Acta de sessió del ple de l’ajuntament identificació de la sessió

ACTA DE SESSIÓ DEL PLE DE L’AJUNTAMENT

Identificació de la sessió

Núm.: 10

Caràcter: ordinari

Data: 24-11-11

Horari: 21’00 h a 23’50 h.

Lloc: saló de sessions de la casa consistorial

Hi assisteixen:

• 
  Robert Fauria Danés
  
• 
  Carles Testart Rossell
  
• 
  Albert Santaugini Homs
  
• 
  Laura Pagespetit Zamora
  
• 
  Núria Navarro Pont
  
• 
  Joan Xandri Ferreras
  
• 
  Joan Ramon Veciana Martínez
  
• 
  Jordi Rotllant Cors
  
• 
  Jennifer Gallardo Bustos
  
• 
  Jordi Moragas Rotllant
  
• 
  Joan Garriga Crous
  
• 
  Anna Soler Turón
  
• 
  Antoni Pastor Munt
  

• 
  Màrius Valls Plans, Secretari
  

Ordre del Dia

1. 
   Aprovació acta sessió anterior.
   
2. 
   Assumptes d’interès.
   
3. 
   Modificació dels estatuts del Consorci de Viles Termals de Catalunya.
   
4. 
   Conveni de col·laboració amb l’Associació de Comerç i Turisme de Sant Hilari Sacalm.
   
5. 
   Moció d’Esquerra-AM a favor de la dació en el pagament de les hipoteques i l’eliminació de les clàusules del sòl.
   
6. 
   Moció d’Esquerra-AM sobre el Reglament regulador de l’atorgament de subvencions i establiment de convenis per a la promoció i dinamització de l’associacionisme de l’Ajuntament de Sant Hilari Sacalm.
   
7. 
   Moció del PIG-E sobre la continuació del procés de creació del POUM.
   
8. 
   Moció de CiU per a l’adhesió a l’Associació de Municipis per a la Independència.
   
9. 
   Moció de CiU per un finançament local català.
   
10. 
    Moció per commemorar el Dia Internacional per l’eradicació de la violència vers les dones.
    
11. 
    Precs i preguntes.
    

Sr. Fauria: Bona nit a tothom, benvinguts al Ple ordinari del 24 de novembre, bona nit a tothom que ens escolta per la ràdio, començarem el Ple.

1.- APROVACIÓ ACTA SESSIÓ ANTERIOR
Sr. Veciana: És una acta molt llarga, agraïm l’esforç de la transcripció literal que a nosaltres ens va bé. És cert que transcriure un Ple de tres hores i escaig és complicat, i per tant, hi ha coses amb temes de puntuació que serien millorables, però votarem a favor perquè el sentit de tot el que es diu és el que es va parlar.
Sr. Garriga: Nosaltres votarem a favor perquè el que és important no se surt de mare
I no havent-hi cap més intervenció es passa a la votació d’aquest punt, que s’aprova per unanimitat.
1.- APROVACIÓ ACTA SESSIÓ ANTERIOR
Distribuïda entre els regidors, prèviament a la sessió, l’acta de la sessió anterior, els reunits, per unanimitat, adopten el següent

ACORD
Aprovar l’acta de la sessió anterior,celebrada pel Ple de la Corporació.

2.- ASSUMPTES D’INTERÈS
El Sr. Alcalde dona compte dels següents actes als quals ha assistit:
30-09-2011

Josep M Lluch – UFEC

1-10-2011

XIV Assemblea General de l'ACM

3-10-2011

Carles Badia i Àngel Bori – SBI

Àlex Ros

Consell Escolar Municipal

4-10-2011

Reunió Associació de Comerç

5-10-2011

Estanis Vaireda

Cedinsa (Eix Transversal)
6-10-2011

President Diputació de Girona

Imma Colom Diputació de Girona

Josep M. Tost ARC

7-10-2011

Plataforma Sant Hilari Sempre Obert

8-10-2011

Fira Bolet

10 anys Residència

Conseller Josep Lluís Cleries

10-10-2011

CIAB
11-10-2011

Regidor Santa Coloma
17-10-2011

Reunió municipis pesca Pantà Susqueda

18-10-2011

Reunió Felip Toledo – Depuradores

19-10-2011

Ignasi Avilés – Balneari

Albert Batlle – Endesa
20-10-2011

Municipàlia

22-10-2011

Associació Catalana en pro de la Justícia

25-10-2011

Pere Garriga – Alcalde Arbúcies

Miquel Calm – Diputació
25-10-2011

Gisa / Cedinsa / Carreteres

27-10-2011

Josep Manel Tarrida - Alcalde Riells

Josep Antoni Frias – Alcalde Hostalric

Patronat UVic

28-10-2011

Josep M. Corominas – Alcalde Olot i Dipsalut

Alfons Consesa – Director Agència Catalana del Consum

2-11-2011

Comissió Assessora del Patronat de Turisme

3-11-2011

Josep M. Clopés – Alcalde de Massanes

7-11-2011

Reunió seguiment reordenació Urgències

Dr Profitós – Banc de Sang Girona
8-11-2011

Antoni Solà – Alcalde Santa Coloma de Farners

Pere Espinet – Alcalde Anglès
10-11-2011

Salvador Balliu – Alcalde Caldes

11-11-2011

Xavier Soy – Diputació de Girona

14-11-2011

Associació de comerç

15-11-2011

Sr. Mataró – Carreteres

17-11-2011

Xavier Sanllehí – President Consell Comarcal Alt Empordà

18-11-2011

Jaume Torramadé – President Diputació de Girona

Antoni Solà – Alcalde Sant Coloma de Farners
21-11-2011

Sr. Mejia – Endesa

Angel Bori i Carles Badia - SBI
22-11-2011

Consell Alcaldes La Selva

23-11-2011

Antoni Solà - CIAB

24-11-2011

Montse Farrerons - CESPA

Sr. Fauria: També vull informar-vos que la propera setmana es farà un comunicat de premsa sobre el tema de pins de Nadal que l’Ajuntament de Barcelona col·locarà a diferents llocs emblemàtics de la ciutat. Segurament farem també una roda de premsa anunciant que hi ha un acord entre l’Ajuntament de Sant Hilari i l’Ajuntament de Barcelona per la cessió d’aquests pins, que han estat donats per l‘Associació d’Empresaris de Pins de Nadal de la nostra població.

Des de l’Ajuntament de Barcelona s’ha acollit molt bé aquesta iniciativa, que crec que ha estat prou important i servirà per promocionar aquests productes del nostre poble.
També vull donar compte que com ja sabeu en l’anterior legislatura hi va haver un contenciós que el grup de CiU va fer contra l’adjudicació d’aigua. Dir que hi ha hagut un Jutge que ha dictat Sentència, la qual diu que s’estima el recurs contenciós-administratiu que va interposar el grup de CiU i anul·lar els acords impugnats, per no ser conformes amb l’ordenament jurídic i no fer expressa imposició de costes ni a l’Ajuntament ni tot al que ha suposat aquesta Sentència.

En aquests moments hi ha un recurs posat en contra de la Sentència i ja veurem quan acabi aquest recurs com anirà.

Només es dóna compte al Ple, perquè ja sabeu que en l’anterior legislatura aquest tema es va debatre molt i durant molt temps, i el nostre grup ho va impugnar i s’ha resolt amb aquesta Sentència per part del Jutjat de Girona.
3- MODIFICACIÓ DELS ESTATUTS DEL CONSORCI DE VILES TERMALS DE CATALUNYA
Sr. Santaugini: Hola, bona nit a tothom. El passat 28 de setembre a la ciutat de La Garriga va tenir lloc l’última Junta de Govern del Consorci de Viles Termals del qual l’Ajuntament de Sant Hilari en forma part. En aquesta Junta es va proposar una modificació dels Estatuts, bàsicament per tres coses molt importants:
La primera és que desapareix la comissió executiva que fins ara era una eina paral·lela a la Junta de Govern. Es va creure oportú que per agilitzar i simplificar el funcionament del Consorci aquesta s’havia d’anul·lar, i que totes les decisions i les aprovacions, a partir d’ara, s’hauran de passar per Junta de Govern, i prou.
La segona modificació és crear la figura del vice-president. La Junta funciona amb la mateixa legislatura dels Ajuntaments, aquest any es va acabar l’anterior i es va renovar el que és la figura del President, havent-hi una única candidatura que era la presentada per l’alcalde de Caldes d’Estrac, en Joaquim Arnó, i es va aprovar. I donat que durant aquests últims quatre anys, el que era el líder del Consorci, és a dir, el President, va ser l’alcalde de Caldes de Montbui, en Jordi Soler, va semblar oportú que per recolzar la figura del nou President en sorgís també la figura del vice-president i d’aquesta manera estarien en contacte per tirar endavant la Presidència del Consorci.
La tercera i última modificació que es va proposar és que donat a la falta de suport per part de l’Administració Pública, sobretot de la Generalitat, intentar unir forces des de diferents àmbits i obrir les portes al sector privat, per tal de sumar esforços i ser més representatius a nivell de Catalunya.
Sr. Veciana: Aquestes modificacions que heu explicat ara les vam demanar a la comissió informativa, no se sabia ben bé quines modificacions eren. Vam quedar que ens passaríeu les modificacions especificades per correu electrònic i no ho heu fet.
És cert, que aquí posa de manera esquemàtica en el punt quart que és, però la informació que vam demanar no se’ns ha passat, evidentment són uns estatuts que estan aprovats pel Consorci i hi votarem a favor. L’única cosa que no m’ha quedat clar és l’últim punt referent a la inversió privada, als canvis.
Sr. Santaugini: Han redefinit el que és la motivació i objecte dels estatuts, i el que fan és potenciar i col·laborar, fins ara, en tot el que era municipal i era exclusivament dels Ajuntaments, i ara el que es vol és redifinir el punt de l’objecte i la motivació i diem que si haguéssim de col·laborar amb el que és l‘Associació Balneària, que són empreses privades, doncs també hi col·laborarem. Tot es fa amb la finalitat de sumar esforços i de ser més forts per demanar pressupost a la Generalitat i d’altres ens municipals.
Sr. Veciana: Doncs només constatar això que hi votarem a favor. És un Consorci on hi està Sant Hilari des de fa uns quans anys i que tot el que sigui sumar esforços va bé, i per tant no tenim oposició, però demanaríem per la propera vegada que quan es sol·licita una informació a la comissió informativa i es compromet a passar-la que es passés.
Sr. Fauria: Tens raó en aquest aspecte, però com que el regidor aquell dia no hi va poder assistir, i com que una vegada mirada la modificació dels estatuts va semblar que ja quedava prou clar aquí, i no hi havia res més, no hi havia cap més motiu, perquè de fet eren coses molt tècniques.
Sr. Garriga: De fet tal com deies tu quan estaves a l’oposició: - això ja ho havíem començat nosaltres, però bé, bromes a part.

En principi el que era la figura de la comissió executiva em sembla que ja estava previst de treure-la des de fa temps. Recordo que ja se n’havia parlat, el que passa és que no s’havia executat mai.

En quan al tema de la vicepresidència, és perquè el president no se’n veu en cor d’anar enlloc, o què?. Perquè amb una simple delegació n’hi ha prou. Són ganes de posar-hi més rotllo. Tot plegat tampoc passa res.

El que sí que suposo que és important és l’entrada del sector privat quan parlem del sector privat volem dir que l’Associació Balneària hi entra de ple? Perquè havíeu estat sempre molt reticents amb aquests temes o les empreses hoteleres i els spa’s que sempre havien estat contradictòries a les idees, a la filosofia del Consorci de Balnearis de Catalunya que avui modifiquem o proposem modificar els estatuts, al Grup d’Esquerra el que ens preocupa més és de quin manera se suposa que entrarà l’empresa privada o el sector privat.

Sr. Santaugini: Més que res el que era la incorporació del sector privat han inclòs en els Estatuts regular la incorporació dels membres nous del Consorci i aquesta regulació sempre anirà consensuada amb tots els membres de la Junta i bàsicament el que diu l’objecte i us ho llegeixo textualment perquè així quedi més clar és:

“A tal fi s’impulsaran actuacions de promoció i desenvolupament de les Viles termals i els seus actius relacionats amb el fet termal, a més a més el Consorci podrà impulsar la promoció de centres termals, balnearis hotels, zones residencials vinculades i infraestructures turístiques i podrà encomanar entitats mercantils privades o públiques la construcció, gestió i explotació d’equipaments i d’altres infraestructures relacionades amb el termalisme.”

El que ve a dir és que s’impulsaran promocions i que es poden crear empreses privades o públiques que es gestionaran i que bàsicament és el que diem que entri el sector privat i que sigui membre del Consorci.
Sr. Garriga: No sé si teniu previst que aquestes entitats col·laborin econòmicament tal com estan fent tots els Ajuntaments per tirar endavant això, econòmicament no sols vol dir la quota que paguem tots els Ajuntaments sinó el tema de promoció, el marqueting que tenim en tots aquests sectors.
Sr. Santaugini: A part de la quota que està estipulada en els Estatuts doncs la intenció és aquesta, però bàsicament en la junta va quedar molt clar que el que es va detectar és que en diferents regions d’Espanya, com per exemple pot ser Galícia el que és el termalisme el recolzen molt més i aquí a Catalunya el tenen una mica deixat.

En conseqüència només som nou associats en el Consorci i vam dir que si volem anar a fer força davant de la Generalitat el que necessitem és sumar esforços i per fer-ho com que veiem que no podíem adquirir més ciutats termals ens va semblar incloure el que era el tema del balneari i per això es varen modificar els estatuts.

Sr. Garriga: Això que Galícia i Andalusia estan més “arropats” és un problema de l’Estat Central, el problema és nostre les avantatges són d’ells. De totes maneres com apuntaven els companys del PIG en principi la informació no és massa gran i us agrairíem d’ara endavant i que si de veritat el sector privat entra amb empenta que ens tingueu informats en el Ple.
Sr. Veciana: Perdó, pot arribar un moment en que hi hagi més privats que municipis, perquè cal la majoria de dos terços.
Sr. Secretari: Si em permeteu us estalviaré potser un malentès. Cap privat pot ser membre del Consorci. Aquí el gran objectiu que parla el regidor i els Estatuts és donar molta dimensió i relleu a la col·laboració, i ajuda, i cooperació, i encàrrec i tot el que vulguis, però membre no en pot ser, per definició . Un Consorci només pot estar integrat per Administracions Públiques de diferent naturalesa, pot ser: la Generalitat, Diputació, Ajuntaments o només poden ser membres d’Administracions Públiques . És la pròpia definició de l’entitat Consorci, no pot haver cap privat.
I no havent-hi cap més intervenció es passa a la votació d’aquest punt, que s’aprova per unanimitat.
3- MODIFICACIÓ DELS ESTATUTS DEL CONSORCI DE VILES TERMALS DE CATALUNYA
Antecedents
Primer: Diferents municipis de Catalunya que disposen d’una gran riquesa hidromineral constituïda per les seves aigües minerals, mineromedicinals i termals han decidit unir-se per tal de dur a terme actuacions que potenciïn el desenvolupament dels recursos existents a l’entorn de les aigües minerals en els respectius municipis, potenciant-los mitjançant la seva planificació, desenvolupament urbanístic, gestió integral i explotació sostenible, possibilitant a més la creació d’una marca comuna que distingeixi, com a pròpia de Catalunya, totes les activitats de valoració dels recursos hidrominerals i termals propiciades pels municipis signants.
Amb aquesta voluntat neix el Consorci de Viles Termals de Catalunya, que actualment està integrat pels ajuntaments de: Benifallet, Caldes d’Estrac, Caldes de Malavella, Caldes de Montbui, El Vendrell, La Garriga, Santa Coloma de Farners, Sant Climent Sescebes i Sant Hilari Sacalm.
Segon: L’Ajuntament de Caldes de Montbui va aprovar en data 22.02.07 els Estatuts del Consorci de Viles Termals de Catalunya.
Tercer: En data 17.09.08 es va constituir la Junta de Govern del Consorci de Viles Termals de Catalunya la qual aprova en aquesta mateixa data (17.09.08) nomenar l’Ilm. Sr. Jordi Solé i Ferrando com a President del Consorci de Viles Termals de

Catalunya i nomenar els membres (titular i suplent) de l’altre òrgan col·legiat, la Comissió Executiva.

Quart: En data 28.09.11 la Junta de Govern del Consorci aprova el nomenament del nou president Joaquim Arnó i Porràs, alcalde de Caldes d’Estrac i es dona compte dels nous representants membres del Consorci. La renovació dels òrgans coincideix amb el mandat de les corporacions locals, tal com s’estableix en els Estatuts del Consorci.
Cinquè: En la mateixa sessió del 28.09.11, la Junta de Govern aprova per unanimitat la modificació dels Estatuts del Consorci. Aquest fet es produeix com a conseqüència de la voluntat de redefinir la motivació i l’objecte del Consorci així com simplificar-ne la seva gestió. El contingut de les modificacions en síntesi són les següents: esmenes a l’apartat de motivació i objecte; supressió de la Comissió Executiva i incorporació de l’òrgan de govern de la Vicepresidència; esmena de les funcions i assignacions que tenen atribuïts determinats òrgans de govern del Consorci; regular el règim d’adopció dels acords dels òrgans del Consorci; regular la incorporació dels membres al Consorci, així com la pèrdua de la condició de membre consorciat, etc.
Amb el redactat aprovat per la Junta de Govern en data 28.09.11 es disposa d’un instrument actualitzat, clar i detallat que ha de servir per gestionar de forma àgil el dia a dia del Consorci de Viles Termals de Catalunya. El contingut dels Estatuts modificats s’adjunta com a document al present dictamen.
En l’acord d’aprovació de la modificació dels Estatuts es condiciona la validesa d’aquest document a la posterior aprovació per part del òrgans plenaris dels membres integrants del Consorci.

Fonaments de Dret:
Primer l’article 87 de la Llei Reguladora de Bases de Règim Local de Catalunya.
Segon: Els articles 269 i següents de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya.
Tercer: Els articles 312 a 324 del Reglament d’Obres i Serveis.
Quart: L’article 10 dels Estatuts del Consorci de Viles Termals de Catalunya disposa que entre les facultats de la Junta de Govern del Consorci hi ha la de modificar els Estatuts.
En conseqüència, els reunits, per unanimitat, adopten el següent

ACORD
Primer: Aprovar la modificació dels Estatuts del Consorci de Viles Termals de Catalunya, el contingut dels quals es transcriu annex al present acord.

Segon: Sotmetre a informació pública l’esmentat acord i els estatuts per un període de trenta dies hàbils a comptar de l’endemà de l’última de les publicacions de l’anunci en el Butlletí Oficial de la Província o en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, a l’efecte de poder ser examinats i, si escau, formular les reclamacions i les al·legacions que es considerin pertinents, de conformitat amb el que disposa l’article 313, en relació amb el 160 del Reglament d’Obres Activitats i Serveis dels ens locals.
Tercer: Donar compte d’aquest acord als membres del Consorci.
Quart: L’esmentat acord de modificació dels estatuts s’entendrà aprovat definitivament si en el tràmit d’informació pública no es formulen les reclamacions ni al·legacions, i un cop emès per secretaria certificació que ho acrediti, es donarà compte als membres del Consorci i a la Direcció General d’Administració Local.
ANNEX

ESTATUTS DEL CONSORCI DE VILES TERMALS DE CATALUNYA

MOTIVACIÓ

I.- En els Municipis que promouen el present Consorci existeix una gran riquesa hidromineral constituïda per les seves aigües minerals, mineromedicinals i termals.

II.- Aquesta riquesa ha estat explotada des de fa segles, mitjançant la generació de centres termals i balnearis, existint en alguns dels municipis una important indústria envasadora d’aigües minerals. Aquesta explotació també ha propiciat que en alguns dels municipis existeixi un important patrimoni històric i arquitectònic relacionat amb l’activitat termal i balneària.

III.- El desenvolupament de la medicina ha suposat un espectacular augment de les expectatives de vida de les persones, i ha quedat demostrada històrica i científicament l’eficàcia per a la salut dels tractaments amb aigües mineromedicinals.

IV.- Els centres termals són agents de desenvolupament econòmic local i, per tant, és d’interès per als municipis termals que aquests centres puguin atendre, des de la qualitat i la innovació, les necessitats d’una demanda creixent i cada cop més diversificada d’usuaris.

V.- L’adaptació a aquesta nova realitat fa precisa la realització d’una sèrie d’actuacions coordinades que potenciïn el desenvolupament dels recursos turístics existents a l’entorn de les aigües minerals i termals en els respectius municipis,possibilitant, a més, la creació d’una marca comuna que distingeixi, com a pròpia de Catalunya, totes les activitats de valoració i promoció dels recursos hidrominerals i termals propiciades pels Municipis signants.

VI.- Per instrumentar l’anterior es crea el CONSORCI DE VILES TERMALS DE CATALUNYA, integrat pels municipis signants, sense perjudici de la integració de la Generalitat de Catalunya, d’altres administracions públiques i ens supramunicipals, així com entitats privades amb o sense ànim de lucre que tinguin finalitats d’interès públic concurrents amb les dels ens locals membres del Consorci.


Article 1. Constitució del Consorci
El Consorci es constitueix a l’empara de l’establert en l’article 87 de la Llei reguladora de bases de règim local i els articles 269 i següents de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, Títol 7, Capítol I i II del Reglament d’Obres i Serveis de les Corporacions Locals, i demés legislació aplicable, així com en execució dels acords dels Plenaris dels respectius Ajuntaments.

Article 2. Denominació

La seva denominació es la de CONSORCI DE VILES TERMALS DE CATALUNYA, té naturalesa administrativa i es constitueix amb caràcter voluntari, amb personalitat jurídica pròpia i independent de les entitats que l’integren i amb plena capacitat per

al compliment dels seus fins i, per tant, podrà posseir béns, contractar, obligar-se i defensar judicialment i extrajudicial els seus drets.
La seva organització i funcionament es regirà pel disposat en els presents Estatuts així com pels acords vàlidament adoptats per la Junta de Govern.

Article 3. Domicili social

El domicili del Consorci és a Caldes de Montbui, Plaça de la Font del Lleó, número 11(08140).

Atesa la composició múltiple dels municipis fundadors i el caràcter rotatiu de la presidència, aquest domicili podrà variar establint-se sempre en algun dels municipis integrants del Consorci. El canvi de domicili serà prèviament acceptat per acord de la Junta de Govern. Caldrà notificar el canvi a tots els ens consorciats, publicar-lo en el DOGC i comunicar-ho a la Direcció General d’Administració local.
La Junta de Govern, podrà acordar l’establiment, trasllat o tancament de sucursals, agències, o representacions en la resta de les localitats consorciades.

Article 4. Objecte

L’objecte i finalitat del Consorci és el desenvolupament coordinat dels recursos existents a l’entorn de les aigües minerals i termals en els respectius Municipis, potenciant-los mitjançant la seva promoció turística, planificació, gestió i explotació sostenible d’acord amb la normativa vigent. A tal fi s’impulsaran actuacions de promoció i desenvolupament de les viles termals i dels seus actius relacionats amb el fet termal. A més el Consorci podrà impulsar la promoció de centres termals, balnearis, hotels, zones residencials vinculades i infraestructures turístiques, i podrà encomanar a entitats mercantils privades o públiques la construcció, gestió i explotació d’equipaments i d’altres infraestructures relacionades amb el termalisme, sota règim de concessió, arrendament de drets de superfície o qualsevol altra fórmula legalment admesa. Podrà igualment desenvolupar actuacions d’investigació, desenvolupament i innovació, programes de formació contínua i ocupacional, actuacions de protecció mediambiental i sanitària de les aigües minerals i, totes aquelles altres que es considerin necessàries per al millor desenvolupament de les Viles Termals de Catalunya, d’acord amb la legislació sectorial d’aplicació.

Article 5. Règim de contractació

La contractació del Consorci s’ajustarà als criteris i regles de la Llei 30/2007, de Contractes del Sector Públic (LCSP) i de la Llei Municipal i de Règim Local amb les següents peculiaritats:

1. 
   La Junta de Govern serà l’òrgan de contractació del Consorci, d’acord amb el que disposa l’article 40 de la LCSP. Podrà adjudicar directament els contractes menors, complint les normes que estableix l’article 95 de la LCSP.
   

2. 
   Les Funcions d’intervenció i d’assessorament jurídic correspondran a l’Interventor i al Secretari del Consorci. Per raons excepcionals d’urgència que haurien de constar expressament esmentades en l’expedient, l’òrgan de contractació podrà acordar substituir la fiscalització prèvia per un informe posterior en casos singulars.
   

Article 6. Recursos econòmics
Els mitjans que el Consorci disposarà pel compliment de les funcions que se li encomanin seran els següents:

1. 
   Les aportacions dels Municipis signants, d’acord amb les seves previsions pressupostàries.
   
2. 
   Les subvencions públiques o privades que es concedeixin per al compliment de les finalitats del Consorci, així com les herències, llegats o donacions a favor del Consorci.
   
3. 
   El producte de les rendes, drets i beneficis dimanants de la gestió i explotació dels bens gestionats pel Consorci.
   
4. 
   Qualsevol altre recurs que la Llei permeti.
   

Les entitats membres podran adscriure al Consorci béns de domini públic o patrimonials per a la consecució de les finalitats consorcials. Els esmentats béns conservaran la qualificació originària (article 321.1 del ROAS).

Quan l’entitat consorciada sigui un municipi, la seva participació al finançament de les despeses de funcionament del Consorci es realitzarà amb una quota inicial de 1.000 € (MIL EUROS) per a aquells municipis de menys de 5.000 habitants; de 1.500 € (MIL CINC-CENTS EUROS) per a aquells municipis entre 5.000 i 10.000 habitants i una quota de 2.000 € (DOS MIL EUROS) per a aquells municipis de més de 10.000 habitants. Aquestes quotes s’actualitzaran anualment segons d’acord amb l’IPC català.
Quan el membre del Consorci no tingui aquesta condició municipal, la referida participació es determinarà en el conveni d’adhesió i serà com a mínim el de la quota prevista per als municipis de més de 10.000 habitants.
D’acord amb els criteris establerts a l’apartat anterior, la Junta de Govern del Consorci fixarà, cada any, l’aportació econòmica que pertoca a cada membre, en l’aprovació del pressupost.
Article 7. Incorporació d’un nou membre al Consorci.
Per a la incorporació d’ un nou membre al consorci caldrà seguir el següent procediment:

1. 
   Sol·licitud formal per part del membre interessat, dirigida al president del Consorci.
   
2. 
   Informe i proposta de conveni de la presidència on es valori la candidatura segons els aspectes prefixats per la Junta de Govern.
   
3. 
   Exposició de l’informe i proposta de conveni davant de la Junta de Govern.
   
4. 
   Votació de la Junta de Govern.
   
5. 
   Per ser admès un nou membre caldrà el vot de la majoria qualificada de dos terços.
   
6. 
   Comunicació formal al candidat de la decisió acordada.
   

Article 8. Pèrdua de la condició de membre consorciat
Es perdrà la condició de consorciat:

1. 
   Per renúncia voluntària de l’entitat consorciada.
   
2. 
   Incompliment pel que fa al pagament de la quota. El procediment serà:
   
   • 
     Presentació de l’oportú informe de la manca de pagament per part d’Intervenció a la Junta de Govern.
     
   • 
     Acord de la Junta de Govern de requerir el pagament de les quotes endarrerides, en el termini de 60 dies naturals, a comptar des de la data de la notificació.
     
   • 
     En cas de no fer efectiu el pagament de les quotes es procedirà per acord de la Junta de Govern a la pèrdua de condició de membre del Consorci del municipi que es tracti.
     
   • 
     Notificació de l’acord al municipi interessat.
     
3. 
   Per dissolució del Consorci
   

La pèrdua de la condició de consorciat no eximeix aquest de satisfer i complir les obligacions i compromisos que tinguessin pendents.

Article 9. Separació com a membre del Consorci.
Per separar-se com a membre del Consorci caldrà:

1. 
   Formular aquesta petició amb un preavís mínim de sis mesos, que serà aprovada i acceptada per acord de la Junta de Govern.
   
2. 
   Estar al corrent del compliment de les obligacions i compromisos anteriors i garantir el compliment dels que hi hagi pendent.
   

Article 10. Òrgans del Consorci
El govern i l’administració del Consorci correspon als següents òrgans:

• 
  Junta de Govern
  
• 
  Presidència
  
• 
  Vicepresidència
  

Els representants dels municipis en els òrgans de govern del Consorci hauran de ser necessàriament membres electes de les respectives corporacions i seran nomenats i substituïts lliurement pels respectius municipis consorciats. Llur mandat coincidirà amb el període que duri el del consistori que li hagi encomanat l’esmentada representació.
La finalització de la Presidència i dels membres de la Junta de Govern coincidirà amb la del mandat de les Corporacions Locals. Una vegada finalitzat aquest mandat, continuaran en les seves funcions sols per a la gestió ordinària fins a la convocatòria i celebració de la sessió del Ple per a la renovació dels seus membres. Aquesta sessió s’haurà de celebrar preceptivament en el termini màxim de quatre mesos des de la constitució de les Corporacions Locals.

Article 11. De la Junta de Govern
El Consorci es regirà per una Junta de Govern integrada per dos representants designats per cada un dels Municipis, entre els seus representants electes, i un representant de cada un dels altres ens consorciats.
En la primera reunió la Junta de Govern elegirà, d’entre els membres electes de les respectives Corporacions que en formen part, la Presidència pel mateix període de mandat que el de la Junta de Govern.
Article 12. Funcions i Facultats de la Junta de Govern
La Junta de Govern és l’òrgan superior del Consorci, i té atribuïdes les següents funcions i facultats:

1. 
   L’aprovació del pressupost en cada exercici, de les bases de la seva execució i de la liquidació de l’anterior.
   
2. 
   L’aprovació dels plans d’inversió, operacions financeres i les atribuïdes en matèria de contractació.
   
3. 
   L’aprovació dels límits de l’endeutament de cada exercici. Aquests límits no s’aplicaran a les operacions de tresoreria de durada no superior a un any que podran ser concertades per la Junta de Govern.
   
4. 
   La constitució de societats mercantils, limitades o anònimes, o la seva participació en el capital de les ja constituïdes.
   
5. 
   L’adhesió, federació o confederació amb altres entitats que tinguin per objecte finalitats anàlogues.
   
6. 
   Aprovació i signatura de Convenis amb la Generalitat de Catalunya, altres administracions públiques i ens supramunicipals, així com entitats privades amb o sense ànim de lucre que tinguin finalitats d’interès públic concurrents amb les dels ens locals membres del Consorci.
   
7. 
   L’adhesió dels nous membres que s’incorporen al Consorci.
   
8. 
   El nomenament del president i vicepresident.
   
9. 
   La modificació dels Estatuts i la dissolució del Consorci, acord que haurà de ser ratificat pels òrgans competents dels seus membres. En el supòsit de dissolució i liquidació del Consorci la Junta de Govern nomenarà les persones que faran la liquidació.
   
10. 
    En general, exercir aquelles competències que essent inherents a les comeses pròpies del Consorci, la Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases del Règim Local, atribueix al Ple de l’Ajuntament i no han estat atribuïdes a cap altre òrgan per aquests Estatuts.
    
11. 
    L’establiment, trasllat o tancament de sucursals, agències o representacions en la resta de les localitats consorciades.
    
12. 
    L’adquisició i alienació de tota classe de béns.
    
13. 
    L’exercici d’accions judicials i la defensa davant de les exercides contra el Consorci.
    
14. 
    Designar la representació ordinària del Consorci en l’àmbit judicial i extrajudicial així com designar expressament algun o alguns dels seus membres com a delegats per a l’execució d’algun acord, o per la realització d’algun acte.
    

Article 13. Règim dels òrgans col·legiats
La Junta de Govern del Consorci es reunirà sempre que els convoqui el President, amb una antelació mínima de deu dies abans de la data de la reunió, i sempre que ho sol·licitin tres dels seus membres. En absència del President presidirà la reunió el vicepresident. I en cas d’absència d’aquesta darrera persona, el membre que els reunits elegeixin per a aquest acte.
La Junta de Govern s’haurà de reunir obligatòriament dos cops l’any com a mínim per tal d’aprovar els pressupostos de l’exercici següent i la liquidació de l’anterior, en temps hàbil perquè es puguin incloure, en el pressupost respectiu, les previsions particulars de cada entitat consorciada.


