Ichki kasallikiar

7 .3 . H azm a’zolari tizimi kasalliklarining umumiy
alomatlari va tekshirish usullari
H a z m a ’zolari tiz im i k asa llik larid a b e m o r l a r n i n g sh ikoyatlari 
x ilm a -x ild ir. Bular: 1) o g ‘riq; 2) i s h ta h a n in g pasayishi; 3) k o ‘ngil 
a y n is h i; 4 ) t a ’m bilish s e z g is in in g yo^qolishi; 5) s o ‘lak o q is h i;
6) kekirish; 7) z a r d a q a y n a s h i; 8) qusish; 
9) h iq ic h o q tutishi; 
10) ich k e tis h i; 11) ic h q o t i s h i; 12) q o n k e tis h i; 13) q o r in g a
s u y u q l i k y i g ‘ilish i; 14) d is fa g iy a ; 15) b a d a n n i n g q i c h i s h i s h i ;
16) tosh bosgandek hisning p a y d o boNishi; 17) o ‘xchish; 18) o g ‘iz- 
d a n b a d b o ‘y h id k elishi; 19) o z is h ; 2 0) c h a n q a s h ; 2 1) o c h lik
h is s in in g p a y d o b o ‘lishi; 22) g o ‘sh tli t a o m l a r d a n y u z o 'g ir is h
( m e ’d a r a k i ) ; 2 3 ) d a r m o n s i z l i k ; 2 4 ) l o h a s l i k ; 2 5 ) t e n e z m ;
26) b a d a n s a r g ‘a yishi.
O g ‘riq h a z m a ’z o la r i k a s a llik la rid a k o ‘p u c h r a y d i g a n belgi 
b o ‘lib, u n in g xarakterli xususiyati xilm a-xildir. Turli xil kasalliklarda 
o g ’riq t u r l i c h a k o ‘r i n i s h d a n a m o y o n boMadi. O g ‘riq t o ‘s h o sti 
s o h a s id a , t o ‘sh suyagi x a n j a r s im o n o ‘s im ta si ta g id a , o ‘ng, c h a p
q o v u r g ‘a l a r ta g id a , k in d ik a tro f id a , q o r in s o h a s id a , bel so h a s id a , 
k u ra k ta g id a , y e lk a d a va b o s h q a s o h a la r d a u c h r a y d i. O g ‘riq b ir 
n u q t a d a n b ir q a n c h a k e n g lik d a ta rq a la d i, g o h i d a o g ‘riq k o ‘c h ib
y u ru v c h i x a r a k te rg a eg a boNadi. O g briq q isq a, h a t t o so a tla b d a v o m
etadi. O g ‘riq t u tg a n p a y td a b e m o r l a r k o ‘p i n c h a g a v d a vaziyatini 
o ‘z la r ic h a o ‘z g a rtiradilar.
Q o r i n t a r a n g l ig i n i k a m a y t i r i s h u c h u n b e m o r l a r o y o q l a r i n i
b u k k a n h o ld a c h a p y oki o ‘ng y o n b o s h n i yoki q o r in n i bosib, b a ’z a n
esa tizza b ila n tirsak larig a ta y a n ib y o ta d ila r. O g ‘riq tu rlic h a : g o h
lo ’qillagan, g o h a c h ita d ig a n , g o h kuchli x u ru jsim o n boNadi. G a str it 
va s a r a t o n d a u c h r a y d ig a n d o im iy o g ’riqlar, o v q a t d a n 2 — 3 so a t va, 
h a t t o b u n d a n k o bra k o ’p r o q v a q t o N g a n d a n key in , t u n d a tu tib
q o la d ig a n k ec h k i o g ‘riq la r tafo v u t qilin a d i. T u n d a tu ta d ig a n kechki 
o g ‘riq la r o ‘n ikki b a r m o q li ic h a k d a b o s h la n g a n in i k o fcrsatadi. Q o rin
211

---

o c h lig id a n a h o r g a tu ta d ig a n o g kriq la r o kn ikki b a r m o q li ic h a k yarasi 
va se k r e ts iy a n in g k u c h a y is h i u c h u n xarak terlid ir.
H a z m a ’zo la ri kasalligida is h ta h a pasayishi ( s u r u n k a li gastrit, 
m e ’d a ch iq ish jo y in in g to ra y ish i), is h ta h a k u c h a y ish i yoki susayishi 
m u m k i n . I s h t a h a n i n g b u t u n l a y y o kq o lis h i — a n o r e k s i y a o kt k ir
g a s tr itd a va o s h q o z o n o ‘s m a s id a k u z a tila d i. M e ' d a - i c h a k y ara 
k asa llik larid a is h ta h a s a q la n a d i, lek in b e m o r o g kr i q d a n q o ‘rqib 
o v q a t y e m a y d i. I s h ta h a b u z ilg a n d a o v q a tn i t a n l a b yeyish xo h ish i 
kuzatiladi, o ‘t k ir gastrit va o s h q o z o n o ‘s m a sid a b e m o r y o g kli o v q a t- 
lar, g o ‘s h tn i k o krgisi k e lm a y d i. A k s in c h a , u l a r d a yeb b o klm a y d ig a n
m o d d a l a r n i yeyish ishtiyoqi t u g ‘iladi ( o h a k , gilvata).
Kekirish kardial q is m o c h iq b o l g a n d a o s h q o z o n n i n g qisqarishi 
n atijasid a v u ju d g a keladi. H id siz , h a v o b ila n kekirish (aero fa g iy a) 
h a v o y u tg a n d a k u za tilad i. U u z o q d a n h a m eshitilib tu ra d i. G a z li 
kekirish o s h q o z o n d a g i o v q a tn in g a c h is h i d a n kelib c h iq a d i. H id siz 
ga z b ila n kekirish k a r b o n a t a n g id rid ajralib c h i q q a n d a kuza tilad i. 
P a la g kd a tu x u m h id ig a o kx sh a sh k e kirish u z o q tu r ib q o lg a n oq silla r 
p a r c h a lin is h i n atijasid a s o d ir b o kladi. Kislotali kekirish o s h q o z o n
shirasi ishlab c h iq a r ilis h k u c h a y g a n d a , o kt su y u q lig in in g o s h q o -
z o n g a tu sh ish i n atijasida yoki kislotalilik o s h g a n d a kuza tilad i.
Q iz ig a n y o g k hidiga o kx sh a sh k e kirish kislotalilik k a m a y g a n d a
y o k i e r k i n x l o r i d k i s l o t a k a m a y g a n d a , o s h q o z o n u z o q v a q t
b o ksh a m a y tu rg a n d a va u n d a h a r xil o rg a n ik kislotalar hosil b o klganda 
k u z a tila d i.
Z a r d a b o klish (jig’ild o n q a y n a s h i) k o kp i n c h a kislotalilik o sh ib
k e tg a n d a k u za tilad i, a m m o u kislotalilik p asa y ib k e t g a n d a h a m ,
h a tto o s h q o z o n shirasida erkin xlorid kislota b o ‘lm a g a n d a h a m paydo 
b o i i s h i m u m k in . K o kp i n c h a z a r d a qilish q iz ilo kn g a c h n in g pastki 
qism ida va achishish sezgisi bilan kechadi. Kardiya sohasida joylashgan 
sfin k te rn in g yetish m o v ch ilig i va sh u tufayli m e ’dadagi su y u q lik n in g
y e tis h m o v c h ilig i tu fayli m e ’d a d a g i s u y u q lik n in g q i z i l o ‘n g a c h g a
q ay tib ch iq ish i z a r d a b o l i s h i g a sab a b b o kladi.