O‘zbekiston respublikasi oliy va o‘rta maxsus ta’lim vazirligi o‘rta maxsus, kasb-hunar ta’limi markazi a. G. G‘aniyev, A. K. Avliyoqulov

Òo‘lqinlàrning kîgåråntligi.
Êîgårånt to‘lqinlàr dåb, chàstîtàlàri
(to‘lqin uzunliklàri) tång và fàzàlàrining fàrqi o‘zgàrmàs bo‘lgàn
to‘lqinlàrgà àytilàdi.
Bundày shàrtni mînîõrîmàtik to‘lqinlàrginà qànîàtlàntirishi
mumkin. 
Ìînîõrîmàtik to‘lqinlàr
– bir õil chàstîtàli (to‘lqin
uzunlikli) và o‘zgàrmàs àmplitudàli to‘lqinlàr.
Òurli yorug‘lik
mànbàlàridàn mînîõrîmàtik yorug‘lik to‘lqinlàri chiqmàgànligi
uchun ham ulàr intårfårånsiyagà kirishishmàydi. Àynàn shu
sàbàbli, ikkità elåktr làmpîchkàsi bilàn yoritilàyotgàn stîlning
ustidà intårfårånsion mànzàrà hîsil bo‘lmàydi. Turli mànbàlàrdàn
7-§.
www.ziyouz.com kutubxonasi

---

22
chiqàyotgàn yorug‘liklàrning nimà sàbàbdàn mînîõrîmàtik bo‘là
îlmàsligini tushunish uchun yorug‘likning pàydî bo‘lish måõà-
nizmini tàhlil qilish kåràk. Yorug‘lik mànbà àtîmlàrining g‘àlàyon-
làngàn hîlàtdàn àsîsiy hîlàtgà o‘tishidà chiqàrilib, judà qisqà
vaqt (10
-
8
s) dàvîm etàdi. Bundày nurlànish hàr bir mànbàdàgi
àtîmlàrning o‘zigàginà õîs bo‘lgànligi uchun hàm, håch qàchîn
ikkità mànbàdàn chiqàdigàn yorug‘lik mînîõrîmàtik bo‘là îlmàydi.
U holda intårfårånsiya mànzàràsini hîsil qilish uchun nimà
qilmîq kåràk? Bu muàmmîni yechishning yagînà yo‘li bittà
mànbàdàn chiqàyotgàn yorug‘lik nurini ikkigà àjràtib (shundà ulàr
mînîõrîmàtik bo‘làdi), turli îptik yo‘llar o‘tgandan so‘ng ulàrni
yana qo‘shishdan iborat. Îptik yo‘llàrning fàrqi o‘zgàrmàs bo‘lsà,
fàzàlàr fàrqi hàm o‘zgàrmàs bo‘làdi. Bungà erishishning ko‘plàb
usullàri màvjud bo‘lib, ulàr bilàn quyidà tànishàmiz. Endi màksi-
mum và minimum intånsivliklàr hîsil bo‘lish måõànizmi bilàn
tànishàylik.
Yorug‘lik to‘lqinlàrining supårpîzitsiyasi. 
Bîshqà bàrchà to‘l-
qinlàr kàbi, yorug‘lik to‘lqinlàri uchun hàm supårpîzitsiya prin-
sipi o‘rinlidir. Bîshqàchà àytgàndà, to‘lqinlàrning qo‘shilishi
nàtijàsidà hîsil bo‘lgàn to‘lqinning elåktr (màgnit) màydîn kuch-
làngànligi qo‘shiluvchi to‘lqinlàr elåktr (màgnit) màydîn kuchlàn-
gànliklàrining shu nuqtàdàgi qiymàtlàrining våktîriàl yig‘indisigà
tång. Ikkità 
x
1
= 
A
1
cos(
w
t
+ j
1
) và 
x
2
= 
A
1
cos(
w
t
+ j
2
) kîgårånt
yassi yorug‘lik to‘lqinlàrining qo‘shilishi nàtijàsidà fàzîning mà’lum
bir nuqtàsidà quyidàgi àmplitudàli tåbrànish vujudgà kålàdi:
A
A
A
A A
2
1
2
2
2
1 2
2
1
2
=
+
+
-
cos(
)
j
j
. (7.1)
Bu yerdà (
j
2
- j
1
) – qo‘shilàyotgàn to‘lqinlàrning fàzàlàr fàrqi.
Àgàr to‘lqin intånsivligi àmplitudàning kvàdràtigà prîpîrsiînàl-
ligini (
I
~
À
2
) e’tibîrgà îlsàk, (7.1) ni quyidàgichà yozish mumkin:
I
I
I
I I
=
+
+
-
1
2
1 2
2
1
2
cos(
)
j
j
. (7.2)
Ushbu ifîdà ikkità kîgårånt yorug‘lik to‘lqinlàrining qo‘shilishi
nàtijàsidà hîsil bo‘lgàn to‘lqin intånsivligi 
I
ni dàstlàbki to‘lqinlàr
intånsivligi 
I
1
và 
I
2
làr îrqàli ifîdàlàydi.