o’simlik õom àshyolàri oqsili gidrolizàtlàridàn ekstràksiyalàsh;
kimyoviy sinåz;
o’suvchi hujàyràlàrdàn mikrobiologik sintåz;
mikroorgànizmlàrdàn àjràtilgàn fårmåntlàr yoki immobillàngàn mikrob hujàyràlàridàn foydàlànish.
yaponiya màmlàkàti misolidà àminokislotàlàrni olishning quyidàgi usullàrini kåltirish mumkin (16.1-jàdvàl).
Mikrobiologik sintåz àsosidà ko’plàb àminokislotàlàrni olish àyni vàqtdà istiqbolli và iqtisodiy sàmàràli usul hisoblànàdi.
Àminokislotlàrni mikrobiologik sintåzdàn tàshqàri yuqoridà kåltirilgànidåk, o’simlik và hàyvon õom àshyolàri sàqlàgàn tàbiiy oqsillàr gidrolizi yo’li orqàli olish mumkin. Bu usul ko’hnà usullàrdàn biri hisoblànàdi. Bu usulning àsosiy kàmchiliklàridàn biri oqsilli oziqà yoki oziq ovqàt màõsulotlàri sifàtidà foydàlànish mumkin bo’lgàn õom àshyolàrdàn foydàlànilishidir. Màsàlàn, jànubiy shàrqiy Osiyodà nàtriy monoglumàt soya shrotidàn olinàdi. SHu kàbi bir qàtor õom àshyolàrdàn bu usuldà àminokislotàlàr olish iqtisodiy sàmàrà bårmàydi.
16.1-jàdvàl.
yaponiyadà àminokislotàlàr ishlàb chiqàrish usullàri và bir yildàgi hàjmi (1877 y.)
Àminokislotàlàr
|
Ishlàb chiqàrish usuli
|
Ishlàb chiqàrish hàjmi, t/y.
|
Àlànin
|
F,Õ
|
150-200
|
Àrginin
|
M, Õ, G
|
100-300
|
Àspàràgin kislotà
|
F
|
1000
|
Àspàràgin
|
Õ, G
|
10-50
|
Sitrullin
|
M, Õ
|
10-50
|
Såståin
|
G
|
1-10
|
Sistin
|
G
|
100-200
|
Glisin
|
Õ
|
5000-6000
|
Glutàmin kislotà
|
M
|
100000
|
Gistidin
|
M, G
|
100-200
|
Gomosårin
|
M
|
10-50
|
Oksiprolin
|
G
|
10-50
|
Glutàmin
|
M
|
200-300
|
Izolåysin
|
M, G
|
10-50
|
Låysin
|
M, G
|
50-100
|
Lizin
|
M
|
15000
|
Måtionin
|
Õ
|
60000 - 70000
|
L-måtionin
|
M
|
100-200
|
Ornitin
|
M, G
|
10-50
|
Fånilàlànin
|
M, Õ
|
50-100
|
Prolin
|
M, G
|
10-50
|
Sårin
|
M, G
|
10-50
|
L-tråonin
|
M
|
50-100
|
DL-, L-triptofàn
|
Õ, F
|
100
|
Tirozin
|
M, G
|
10-100
|
Vàlin
|
M
|
50-100
|
DOFÀ
|
F
|
0,1
|
Izoh: F - fårmåntàtiv sintåz; Õ - kimyoviy sintåz; M - mikrobiologik sintåz; G - o’simlik õom àshyolàri và hàyvon oqsili gidrolizàtlàridàn ekstràksiyalàsh yo’li orqàli; DOFÀ - dioksifånilàlànin.
Àminokislotàlàrni kimyoviy sintåz qilish åtàrli dàràjàdà sàmàràdor bo’lib, yuqori àvtomàtizàsiyalàsh orqàli uzliksiz ishlàb chiqàrishni tàshkil etib, hohlàgàn tuzilishli birikmàni olish imkoniyatini båràdi. Bundà oziq ovqàt bo’lmàgàn õom àshyolàrdàn foydàlànilàdi và kàttà miqdordàgi màõsulotni tàshkil etàdi. Biroq, qonuniyatdàgidåk, bu jàràyonlàr ko’pbosqichli và muràkkàb àsbob-uskunàlàrni tàlàb etàdi. Bu usulning àsosiy kàmchiligi esà àminokislotàning
fàqàtginà ràsåmik shàklini olish mumkinligi hisoblànàdi. Pàrràndàchilikdà kång qo’llànilàdigàn LD-måtioninni bu usuldà olish yaõshi yo’lgà qo’yilgàn.
Kåyingi yillàrdà àminokislotàlàrni olishning kimyoviy-mikrobiologik kombinirlàngàn usuli kång qo’llànilmoqdà, bundà dàstlàbki birikmà kimyoviy råàksiya nàtijàsidà olinàdi kåyin esà mikroorgànizmlàrning muvofiq shtàmmlàrining fårmåntàtiv fàolligi hisobigà oõirgi bosqiya àmàlgà oshirilàdi.
Àminokislotàlàrni mikrobiologik usuldà sintåz qilish ko’pchilik mikroorgànizmlàrning oziqà muhitidà ushbu màõsulotlàrni yuqori dàràjàdà to’plàshigà àsoslànàdi. Mikroorgànizmlàr oràsidà yuqori dàràjàdà glutàmin kislotà hosil qilish õususiyatigà egà bo’lgàn qàtor bàktåriyalàr, àchitqi và zàmburug’turlàri màvjud.
O’rgànilgàn ko’pchilik mikroorgànizmlàrning shtàmmlàri, ulàrning siståmàtik holàtigà bog’liq bo’lmàgàn holdà L-àlànin và glutàmin kislotàni ko’p miqdordà sintåz qilishi àniqlàngàn. Judà ko’plàb shtàmmlàr esà àspàràgin kislotà, låysin, vàlin, izolåysin và lizinni judà kàm miqdordà sintåz qilishi o’rgànilgàn.
Mikroorgànizmlàrning àminokislotàlàr to’plàsh õususiyati và turlàr àro korrålyasiyasi qàtiy ko’rinishdà bo’lmàydi. Àminokislotà produsåntlàrining ko’pchiligi gràmmànfiy sporàsiz bàktåriyalàr bo’lib, ulàr Corynebacterium, Micrococcus, Arthrobacter, Brevibacterium turkumlàrigà mànsubdir (16.1-ràsm).
16.1-ràsm. Lizin produsånti - Brevibacterium sp.22 (22000) .
Lizin ishlàb chiqàrish
Mà’lumki, lizinning ikki õil optik fàollikdàgi D-L-shàkllàri màvjud:
Do'stlaringiz bilan baham: |