Q. Shodiyeva nutq 0 ‘stirish uslubiyoti



Download 6,53 Mb.
Pdf ko'rish
bet112/142
Sana14.07.2022
Hajmi6,53 Mb.
#796675
1   ...   108   109   110   111   112   113   114   115   ...   142
Bog'liq
Q.shodiyeva. bolalar-nutrini-ostirish

K atta guruhda
o ky i n c h o q l a r b o 'y i c h a b o g ‘l a n g a n h ik o y a
t u z i s h n i n g x i l m a - x i l m a s h g ' u l o t t u r l a r i d a n f o y d a l a n i l a d i ,
c h u n o n c h i : 1) o ‘y i n c h o q l a r n i t a s v i r l a s h ; 2 ) o ‘y i n c h o q l a r
t o ‘plam i b o ‘y ich a v o q e a b a n d hik o y a t u z is h ; 3) b itta o 'y i n c h o q
16 — 0 - Shodiycva 
241


b o 'y i c h a v o q c a b a n d liikoya tuzish. M a s h g 'u l o t ikkinchi y a rim
yillikdan b o s h l a b tashkil etiladi. M a s h g 'u l o t muvaffaqiyatli o ‘tishi 
u c h u n u n i j i h o z l a s h n i va tashkil e tis h n i o l d i n d a n o ‘ylab q o 'y is h
k c r a k . G u r u h d a b o l a l a r d i q q a t i n i c h a l g ' i t m a s l i k u c h u n
o 'y i n c h o q l a r n i y a sh irin h olda ( q u t ic h a d a , s a n d iq c h a d a va h o k a z o ) 
olib k irgan m a ' q u l . D a stlab m a s h g ‘u lo tg a 6 — 8 yirik o ‘y i n c h o q
o li b k i r i l a d i . M a s h g ‘u l o t n i b o s h l a s h d a t a r b i y a c h i b o l a l a r g a
o ‘y i n c h o q l a r n i k o ‘rib c h iq q a n lik la rin i, u la r h a r xil ra n g d a va 
h a r xil m a t e r i a l d a n vasalgan b o klishini bilishlarini eslatib o 't a d i .
Y a n a u larg a o ‘y i n c h o q olib kclganligini m a 'l u m qiladi. T a rb iy a c h i 
b o l a l a r g a b u g u n g i m a s h g ‘u l o t d a o ' y i n c h o q l a r n i k o ' z d a n
k c c h ir ib g in a q o l m a s d a n , balki u la r h a q i d a hikoya tu z ishlarini 
m a ’lum qiladi. Bolalarga s h u n d a y deydi: „ A w a l o 'v in c h o q n i diqqat 
bilan k o 'z d a n k e c h ir ish kcrak, s o ‘ngra u n im a d e b aytilishini. 
q a n d a y r a n g d a ek a n lig in i, n i m a d a n y asa lga nini gapirib berish 
k c r a k “ . T a r b i y a c h i dastlabki m a s h g ’u lo td a h ik o y an in g n a m u n a s i 
yoki rcjasini ( B u q a n d a y b u y u m ?
U n i n g q a n d a y qism lari bor? 
U l a r n i m a u c h u n kcrak? Bu b u y u m d a n q a n d a y to y d a la n ish n i 
t u s h u n t ir v a k o 'r s a t ) bcradi. U s h b u g u r u h d a m u staq illik k a va 
i j o d i y l i k k a u n d o v c h i m a s h g ‘u l o t l a r d a n k e n g f o y d a l a n i l a d i :
„ 0 ‘y i n c h o q l a r b o 'y i c h a t o p i s h m o q l a r aytish o ‘y n a y m i z ” . (Stol 
u stiga e c h k i , it, x o ‘roz, o t , t o s h b a q a , m u s h u k . q o 'v o 'y i n -
c h o q l a r i q o ky ila d i. U larg a o id t o p i s h m o q l a r o l d i n d a n ta n l a b
qo'yiladi: „ B o s h i d a tavog'i bor, sakkizta tuyog'i b o r " , „ E m a k la g a n
t o s h n i k o ‘r d i k , t o s h d a n c h i q q a n b o s h n i k o 'r d i k “ , „ T o ' r t d i r
u n in g o y o g ‘i, t c m i r mixli t u v o g ‘i, m a n z ilg a vetishtirar, to s h d a n
q a ttiq tuyog'i*1, „ K e t a v c r a d i , k e ta v e ra d i, savatday ycrni cgal- 
lay d i“ , „ E r t a t u r a d i , j a r c h a q i r a d i " , „ K i c h k i n a q u m g 'o n . o 'tirib
ko‘zini y u m g a n “ . T arbiyachi bitta o ‘y in c h o q b o ‘yicha to p is h m o q n i 
a y tad i, b o l a l a r to p a d ila r. S o 'n g r a b o l a la r n in g o lziga t o p i s h m o q l a r
aytish ta k lif e tila d i) „C evim li o 'y i n c h o q la r im i z haqida g a p ira m iz “ . 
0 ‘y i n c h o q la r n i ta 'r if la s h d a b o la la r n u tqiga katta talablar qo'yiladi. 
B o l a l a r g a
b e r i l g a n „ Q a n d a y o ' y i n c h o q ? " d e g a n s a v o l g a
o 'y i n c h o q n i n g h a r b i r q is m in i d i q q a t bilan k o ’rib c h iq ib uni 
ta svirlashni ( s h a k li n i , u zu n lig in i, ra n g in i, n im a d a n qilinganligini 
va h o k a z o l a r n i ) t a l a b e tadi. B o lalar u n i d a r ro v t o l i q tasvirlab 
b era o l m a y d ila r . T a r b iy a c h i b o la la rg a h ik o y a n i to 'ld iris h n i tak lif 
e ta d i yoki o ' z i h ik o y a n a m u n a s i n i b eradi.
B o l a l a r o ‘y i n c h o q l a r t o ‘p l a m i i c h i d a n o ‘z !a ri i s t a g a n
o ' y i n c h o q n i t a n l a b , u l a r b o ‘y i c h a q iz i q a r li h i k o y a la r o 'y l a b


t o p is h a d i , b iroq b a ’z a n m a z m u n d a n c h e tg a c h iq i b k c tis h h o llari 
h a m b o l a d i . B u n d a y h o l l a r d a ta r b i y a c h i o 'z i n i n g s a v o lla ri, esga 
t u s h iris h i, a n iq lik kiritish i, toM dirishi b ila n m a n t i q l i , tasvirli 
h ik o y a tu z ish g a y o r d a m b e r a d i .
K a tta va m aktabga tayyorlov g u n i h i d a o 'y i n c h o q l a r y o r d a m i d a
in s se n iro v k a k o 'r in is h i d a n i b o r a t b o klgan h ik o y a t u z i s h g a h a m
o ‘rgatib boriladi. Tarbiyachi b u n d a y h ik oyaning n a m u n a s i n i beradi. 
M a s a la n , q iz c h a va k u c h u k c h a t o ‘g ‘risida h ikoya: „ B i r q i z c h a
y a s h a r edi va u n i n g o p p o q q i n a , y ax sh ig in a k u c h u k c h a s i b o r edi. 
Q i z c h a u n i b o q a r , sayrga o l ib c h i q a r edi. U k u c h u k c h a s i n i n g
b o ‘y niga qizil ta s m a bogMab q o ’yg an edi. K u n l a r d a n b i r ku n
q i z c h a m a k ta b g a o lqishga k e td i. U yga k im d ir k e l d i - y u , e s h ik n i 
o c h iq q o ld ird i, k u c h u k c h a e s a k o 'c h a g a y u g u rib c h i q d i . Q i z c h a
m a k ta b d a n kelsa, kuch u k c h a y o 'q . Qidirib to p a o lm a d i. U k o 'c h a g a
y ugurib ch iqdi. Q a rasa, q o ‘s h n i u y n i n g darvozasi o l d i d a o 't ir i b d i. 
U j u d a kir b o l i b , titr a b y i g 'l a r ed i. Q i z c h a u n i k o ‘t a r d i - d a , uyga 
o lib k e ld i“ . H ikoya o 'y i n c h o q l a r n i h a r a k a t l a n t i r i s h b i l a n ay tilad i.
B o g ' l a n i s h l i n u t q n i j o n l i v a r a v s h a n b o M i s h i u c h u n
o 'y i n c h o q l a r bilan tashkil e t i l a d i g a n sp e k ta k lla r k a t t a a h a m i y a t g a
ega. Bu sp ektakllarni katta g u r u h bolalari k i c h k i n t o y l a r g a q o 'y i b
b erish a d i. Spektakl b o s h l a n i s h i d a n a w a l t a rb iy a c h i g u r u h b o lalari 
bilan k ic h k in ag in a suhbat o 't k a z a d i , b olalarga o ky i n c h o q l a r u c h u n
„ v o q e a l a r “ o 'y la b to p is h n i v a u n i o 'r to q l a r ig a g a p i r i b b e r is h n i 
ta k lif e ta d i. M a v z u la r h a y o t i y yoki xayoliy b o ‘lishi n u i m k i n .
M a s a la n , „ H a y v o n o t b o g ‘id a a y iq h a y o tid a q a n d a y v o q e a s o d ir 
b o l a d i ? “ , „ T u lk in in g t u g kilg an k u n i “ , „ O ' y i n c h o q l a r d o ' k o n i “ . 
„Y angi yil k ec h asi“ va b o s h q a la r .

Download 6,53 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   108   109   110   111   112   113   114   115   ...   142




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish