Ichki kasallikiar

7 .2 . Jigar va o ‘t yoMlari a ’zolarining qisqacha
anatom ik-fiziologik m a’lumotlari
J ig a r q o r in b o ‘sh lig ‘in n g y u q o ri q a v a tid a j o y la s h g a n b o ‘lib, 
d ia fr a g m a g a tegib tu ra d i. J ig a r o r g a n iz m d a g i b e z la r n in g e n g kattasi 
b o i i b , o g l r l i g i t a x m i n a n 1500 g. J ig a r n in g u z u n lig i 2 0 —22 sm , 
e n i 10— 12 sm , qalinligi 7 —8 sm . Jig a r q i z g l s h - k u l r a n g tu s d a b o i i b ,
ushlab k o ^ ilg a n d a q o l g a ju d a y u m sh o q unnaydi. Jigar u c h b o l a k d a n :
kichik ( c h a p ), k a tta ( o ‘ng) va p a s td a n o ‘t pufagi tu ta s h a d ig a n kichik 
k v a d r a t b o l a k l a r i d a n ib o ra t ( 2 3 - r a s m ) .
J ig a rd a o ‘t y o l l a r i , d a r v o z a v e n a t a r m o q la r i, a rte riy a la r, jig a r 
v e n a la ri, limfa t o m ir la r m av ju d . Y irik t o m ir la r k ira d ig a n v a u n d a n
o ‘t y o l l a r i c h iq a d ig a n j o y jig a r d a rv o z a si deyiladi.
208

---

z 
б
2 3 -r a s m .
J ig a r n in g s x e m a tik ta s v iri ( c h a p d a — p a s td a n k o ‘r in is h i, o 'n g d a — 
y u q o r i d a n k o ‘r in is h i) :
/ — p a s tk i k o v a k v e n a s i; 2 — q o p q a v e n a ; J — u m u m iy o ‘t y o ‘li; 4 —jig a r n in g
o ‘ n g boM agi; 5— o ‘t p u fa g i y o ‘li; 6— o ‘t p u fa g i; 7— o ‘t p u f a g in in g jig a r d a g i 
y o 'l i; S’—jig a r n i n g c h a p b o N a g i; 9—j ig a r b o y la m i.
J i g a r g lis s o n k a p s u l a d e b n o m l a n g a n f i b r o z q a t l a m b i l a n
o ‘r a l g a n . F i b r o z p a r d a j i g a r d a r v o z a s i s o h a s i d a b i r m u n c h a
q a lin la s h ib , q o n t o m ir la r i b ila n b irg a lik d a jig a r ic h ig a kiradi va 
y u p q a b irik tir u v c h i t o ‘q i m a q a v a tig a a y la n ib , jig a r n i j u d a k o ‘p 
b o ‘la k la rg a b o ‘lib y u b o r a d i. J ig a r ic h id a g i 1— 2 m m k e la d ig a n
b o N a k c h a la r x u d d i to ^ rtb u rc h a k asosli p iriz m a g a o ‘xshaydi.
Jig a rg a k iru v c h i q o n t o m ir la r y o n i d a n e r v la r va lim fa to m ir la ri 
h a m b o ‘ladi. B oM akchalar o ‘rtasid ag i a r te riy a la r va v e n a la r h a m
m a y d a l a s h ib , j i g a r b o ‘l a k c h a l a r i n i n g m o d d a s i ic h ig a k ira d i va 
k a p illa r t u r in i hosil qiladi. N a ti j a d a a rte riy a va v e n a k ap illarlariga 
k elgan q o n l a r a ra la sh ib , v e n a q o n ig a a y la n ib k etad i. Bu arala sh g a n
q o n m arka ziy venalarga, u n d a n yig‘uvchi v ena la rga o ‘tadi. Y ig‘uvchi 
v e n a la r h a m o ‘z a r o q o ‘sh ilib , b o r g a n sari y irik la sh a b o r a d i va 
p ir o v a r d id a , jig a r v e n a si hosil b o l a d i . J ig a r v enasi b e v o sita pastki 
kovak v e n a g a quyiladi.
J ig a r h u ja y ra la ri o ra s id a jo y la s h g a n m a y d a o ‘t n a y c h a la ri, o ‘tni 
b o l a k c h a l a r a r o n a y c h a g a q u y a d i. Bu s o ‘nggi n a y c h a l a r bir-biri 
b ila n q o ‘shilib, jig a r n in g o ‘ng va c h a p b o ‘la k c h a la r id a n c h iq u v c h i 
y o ‘llarini hosil qiladi. Bu ikki ji g a r d a r v o z a s id a n c h i q q a n z a m o n
b ir-b iri b ila n q o ‘shilib, u m u m i y o ‘t y o ‘lini hosil qiladi.
Y u q o r i d a b a y o n e t ilg a n id e k , o ‘t p u f a g in i n g n a y c h a s i b ila n
q o ‘shilib, u m u m i y o ‘t y o ‘lini hosil qiladi. J ig a r a d a s h g a n n erv la r 
va ji g a r (s im p a tik ) chigali v o sita sid a in n e rv a tsiy a qilinadi.
Fiziologiyasi.
J ig a r o rq a li 1 s o a t d a 100 litr q o n o q ib o btadi.
209

---

J ig a r o q s illa r a l m a s h i n u v i d a is h tir o k e ta d i. J i g a r o q s illa r n in g
7 ku n ichida yangilanish fakti a n iq la n g a n (b o sh q a o rg a n la rd a oqsillar 
17 s u tk a d a n k o lp r o q v a q td a yang ilan a d i). P la z m a n in g k o ‘p oqsillari 
100 % a l b u m i n l a r , 8 0 % g l o b u l i n l a r j i g a r d a s i n t e z l a n a d i .
O r g a n i z m d a a m i n o k i s lo t a la r n i n g a l m a s h i n u v i d a ji g a r a so siy rol 
o ‘y n ay d i. J ig a r d a m o c h e v i n a hosil b o l a d i , g l u t a m in va k r e a tin la r
ishlanadi. O r g a n iz m o c h q o lg a n d a , jig a r oqsilni b o s h q a t o ‘q im alarg a 
n isb a ta n q o n g a k o 'p r o q c h iq a r a d i.
J ig a r y o g ‘lar a l m a s h in u v id a ish tiro k e ta d i. Y o g ‘ a l m a s h u n u v i d a
jig a r o ‘t ishlab c h iq a rish funksiyasi tufayli ishtirok etadi. YogMaming 
n o r m a l h a z m b o ‘lishi va s o ‘rilishi u c h u n o ‘t suyuqligi boNishi kerak.
U g le v o d la r a lm a s h in u v id a ji g a r y e ta k c h i rolni o ‘y n ay d i. Jig a rd a
g l i k o g e n s i n t e z l a n a d i v a p a r c h a l a n a d i , g l u k o z a o k s i d l a n a d i ,
g lu k o n e o g e n e z b o l a d i , g l u k u r o n kislota hosil boMadi. J ig a r n in g
b a r y e r funksiyasi ji g a r tash q i va ichki z a h a rli m o d d a l a r n i z a r a r -
s iz la n tira d ig a n m a rk a z iy o r g a n la r d a n biridir. J ig a r d a a m m i a k d a
m o c h e v i n a hosil qilish y o ‘li bilan u z a ra r siz la n a d i. J ig a r d a g o r m o n
va fiziologik aktiv m o d d a l a r o k sid la n a d i.
0 ‘t pufagi jig a r n in g o ‘ng boM agining ostki y u z a sid a o ‘t pufagi 
c h u q u r c h a s i d a jo y la s h g a n . U ken g tub i jig a r n in g o ld c h e k k a s i d a n
b iro z c h i q ib r o q tu r a d ig a n n o k sh aklidagi a ’z o d ir. 0 4 p u fa g in in g
tu b i, ta n a s i, b o 'y n i ta fo v u t qilin a d i.
0 ‘t pufagi j ig a r d a ish lan ib c h i q q a n o ‘t n i n g o r t i q c h a m iq d o ri 
s a q la n a d ig a n j o y b o i i b , s i g i m i 4 0 —6 0 s m 3 keladi, lekin o ‘zi o ‘t 
ishlab c h iq a r m a y d i. 0 4 pufagi t o 'r t q a v a td a n iborat: 1) seroz p ard a; 
2) s e r o z osti q avati; 3) m u s k u l q a v a ti; 4) shilliq p a rd a .
0 4 pufagi xususiy a r te riy a s id a n c h iq u v c h i q o n bilan t a ' m i n -
lanadi. V ena q oni shu nom dagi vena orqali darvoza venasiga q o ‘yiladi. 
A d a sh g a n n erv to la la ri, s im p a tik nerv la ri ji g a r ch igali vositasid a 
innervatsiya qilinadi. O d a m n in g jig a r i b ir s u t k a d a 7 0 0 — 800 g r a m m -
g a c h a о 4 ishlab c h iq arad i.
M e ’d ao sti bez i q o r in b o ‘sh lig 4 n in g o r q a t o m o n i d a I— 11 bel 
u m u r tq a la r i q a rsh isid a , m e ’d a n i n g o r q a s id a k o ‘n d a la n g h o l a t d a
y o ta d i. Bu b e z k a tta lik d a j ig a r d a n k eyin ik k in c h i o ‘rin g a tu ra d i.
B e z n i n g u z u n l i g i 16— 22 s m , k e n g lig i 3 — 8 s m , q a l i n l ig i
2 — 3 s m , og'irligi 7 0 —90 g. U y u m s h o q p u s h t i - k u l r a n g boMib, 
j u d a k o ‘p boM aklardan iborat.
Bez b o s h , t a n a , d u m q is m la r id a n ib o rat. M e ’d a o s ti b e z in in g
b o sh i b o s h q a q is m la rg a q a r a g a n d a k a tta boMib, o ‘n ikki b a r m o q li 
ic h a k n in g tu sh u v c h i qism iga o ‘zin in g y o4i bilan q o ‘shiladi. U h a z m
210

---

a ’zolari sistem asiga q u y a d ig a n s h ir a d a n ta s h q a r i, insulin g o r m o n in i 
h a m ishlab c h iq a r a d i va u n i t o ‘g ‘r i d a n t o ‘g ‘ri q o n g a q o ‘shib tu rad i.
Insu lin g o r m o n i q o n d a g i q a n d m i q d o r i n i b ir m e ’y o r d a tu tib
tu ra d i. M e ’d ao sti bezi, a rte riy a va v e n a q o n to m ir la ri b ila n t a ’m in -
la n g a n h o ld a u n i a d a s h g a n nerv to la la ri, s i m p to m i n e rv tolalari 
orqali innerv a tsiy a qilinadi.