Ìàksimumlar và minimumlar shàrtlàri.
(7.2) dàn ko‘rinib
turibdiki, hîsil bo‘lgàn to‘lqin intånsivligi (yorug‘lik intånsivligi)
cos(
j
2
- j
1
) ning qiymàtigà bîg‘liq. Òrigînîmåtriya kursidàn mà’-
lumki, kîsinusning qiymàti
+
1 dàn
-
1 gàchà îràliqdà o‘zgàràdi.
www.ziyouz.com kutubxonasi
23
1) cos(
j
2
- j
1
)
=
1, ya’ni o‘zining eng kàttà qiymàtini qàbul
qilsin. U holda
j
2
- j
1
=
0, 2
p
, 4
p
, ..., 2
k
p
, (7.3)
bu yerdà
k
=
0, 1, 2, 3, ....
Ushbu holatda (7.1) ifoda
A
=
A
1
+
A
2
(7.4)
ko‘rinishni îlib, nàtijàviy tåbrànishning kuchàyishi ro‘y båràdi.
Àgàr
A
2
=
A
1
bo‘lsà,
A
max
=
2
A
1
, (7.5)
yorug‘lik àmplitudàsining ikki màrtà kuchàyishi kuzàtilàdi.
2) cos(
j
2
- j
1
)
= -
1, ya’ni o‘zining eng kichik qiymàtini qàbul
qilsin:
j
2
- j
1
= p
, 3
p
, 5
p
, ..., 2(
k
+
1)
p
. (7.6)
Bu yerdà hàm
k
=
0, 1, 2, 3, ... . Bundà (7.1) ifoda
A
= |
A
1
-
A
2
|
(7.7)
ko‘rinishni îlib, nàtijàviy tåbrànishning susàyishi ro‘y båràdi. Àgàr
A
2
=
A
1
bo‘lsà,
A
min
=
0, (7.8)
yorug‘lik àmplitudàsining to‘là so‘nishi kuzàtilàdi.
Ìàksimumlar và minimumlar shàrtlàrini yo‘l fàrqi îrqàli
ifîdàlàsh.
Îdàtdà, nàtijàviy tåbrànish àmplitudàsining kuchàyish
(màksimum) và susàyish (minimum) shàrtlàrini fàzàlàr fàrqi
j
2
- j
1
bilàn emàs, bàlki to‘lqinlàr o‘tàdigàn yo‘l fàrqi
d
bilàn
ifîdàlàsh qulày hisîblànàdi. Àgàr elåktrîmàgnit to‘lqin dàvri 2
p
và bundà u to‘lqin uzunligi
l
gà tång yo‘lni o‘tishini nàzàrdà
tutsàk,
j = p
fàzà to‘lqin
l
2
gà tång yo‘lni o‘tishigà mîs kålishini
ko‘ràmiz. Ushbu mulîhàzà àsîsidà
màksimumlàr shàrti
(7.3) ni
quyidàgichà yozish mumkin:
d
l
l
=
=
2
2
k
k
. (7.9)
Àgàr qo‘shiluvchi to‘lqinlàrning yo‘l fàrqi yarim
to‘lqin
uzunli-
gining juft sînigà yoki to‘lqin uzunligining butun sînigà tång bo‘lsà,
nàtijàviy tåbrànishning màksimàl kuchàyishi ro‘y båràdi.
www.ziyouz.com kutubxonasi
24
Shuningdåk,
minimumlàr shàrti
(7.6) ni qàytà yozàmiz:
d
l
=
+
(
)
2
1
2
k
. (7.10)
Àgàr qo‘shiluvchi to‘lqinlàr yo‘l
fàrqi yarim to‘lqin uzunligining tîq
sînigà tång bo‘lsà, nàtijàviy tåbrà-
nishning susàyishi ro‘y båràdi.
k
=
0, 1, 2, 3, ... qiymàtlàr
intårfårånsiya màksimumlàri và mi-
nimumlàrining tàrtibi dåyilàdi.
14- ràsmdà tång àmplitudàli
to‘lqinlàr intårfårånsiyasi ko‘rsà-
tilgàn. Àgàr yo‘l fàrqi yarim to‘lqin
uzunligining juft sînigà tång bo‘l-
sà,
À
=
À
1
+
À
2
=
2
À
1
– yorug‘lik-
ning kuchàyishi (14-
à
ràsm), àgàr yo‘l fàrqi yarim to‘lqin
uzunligining tîq sînigà tång bo‘lsà,
A
= |
A
1
- -
A
2
| =
0 – yorug‘-
likning susayishi, to‘lqinning so‘nishi (14-
b
ràsm) ro‘y båràdi.
Sinîv sàvîllàri
1. Intårfårånsiya hîdisàsi yorug‘likning qàndày tàbiàtgà egàligini
isbîtlàydi? 2. Yorug‘lik intårfårånsiyasi nima? 3. Qàndày yorug‘lik to‘lqinlàri
intårfårånsiyagà kirishishi mumkin? 4. Êîgårånt to‘lqinlàr dåb qàndày
to‘lqinlàrgà àytilàdi? 5. Ìînîõrîmàtik to‘lqinlàr dåb-chi? 6. Nimà uchun
ikkità elåktr làmpîchkàsi bilàn yoritilgàn stîl ustidà intårfårånsiya mànzàràsi
hîsil bo‘lmàydi? 7. Òurli mànbàlàrdàn chiqàyotgàn yorug‘lik to‘lqinlàri
nimà sàbàbdàn mînîõrîmàtik bo‘là îlmàydi? 8. Êîgårånt yorug‘lik
to‘lqinlàri qàndày hîsil qilinàdi? 9. Yorug‘lik to‘lqinlàri uchun supårpîzitsiya
prinsipini ta’riflang. 10. Ikkità kîgårånt to‘lqinlàrning qo‘shilishi nàtijàsidà
hîsil bo‘lgàn tåbrànish àmplitudàsi qàndày àniqlànàdi? 11. Òo‘lqin
intånsivligi-chi? 12. Qàchîn nàtijàviy tåbrànishning kuchàyishi ro‘y båràdi?
13. Susàyishi-chi? 14.
À
1
=
À
2
bo‘lgàndà tåbrànish àmplitudàsining màksimàl
và minimàl qiymàtlàri nimàgà tång bo‘làdi? 15. Òåbrànish àmplitudàsi-
ning qiymàtlàrini fàzàlàr fàrqi bilàn ifîdàlàsh qulàymi yoki yo‘l fàrqi
bilànmi? 16. Fàzàning
j = p
gà o‘zgàrishi to‘lqin uzunligining qàndày
o‘zgàrishigà mîs kålàdi? 17. Nàtijàviy tåbrànishning màksimàl kuchàyishi
qàchîn ro‘y båràdi? Ìàksimumlàr shàrtini yozing. 18. Nàtijàviy
tåbrànishning susàyishi qàchîn ro‘y båràdi? Ìinimumlàr shàrtini yozing.
19.
k
nimàni ko‘rsàtàdi? 20. 14- ràsmdàgi mànzàràni tushuntiring.
X
t
t
A
1
A
2
A
A
1
O
l
/2
14- rasm.
X
O
A
2
a)
b)
www.ziyouz.com kutubxonasi
25
Do'stlaringiz bilan baham: |