Article 14. Ordre del dia i Convocatòria de Reunions
La Junta de Govern del Consorci només podrà deliberar i adoptar acords en relació amb les qüestions que s’hagin inclòs en l’ordre del dia de la reunió. L’ordre del dia l’elaborarà la persona convocant de la reunió. No obstant, tres membres o més podran demanar, amb una antelació de tres dies abans de cada reunió, la inclusió d’altres qüestions en l’ordre del dia.
Per una altra banda, per unanimitat, de tots els assistents, es pot acordar la inclusió d’una punt a l’ordre del dia.
La convocatòria de les reunions de la Junta de Govern es farà mitjançant correu electrònic adreçat al correu electrònic que cada membre designi a l’efecte, amb deu dies d’antelació a la data de la reunió. No obstant això, a sol·licitud de qualsevol dels representants es podrà realitzar en altra forma admesa en dret. Contindrà l’ordre del dia, fora del qual no es podran prendre acords, llevat que, essent presents tots els representants, l’assumpte sigui declarat d’urgència amb el vot favorable de la majoria. En casos d’urgència la convocatòria es farà amb una antelació mínima de 24 hores. Així mateix, la Junta de Govern del Consorci podrà celebrar sessió si així ho decideix per unanimitat i estant reunits tots els seus membres.

Per a la vàlida constitució de la Junta de Govern del Consorci es requerirà la presència, com a mínim, de la meitat dels seus membres, essent possible la seva constitució en segona convocatòria, mitja hora més tard, amb la presència d’un terç dels seus membres, sense que aquest pugui ser inferior a tres. Aquest quòrum s’ha de mantenir durant tota la sessió. En tot cas, serà necessària la presència del President i del Secretari, o dels qui legalment els substitueixin.

Article 15. Règim dels acords

Tots els acords dels òrgans col·legiats del Consorci s’adoptaran, per regla general, per majoria simple dels membres presents. Serà necessari el vot favorable de la majoria qualificada de dos terços del nombre legal de membres de la Junta de Govern per a la modificació dels Estatuts i la dissolució del Consorci.

Es contempla la possibilitat de la delegació de vot, d’un membre a favor d’un altre, presentant justificació o document de delegació de vot.
L’adhesió de nous membres consorciats requerirà el vot de dos terços de tots els presents en la Junta de Govern, d’acord amb el procediment previst a l’article 7 d’aquests Estatuts.

Article 16. Secretaria i intervenció

La Junta de Govern designarà un/a secretari/a, càrrec que exercirà, sense vot, un Llicenciat/da en Dret, el que s’encarregarà d’aixecar acta de les reunions de la Junta de Govern així com dels acords que s’adoptin, ostentant la facultat de lliurar certificacions, sense perjudici de les tasques d’assessorament que se li demanin.

La Junta de Govern també nomenarà a la persona responsable de la intervenció, que haurà de ser llicenciat/da en ciències econòmiques o titulació similar i haurà de tenir experiència en hisenda pública.

Article 17. Presidència
Correspon al President o Presidenta del Consorci les atribucions següents:

1. 
   Exercir la representació institucional del Consorci.
   
2. 
   Convocar, presidir, suspendre i aixecar les reunions i decidir els empats amb vot de qualitat.
   
3. 
   Supervisar l’administració i els serveis del Consorci.
   
4. 
   Presentar a la Junta de Govern, per a la seva aprovació, la proposta de pressupost amb la seva liquidació.
   
5. 
   Elevar a la Junta de Govern la documentació i els informes que considerin oportuns.
   
6. 
   Aquelles altres atribucions que, essent inherents a les comeses pròpies del Consorci, la Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases de Règim Local atribueixi a l’Alcaldia.
   

Article 18. Vicepresidència

Correspon al Vicepresident substituir al President en els casos d’absència, vacant o impossibilitat d’aquest d’exercir el seu càrrec, així com assistir-lo amb l’exercici de les seves funcions en els termes que estableixi la Junta de Govern.

Article 19. Fiscalització

L’Interventor/a designat per la Junta de Govern fiscalitzarà tots els actes que suposin el reconeixement de drets i obligacions, així com els pagaments que se’n derivin.

Aquesta fiscalització s’exercirà d’acord amb el que, amb caràcter general, estableix la Llei d’Hisendes Locals, podent també optar per la fiscalització limitada regulada en la mateixa Llei. Excepcionalment i només en els casos previstos en l’article 5.c) d’aquests Estatuts es podrà substituir la fiscalització prèvia per un informe posterior.

Les discrepàncies amb les objeccions formulades per la intervenció seran resoltes la Junta de Govern.

La intervenció facilitarà tota la informació sobre comptes del Consorci que li siguin sol·licitades per part dels Consorciats.

Article 20. Comptabilitat

El Consorci estarà subjecte a la fiscalització de la Sindicatura de Comptes de Catalunya.

Article 21. Durada i dissolució.

El Consorci es constitueix per un període indefinit.

El Consorci es dissoldrà per les causes següents:

1. 
   Per acord dels dos terços dels ens consorciats.
   
2. 
   Per impossibilitat de continuar en funcionament.
   
3. 
   Per separació d’un o diversos ens consorciats, si amb això el consorci esdevé inoperant, previ acord per majoria unànime dels restants.
   
4. 
   Per incompliment de l’objecte.
   
5. 
   Per transformació del consorci en un altre ens.
   

L’acord de dissolució haurà de ser ratificat pels òrgans competents de cadascun dels membres del Consorci.

Article 22. Liquidació
En l’acord de dissolució del Consorci es nomenarà una comissió liquidadora, composada per tres membres o un liquidador únic, que procedirà a satisfer els deutes i complimentar les altres obligacions que poguessin existir, distribuint els actius que resultin entre els ens consorciats en proporció a les seves aportacions. El balanç final de liquidació haurà de ser aprovat per la Junta de Govern. Si de la liquidació resultés dèficit, el mateix serà cobert pels ens consorciats en les proporcions que corresponguin mitjançant la tramitació dels oportuns suplements de crèdit. Finalitzada la liquidació el Consorci quedarà extingit i cancel·lada la seva inscripció en el registre d’Entitats Locals.

Disposició final

Els presents estatuts es publicaran en els Butlletins oficials de la província corresponents, entraran en vigor el dia següent de la publicació extractada dels mateixos al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

4.- CONVENI DE COL•LABORACIÓ AMB L’ASSOCIACIÓ DE COMERÇ I TURISME DE SANT HILARI SACALM
Sr. Santaugini: L’equip de govern durant la campanya electoral ens vam reunir gairebé amb totes les entitats i associacions del poble, una d’elles va ser l’Associació de Comerç. Ens van exposar les seves inquietuds i una d’elles era que durant molts anys hi ha hagut una col·laboració molt bona amb l’Ajuntament però que amb les retallades i amb els canvis de govern no veien molt clar la seguretat d’aquesta col·laboració. Ens van proposar de firmar una mena de conveni. Nosaltres érem en precampanya i els hi vam dir que en cas de governar no hi hauria cap problema en plasmar en paper el conveni que hi ha ara actualment amb l’Associació de Comerç i l’Ajuntament, i així ha estat.
El primer que vaig fer com a regidor de turisme i comerç va ser tirar endavant aquest conveni, es va redactar i es va debatre amb una reunió, i fa quinze dies es va signar. Bàsicament, repeteixo, el que fa és plasmar la relació o col·laboració que hi ha entre l’Ajuntament i l’Associació de Comerç, que fa molts anys que existeix, però ara s’ha plasmat en un paper i és un conveni.
En el qual es manifesta que hi haurà col·laboració en diferents camps: el de promoció econòmica, cultural i de turisme, i després es pacten uns acords anuals en el Pla de Dinamització local, promoure la marca comerç, i sobretot el que a ells més els importava: que se’ls hi cedís un espai, que ja tenen actualment a Can Rovira, com a oficina de l’Associació de Comerç, i apart també creien oportú tenir un tècnic de l’Ajuntament, que ja el tenen ara, que fes tasques de secretari de l’Associació. Bàsicament és això el conveni.
Sr. Garriga: Mirant el conveni, la majoria d’aquests punts que s’hi relacionen ja s’estaven fent fins ara: el treball que es fa a dins de Can Rovira, l’espai per reunions, donar a conèixer al consumidor diferents coses, promocionar el consum, col·laborar amb cultura, col·laborar amb turisme, tot això s’havia anat fent.
Costa una mica de comprendre, a no ser, que sigui el que més o menys tu has donat a entendre: de que no es refien del nou equip de govern? És que no sé dir-ho d’altra manera, perquè la veritat és que tots i cadascun dels punts d’aquest conveni s’havien tirat endavant en la legislatura passada i es portaven de bé a bé sense cap problema, inclús la col·laboració dinerària que feia l’Associació de Turisme envers l’Ajuntament per fer activitats.
Al final també està bé convenir les coses. De totes maneres el fet de fer un conveni suposo que obliga a alguna cosa més i la pregunta que faríem des d’Esquerra, més que tot perquè això no quedi en paper mullat o amb pura literatura. Si ja s’ha fet alguna actuació, que diferenciï una mica del que ja s’havia anat fent durant aquests últims anys, en la nostra legislatura i en la d’abans, tot això que es feia igual i que no s’havia conveniat.

S’ha fet alguna actuació que no sigui de les que havíem conegut fins ara, o hi ha prevista a curt termini, causa-efecte del conveni de fer-ne alguna de diferent de les que s’havien fet fins ara.

Sr. Santaugini: Bàsicament, repeteixo és plasmar en un paper la col·laboració que hi havia hagut, no fa quatre anys, sinó actualment l’Associació de Comerç fa quinze anys que està formada i arran del que diem, de les inquietuds que tenen i de que sempre havien de parlar amb algun regidor durant aquests quinze anys, es va creure oportú posar-ho en un paper, ja que en el cas de que algú no els hi volgués cedir l’espai, o no els hi donés mitjans humans, que és un servei que els hi fa molta falta i que des de l’Ajuntament se’ls hi aporta amb una secretària, s’ha volgut plasmar per deixar-ho tancat.
Sr. Garriga: Les ajudes socials que s’havien fet m’imagino que se seguiran fent, no tenim cap dubte de l’Associació de Comerç, perquè tenen una presidenta que és molt “matxacona” amb aquest sentit, treballa molt.
Sr. Santaugini: Sí les ajudes socials aniran a la Residència de Sant Hilari.
Sr. Veciana: Per part nostra una mica la percepció és la mateixa que els d’Esquerra, també veiem la notícia al diari dient: -aquí s’ha inventat la sopa d’all o ha passat alguna cosa- i realment és continuar el que hi havia, que ja hi havia la col·laboració, evidentment, que és interessant col·laborar amb l’Associació de Comerç i Turisme, més faltaria, i si es fa amb paper i obliga les dues parts, i si els acords són bons, endavant . Repeteixo és el mateix que ja hi havia, doncs, que segueixi.
Sr. Santaugini: Bé per acabar de clarificar, l’únic que l’equip de govern vol pretendre és que nosaltres, i jo, almenys, sempre des de que estic posat en política el que m’he marcat, és fer molt de cas al full de ruta del nostre programa electoral, i nosaltres quan ens vam trobar amb totes les entitats ens van dir les seves inquietuds, o coses que ells els hi agradaria fer, i jo crec que se’ls ha d’escoltar.
El que no podem pretendre és que si per aquesta gent el màxim objectiu era fer un conveni i firmar-lo, no perquè siguem un equip nou de govern i tinguin por, sinó que ho volen per escrit, i nosaltres seguint el programa electoral hem cregut oportú tirar-ho endavant, doncs realment és plasmar el que ja fa molts anys que està al darrera.
I no havent-hi cap més intervenció, es passa a la votació d’aquest punt, que s’aprova per unanimitat.

4.- CONVENI DE COL·LABORACIÓ AMB L’ASSOCIACIÓ DE COMERÇ I TURISME DE SANT HILARI SACALM

Atesa la tasca i esforç de l’Associació de Comerç i Turisme de Sant Hilari Sacalm en la promoció i foment turístics i comercials del municipi, i atès l’interès de l’Ajuntament en aquests objectius, els reunits, per unanimitat, adopten el següent
ACORD
Ratificar el Conveni de Col·laboració entre aquest Ajuntament i l’Associació de Comerç i Turisme de Sant Hilari Sacalm per a l’actuació conjunta i el recolzament d’aquesta entitat en el foment i promoció turístics i comercials de Sant Hilari, quin text íntegre consta en l’expedient, signat el dia 14 de novembre de 2011.
5.- MOCIÓ D’ESQUERRA-AM A FAVOR DE LA DACIÓ EN EL PAGAMENT DE LES HIPOTEQUES I L’ELIMINACIÓ DE LES CLÀUSULES DEL SÒL
Sr. Garriga: Això no té secrets, de fet en l’escrit del butlletí municipal ja vam donar una pinzellada del que pensàvem sobre el tema. El fet de presentar aquesta moció és que la situació econòmica de moltes famílies cada vegada està més afectada, el nostre poble i el nostre país i al llarg de tota la geografia d’Europa, em sembla, però sobre tot a l’Estat nostre, a l’Estat espanyol, i ens veurem en un curt període de temps de que moltes famílies seran incapaces d’arribar a pagar l’hipoteca, per la dura situació econòmica, evidentment

Un perd la feina, l’altre perd els ingressos i no podran fer front als deutes, això ens porta a una problemàtica molt greu, sobretot amb dos punts: el primer i que ara podem veure per la tele és el tema dels desnonaments, moltes famílies es quedaran sense sostre, no sabran ni on anar a viure, i la segona, això s’ha dit mil vegades, el fet d’entregar l’immoble a l’entitat bancària i que no et saldi el pagament vol dir que crearà un deute viu que serà per la gent i pels seus hereus.

A l’Estat espanyol, a diferència dels països europeus, el préstec té caràcter personal i de garantia real, i en cas d’impagament el patrimoni personal: sous i tots els valors que pugui arribar a tenir queden embargats, pel fet de no haver pagat l’habitatge, i com que molta gent estarà molt fotuda en aquest sentit, i si a més, no tenen feina, i a més els deutes li segueixen pendents poden caure a l’exclusió social.

Veien això, com us deia abans que alguns països del nord d’Europa, bé gairebé de tot Europa, amb els lliurament de les claus del pis queda resolt el deute, doncs nosaltres el que proposem amb aquesta Moció és que algú se’n doni compte, com nosaltres i altres pobles, d’aquest vuit de la Legislació Espanyola que s’ha d’arreglar. No sé si el nou govern ho farà, o no, o tindrà altra feina a fer i no se’n recordarà. M’imagino que amb aquestes polítiques ultraliberals, difícilment ho resoldrà això, doncs que d’alguna manera anem a la Legislació Europea i que la gent donant el pis o l’habitatge li quedés saldat el deute.

Amb línees generals el que demanem és modificar la legislació vigent, amb el sentit d’introduir l’adhesió del pagament com forma de liquidació hipotecària que quedés net de tots els deutes.
També volem declarar abusives les clàusules del sòl que es munten els bancs, que al final sempre estiren cap a casa, i els fotuts els de sempre, i també demanar a la vegada, que els governs, tots els governs: els nacionals, els estatals, els europeus. No sé qui ho ha de fer, inclús els municipals prenguin mesura per aquest tema i sobretot el dels desnonaments.
També sembla que en algun sector ja s’està fent el que proposa aquesta moció, és que s’incentivin les borses d’habitatge arreu del territori per posar un mercat de lloguer, de pisos de lloguer, de cases de lloguer a bon preu i al cim omplir tot aquest pac de pisos vuits que al final seran un problema per a tots.
També a nivell municipal crec que seria convenient crear un petit banc d’habitatge municipal, només per temps limitat i només destinat a aquestes famílies que han quedat desnonades, i que tinguin, durant dos, tres , quatre, cinc mesos, el temps que es quedés, la possibilitat de viure aquí, fins que aquesta emergència fos solucionada. A grans trets és el que vol dir aquesta moció que avui presentem.
Sr. Veciana: Sí, sí, absolutament d’acord amb tot el que s’ha dit i absolutament d’acord amb l’esperit i amb el text de la moció.
Sr. Fauria: Hi estem d’acord i intentarem donar continuïtat a l’esperit de la moció.
I no havent-hi cap més intervenció, es passa a la votació d’aquest punt, que s’aprova per unanimitat.

5.- MOCIÓ D’ESQUERRA-AM A FAVOR DE LA DACIÓ EN EL PAGAMENT DE LES HIPOTEQUES I L’ELIMINACIÓ DE LES CLÀUSULES DEL SÒL

En el darrer cicle econòmic expansiu, l’estancament dels salaris, el vertiginós augment del preu de l’habitatge, l’escàs mercat de lloguer, uns tipus d’interès a mínims històrics, una normativa molt laxa vers la responsabilitat dels bancs i caixes davant les condicions ofertades per a crèdits i hipoteques, així com una deficient supervisió per part del Banc d’Espanya, han empès desenes de milers de famílies a hipotecar-se fins a 40 anys per poder fer front a la despesa mensual derivada de l’accés a l’habitatge. Tenir un sostre familiar ha suposat, en molts casos, un compromís del 50% dels ingressos familiars dedicats al seu pagament fins a la jubilació del deutor.

L’evolució de l’import de les hipoteques atorgades ha anat de la mà de l’augment dels preus de l’habitatge. La hipoteca mitjana va passar de ser de 111.000 euros a Catalunya i de 97.000 euros a Espanya al 2003, a 184.000 euros i 149.000 euros a Catalunya i Espanya respectivament al 2007, any en què esclata la crisi financera. A partir d’aquest moment, tant el nombre d’hipoteques com l’import de les mateixes es redueix considerablement, fins assolir una mitjana de 125.000 euros a Catalunya i 120.000 euros a Espanya al juny del 2010.

En total, del 2003 al 2009 s’han signat a l’Estat espanyol 1.286.647 hipoteques d’habitatges. D’altra banda, el 2006 va ser l’any del període en què més hipoteques es van signar (243.346) i també en què la hipoteca mitjana arribava al seu màxim històric (184.000 euros a Catalunya), a uns tipus d’interès especialment baixos.

Però les circumstàncies existents a l’hora de signar el contracte hipotecari han variat per a la majoria de persones hipotecades, particularment aquelles que es van hipotecar a partir del 2006, quan els tipus d’interès eren més baixos i els preus de l’habitatge arribaren al seu màxim. L’esclat de la bombolla immobiliària i la crisi financera i econòmica han deixat a Catalunya un 17,7% de població en atur i la impossibilitat de fer front al deute hipotecari està sent una realitat cada cop major i una de les noves causes d’exclusió social.

L’execució hipotecària per impagament del crèdit hipotecari provoca la pèrdua de l’habitatge familiar per a milers de famílies cada any. En aquest procediment l’habitatge és subhastat, i la Llei d’enjudiciament civil (LEC) 1/2000 estableix que, en cas de no presentar-se postors, el creditor pot adjudicar-se l’habitatge pel 50% del valor de la nova taxació. El banc no només es queda amb l’habitatge per un preu molt menor pel qual es va signar la hipoteca, sinó que a més el deute segueix viu descomptant-li el valor del bé executat.

A diferència d’altres requisits existents a la Unió Europea, a Espanya el préstec té caràcter personal i garantia real. En cas d’impagament, el patrimoni personal present queda embargat a través de l’habitatge, resta de béns i salari, deixant-la en un estat de vulnerabilitat, desprotecció i amb un alt risc de caure en l’exclusió social.

Del primer trimestre de 2007 al primer trimestre de 2010, el nombre d’execucions presentades a Catalunya ha augmentat un 485% i un 385% a Espanya. Al 2009 van tenir lloc 93.319 execucions hipotecàries a l’Estat espanyol, de les quals un 20% es van produir a Catalunya; és a dir, més de 18.000 habitatges embargats i posats a disposició de l’entitat financera a Catalunya en tan sols un any.

Segons l’Agència Negociadora de Productes bancaris —companyia de refinançament de deutes—, el 2010 a l’Estat espanyol finalitzarà amb més de 118.000 execucions hipotecàries. De confirmar-se, i sumades a les dades oficials del Consell General del Poder Judicial fins 2009, més de 270.000 famílies es podrien veure sense sostre en els anys posteriors a l’esclat de la crisi, del 2008 al 2010. La xifra prevista pel 2010 suposaria un augment del 500% de les execucions hipotecàries d’aquest any respecte el 2007.

En bona part de les legislacions del nostre entorn, com les de França, Bèlgica, Alemanya o els països anglosaxons, es té en compte la situació de sobreendeutament personal i deute hipotecari de les persones físiques, quan el deutor ho és de bona fe (per causes sobrevingudes) i el bé hipotecat és l’habitatge habitual, de manera contrària en el cas espanyol i català.

Als països anglosaxons la dació de l’habitatge en pagament del deute hipotecari, és a dir, amb el lliurament de l’habitatge, la persona pot saldar el deute amb l’entitat financera i no se li embarga cap altre patrimoni ni ingrés familiar present i futur. Amb el lliurament de les claus queda resolt el deute. A la legislació espanyola existeix un buit legal significatiu que determina la impossibilitat de fer palès una situació sobrevinguda de sobreendeutament familiar.

Una sentència, no ferma, de l’Audiència Provincial de Navarra de dia 17 de desembre de 2010 ha establert per primera vegada que el lliurament al banc del bé immoble hipotecat, tractat com una dació en pagament de recepció obligatòria, salda el deute pendent, seguint la pauta de les legislacions més progressistes del nostre entorn.

D’altra banda, en una part important dels contractes de préstec amb garantia hipotecaria realitzats en els darrers anys s’han inclòs de manera generalitzada condicions que perjudiquen greument els prestataris, com les anomenades “clàusules de sòl i sostre” per a les hipoteques amb interès variable, per les quals s’estableixen un límit mínim i màxim pel que fa a l’índex de referència del tipus d’interès. Aquesta clàusula, que en un principi hauria de protegir el consumidor davant un augment considerable dels tipus d’interès, i alhora assegurar a l’entitat financera un tipus d’interès mínim que cobreixi el risc de l’operació, ha estat inclosa de tal manera que constitueix un greu perjudici per a les famílies amb hipoteca amb interès variable.

La inclusió de les “clàusules de sòl i sostre” ha pres com a referència, de manera constant, uns límits mínims i màxims del tipus d’interès que, observats des de l’evolució històrica dels mateixos, són fàcilment superables per als tipus mínims i difícilment assolibles per als tipus màxims. D’aquesta manera, el que havia de ser una clàusula de protecció en benefici mutu s’ha convertit en realitat en una assegurança per a entitats financeres de l’aplicació d’un tipus d’interès més alt que el de l’índex de referència, en especial en un moment en què aquest no arriba al 2%. D’aquesta manera, les llars hipotecades no es beneficien de la baixada del tipus d’interès.

Es calcula que el 80% de les hipoteques constituïdes a l’Estat espanyol entre el 2006 i el 2009 poden contenir una clàusula d’aquestes característiques, amb perjudicis que poden oscil·lar entre els 1.200 i 2.300 euros anuals de mitjana.

La consideració com a abusives de les “clàusules de sòl” es basen, d’acord amb la normativa vigent, en la seva inclusió amb caràcter general, limita els drets de consumidors i usuaris (en esdevenir a la pràctica un “tipus fix” quan els tipus d’interès són baixos), situa les entitats financeres en una posició de privilegi respecte als prestataris i són desproporcionades pel que fa a la concreció del tipus mínim i màxim.

Per tots els motius exposats fins aquest punt, i com a mesures a prendre atenent les circumstàncies de crisi econòmica actual, els reunits, per unanimitat, adopten el següent

ACORD

1. 
   Demanar la modificació de la legislació vigent en el sentit d’introduir la dació en pagament com a forma de liquidació del deute hipotecari en determinats casos.
   
2. 
   Declarar abusives les clàusules que en el contracte hipotecari fixin un límit a la variació a la baixa del tipus d’interès variable contractat.
   
3. 
   Instar al Govern a aprovar una moratòria i a implementar les mesures necessàries per a aturar els desnonaments de les famílies en situació d’insolvència sobrevinguda per la crisi econòmica actual. I per als milers de desnonaments que ja s’han produït, aprovar amb caràcter d’urgència mesures destinades a posar en lloguers socials els milers de pisos buits que acumulen les entitats financeres com a conseqüència dels embargaments efectuats.
   
4. 
   Fer arribar aquest acord al president del Parlament de Catalunya; als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya, del Congrés dels Diputats i del Senat; als presidents de l’Associació Catalana de Municipis, i a la Federació de Municipis de Catalunya.
   

6.- APROVACIÓ DEL REGLAMENT REGULADOR DE L’ATORGAMENT DE SUBVENCIONS I ESTABLIMENT DE CONVENIS PER A LA PROMOCIÓ I DINAMITZACIÓ DE L’ASSOCIACIONISME
Sr. Fauria: Secretari si vols llegir la proposta, o no cal.
(En l’expedient consta una proposta de reglament regulador de subvencions amb els seus annexes presentat pel grup d’Esquerre mitjançant un escrit en el que sol.liciten el seu debat i consens si més no de forma inicial en el proper Ple).
Sr. Garriga: Al Secretari avui li estalviarem una mica de feina, no sé si podrà cobrar tot el sou aquest mes.
Primer volem aclarir un punt que és que no el presentem com a moció, sinó com una proposta d’acord. La moció potser és una cosa que hauríem d’aprovar avui , des d’Esquerra no demanem que s’aprovi avui, simplement volem introduir aquest punt, o aquest reglament, o aquesta proposta perquè en un futur sigui debatuda, es pugui fer el que es vulgui o que bonament es cregui que sigui millor per tirar-lo endavant. –Què pretenem amb aquesta proposta del Reglament de les subvencions?. Ara ens trobem, tal com dèiem amb el tema dels pisos, en una època una mica dolenta, no només per la gent del carrer, sinó també pels Ajuntaments i per això ara creiem que l’Ajuntament és l’hora de replantejar, d’estructurar, d’escriure, de regular, a fons, tot el que és el tema de subvencions, de convenis i concertacions a nivell de poble amb les entitats o amb qui sigui.
La nostra pretensió, el nostre objectiu és dissenyar, entre tots, el primer Reglament d’atorgament de subvencions, el més ajustat possible a les necessitats de les entitats hilarienques, totes, siguin esportives, culturals, siguin les que siguin.
Pretenem una política de subvencions i de recursos de cara a les entitats que sigui molt clara i molt transparent, simplement per potenciar la xarxa associativa. Al final tot el teixit associatiu és el que impulsa de bona manera el poble
Estàvem parlant, abans, del tema dels comerciants. Tenim la sort de ser un poble que tenim moltes entitats i belluguen molt el poble i són molt importants a tots nivells.

Com deia abans una manera molt clara, sobretot per les entitats, i des de l’Ajuntament és que es pugui potenciar i donar un suport ferm a les entitats, però que sigui l’adequat.

Amb el govern anterior també ho podríem haver arribat a fer, ja n’havíem parlat, però al final no es va realitzar, també tenim una mica de culpa, però el podem tirar endavant.

Jo crec que cal definir ben clarament quina ha de ser l’actuació de l’Administració Local per ajudar, enfortir i estructurar aquesta xarxa, com havia dit abans, i al final s’ha de fonamentar amb una responsabilitat compartida, amb una confiança mútua, entre les entitats i l’Ajuntament. Perquè a vegades, hi ens hi havíem trobat: -Sembla que jo tinc igual que aquells i rebo menys- No, no, estructurem i sabem que fem, per què ho fem, què rebem, perquè ho rebem i com ho hem de justificar.

D’aquesta manera es donaria la màxima transparència des de l’Ajuntament i a la vegada quedaria molt clar, que a vegades, ha costat d’entendre-ho quins són els drets i quines són les obligacions de les entitats beneficiades.
També es contempla en una part del Reglament que si algun dia alguna regidoria ha de donar una ajuda, o ha de fer alguna actuació que se surti d’aquest Reglament hi hagi l’obligació, per part del regidor o la regidora corresponent, de passar-ho per Ple.
La nostra pretensió no és que això quedi aprovat avui sinó consensuar-ho entre els grups polítics i a la vegada incorpora-hi en el disseny del propi Reglament, totes les propostes, tots els suggeriments que ens vinguin de les entitats, que ja les haurem anat a consultar una per una.
Sr. Fauria: Nosaltres acceptem parlar-ne. Evidentment el que no podem fer és una aprovació inicial. Jo crec que el que hauríem de fer és assentar-nos, fer un equip de treball per treballar-ho, si us sembla bé.

La nostra proposta seria que en aquest equip de treball hi hagués el regidor de governació per enfocar-ho una mica a nivell global, perquè si bé hi ha diferents regidories que pot afectar, aquestes són: cultura, afectaria amb una regidora, esports, amb una altra, benestar social i diferents àmbits de l’Ajuntament, o festes, doncs en aquest cas proposem que hi hagi un regidor d’Esquerra, un regidor del PIG, l’alcalde i el regidor de governació, per treballar-ho, i en el proper Ple aprovem un Reglament que sigui pràctic.

També demanaríem que sigui pràctic i no sigui “enquisellat”, que pugui donar servei final a les entitats, que això sí que ho hem de mirar i que l’Ajuntament pugui seguir donant aquest servei i, evidentment, des de les diferents regidories que hi hagi aquest control. Per nosaltres no hi ha cap problema.
Sr. Veciana: Des del PIG, ho teníem en el programa, creiem que és lògic fer un Reglament de transparència d’atorgament de subvencions. Al principi ens va sobtar veure això de l’aprovació inicial, després ja vam saber que era.
El normal és fer-ho com ho has explicat tu Joan, primer plantejar un Reglament, consensuar-lo, per tant demanaríem que es canviés el punt d’acord, com ha dit en Joan, i després també que s’hauria de fer per un procés de participació. S’ha de fer l’equip de treball, tal com diu en Robert, però després també s’hauria de presentar a les entitats i que les entitats hi estiguin d’acord.
Per altra banda ens sembla bé que el punt de partida sigui el text que hi ha en aquest conveni. Com que és un conveni que existeix en altres poblacions, n’hem trobat algun de bastant semblant a Esparreguera, tot i que no exactament igual,i a altres llocs, també seria bo posar-nos en contacte amb els Ajuntaments que tenen un Reglament d’aquest estil, per veure si funciona bé o si tenen incidències, sinó el compleixen i per tant ens desaconsellen que l’aprovem.

Bé, obrir el procés aquest de consulta i participació amb les entitats i treballar conjuntament el conveni, i presentar-lo, si no és el proper Ple, perquè hi ha Nadal pel mig, i ja veurem, però que sigui un termini per fer-lo bé, però que sigui un termini ajustat de temps.
Sr. Fauria: Doncs iniciaríem aquest treball. Marquem doncs aquest pas des de l’equip de govern, ja anirem, si us sembla bé, liderant una mica la proposta i us convocarem a les reunions per anar-ho treballant
Sr. Garriga: M’he descuidat de dir una cosa: és veritat és un max-mix de dos pobles, o sigui, que es pot fer moltes variacions i d’acord amb el nostre, està molt bé la idea de que les coses que no acaben de funcionar, si en parlem amb altres pobles pot sortir molt més quadrat..
Sr. Fauria: En tot cas hem de modificar la proposta, Secretari. Que no posi aprovació inicial, no fem una aprovació inicial.
Sr. Secretari: La proposta si us hi heu fixat ja no diu moció, sinó que diu directament aprovació reglament, també podeu deixar el tema sobre la taula, no cal complicar-vos la vida. Per les raons que heu explicat queda justificat en l’acta.
Sr. Garriga: Quan la vam presentar dèiem que aquesta proposta fos debatuda i consensuada, si més no, en el seu inici, a partir d’avui, la filosofia és aquesta.
Sr. Fauria: Bé deixem-ho sobre la taula i ho treballem.