishiga, tasviriy ifo d a v o s i t a la r i d a n o 'r in li f o y d a l a -
nishlariga a h a m i y a t berishga o ‘rg a tish kabi v az ifalar q o ‘y ilg a n .

---

Ijodiy hikoyaning b ir q anch a tu rlari mavjud:
T a rb iy a c h i b o s h l a g a n e r ta k yoki h i k o y a n i n g oxirini o ‘ylab 
to p i s h va oxiriga y e t k a z i s h . T arbiya chi bu h ik o y a tu rid a hikoya 
y oki e r ta k n i n g b o s h l a n i s h i , lining b o g 'la m i n i a y ta d i, b o la la r esa 
q a h r a m o n l a r bilan b o 'l a d i g a n asosiy v o q e a la rn i o ‘ylab to padilar.
M asa la n , b o la la r t o m o n i d a n hikoyaning oxirini o ‘ylab topish. 
T a r b iy a c h i b o la la rg a q a n d a y qilib Vali ismli b o la otasi bilan 
h a y v o n o t b o g 'ig a b o r g a n li g i haqidagi h i k o y a n i n g b o shlanishini 
tin g la s h n i t a k li f c ta d i. „ V a l in i n g otasi uni h a y v o n o t bog'iga olib 
bo rish n i v a ’da qildi. Vali b u kunni ju d a sabrsizlik bilan kutdi. D a m
olis h kuni V a lin in g o t a s i uni erta u y g ‘o td i va u la r h a y v o n o t 
b o g 'i g a j o 'n a s h d i . . . “ B o la la r, c n d i sizlar b o la u y e r d a n im a la rn i 
k o ‘rganligini o 'y l a b t o p i n g l a r va hikoyani o x irig a yctkazinglar. 
0 ‘r t o g kin g i z n in g h i k o y a s i n i ta k r o r l a m a n g , h a r q a y s in g iz n in g
h ik o y a n g iz h a r xil b o 'l s i n .
E rta k n in g oxirini o‘ylah topish
D a stu r niazmuni: 
b o la la r d a xayolni rivojlantirish, unclia katta 
boM m agan ertak t o 'q i s h g a , u n in g m a z n u in in i izchillik bilan bayon 
c tis h g a o ‘rgatish.
M a sh g ‘ulotning b o rish i.