Ichki kasallikiar

A s o r a tla r i:
I. 
P erfo ratsiy a - y a r a n i n g tesh ilish i, y ara b a r c h a q a v a tla rd a n
oMib, m e ’d a d e vorini teshishi m u m k in , b u teshib oMgan yara n o m in i 
olib, q o r in p a r d a s in i yalligManishiga olib keladi.
K linikasi oMkir b o s h la n a d i, t o ‘sho sti s o h a s id a « x a n ja rsim o n »
o g ‘r i q n i n g v u j u d g a k e lis h i, q o r i n n i n g o l d i n g i d e v o r i m u s k u li 
t a r a n g l a s h i s h i ( d o s k a s i m o n ) , S h y o t k i n - B l y u m b e r g s i m p t o m i
m u s b a t , t e r i n i n g o q a r is h i , b r a d ik a r d i y a k u z a tila d i. B e m o r n i n g
u m u m i y ah v o li ogMrlashadi, kollaps, q isq a puls, t a n a h a r o r a t i n i n g
koMarilishi, ic h a k tu tilis h , neytrofill le y k o sito z kuzatiladi.
223

---

2. Penetratsiya. Yara b a ’zida q o ‘shni a ’zolarga — jigar, m e ’daosti 
b ez i, o ‘n ikki b a r m o q li ic h a k va b o s h q a o r g a n la rg a te s h ib o ‘tadi. 
B u n d a y h o lla rd a m a z k u r a ’z o n i n g yuzasi va q o r in p a rd a si y a r a n in g
tub i boNib q o lad i — b u n d a y y ara p e n e tr a ts iy a lo v c h i y a r a n o m in i 
oladi. Klinikasi — o g ‘riq m u n ta z a m ravishda boMadi, k o ‘p in c h a ovqat 
yeyish b ila n b o g l i q boMadi, k o ‘ngil a y n ish i, q u sish , t a n a h a r o ra ti 
subfebril boMib q o la d i, e r itro ts itla rn i c h o ‘kish tezligi - tez la sh ish i 
kuzatiladi.
3. S te n o z va d e f o rm a ts iy a . C h u q u r y a r a la r n in g c h a n d iq l a n is h i
vaqtida m e ’d a shakli o ‘zgaradi. B unday hollarda u q u m soat ( q o ‘shaloq 
b o ‘shliqli m e ’d a ) yoki c h i g la n o q sh ak lin i olishi m u m k in . A g a r 
p ilo ru s s o h a s id a jo y la s h g a n
y ara c h a n d i q hosil qilsa, b u h o ld a
c h a n d i q m e ’d a d a n o ‘n ikki b a r m o q li 
ic h a k k a c h iq is h q is m in i 
to ra y tirib q o ‘yishi m u m k i n va b u n d a p ilo ru s ste n o z i p a y d o boMadi. 
K linikasi u c h b o s q ic h g a boMinadi:
• k o m p e n s a ts iy a la n g a n b o s q ic h — o g ‘riq te z , j a d a l , t o ‘shosti 
s o h a s id a toMiqlik, b o s im sezgisi, k ek irish , q u sish kuza tilad i;
• s u b k o m p e n s a t s i y a l a n g a n b o s q i c h — o g ‘r i q , m e ’d a n i n g
peristaltik h a r a k a tla ri sezilib t u r a d i, k ek irish , q u sish k u z a tila d i;
• d e k o m p e n s a ts iy a la n g a n b o s q ic h — d o i m iy ogMrlik, toMiqlik, 
q u sish , b e m o r n i n g u m u m i y ah v o li ogMrlashadi. T e z c h a r c h a s h ,
h o ld a n toyish, suvsizlanish, talvasaga tushish va a z o te m iy a kuzatiladi.
4. Q o n ketish — q o n k eta y o tg a n lig i, q o n a ra la s h qusish yoki 
su y u q q a t r o n s i m o n ich k e tis h id a a n iq la n a d i.
5. Y a r a n in g rakka (m a lig n iz a ts iy a ) va d ia f r a g m a osti abssessiga 
ay lan ib ketishi k o ’riladi.
Davolash.
M e ’d a va o ‘n ikki barm o q li ichak yara kasalligini d a v o ­
lashni ikki tu ri fa rq la n a d i: k o n se rv a tiv
va ja r r o h li k yoMi bilan
d a v o la sh . K o n se r v a tiv d a v o la s h a s o r a t la n m a g a n m e ’d a va o ‘n ikki 
barm o q li ichak yara kasalligida qoMlaniladi. Kasallikning asoratlarida 
ja r r o h li k yoMi bilan d a v o la sh qoMlaniladi.
K o n se rv a tiv d a v o la sh q u y id a g ila rn i o ‘z ich ig a o ladi: j i s m o n i y
faollikni c h e k la s h , kasallikni oMkir d a v r id a o T i n d a y o tish rejim i, 
d iy e to te ra p iy a , m e d i k a m e n t o z d av o . K asallikni 1 -h a fta sid a - 1-a- 
p a r h e z , 2 - h a f t a d a v o m i d a - 1 6 - p a r h e z , 3 - h a f t a d a n b o s h l a b
d a v o la sh k u rs in in g o x irig a c h a — 1- p a r h e z . O v q a tla n is h sutkasiga 
5—6 m a rta n i tashkil qilishi kerak. P a r h e z tarkibiga sut m a h su lo tla ri, 
b u ly o n la r, eziltirib p ish irilg a n s h o ‘rvalar, boM qalar, kisel, m e v a
su v la ri, sariyogMar, ilitilg an t u x u m , q a n d b i r k u n d a 50 g, o q
224

---

suxari, g o ‘sht va baliqli o v q atlar, y o rm a la r, b u g ‘d a p ish g an o v q a tla r 
b u y u rila d i. O v q a tl a r k o ‘p i n c h a k u n g a b o q a r yoki z a y tu n m o y la rid a
ta y y o rla n ish i kerak.
K asallikni d o r ila r b ila n d av o lash s h ifo k o r k o ‘rsa tm a sig a aso sa n , 
m e ’d a s h i r a s i n i k a m a y t i r i s h g a v a m e ’d a - i c h a k y o ‘li m o t o r
fu n k siy asin i tik la s h g a q a r a tilg a n b o ‘lishi k erak . S h u m a q s a d d a
quy id ag i d o r i l a r tavsiya qilinadi:
• g a s t r o p r o te k t o r l a r :
N 2
g i s t a m in r e t s e p t o r b l o k a t o r l a r in i n g
3—4 avlod turlari (ra n isa n , z a n ta k , fa m o tid in , nizatid in ). Bu d o rila r 
m e ’d a sekretsiyasini k a m aytirib, y ara epitelizatsiyasini tezlashtiradi;
• p r o t o n nasosi b lo k a to rla r i ( o m e p r a z o l , la n s o p r a z o l, r a m i -
p ra z o l);
• a n tix e lik o b a k te r ia l d o r ila r (a m o k s ik la v , fle m o k s in , klatsid, 
r o v a m its in , d o k sitsik lin , m in o ts ik lin ) ;
• v is m u t p r e p a r a tla r i ( d e - n o l , sukralfat).
F i z i o t e r a p e v t i k d a v o t a d b i r l a r i d a n p a r a f i n a p p li k a t s i y a l a r i ,
d ia te r m iy a , g i d r o te r a p iy a qoMlaniladi.
A y rim h o lla r d a e n d o s k o p i k d a v o qoMlanilishi m u m k in . B u n d a , 
a g a r 1 oy d a v o m i d a y u q o rid a g i d a v o c h o r a la r i n atijasid a y a r a n in g
b itishi k u z a tilm a s a , e n d o s k o p o rq a li so lk o seril, g e p a r in , x i m o -
trip sin y u b o ris h y o ‘li b ila n d a v o la n a d i.
M e ’d a va o ‘n ikki b a r m o q li ic h a k y ara k asalligining q o n ketish 
asoratida b e m o rg a osoyishtalik yaratish va m e ’d a sohasiga m uzli xalta 
q o ‘yish tavsiya q ilin a d i. Q o n t o ‘x ta tu v c h i d o ri v o sita la rn i (vikasol, 
a m i n o k a p r o n kislotasi), q o n o ‘rn in i b o s u v c h i d o rila rn i ta y y o rla b
q o ‘yish z a ru r.
K a sa llik n in g b a r c h a a s o r a tla rid a b e m o r j a r r o h k o ‘rigidan o ‘tishi 
k erak .
G i y o h l a r d a n m o y c h e c h a k g u llari d a m l a m a s i 1—5 o s h q o s h i q ­
d a n k u n ig a 2 — 3 m a h a l ichiladi. S h u n in g d e k , q o n c h o ‘p o ‘t ildiz- 
p o y a s i v a ild iz la ri, z i r a m e v a s i, z irk d a r a x t b u j u r l a r i d a m l a m a s i
1 o sh q o sh iq d an 5 —6 m a rta ichiladi. Air ildizpoyasi ishtahani o c h ish
m a q s a d id a o v q a t d a n 30 m i n u t o ld in , k u n ig a 3 m a h a l ' / 4 s t a k a n d a n
d a m l a m a k o ‘rin is h id a ich ilad i, a c h c h i q e r m o n o ‘ti is h ta h a o c h is h , 
o v q a t h a z m i n i y a x sh ila sh m a q s a d i d a o v q a t d a n 30 m i n u t ilgari 
d a m la m a s i 1 o s h q o s h i q d a n yoki te n g tu rasi 15—20 t o m c h i d a n
k u n ig a 3 m a h a l ichiladi. U k r o p suvi 1 o sh q o s h i q d a n k u n ig a 3— 6 
m ah al ichiladi.
225

---

7.6. M e ’da saratoni
E r k a k la r ay o llarg a q a r a g a n d a ikki b a r o b a r k o bp k a sa lla n a d i. 
M e ’d a sarato n i bilan o g ‘rigan b e m o r la r n i asosiy q ism in i 40 y o s h d a n
60 y o s h g a c h a boMgan o d a m l a r tash k il e ta d i. M e ’d a s a r a to n i o ‘lim
j i h a t id a n b o s h q a h a m m a xavfli k a s a llik la rd a n ajralib tu ra d i.