Ichki kasallikiar


 .4 . M e ’da kasalliklari



Download 11,34 Mb.
Pdf ko'rish
bet134/267
Sana19.04.2022
Hajmi11,34 Mb.
#563787
1   ...   130   131   132   133   134   135   136   137   ...   267
Bog'liq
Arslonov-ICHKI KASALLIKLAR

7 .4 . M e ’da kasalliklari
7 .4 .1 . G a strit
M e ’d a shilliq q a v a tin in g y a l l i g ia n i s h ig a g astrit dey ilad i. K linik 
k e c h ish ig a k o ‘ra, o ‘tk ir va su ru n k a li g a s tritla r farq qilin a d i.
216


7.4.2. 0 ‘tkir gastrit
Etiologiyasi.
Sifatsiz o v q a t m a h s u lo tla r in i iste ’m o l qilish, qiyin 
h a z m b o ‘la d ig a n , y o g ‘li, a c h c h i q , d a g ‘al o v q a tla r , issiq va sov u q
o v q a tla r , k u c h li spirtli ic h im lik la r ic h ish , kislota va is h q o r la r d a n
z a h a r l a n i s h , o v q a t l a n i s h t a r t i b i n i n g b u z i l i s h i, t ib b iy d o r i l a r n i
n o t o ‘g ‘ri q a b u l qilish, yovvoyi q o ‘z iq o r in , poliz m a h s u lo tla r id a n
z a h a r la n is h , b a k te r iy a to k s in la r in in g t a ’siri, kasalliklar o q ib a tid a : 
o ‘tk ir a n g io x o lit, o ‘t k i r p a n k r e a t i t , b e z g a k , g rip p , s a lm o n e llo z ,
b o t u l i z m , q i z i l c h a ( s k a r la tin a ) , p n e v m o n i y a , sil, y u r a k y e t i s h ­
m o v ch ilig i ( d im la n is h ) o q i b a t i d a b u y r a k y etish m o v c h ilig i ( u r e m ik
gastrit).
K linikasi.
0 ‘t k i r g a s tr it t o ‘s a t d a n b o s h l a n i b , o g ‘iz b e m a z a
b o l a d i , s o i a k o q a d i, k o ‘ngil ay n iy d i, is h ta h a y o ‘q o la d i. Y eyilgan 
o v q a t a r a la s h b e m o r q a y t q iladi, q u s u q b a d b o ‘y hidli, u n d a shilliq 
o ‘t b o ‘la d i, q u s u q d a yax sh i h a z m b o ‘l m a g a n o v q a t b o ‘la klari 
k o ‘rin ad i. K o ‘p su y u q lik y o ‘q o tis h o q ib a tid a b e m o r c h a n q a y d i,
t a n a h a r o r a ti k o ‘ta rila d i ( 3 8 — 39°C). Q o r i n n i n g y u q o ri epigastral 
s o h a s id a o g ‘riq seziladi. O g ‘riq g o h lo ‘q illa g a n , g o h a c h ita d ig a n , 
g o h i d a k u c h li x u r u js im o n b o l a d i . M e ’d ao sti s o h a s id a t o ‘liqlik va 
og‘irlik seziladi.
Q o r i n d a m b o ‘ladi, g o h i d a ichi q o ta d i (q a b z iy a t), g o h i d a esa 
k e tm a - k e t ich ketadi. D a rm o n siz lik , lohaslik, te z c h a rc h a s h seziladi. 
B o sh o g ‘rish i, b o s h a y la n is h i k u z a tila d i. 0 ‘t k i r g a s tr itn i o g ‘ir 
s h a k lid a t o m i r y e tis h m o v c h ilig i (k o lla p s)g a xos b e lg ila r n a m o y o n
boMadi.
K o ‘z d a n k e c h i r i l g a n d a , t e r i r a n g i o q a r g a n , b a d a n d a n
y o p i s h q o q s o v u q t e r c h i q a d i , la b la r k o ‘k a r a d i, u c h u q to s h a d i. 
Puls te z - t e z , m i n u tig a 100— 120 m a r t a (ta x ik a rd iy a ) u rib, yaxshi 
to N is h m a y d ig a n b o ‘lib q o la d i. Q o n b o sim i pasa y ib k e ta d i, yu ra k
t o m i r b o ‘g ‘iq b o ‘lib q o la d i, n a fa s qisadi.
Til q u r u q , tild a g u n g u r t - j i g a r r a n g d a g ‘al k a r a sh b ila n q o p -
l a n g a n b o i a d i . P a lp a ts iy a d a ep igastria l s o h a d a o g ‘riq k u za tilad i, 
ic h a k d a q u ld ir a s h , k o ‘ric h a k s o h a s id a c h a y q a lis h , sh o v q in seziladi.
Laboratoriya tahlili:
q o n d a neytrofil ley k o sito z, E C h T t e z la s h ­
g a n ; siydikda oqsil va g ip e rb iliru b in e m iy a topiladi.
M e ’d a su y u q lig in in g kislotaliligi avvaliga o s h g a n , k e y in c h a lik
u n in g kislotaliligi p asa y ib ketadi. A xlat b a d b o ‘y b o i i b , u n d a n ovqat 
va sh ilim s h iq a r a la s h m a la r to p ila d i. Q u s u q d a g i k islota la r tekshirilib
217


k o ‘rilg an d a y o y u q o ri, yo p a st r a q a m la r n i to p is h yoki e r k in xlorid 
kislota m u t la q o y o ‘qligini a n iq la s h m u m k in .
Davolash vaprofilaktikasi.
D a stla b t a s h q a r id a n tu s h g a n toksinli 
m o d d a l a r n i o r g a n iz m d a n c h iq a r is h z a r u r , s h u m a q s a d d a m e ’d a
yuviladi. M ahalliy sh a ro itd a qaynatilgan, ilitilgan suv, ay r a n ichkizib 
q u stirish m u m k in .
Ich a k n i zaharli, toksinli m oddalardan tozalash.
T u z surgi — 
m a g n e z iy sulfat, n a tr iy sulfat y a r im s ta k a n suvga 25 g q o ‘shib 
ichkiziladi. T o z a lo v c h i h u q n a l a r h a m qilin a d i.
O r g a n iz m n i suvsizlanishiga q a rsh i va q o n n i to k s in d a n to z a la sh , 
o g ‘r iq n i q o l d ir is h u c h u n s h i f o k o r k o ‘r s a tm a s i g a b i n o a n , tu rli 
v o sita la r va y u r a k g likozidla ri buy u rilad i.
K a sa llik n in g p ro f ila k tik a si o z i q - o v q a t m a h s u l o t la r i n i t o ‘g ‘ri 
s aq lash u s tid a n sa n ita riy a n a z o r a ti olib b o r is h d a n ib o ra t, o v q a t 
ta y y o rla n ad ig an id is h -to v o q la rn in g to z a bofiishiga a lo h id a ah a m iy a t 
b e r i s h z a r u r . O s h x o n a x o d i m l a r i n i v a q t - v a q t i b i l a n t i b b i y
t e k s h ir u v d a n o ‘tk a z ib tu ris h kerak.
K asallikni p arv arish q ilish d a — o g ‘iz b o ‘sh lig lini m u n t a z a m
to z a la b tu rish , qusish v a q tid a q o r in g a issiq qilish (issiq gre lka , 
к о m p re ss, p rip a r k a q u y is h ) to z a lo v c h i yoki sifonli h u q n a qilish 
lozim.
G i y o h l a r d a n ich k e t g a n d a 20 g y o n g ‘o q v a 4 0 g r o v o c h
yig‘m a s id a n b ir o sh q o s h iq solib, 200 ml q a y n a b tu r g a n suvda 
10 m i n u t o h is ta q a y n a tila d i. U n i d o k a d a n o ‘tk a z ib , k u n d a v o m i d a
2 m a h a l o v q a tla n is h d a n 40 m i n u t o ld in 200 m l .d a n ich ish lozim .

Download 11,34 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   130   131   132   133   134   135   136   137   ...   267




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish