O. T. Alyaviya, s h. Q. Q o d ir o V, A. N. Q o d ir o V, s h. H. H a m r o q u L o V, E. H. H a u L o V

alaktik  harakatlar
  d e b   ataladi.  U lar  odam   o rq a   m iyasining 
ko  tarilu v ch i  y o   liar  shikastlanadigan  k asallik larid a  ham  uch ray d i  (
orqa  miva 
ataksiyasi).
A vvalo  harakat  apparatining  re tse p to rla rid a n ,  y a ’ni  p ro p rio re tsep to rla rd an , 
shuningdek,  terining  eksteroretseptorlaridan  m iyaga  afferent  im p u lsla r  kelm ay 
qolishi sab ab li  harakatlar koordinatsiyasi  buziladi.  H arakatning h a r b ir  m uayyan 
p aytida  h ara k at  apparatining holati  h a q id a   ax b o ro t  kelm ay qolishi  sh u n g a   sabab 
b o l ladiki  m iya harakatni  kontrol (n a z o ra t) q ilish, harakat xarak terin i  b a h o lash  va 
biror harakatning barcha bosqichlarida u nga tuzatishlar kiritish qobiliyatidan m ahrum  
bo'lad i. G archi efferent impulslar m iyadan m uskullarga borib, ulam i q isq a rtira olsa 
ham , b u ja ra y o n  nazorat qilinmaydi va b osh q arilm ay d i, chunki q
aytarhog'lanish 
y o ‘q, b u s iz e s a  harakatlam i boshqarish, a n iq  va tekis harakatlam i b ajarish  m um kin 
b o   Imaydi. S huning uchun ham q o ‘I te risig a  sovuq ta ’sir etgan yoki retse p to rlam i 
falaj qiladigan z a h a r -  kokain ten ichiga kiritilgan sezuvchanliknm g kam ayishi yoki 
y o 'q o lish i,  y a ’ni  anesteziyadan  keyin  q o ‘lning  aniq  harakatlarini  ta la b   etadigan 
biror harakatlari, masalan, pianino chalish yoki xat yozish buziladi. S ezuvchanlikning 
y o ‘qolishi  bundan  tashqari,  muskul  to n u sin in g   susayishiga  sa b ab   boMadi.
O ldingi y a   orqa  ildizlar  to la la rin in g   periferiyada  iaqsim lanishi.
  C h. 
S herrington  ildizlam i  kesib q o 'y ib  o ‘tk a z g a n  tajribalarida k o ‘rsatib  b e rilg an id e k , 
orqa  m iyaning h ar  bir segm entidan  h a r  to m o n d a  binadan  orqa  ild iz  b o sh la n ad i, 
shu  segm ent gavdaning uchta  ko‘n d a la n g  b o ‘lagi -   m etam erini  in n e rv a tsiy a la y d i 
(b ir  m e ta m e r  o rq a  m iyaning  segm entiga  m o s  keladi,  ikkinchisi  u n in g   ustida,
77
www.ziyouz.com kutubxonasi

---

uch in ch isi o stid a 
yotadi). 
H ar b ir  m e tam er orqa m iyaning ustm a-ust o ‘tuvchi uchta 
ildizidan sezuvchi tolalar oladi. S hu sababli b ir ildiz qirqib q o ‘yilganda hayvonnm g 
te g ish li  m e tam eridagi  se z u v c h a n lik   to ‘la  yo‘q olm aydi.  B o rd i-y u ,  b arc h a  orqa 
ild iz la rin in g   b ittasid an   b o s h q a   h am m a si  orqa  m iy a  b o ‘y la b   q irq ib   q o ‘y ilsa, 
se z u v c h a n lik   b ir  m etam erda  em as,  uchta  m etam erda  saqlanadi,  shu  bilan  birga 
o ‘rta  m etam erdagi sezuvchanlik deyarli o ‘zgannay turaveradi, q o ‘shni metamerdagi 
se z u v c h an lik  esab irm u n c h a pasayadi. B u m a’lum otlar shundan guvohhk beradiki, 
p e rife riy a d a  afferent nerv to la la rin in g  tarqalish zonalari b ir-b m n i yopib o ‘tadi. Bu 
s o ‘n g g i  v aq td a elektrofiziologik ta d q iq o tla rd a isbot etildi. G avdaning yonm a-yon 
u c h ta  m etam eridagi teriga ta ’sir etilgan hadeb b ir orqa  ildizda  afferent im pulslar 
oqim i k u zatilishi o ‘sha ta d q iq o tla rd a k o ‘rsatib berildi. 
^
R asm d ag i h a r f  va raqam lar o rq a  m iya segm entlarini k o ‘rsatadi: S -  b o ‘yin, T  -
k o 'k r a k ,  L - b e l ,  S - d u m g ‘a z a s e g m e n tla r i. 
.....................................
O dam  terisidagi segm entar sezuvchanlik innervatsiyasining taqsimlanish sxemast
k o ‘rs a tilg a n .
H a ra k a t  sistem asig a  k e lg a n d a ,  segm entar  in nervatsiya  faq at  qovurg  a  aro 
m u sk u lla r  uchun  isbot  etilgan.  Q o lg an   m uskullar b ir  necha  m etam erga  m ansub 
b o ‘lib, b ir  necha ildizdan o ‘tu v c h i to la d an  innervatsiyalanadi.