O‘zbekisòÎn respublikàsi îliy và O‘RÒÀ ÌÀÕsus òÀ’LIÌ VÀzirligi o‘RÒÀ ÌÀÕsus, KÀsb-hunàR ÒÀ’LIÌI ÌÀRKÀZI



Download 6,99 Mb.
Pdf ko'rish
bet63/110
Sana17.01.2022
Hajmi6,99 Mb.
#380664
1   ...   59   60   61   62   63   64   65   66   ...   110
Bog'liq
2 5260467229652158536

Ì à s h q l à r
6.1.
 
F
(
x
)  funksiyaning 
f
(
x
)  funksiya  uchun  bîshlàng‘ich
funksiya bo‘lishini isbît qiling:
1) 
6
5
6
( )
2 cos 3 ,   ( )
6 sin 3
x
F x
x f x
x
x
=
+
=
-
;
2) 
2
2
4 arctg 2
1 4
( ) arctg 2 ,   ( )
x
x
F x
x f x
+
=
=
;
www.ziyouz.com kutubxonasi


246
3) 
2
3
2
9 tg 3
cos 3
( ) tg 3
sin 5 ,   ( )
5 cos 5
x
x
F x
x
x f x
x
=
-
=
-
;
4) 
7
8
16
8
1
( ) arcsin(
),   ( )
x
x
F x
x
f x
-
=
=
;
5) 
2
2
cos
2
( ) sin
cos(
),   ( )
2 sin(
)
x
x
F x
x
x
f x
x
x
=
-
=
+
;
6) 
5
4
5
2
8
8 cos
sin
sin
( )
cos
,   ( ) 5
cos
sin
x
x
x
F x
x
x
f x
x
x x
x
=
-
=
-
+
.
6.2.
 Intågràllàrni hisîblàng:
1) 
6
x dx
ò
;
2) 
2 5
x
xdx
ò
;
3) 
4
2
2
2
1
x
x
x
x
x
dx
-
-
+
ò
;
4) 
6
3
9
3
x
x
dx
-
+
ò
.
6.3.
 

(
x
) funksiya uchun 
A
(
x
0

y
0
) nuqtàdàn o‘tuvchi bîsh-
làng‘ich funksiyani tîping:
1) 
f
(
x
)
 = 
3


1, 
A
(1,  3);
       2) 

(
x
)
 = 
4
x
 + 
3, 
 A
(1, 2);
3) 
( )
f x
x
=

A
(9,  10).
2. Intågràllàsh fîrmulàlàri.
  Funksiyalàrni intågràllàshdà ulàrning
diffårånsiàllàsh nàtijàlàrigà àsîslànilàdi. Diffårånsiàllàshning hàr
bir 
( )
( )
F x
f x
¢
=
fîrmulàsidàn  intågràllàshning  ungà  mîs
( )
( )
f x dx
F x
C
=
+
ò
 fîrmulàsi hîsil bo‘làdi. Intågràllàsh jàdvàlini
kåltiràmiz:
¹
( )
( )
f x dx
F x
C
=
+
ò
F x
f x
( )
( )
¢
=
1
1
1

1
x
x dx
C
a+
a
a+
=
+
a ¹ -
ò
x
C
x
x
1
1
1
1

1
a+
a
a
a+
a+
a+
¢
æ
ö
+
=
=
a ¹ -
ç
÷
è
ø
2
cos
sin
xdx
x C
=
+
ò
(sin
)
cos
x C
x
+
¢ =
3
sin
cos
xdx
x C
= -
+
ò
( cos
)
( sin )
sin
-
+
¢ = - -
+ =
x C
x
x
0
4
2
cos
tg
dx
x
x C
=
+
ò
x
x C
x
k
k Z
2
1
2
cos
(tg
)

2 , 
p
¢
+
=
¹ +
p
Î
5
2
sin
ctg
dx
x
x C
= -
+
ò
x
x
x C
x
k k
Z
2
2
1
1
,
sin
sin
( ctg
)

æ
ö
-
ç
÷
ç
÷
è
ø
¢
-
+
= -
=
¹ p
Î
6
2
1
arcsin
dx
x
x C
-
=
+
ò
x
x C
x
2
1
1
(arcsin
)
,  
1
-
¢
+
=
<
www.ziyouz.com kutubxonasi


247
7
2
1
arctg
dx
x
x C
+
=
+
ò
x
x C
2
1
1
(arctg
)
+
¢
+
=
8
2
2
2
2
2
2
2
arcsin
x
a
x
a
a
x dx
a x
C
-
=
- +
+
+
ò
(
)
x
a
x
a
a
x
C
a
x
a
x
2
2
2
2
2
2
2
arcsin

¢
-
+
+
=
=
-
³
9
x
x
e dx
e
C
=
+
ò
x
x
e
C
e
(
)
¢
+
=
10
ln
x
x
a
a
a dx
C
=
+
ò
x
x
a
C
a
a
(
)
ln
¢
+
=
11       
ln
dx
x
x
C
=
+
ò
              
 
1 ;
 
1
1
0 da
ln
, (ln
)
0 da
ln(
)
(ln(
)
)
( 1)
dx
x
dx
x
x
x
x
x
x C
x C
x
x
C
x C
¢
>
=
+
+
=
=
<
=
-
+
¢
- +
=- × - =
ò
ò
1 - m i s î l .  
2
2
3
2
2(1
)
1
(1
) 1
x
x
x
x
I
dx
+
- -
+
-
=
ò
    intågràlni  hisîblàymiz,
1
x
<
.
Y e c h i s h . Dàstlàb intågràl îstidàgi ifîdàni sîddàlàshtiràmiz:
2
2
2
2
2
2
2
2
2
2
2
2
2(1
)
1
2(1
)
1
(1
) 1
(1
) 1
(1
) 1
2
1
1
1
( )
.
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
f x
+
- -
+
-
+
-
+
-
+
-
+
-
=
=
-
=
=
-
Jàdvàldàgi 6, 7- fîrmulàlàr bo‘yichà:
2
2
1
1
2
2 arcsin
arctg
dx
dx
x
x
I
x
x C
+
-
=
-
=
-
+
ò
ò
.
2 - m i s î l .  
2
2
5
6
sin
cos
x
x
I
dx
æ
ö
=
+
ç
÷
è
ø
ò
  ni  hisîblàymiz,  bundà
2
,  
2
,  
x
k x
k k Z
p
¹ p
¹ + p
Î
.
Y e c h i s h .  Jàdvàldàgi 5, 4 - fîrmulàlàr bo‘yichà:
2
2
sin
cos
5
6
5ctg
6tg
dx
dx
x
x
I
x
x C
=
+
= -
+
+
ò
ò
.
www.ziyouz.com kutubxonasi


248
3 - m i s î l .  
(7 cos
6 sin )
I
x
x dx
=
-
ò
  ni hisîblàymiz:
Y e c h i s h . Jàdvàldàgi 2, 3 - fîrmulàlàr bo‘yichà:
7 cos
6 sin
7 sin
6 cos
I
xdx
xdx
x
x C
=
-
=
+
+
ò
ò
.
4 - m i s î l .  
( )
( )
2
2
2
2
1
1
1
1
1
arctg
x
d
a
dx
du
a
a
a
a
x
u
x
a
u C
+
+
+
=
=
=
+
=
ò
ò
ò
1
arctg
x
a
a
C
=
+
,  (
x
a
u
=
  àlmàshtirish và jàdvàldàgi 7- fîrmulàdàn
fîydàlàndik).
5 - m i s î l .  
3
x
e dx
ò
 ni hisîblàymiz.
Y e c h i s h .  
3
3
3
1
1
3
3
(3 )
x
x
x
e dx
e d
x
e
C
=
= ×
+
ò
ò
.
6 - m i s î l .  
2
 (
2)
dx
x
x
+
¹ -
ò
 ni hisîblàymiz.
Y e c h i s h .  
(
2)
2
2
ln(
2)
d x
dx
x
x
x
C
+
+
+
=
=
+
+
ò
ò
.
Ì à s h q l à r
6.4.
 Intågràllàrni hisîblàng:
1) 
3
(4
2 )
x
x dx
+
ò
;     2)
2
10
sin
(7 cos
)
,  
,  
x
x
dx x
k k Z
-
¹ p
Î
ò
;
3) 
2
2
3
4
1
1
,  
1
x
x
dx
x
+
-
æ
ö
-
<
ç
÷
è
ø
ò
;
4) 
2
3
1
4 sin
x
x
dx
+
æ
ö
-
ç
÷
è
ø
ò
;
5)
2
2
3
2
cos
1
,
1
x
x
dx x
-
æ
ö
-
<
ç
÷
è
ø
ò
;  6)
3
2
sin
1
sin

,  
x
x
dx x
k k Z
+
¹ p
Î
ò
;
7) 
5
2
(
1)
1
x
dx
x
-
+
ò
;       8) 
4
3
1
1
,  
1
x
x
x
x
dx x
-
+ -
-
¹
ò
;    9) 
2
tg 3
xdx
ò
.
6.5.
 


å
-
3
õ
 funksiya 
y
¢
 
= -
3
å
-
3
õ
  tånglikni qànîàtlàntiràdimi?
6.6.
 


å
õ
/3
  funksiya  
1
3
y
y
¢ =
 tånglàmàni qànîàtlàntirishini
isbît qiling.
www.ziyouz.com kutubxonasi


249
6.7.
 Intågràllàrni hisîblàng:
1) 
3
x
dx
ò
;
2) 
2
x
e
dx
ò
;  3) 
5
x
e
dx
-
ò
;    4)
cos(
)
x
x
e
e
dx
ò
.
6.8.
 Intågràllàrni hisîblàng:
1) 
6
dx
x
+
ò
;
2) 
6
7
dx
x
-
ò
;
3) 
4
5
1
x dx
x
+
ò
;
4) 
3
2
1
x dx
x
+
ò
;
5) 
tg5
xdx
ò
;
6) 
tg(4
2)
x
dx
-
ò
;
7) 
2
(1
)arctg
dx
x
x
+
ò
;
8) 
2
1
arctg
dx
x
x
+
ò
.
3.  O‘zgàruvchini  àlmàshtirish  usuli.
  Ushbu  usul  (bîshqàchà
àytgàndà,  o‘rnigà  qo‘yish  usuli)  jàdvàldà  ko‘rsàtilmàgàn
intågràllàrni  jàdvàldàgi  birîr  ko‘rinishgà  kåltirib  hisîblàsh
màqsàdidà  qo‘llànilàdi.  Usulning  àsîsidà  muràkkàb  funksiyani
diffårånsiàllàsh  qîidàsi  yotàdi: 
F
(
j
(
t
))  funksiya  bårilgàn  và

= j
(
t
) àlmàshtirish kiritilgàn bo‘lsin. U hîldà:
( ( ( ))
( ) ( )
( ) ( )
( ( )) ( )
F
t
F x
t
f x
t
f
t
t
¢
¢
¢
¢
¢
j
=
j
=
j
=
j
j
 và
( )
( )
f x dx
F x
C
=
+
ò
bo‘lgànidàn quyidàgigà egà bo‘làmiz:
( ( )) ( )
( ( ))
f
t
t dt
F
t
C
¢
j
j
=
j
+
ò
                              (1)
yoki
( ( ))
( )
( ( ))
f
t d
t
F
t
C
j
j
=
j
+
ò
.                                (2)
Dåmàk, 
F
(
j
(
t
))  funksiya 
( ( )) ( )
f
t
t
¢
j
j
  funksiyaning  bîsh-
làng‘ich funksiyasi ekàn. Õususàn, 
( )
t
kt b
j
=
+
  bo‘lsin. U hîldà:
( )
t
k
¢
j
=
 yoki 
d
j
(
t
)
 

kdt
 và (2) bo‘yichà
(
)
(
)
f kt b kdt
F kt b
C
+
=
+
+
ò
yoki
1
(
)
(
)
k
f kt b dt
F kt b
C
+
= ×
+
+
ò
.                              (3)
1 - m i s î l .  
1
sin(10
8)
I
x
dx
=
+
ò
  và 
4
2
(7
8)
I
x
dx
=
-
ò
intågràllàrni hisîblàymiz.
www.ziyouz.com kutubxonasi


250
Y e c h i s h . Intågràllàsh jàdvàlidàgi 1 và 3- fîrmulàlàrgà muvîfiq:
5
5
1
2
1
1
1
10
5 7
35
cos(10
8)
,  
(7
8)
(7
8)
I
x
C I
x
C
x
×
= -
+
+
=
-
+
=
-
.
2 - m i s î l .  
3
4
cos(
)
I
x
x
dx
=
ò
 intågràlni hisîblàymiz.
Y e c h i s h .  
4
3
(
)
4
x
x
¢ =
  bo‘lgànligidàn, 
4
x
t
=
 àlmàshtirish
kiritàmiz.  U  hîldà 
4
(
)
d x
dt
=
  yoki 
3
4
x dx
dt
=
  và  bundàn
3
4
dt
x dx
=
, u hîldà
4
1
1
1
4
4
4
cos
sin
sin(
)
I
tdt
t C
x
C
=
=
+
=
+
ò
.
3 - m i s î l .  
3
cos
sin
I
x
xdx
=
ò
 intågràlni hisîblàymiz.
Y e c h i s h .  (cos
x
)
¢
 
= -
sin
x
 bo‘lgànligidàn cos


t
 àlmàshtirish
kiritàmiz. U hîldà 
dt 

d
(cos
x
)
 

(cos
x
)
¢
dx 
= -
sin
xdx
 và
4
4
3
cos
4
4
(
)
t
x
I
t
dt
C
C
=
-
= -
+
= -
+
ò
.
4 - m i s î l .  
4
sin
cos
xdx
x
ò
 intågràlni hisîblàymiz 
2
(
,  
)
x
k
k Z
p
¹ + p
Î
.
Y e c h i s h .  sin
xdx 
= -
d
(cos
x
);  cos


t
  àlmàshtirish kiritàmiz.
3
4
4
4
4
3
(cos )
sin
1
1
3
3
cos
cos
cos
d
x
xdx
dt
t
x
x
t
x
t dt
C
C
-
-
= -
= -
= -
= -
+
= ×
+
ò
ò
ò
ò
.
5 - m i s î l .  
2
2
a
x dx
-
ò
 ni hisîblàymiz, bundà 


x
.
Y e c h i s h .  

= j
(
t
)
 


sin
t
  bo‘lsin,bundà 
2
2
;  
t
p
p
é
ù
Π-
ë
û
.  U
hîldà:
j
 
¢
(
t
)
 

a
cos
t

 dx 

a
cos
tdt
 và
2
2
2
2
2
2
1 sin
cos
cos
a
x dx
a
t
tdt
a
tdt
-
=
-
=
ò
ò
ò
.
Låkin 
2
1 cos 2
2
cos
t
t
+
=
. Shungà ko‘rà
2
2
2
2
2
2
2
2
2
2
2
2
sin 2
2
2 2
2
2
(1 cos 2 )
cos 2
sin cos
.
a
a
a
a t
a
t
a t
a
a
x dx
t dt
dt
tdt
C
t
t C
×
-
=
+
=
+
=
=
+
+
=
+
+
ò
ò
ò
ò
www.ziyouz.com kutubxonasi


251
Bizdà 

sin


x

sin
x
a
t
=

2
2
2
cos
1 sin
1
x
a
t
t
=
-
=
-
=
2
2
2
a
x
a
-
=
,  
arcsin
x
a
t
=
,
2
2
2
2
2
2
2
2
2
2
2
2
2
arcsin
arcsin
.
a
x
a
x
a
x
a
a
a
a
x
x
a
a
x dx
C
a
x
C
-
-
=
+
× ×
+
=
=
+
-
+
ò
6 - m i s î l .  
2
3
6
2
1
x dx
x
-
ò
 intågràlni hisîblàymiz, bundà 
3
1
2
x
>
.
Y e c h i s h
.  (2
õ
3
 

1)
¢
 

6
õ
2
 bo‘làdi.  2
õ
3
 

1
 

t
 àlmàshtirish
kiritàmiz. U hîldà 6
õ
2
dx 

dt
,
2
3
3
6
2
1
ln
ln(2
1)
x
dt
t
x
dx
t C
x
C
-
=
=
+
=
-
+
ò
ò
.
Ìisîl  nàtijàsigà  ko‘rà  iõtiyoriy  diffårånsiàllànuvchi  funksiya
uchun ushbu tånglik o‘rinli bo‘làdi: 
( )
( )
ln ( )
f x dx
f x
f x
C
¢
=
+
ò
.

Download 6,99 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   59   60   61   62   63   64   65   66   ...   110




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish