Ichki kasallikiar

Klinikasi.
O g briq - y ara kasalligida o ‘ziga xos xususiyati a rga ega 
boN adi. O g ‘riq tu r lic h a , g o h lo bq q ila g a n , g o h a c h it a d ig a n , g o h i d a
esa k u ch li x u r u js im o n boN adi. O g l riq 1— 2 s o a t d a n k eyin p a y d o
boNsa, y ara m e ’d a n i n g kardial q is m id a jo y la s h is h h ollari j u d a k o lp 
m a rta k o ‘rilgan, o g lriq te z p ay d o boNsa, yara m e ’d an i pilorik qism ida 
jo y la s h g a n lig i m a ’lu m . K e c h i k k a n va q o r i n o c h l i g i d a n o g l riq, 
a s o s a n , o ‘n ikki b a r m o q li ic h a k n in g y ara kasalligida boNadi.
K ekirish — o s h q o z o n shirasi k o ‘p a jr a lg a n d a v u ju d g a k elad i, 
b u n d a a c h c h i q , n o r d o n t a ’m seziladi, b u h o d is a o s h q o z o n d a yara 
b o rlig id a n d a lo la t b e ra d i. O s h q o z o n d a k o bp g a z hosil b o N g a n d a , 
o s h q o z o n n i n g kard ia l q ism i r e f le k to r r a v is h d a o c h ilib , c h iq is h
q ism i e sa y o p ila d i, b u k ek irish g a olib keladi.
K o ‘ngil aynishi - ko'n g ilsiz hislarni p a y d o boNishi, m e ’d a y a r a ­
sida o v q a t m a h s u lo tla r in in g toNiq h a z m boN m asligi, qusish m a r k a -
zini re fle k to r t a ’sirlanishi o q ib a tid a v u ju d g a keladi. Z a r d a qilish 
(jigNldon q a y n a s h i) q iz ilo ‘n g a c h n in g p astk i q is m id a o ‘ziga xos 
qizish va a c h ish ish sezgisini v ujudga kelishi, k o k p in ch a u kislotalilik 
o sh ib k e tg a n d a kuzatiladi.
Q a y t qilish - y a r a k asalligining j u d a k o ‘p u c h r a b tu r a d ig a n
m u h i m a lo m a ti h iso b la n a d i. Ogbriq j u d a q a ttiq tu tib t u r g a n p a y td a , 
b a ’z id a b e m o r o g ‘riq n i y e n g illashtirish m a q s a d i d a s u n ’iy yoN bilan
q a y t qilishga h a r a k a t qilib k o ‘radi.
Q u s u q m assalariga q o n aralashgan boNishi yoki q u s g a n d a «qahva 
quyqasini» tash lash , m e ’d a d a n q o n ketayotganligini k o ‘rsatadi. Q o n
qusish b ila n b ir q a t o r d a , k o ‘p i n c h a axlatg a h a m q o n a ra la sh ib , u 
suy u q q o r a m o y s im o n xarakterli k o ‘rinishda boNib tu sh a d i (m e le n a ).
222

---

Q o n ketish h a m yara kasalligining m u h i m a lo m a ti hisoblanadi. 
Q o n li q u s u q — g e m a to m e z is q o n aralash ich ketish — q a tr o n s im o n
n a ja s — m e l e n a y o k i a x la tn i l a b o r a to r iy a u s u lid a t e k s h ir is h d a
a n iq la n a d ig a n o z m iq d o r d a yashirin q o n ketishi y ara d a boMadigan 
alo m a td ir. Q o n m e 'd a d a n yoki o ‘p k a d a n k e tayotga nini h a m m a vaqt 
h a m a n iq la b b o l m a y d i , lekin b e m o r g a d a r h o l y o r d a m k o ‘rsatish 
u c h u n bu m asalani zudlik bilan hal qilish zarur. 0 ‘p k a d a q o n b e m o r
y o 'ta lg a n d a ketadi, u a lv o n rangli, k o 'p ik s im o n ishqoriy m u h itg a
ega. M e ’d a d a n q o n k etg a n d a u qusish p ay tid a p a y d o b o l a d i . Q o n
ov q a t b ilan ara la sh g a n , ag a r u n g a m e ’d a shirasi q o ‘shilgan b o blsa, 
t o ‘q qizil rangga, n o r d o n m u h itg a ega, ivigan b o ‘ladi.
M e ’d a y a r a s id a n q o n te z k e ta d ig a n boN gani u c h u n o d a m q o n
a r a la sh k o ‘p q u sad i. L ekin q u siq d ag i q o n o ‘p k a d a n q o n k e tg a n id e k
tin iq b o l m a y d i va k o bp ik la n m a y d i. B e m o rn i k o lz d a n k e c h ir g a n d a , 
tili k o ‘p i n c h a o q k a r a s h b ila n q o p l a n g a n b o ‘ladi. B e m o r o zib
k e t g a n d a , m e ’d a n i n g p e re sta ltik h a r a k a tla ri sezilib tu ra d i. O g 'r iq
tu tib tu r g a n d a , b e m o r l a r m a jb u riy h o la tg a tu s h ib qolish ad i.
P a lp a ts iy a d a o g ‘riq epig astra l s o h a d a , b a ’z a n esa q o r in o ‘ng 
t o ^ r i m u s k u lin in g u c h d a n b i r y u q o ri q is m id a jo y la s h a d i, bu s o h a
p ilo ru s n in g q o r in d e v o ri reaksiyasiga m o s keladi. E h tiy o tlik bilan 
bo sib k o brilg a n d a , b u s o h a la r d a o g ‘riq p a y d o b o l a d i - M e n d e l 
s i m p to m i q o r in n i y u z a p a lp a tsiy a q ilish d a o ‘ng t o ‘g ‘ri m u s k u ln in g
qattiqligi (rigidligi) q a y d q ilin a d i (m u s k u l h im o y a si).
M e ' d a s h ir a s i l a b o r a t o r i y a d a t e k s h i r i b ko^rilsa, k o k p in c h a
sek retsiy a b ila n k islo ta la rn in g k o ‘p ayib ketganligi m a ’lu m boMadi. 
A x la td a y a sh irin q o n borligi k o ‘riladi.
B em o rn i re n tg e n o lo g ik tek sh irish d a k o n tra st m o d d a bariy sulfati 
ic h k iz ilg a n d a m e ’d a koM ankasidan g o ‘y o tu rtib c h iq ib tu r a d ig a n
to k c h a n i ( s im p to m «nisha»ni) k o ‘rish m u m k in . U m e ’d a devoridagi 
c h u q u r c h a n i n g b a r iy d a n toMishidan hosil boMadi.