O. T. Alyaviya, s h. Q. Q o d ir o V, A. N. Q o d ir o V, s h. H. H a m r o q u L o V, E. H. H a u L o V

po 'stloq maydonchalari
degan b ir q a n c h a  qism larga boMinadi. O d a m d a  5 2  hujayra 
m aydonchasi  borligini  aniqlagan.  B rc d m a n n in g   sitoarxitektonik  k arta si  halqaro 
m iqyosda k e n g e ’tirofetiladi. H ujayra m aydonchalarining b atafsilroq sinflanishini 
M oskva m iy a instituti ta k lif ctgan.
K a tta   y a r im   s h a r la r   po‘stio g * id a g i  e l e k tr   h o d isa la r.  K atta  y a rim   sharlar 
p o ‘stlo g ‘in in g y u z asig ay o k i bosh te risig a   ikkita elektrod q o ‘yib, k u ch a y tirg ic h g a 
ulansa,  ele k tr  potensiallam ing  shaklli  am plitudasi  va chastotasi  tu rlic h a   boMgan 
u z l u k s iz   t e b r a n i s h l a n n i   q a y d   q i l s a   b o ‘ la d i.  Bu  t e b r a n i s h l a r   y o z u v i 
elektroensefalogramma
  deb tekshirish  usulin in g  o ‘zi  esa 
elektroensefalograjiya 
(encephalon -  m iya so'zidan) deb ataladi. Elektroensefalogram m ani V.  V .  Pravdich 
N em inskiy  1913-yiIda torli galvanom etr yordam ida birinchi marta h ayvonlarda qayd 
qilgan.  K ey in ch alik   G.  B erger  e le k tro n   kuchaytirgich  te x n ik asin i  ta tb iq   etib, 
o d a m n in g   sh ik a stla n m a g a n   b o sh   te r is i  o r q a li  e le k tro e n s e fa lo g ra m m a   o lish  
m um kinligini k o ‘rsatib berdi. Bu usul o ‘sh a  v aqtdan buyon eksp erim en tal va klinik 
tad q iq o tlard a keng rasm boMdi.
Elektroensefalogram m ani ajratib o lish n in g  ikkita usuli: 
bipolyar
 v a  
monopolyar 
bor.  B ip o ly ar usulda katta yarim s h a rla r p o ‘stlogMga yoki bosh  te risin in g  tegishli 
boMaklariga ajratuvchi ikkita elektrod q o ‘yiladi. Bu holda yarim sharlar po'stlogM ning 
elektrodlar ostidagi qismlari o‘rtasida elek tr potensiallari ayirm asining tebranishlarini 
e lek tro en sefalo g raf asbobda qayd q ilin a d i.
115
www.ziyouz.com kutubxonasi

---

M o n o p o ly a r  usulda  b ir elek tro d  
(faol  elektrod)
  po ‘stloq  sohasiga  q o ‘yiladi, 
ikkinchi  (
indiferent
)  elektrod  o d am   q u lo g ‘ining  yum shog‘iga  yoki  hayvonning 
b urun  su y a g ig a joylash tirilad i.  B u  u su ld a  faol elektrod ostidagi  potensiallam ing 
te b ra n ish la ri  q ayd qilinadi.  O dam   b o sh   terisidan  ajratib  olinad ig an   potensiallar 
a m p litu d a si  5 - 1 0   dan  2 0 0 - 3 0 0  
mkv
  g ac h a,  chastotasi  se k u n d ig a  0,5  dan  70 
te b ra n ish g a c h a  va undan  o rtiq   b o 'la d i.
Y arim  sharlar p o ‘stlog‘i va po ‘stloq ostidagi tuzilmalaming turli qismlarida elektr 
p o t e n s i a l l a r i n i n g  
t e b r a n i s h l a r i  
o 'r t a s i d a g i  
o ‘z a r o  
m u n o s a b a tla r  
e le k tr o e n s e f a io g r a f ly a   u su li  b ila n   o ‘rg a n ila d i.  B u n in g   u c h u n   k o ‘p  k a n a lli 
elektroensefaloraflar ishlatiladi, b u  asb o b lar miyaning 4  dan 32 tagacha nuqtasidagi 
e le k tr  faolligini  bir y o ‘la  q ayd  q ilish g a  imkon  beradi.  M .  N .  L ivanov  va  V .  M. 
A n a n e v   t a k lif   etgan 
elektroensefaioskopiya
  usuli  bu  jih a td a n   y an a d a  k atta 
im k o n iy atlar ochib beradi. U lar yasag an  asbob-elektroensefaloskop yarim  sharlar 
p o ‘stlo g ‘m ing 50 ta va hatto 100 ta  bo'lag id ag i elektr faolligini yorib va ravshanligini 
u zlu k siz  o ‘zgartirib  turadigan  n u q ta lar  shaklida  qayd  qiladi.  S hu  nuqtalam ing 
ham m asid ag i potensiallar tebranishi o ‘rtasida mavjud m unosabatlam i analiz qilish 
u chun elek tro n   hisoblash m ash in alarid an  foydalaniladi.
E lektroensefalogram m a  ritm lari.
  E le k tr  te b ra n is h la r in in g   c h a s to ta s i, 
am plitudasi va fiziologik xarakteristikalari jihatidan elektroensefalogram mada to ‘rtta 
aso siy  tip   tafovut qilinadi.