A. P. R im k ev ic h

846.  Q anday eng kichik tezlikda elektron kum ushdan uchib 
ch iq a oladi?
847.  Bariy oksidi bilan q o p lan g an  kato d sirtid an  chiqish da 
e le k tro n n in g  tezligi  ikki  m a rta   kam aydi.  E lek tro n n in g   m etall- 
d a n   c h iq m a sd a n   a w a lg i  va  c h iq q a n d a n   keyingi  tezliklarini 
top in g .
8 4 8 '.  D io d d a elek tro n   an o d g a 
8
  M m /s  tezlik bilan keladi. 
A n o d   k u c h la n ish in i  toping.
8 4 9 .  T e le v iz io n   k in e s k o p d a   a n o d d a g i  te z la n tiru v c h i 
k uchlanish  16  kV ga teng,  an o d d a n  ek rangacha b o ig a n   m asofa 
30  sm .  E le k tro n la r bu  m aso fan i  q a n c h a   v aq td a  o ‘ta d i?
850.  D io d n in g   k ato di  va a n o d i  orasidagi  m aso fa  1  sm  ga 
teng.  A n o d   k u ch lan ish i  440  V  b o ig a n d a   e le k tro n   k a to d d a n  
a n o d g a c h a  q a n c h a  v aq t h a ra k a tla n a d i?   H a ra k a tn i  tekis te z la - 
n u v ch a n   d eb  hisoblang.
8 5 1 .  E le k tr o n - n u r   tru b k a s id a   en e rg iy a si 
= 
8
  keV 
b o ig a n   e le k tro n la r  o q im i  u zunligi  x   =  4  sm   b o ig a n   yassi 
k o n d e n sa to r  plastin k alari  o ra sid a  h a ra k a tla n a d i.  P la stin k a la r 
orasidagi  m asofa  d = 2   sm .  K o n d e n sa to rd a n   ch iq ish d a   ele k ­
tro n la r  d astasin in g   siljishi  у  = 
0 , 8
  sm   b o iis h i  u c h u n   k o n d e n ­
sa to r  plastin k alarig a  q an d a y   k u ch lan ish   b erish   lozim ?
8 5 2 .  E le k tro n -n u r tru b k a sid a   p o te n sia lla r  farqi  f /=  5  kV 
b o ig a n   m ay d o n   tezla sh tira d ig a n   e le k tro n la r  o q im i  uzunligi 
x  =  5  sm   b o ig a n   v ertikal  o g ‘d iru v ch i  p la stin k a la r  orasidagi
1
  M a z k u r   p a ra g r a fd a g i  b u   v a  b u n d a n   k e y in g i  m a s a la la r d a ,  a lo h id a  
a y tilm a g a n   b o i s a ,   e le k t r o n n i n g   b o s h l a n g i c h   te z lig i  n o lg a   te n g  
d e b   h is o b la n g .
120

---

fazoga  tu sh ad i.  Bu  p lastin k alar  o rasidagi  m ay d o n   k u c h la n ­
ganligi  £ = 4 0  k V /m .  P lastin k alar orasidagi  fazo d an  ch iq ish id a 
n u m in g   vertikal  siljishi  у   ni  toping.
853.
  U y tem peraturasida germ aniyda o ‘tkazuvchanlik elek- 
tro n la ri  k o n sen tra tsiy a si  zz  =  3 1 0 19  n r 3. 
0
‘tk azu v c h an lik  
e le k tro n la ri  so n i  a to m   u m u m iy   s o n in in g   q a n d a y   q ism in i 
tashkil  q iladi? G e rm a n iy n in g  zichligi  p = 5400  k g /m 3, g erm a - 
n iy n in g   m o ly ar  m assasi  A /= 0,073  k g /m o l.
854.
  T ark ib id ag i  indiy va  m arg im u sh   m o d d alari  m iqdori 
(m o l  h iso b id a)  b ir  xil  boMgan  InA s  b irik m a  (in d iy   arsen id i) 
t o ‘rtin ch i  g u ru h   e le m e n tla ri  (G e ,  Si)  n in g   xususiy  oM kazuv- 
ch an lig i  tip id a g i  o ‘tk azu v c h an lik k a ega boM ishini  m u lo h aza 
y u ritib   isbotlang.  Ind iy   k o n sentratsiyasi  o rtg a n d a   oM kazuv- 
c h a n lik   q a n d a y   ti p d a boMadi?  M arg im u sh   k o n sentratsiyasi 
o rtg a n d a -c h i?
855.
  K erakli  tip d a g i  aralash m ali  oM kazuvchanlik  olish 
u c h u n   yarm i  oM kazgichlar  tex n ik asid a  k o ‘p in c h a   fosfor,  gal- 
liy,  m arg im u sh ,  indiy,  su rm a   ishlatiladi.  E lek tro n li  oMkazuv­
c h a n lik   hosil  q ilish   u c h u n   b u   e le m e n tla r d a n   qaysi  birin i 
aralash m a sifatida germ aniyga  kiritish  m u m kin?
856.
  K e tm a -k e t  u la n g a n   te rm is to r  va  qarshiligi 
1 
Ш  
boMgan rezistordan  iborat  zanjirning uchlariga  20 V kuchlanish 
b erildi.  U y  te m p e ra tu ra sid a   zanjirdagi  to k   kuchi  5  m A   edi. 
T e rm isto r qay n o q   suvga tushirilganda to k  kuchi  10  m A  boMdi. 
Isishi  natijasida term isto m in g  qarshiligi  nech a  m arta o ‘zgargan?
8 5 7 .  1 1 2 - ra s m d a   f o to r e z is to r   o rq a li  o M ay o tg an   to k  
k u c h in in g   q o ‘yilgan  k u ch lan ish g a  bogMiqlik  grafiklari  k elti­
rilgan.  Qaysi grafik yoritib turilgan 
fo to re zisto rg a  va  qaysi  biri  q o ro n - 
gMda  tu rg a n   fo to re zisto rg a  to ‘g ‘ri 
k eladi?  i l   q o n u n in i  m a z k u r  fo to ­
rezistorga  tatb iq  qilsa boMadimi va 
q ay si  s h a r o itla r d a   ta tb iq   q ilish  
m u m k in ?   Y o ritilg a n   f o to re z is - 
to m in g  qarshiligi  qorongM dagi  fo- 
to re z isto rn in g  q arshiligidan  nech a 
m arta kichik? 
112-  rasm
121

---

858. 
Q orongM likda  qarshiligi  25  Ш   boMgan  fo to re zisto r 
q arsh ilig i  5  kQ  boMgan  re z is to r  b ila n   k e tm a - k e t  u la n d i. 
F o to re z isto rn i  y o ritg an im izd a  o ‘sh a  k u c h la n ish d a   zanjirdagi 
to k   kuchi  4  m a rta   o rtd i.  F o to re z isto r qarshiligi  q a n c h a   boMib 
q o lg an in i  aniqlang.