O. T. Alyaviya, s h. Q. Q o d ir o V, A. N. Q o d ir o V, s h. H. H a m r o q u L o V, E. H. H a u L o V

tizza refleksi va Axill refleksi
 yaqqol  k o ‘rinadi.  T iz z a   refleksi  shundan 
ib o ra tk i,  son  to ‘rt  bosh  m u sk u lin in g   payiga  urilganda  o y o q   tiz za  b o ‘g ‘imidan 
y o zilad i.  A xill refleksi sh u n d a n  ib o ra tk i, axill payiga u rilg an d a o y o q  boldir-panja 
b o ‘g ‘ im idan yoziladi.  Bu re fle k s la r «spinal» odam da a y n iq sa k uchaygan b o ‘ladi. 
O d a m  o rq a  m iyasi t o l a  u z ilg a n d a n   keyin b ir necha vaqt o ‘tg a ch  
siydik chiqarish 
va  defekatsiya  reflekslari
  tik la n a d i,  qo v u q   va  to ‘g ‘ri  ic h a k   m a ’lum   darajada 
c h o 'z ilg a c h   shu  reflekslar  y u z a g a   chiqadi.  Erkakning jin s iy   o la ti  ta ’sirlanganda 
reflektor ereksiya
 v a 
eyyakulyatsiya
 k elib  chiqishi, y a ’ni jin s iy  o lat b o ‘rtib, urug‘ 
otishi m um kin.
O rq a  m iyasi uzilgan o d a m d a  q o ‘z g ‘alishjarayoni o rq a m iy a g ak e n g y o y ilg a n i 
s a b a b li  b a rc h a   sp in a l  r e f le k s la r   n o rm a l  c h e g a ra la n g a n lik   v a   jo y la sh g a n lik  
x u s u s iy a tla rid a n   m a h ru m   boM ad i.  B u  m iya  o ‘za n in in g   to rm o z lo v c h i  ta ’siri 
k e lm a g a n lig i  sababli  re fle k to r  re a k siy a la r  koordinatsiyasi  ju d a   buzilganligini 
k o ‘rsatadi.  H ar qalay o rq a m iy a d a g i koordinatsiya hayvondagiga nisbatan odam da 
k am ro q  rivoj!angan,chunki m ark aziy  nerv sistem asiningyuqoriroqdagi boMimlarida 
r o ‘y  beru v ch i koordinatsiya ja ra y o n la ri kattaroq aham iyat k asb  etadi.
O d a m   o rq a  m iy a s in in g   c h e k li  a y rim   q ism lari  z a ra r la n g a n d a   s h u   q is m la m in g  
jo y la s h is h ig a   q a ra b   tu rli  r e f le k s l a r   y o ‘qo lish in i  k u z a ts a   boM adi.  M asalan ,  o rq a 
m iy a n in g  k o ‘k ra k  s e g m e n tla rid a n  b i r  n e c h ta si z a ra rla n g a n d a  k o 'k r a k  v a q o rin n in g  
t e g i s h l i   m e t a m e r la r i d a   t e r i   s e z u v c h a n l i g i   y o ‘q o t i b ,  t e r   a j r a t î s h   v a   to m ir  
h a r a k a t l a n t i r i s h   r e a k s iy a l a r i  y u z a g a   c h iq m a y d i,  s h u n i n g d e k ,  a y rim   m u sk u l 
g u ru h la rin in g  h a ra k a t fa la ji r o ‘y  b e r a d i. B u n d ay  k o 'p g in a m u s h o h a d a la r  o rq a  m iya 
m a r k a z la r in in g  n is b iy  s e g m e n ta l ta r tib d a  jo y la sh g a n lig id a n  g u v o h lik  b e ra d i.
O rq a   m iyadagi  b ir q a n c h a   m a rk a zla m in g  segm entär jo y la sh ish in i  qayd  qilar 
ekanm iz, butun orqa m iyaning funksiona! butunligini ta’m inlaydigan segmentlararo 
a lo q a la r orqa m iyada k o ‘p  ek a n lig in i ta ’kidlab o ‘tm oq kerak.
V egetativ nerv sistem asiga m a n su b  b o ‘lgan bir qancha effektor markazlar: ko  z 
m uskullarining spinal m arkazi, to m ir harakatlantirish va ter ajratish markazlari, siydik- 
tanosil organlari bilan to ‘g ‘ri ichak funksiyalarini boshqarish m arkazlari va hokazolar 
ham  o rq a m iyada bu m a rk a z la m in g  jo y  lanishi vegativ funksiyalam ing boshqarilishi 
h aq id a g i b obda ko ‘zdan k ec h irila d i.
U zu n c h o q  m iya v a  V a ro liy  k o ‘ p rig i (keyingi m iya).  U z u n c h o q   m iy a  bilan 
V a ro liy  k o ‘prigi 
keyingi miya
 d e g a n   umumiy nom bilan birlashiiriladi. U lar o  rta 
m iy a   bilan  birga 
miya o'zanini
  h o sil  qiladi.  M iya o ‘zanining  tarkibiga  bir  talay 
y ad ro la r ham da ko‘tariluvchi v a  tushuvchi y o lla r  kiradi. M iya o ‘zanidagi to ‘rsimon 
tu z ilm a  — 
retikulyar/ormaisiyaning m\ih\vn
  funksional aham iyati bor.
M iy a 
0
‘zani anatom ik v a fu n k sio n al jihatdan orqa miya, m iyacha va kattayarim  
sh a rla r bilan bog'langan. M u rak k a b  koordinatsiyali k o'p g in a harakat reflekslarining
82
www.ziyouz.com kutubxonasi

---

yoylari  m iy a  o ‘z a n id a   tutashadi.  N afas  o lish   y u ra k   faoliyati,  tom irlar  to n u sin i 
boshqaradigan h ay o t uchun m uhim  m ark azlar m iy a  o ‘zanidadir. H azm  a ’z o la ri  v a  
boshqa  b ir q an c h a a ’zolam ing  funksiyalarini  id o ra   etuvchi  m arkazlar h am   m iy a  
o ‘zanida.
3 1 -rasm . H arakat funksiyalarini bajarishda o ;ria miyaning ahamiyati: