Ichki kasallikiar



Download 11,34 Mb.
Pdf ko'rish
bet131/267
Sana01.07.2022
Hajmi11,34 Mb.
#727371
1   ...   127   128   129   130   131   132   133   134   ...   267
Bog'liq
Arslonov-ICHKI KASALLIKLAR

Qusish —
m e ’d a d a g i h a z m b o kl m a g a n o v q a t m o d d a l a r i n i
b e ix tiy o r ra v ish d a o rq a g a q ay tib c h iq ish i. E r ta la b n a h o r g a b irta la y
s h ilim s h iq a r a la s h q ay t qilish s u ru n k a li g a s tritla r u c h u n x a r a k ­
terlidir. Y a ra kasalligida o d a m o d a t d a o v q a t d a n 2 —5 so a t key in , 
p ilo ru s s te n o z id a esa k ec h asi q ay t qiladi. Q u sish kelib chiqishi 
j i h a t id a n m a r k a z iy va p eriferik b o i i s h i m u m k in .
M a r k a z iy n e rv siste m asig a t a ’sir qilishi n a tija sid a s h a rtli refleks 
t a r z i d a , m i y a g a o i d , z a h a r l a n i s h n a t i j a s i d a v a b a ’zi b i r d o r i
212


m o d d a l a r n i n g q u sish m a r k a z ig a t a ’siri n a tija sid a kelib c h iq a d i. 
M a r k a z iy n e rv siste m a sig a t a ’sir qilish n atijasid a kelib c h iq a d ig a n
q a y t q i l i s h d a k o ‘ngil a y n i m a s l i g i , q u s i s h d a n s o ‘n g y e n g i l l ik
boMmasligi kuzatiladi. Periferik t a ’sir natijasida qusish — m e ’d a shilliq 
p a r d a s in in g k im y o v iy m o d d a l a r d a n t a ’sirlanishi. M e ’d a c h iq is h
q is m in in g fu n k sio n a l to ra y is h id a n kelib c h iq q a n qusish r o ‘y beradi. 
M e ’d a shilliq p a rd a sin in g kim yoviy m o d d a la r d a n t a ’sirlanishi tufayli 
kelib c h i q q a n q u s is h d a — q u s u q m iq d o ri k a m b o ‘lad i, c h u n k i
q usish refleksi o s h q o z o n n i t o ‘lishiga i m k o n b e r m a y d i , g a s tritla rd a
va o s h q o z o n o ‘smasi rivojlanishining b o sh la n g ‘ich d avrida kuzatiladi. 
Q u s is h o v q a t l a n i s h d a n s o ‘ng t e z d a r o ‘y b eradi.
M e ’d a c h iq is h q i s m in in g fu n k s io n a l to ra y ish id a g i q u s is h d a esa 
q u s u q m i q d o r i h a d e b n o r d o n o v q a t l a n g a c h , 2 —4 s o a t k e y in
b o s h l a n a d i . Y a r a k a s a llig id a s h i r a k o ‘p is h la b c h i q a r i l a d i g a n
g a s tr itla r d a k u z a tila d i. O s h q o z o n c h iq is h q i s m in i n g fu n k s io n a l 
o r g a n ik t o r a y i s h i d a n q u s i s h , o s h q o z o n h a d d a n t a s h q a r i t o ‘lib 
k e t g a n d a k e c h q u r u n yoki t u n d a r o ‘y b e ra d i. U b ir n e c h a k u n ilgari 
y eyilgan o v q a t m a h s u lo ti b o ‘lishi m u m k i n , b u n d a b e m o r a n c h a
yengil to rta d i. Y a r a d a n s o ‘ng c h a n d i q natijasid a, o s h q o z o n c h iq ish
qism i t o r a y g a n d a o ‘s m a d a kuzatiladi.
A lk o g o l g a s tritd a q u sish e r ta la b , n a h o r g a k u z a tila d i, b u n d a
k ec h k i o s h q o z o n d a shilliq, s o ‘lak, sh ira t o ‘p la n ib q o l g a n d a r o ‘y 
b e r a d i . O s h q o z o n k a r d i a l q i s m i n i n g o ‘s m a s i d a , g a s t r i t l a r d a
o v q a t l a n g a n d a n 5 — 10 so a t k eyin q u sish o s h q o z o n shilliq pardasi 
sezgirligi o rtib k e t g a n d a , o v q a t l a n g a n d a n 4 —6 so a t k eyin qusish 
o s h q o z o n yarasi u n in g c h iq is h q is m id a yoki o ‘n ikki b a r m o q li 
ic h a k d a jo y l a s h g a n d a , o s h q o z o n to n u s i y o ‘q o l g a n d a k u za tilad i. 
O v q a td a n 12— 14 so a t o ‘tg a c h , qusish o s h q o z o n c h iq is h jo y in in g
t o r a y i s h i d a , o s h q o z o n k e s k i n k e n g a y i b k e t g a n d a , t a r a n g l i g i
y o ‘q o l g a n d a kuza tilad i.
Ic h k etish o r g a n iz m n in g h i m o y a vositasi b o ‘lib, b u n d a o rg a - 
n i z m d a n z a h a r li m o d d a l a r , k a sa llik q o ‘z g ‘a tu v c h i m i k r o o r g a -
n iz m la r , a c h is h va bijg‘ish n a tija sid a hosil b o 'l g a n m a h s u l o t la r va 
d o r i l a r c h iq a r ib t a s h la n a d i. I c h ketish — m e ’d a - i c h a k yoN ining 
y u q o ri q is m id a o v q a t h a z m q ilis h n in g b u zilish i, m e ’d a sh ira sin in g
k a m a y ib ketishi (axiliya), m e ’d a o s ti bez i sek reti va jig a r hujayralari 
sekreti ( o ‘t)n in g yetishmasligi, ingichka ichakda s o ‘rilish ja ra y o n in in g
b u z ilis h i s a b a b b o ‘ladi. B a ’z a n kishi q a t t i q h a y a j o n l a n g a n d a ,
q o ‘rq q a n id a , s h u n i n g d e k , o z iq - o v q a t m a h s u lo tla r i y o q m a g a n i d a
ich ketishi m u m k i n . Q o n a r a la sh ich ketishi h a m kuza tilad i.
213



Download 11,34 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   127   128   129   130   131   132   133   134   ...   267




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish