Biotexnologiya asoslari

Glutàmin kislotà (àminoglutàr kislotà):

HOOC  CH ₂  CH ₂ 
C
|
NH ₂
 COOH

Almàshinmàydigàn àminokislotàlàr qàtorigà kirmàsàdà, o’simlik và hàyvon oqsillàrining eng zàruriy àminokislotàlàridàn biri hisoblànàdi. Uning àsosidà odàm orgànizmining mo’’tàdil rivojlànishi uchun zàrur bo’lgàn ko’plàb fiziologik fàol birikmàlàr sintåz qilingàn.

Glutàmin kislotà buyràk và jigàrdàgi turli õil buzilishlàrdàn himoya qiluvchi fàktor bo’lib õizmàt qilish qobiliyatigà egàdir, shuningdåk, dorilàrning fàrmàkologik tà’sirini oshirish và turli õil moddàlàrning zàhàrli (toksik) tà’sirini kàmàytiràdi. Mànà shungà àsosàn u mådisinàdà kång ko’làmdà qo’llànilàdi.
SHuningdåk, glutàmin kislotàning mononàtriy tuzi - nàtriy glutàmàtdàn hàm kång foydàlànilàdi.
Bu birikmà ko’pginà oziqà màõsulotlàri tà’mini oshirish, shuningdåk, konsårvàlàngàn màõsulotlàrning tà’mini uzoq vàqt dàvomidà sàqlàb turishini tà’minlàydi. Ko’pchilik màmlàkàtlàrdà nàtriy glutàmàtdàn sàbzàvotlàr, bàliqlàr và go’shtli màõsulotlàrni konsårvàlàshdà kång ko’làmdà foydàlànilàdi.
Glutàmin kislotàni ishlàb chiqàrishning sàmàràli và istiqbolli usllàridàn biri - mikrobiologik sintåz hisoblànàdi.
Glutàmin kislotà sintåz qilish qobiliyatigà egà bo’lgàn mà’lum mikroorgànizmlàr oràsidà ishlàb chiqàrish àhàmiyatigà egà bo’lgànlàri Micrococcus và Breviebacterium turkumigà mànsub bàktåriyalàr hisoblànàdi.

1.6-rasm. Corynebacterium gluhamicum bakteriyasining glutamin kislota biosintezi

chizmasi.

Ushbu kichik, gràmmusbàt, àylànàsimon yoki ovàlsimon bàktåriyalàr spåsifik õususiyatigà ko’rà biotin yoki tiàmingà tàlàbchàn bo’làdilàr.

Glutàmin kislotàni sànoàt àsosidà ishlàb chiqàrishning lizin ishlàb chiqàrishdàgi kàbi ko’plàb umumiy tåõnik jàràyonlàri màvjud.
Ulàr quyidàgi bosqichlàrdàn tàshkil topgàn (7-chizmà): ekish màtåriàlini olish;

• 
  oziqà muhiti tàyyorlàsh và stårillàsh;
  
• 
  fårmåntàsiya;
  
• 
  kristàll holdàgi moddàni àjràtib olish;
  
• 
  quritish, qàdoqlàsh và o’ràsh.
  

6. chizma. Glutamin kislota ishlab chiqarishning texnologik chizmasi

Glutàmin kislotàlàr olish uchun uglårod mànbàsi sifàtidà glyukozà, sàõàrozà, kràõmàl gidrolizàtlàri, målàssà và gidrol õizmàt qilishi mumkin. Uglåvodlàrdàn tàshqàri õom-àshyo sifàtidà uglåvodorodlàr (måtàn, etàn, nåftning n-pàràfinlàri), shuningdåk, sirkà, fumàr kislotàlàr và boshqà màõsulotlàrdàn foydàlànish mumkin.
Oziqà muhitidà àzot mànbàsi sifàtidà 1,5-2,0% miqdoridà mochåvinàdàn foydàlànilàdi, àmmo ko’p miqdordà solinmàsdàn tàlàb dàràjàsidà qo’shilàdi và bundà oziqàning mochåvinà sàqlàshi 0,8% dàn oshib kåtmàsligi lozim. Ko’pinchà mochåvinàgà qo’shimchà sifàtidà àzot mànbài bo’lgàn àmmoniy sul’fàt (NH₄)₂SO₄ và àmmoniy õlorid (NH₄Cl) 0,5% gàchà yoki àmmiàkning suvli eritmàsi holidà qo’llànilàdi.
Oziqà muhitidà kul’turàlàrning mo’’tàdil o’sib rivojlànishi uchun yuzdàn yoki o’ndàn bir foiz hisobidà kàliy (KH₂PO₄ holidà), màgniy (MgSO₄  7H₂O), màrgànås (MnSO₄  4H₂O), shuningdåk, oziqà muhit rN ini mo’tàdillàshtirish (rN 7-7,2) bo’r qo’shish zàrur bo’làdi.
Glutàmin kislotà biosintåzini oshiruvchilàr sifàtidà biotin, tiàmin, bà’zi bir àntibiotiklàr (pånåsillin, tåtràsiklin), spirt và sirt fàol moddàlàr tà’sir etish õususiyatigà egà. Àmmo, biostimulyatorlàr miqdorini qàtiy ràvishdà nàzoràt qilish lozim bo’làdi. chunki ulàrning yuqori dàràjàli miqdori màsàlàn, biotin biomàssà o’sishini tåzlàshtiràdi àmmo, glutàmin kislotà chiqishini pàsàytiràdi.

Ekish màtåriàlini olish

Ekish màtåriàlini olish oddiy làboràtoriya shàroitidà àmàlgà oshirilàdi: dàstlàb probirkàlàrdà, so’ngà kolbàlàrdà mikrobiologik tåbràtgichdà kåyin 2-5³ hàjmli ekish fårmåntyorlàridà o’stirilàdi. O’stirish hàroràti 28-30⁰S, oziqà muhiti rN dàràjàsi 6,8-7,5; o’stirish dàvomiyligi esà hàr bir bosqichdà 24 soàt dàvom etàdi.

Fårmåntàsiya

Fårmåntàsiya 50³ hàjmli fårmåntyordà intånsiv (jàdàl) àeràsiya và 28-30⁰S hàroràtdà olib borilàdi. O’stirish dàvomiyligi 2-3 sutkàgà cho’zilàdi. Bu vàqt oràlig’idà oziqà muhitidà 50 g/l gàchà glutàmin kislotà to’plànàdi.

Kul’turàl suyuqlikdàn biomàssà fil’trlàsh yoki såntrifugàlàsh orqàli àjràtib olinàdi, kul’turàl suyuqlik esà vàkuum-bug’làtish uskunàsidà bug’làntirilàdi. Kristàllizàsiyadàn kåyin glutàmin kislotà àjràtilàdi. yanàdà tozàroq màõsulot olish uchun odàtdà qàytà kristàllizàsiyalàsh qo’llànilàdi.
Kul’turàl suyuqlikdàn glutàmin kislotàni àjràtish uchun ionàlmàshish usuli hàm ishlàb chiqàrilgàn bo’lib, bundà KU2-smolàsidà sorbsiyalànàdi.
Smolàgà sorbsiyalàngàn glutàmin kislotà yuvilgàndàn so’ng kolonkàdà 0,5-5,0% li àmmiàkli suvdà elyuirlànàdi. Olingàn elyuàt fàol ko’mirdà ishlov bårilàdi và 40⁰S hàroràtli vàkuum ostidà hàjmi 3-5 màrtàgàchà kàmàygnchà quyultirilàdi. Sul’fàt kislotàdà nordonlàshtirilgàn (rN 3,2 gàchà) eritmà 4⁰S hàroràtgàchà sovutilàdi và bundà glutàmin kislotàning kristàllizàsiyalànishi àmàlgà oshàdi. qàytà kristàllizàsiyalàngàn màõsulotdà àsosiy moddà (glutàmin kislotà) 99,6% ni tàshkil etàdi.

Natriy glutamat olish