Biotexnologiya asoslari

Lizin (diàminkàpron kislotà): S₆N₁₄N₂O₂

Lizin odàm và hàyvonlàr orgànizmidà qàtor o’tà muhim biokimyoviy funksiyalàrni bàjàràdi: hujàyràdà kàl’siy trànsporti, ovqàt hàzm qilish fårmåntlàri såkråsiyasini và umumiy àzot nisbàtini oshirishni tà’minlàydi và h.k.

Lizinning produsånt-mikroorgànizmlàri, àuksotrof bàktåriyalàrning Brievibacterium, Micrococcus, Corynebacterium kàbi gomosåringà muhtoj mutànt turkumlàri hisoblànàdi.

16.1-rasm. Bakteriyalarning lizin sintez qilishi:

1. 
   aspartatkinaza; 2-asparagin kislota polualdegid degidrogenaza; 3-gomoserindegidrogenaza; 4- gomoserinkinaza; 5-treonindegidrogenaza; qo’sh chiziqlar – repressiya mexanizmi; Bittalik chiziqlar – ingibirlanish mexanizmi.
   

Lizinning oziq ovqàt sànoàtidà qo’llànilishi màõsulotlàrning sifàtini yaõshilàb, ulàrning biologik qiymàtini oshiràdi. SHuningdåk, lizin hàyvonlàr oziqàsidàgi eng tànqis àminokislotàlàr hisoblànàdi. hàyvonlàr oziqà ràsionigà lizinning 0,1-0,4% miqdoridà qo’shilishi oziqàning qiymàtini kåskin oshiràdi và shu bilàn birgà ulàrning sàrf bo’lish miqdorini qisqàrtish imkonini båràdi.

Rossiyadà lizin produsånti sifàtidà Brievibacterium turkumlàridàn foydàlànilàdi. Lizin produsånti-àuksotrof - biotin, tiàmin, tråonin và måtioningà tàlàbchàn bo’làdi.
Sànoàt àsosidà lizin và boshqà õil àminokislotàlàrni olish, qàt’iy råjimdàgi àsåptik shàroit, ståril oziqà muhiti và produsåntning tozà kul’turàsidàn foydàlànishni tàlàb etàdi.
Lizin olishning tåõnologik jàràyonlàri quyidàgi bosqichlàrdàn iboràt (6-chizmà):

• 
  ekish màtåriàlini olish;
  
• 
  oziqà muhitini tàyyorlàsh và stårillàsh;
  
• 
  bàrchà uskunàlàr, kommunikàsiya và hàvoni tàyyorlàsh hàmdà stårillàsh;
  
• 
  fårmåntàsiya;
  
• 
  L-lizinni àjràtish.
  

Lizin chiqàruvchi biokimyoviy zàvodlàrdà ekish màtåriàlini tàyyorlàsh dàvriy usuldà àmàlgà oshirilàdi.

Dàstlàbki kul’turà GPÀ (go’sht påptonli àgàr) qàttiq oziqàsidà probirkàlàrdà 28-30⁰S hàroràtdà bir sutkà dàvomidà o’stirib olinàdi. O’sgàn kul’turàlàrdàn mikroorgànizmlàr suspånziyasi ståril suyuq oziqà muhitigà (kol’bàlàrgà) o’tkàzilàdi và mikrobiologik tåbràtgichdà (180-200 tåz/min) bir sutkà dàvomidà 29-30⁰S hàroràtdà o’stirilàdi. Buni onàlik ekish màtåriàli dåb hàm àtàlàdi. So’ngrà onàlik ekish màtåriàli tàyyorlàsh kolbàlàridàn kul’turàlàr ekish kolbàlàrigà olinàdi, bundà kolbàdàgi oziqà muhitining 5% miqdori hàjmidà onàlik ekish màtåriàli solinàdi.
Ekish kolbàlàridà hàm kul’turàlàr 30⁰S hàroràtdà 1 sutkà dàvomidà mikrobiologik tåbràtgichdà o’stirilàdi. SHundàn kåyin ekish màtåriàli kolbàlàrdàn kul’turàlàrni àeràsiya holàtidà àràlàshtirib o’stirish àmàlgà oshirilàdigàn inokulyatorgà olinàdi và 29-30⁰S hàroràtdà bir sutkà dàvomidà o’stirilàdi.

Ekish màtåriàlini olish

Ekish màtåriàlini olish uchun oziqà muhiti tàrkibi: målàssà (3-5%), màkkàjo’õori ekstràkti (2,5-3,0%) và osh tuzi sàqlàydi. rN 7-7,2 gàchà bo’lishi HSl ning 20% li eritmàsi orqàli tà’minlàb

turilàdi. Inokulyatordàgi oziqà muhiti tàrkibi fårmåntàsion oziqà muhiti tàrkibigà yaqinroq bo’lishi zàrur.

CHizma 5. Lizin ishlab chiqarishning texnologik chizmasi