Yengil sanoat jihozlarini

VII bob. DETALLARNI QAYTA TIKLASH
USULLARI
7.1. Detallarni tiklashda qo4laniladigan usullar
Texnologik mashina vajihozlami ta’mirlashning iqtisodiy samarador- 
ligini oshirishda detallaming qoldiq ish muddatidan foydalanish katta aha- 
miyatga ega Texnologik mashina va j ihozlarining hamda ulardagi agregat- 
laming asosiy la’mirgacha xizmat muddatini o‘tagan detallarining 60-65 
foizi qoldiq ish muddatiga ega bo‘lib, ta’mirlanmasdan yoki oz miqdorda 
ta’mirlash ishlarini bajargandan keyin yana ishlatishgayaroqli bo‘ladi.
Texnologik mashina va jihozlarining barcha detallarini ish muddatlari- 
gaqarab 3 gunihga bo‘lish mumkin. Birinchi gunoh o‘z ish muddatini to‘liq 
o‘tagan va ta’mirlash paytida yangisi bllan almashtirilishi lozim bo‘lgan de- 
tallar kiradi. Sunday detallar nisbatan oz bo‘lib, barcha detallar sonining
25-30 foizini tashkil etadi. Bu guruh detallarga podshipniklaming vkla- 
dishlari, turli vtulkalar, dumalanish podshipniklari, rezina texnik buyumlar 
va boshqalar kiradi.
Ikkinchi guruh detallarini (30-35 foiz) ta’mirlamasdanyana ishlatish 
mumkin. Bu guruh detallarga ish sirtlari joiz chegarada yeyilgan detallar 
kiradi.
Uchinchi guruhga detallaming asosiy (40-45 foiz) qismi kiradi. Ular- 
danta’mirlangandan keyinginaqayta foydalanish mumkia Bu guruhga an- 
cha qimmat va murakkab zamin detallar, masalan silindr bloki, tirsakli val, 
bosh taqsimlash vali kiradi. Bu detallaming tiklash narxi ulami tayyorlash 
narxining 10-50 foizidan oshmaydi.
Texnoloigk mashina vajihozlarining ta’mirlash iqtisodiy samarador- 
ligini oshirishning asosiy manbai ikkinchi va uchinchi guruh detallarining 
qoldiq ish muddatidan foydalanishdan iborat.

---

Detallami tiklash ishlab chiqarishda katta ahamiyatgaega. Detallami 
tiklash uchun sarflanadigan mablag‘ lami tayyorlash xarajallaridan ikki- 
uch marta kam bo‘ ladi. Chunki detallami tiklashda ashyolar, elektr eneigi- 
yasi va mehnat resurslari sarfi ancha qisqaradi.
Detallami tiklash samaradorligi va sifati tiklangan usulga bog‘liq. De­
tallami tiklashningquyidagi usullari keng ko‘lamdaqo‘llaniladi: mexanik 
islilov berish, payvandlash va metall suyultirib qoplash, purkab qoplash, 
galvanik va kimyoviy islilov berish, bosim bilan ishlovberish, sintetik ash- 
yolardan foydalanish.
Ta’miriash texnologikjarayonida mashina va jihozlaming detallari t
02
a- 
lanadi, yaroqli-yaroqsizlaiga saralanadi va tashxis qo‘yish kabi umumta’mir 
ishlari bajariladi, shuningdek, ba’zi hollardategishli sinovlardan ham 
o'tkaziladi.
Detaining geometrik shaklini yoki ashyoning ichki holatini o‘zgartirish 
bilan bogMiq bo‘lgan texnologik ta’sir etish ishlari tiklash ishlariga kiradi. 
Biming uchun quyidagi texnologik jarayonlar bajariladi: detaining yeyilgan 
sirtini to‘ldirib qoplash, vaqtida egilgan, defomiatsiyalanganjoylarini asl 
holatiga keltirishyoki yeyilgan joylaming o‘lchamlarini tiklash maqsadida 
ashyoni qaytataqsimlash uchun plastik defomiatsiyalash, detaining birqismi- 
ni almashtirish va qo‘shimcha elementlar o‘matish, detallaming sirtlariga 
biror usulda ishlov berib metalning bir qismini olib tashlash.
Detallar ashyosining fizik-mexanik xossalarini tiklash bo‘yicha ishlar* 
ga makroskopik nuqsonlami (masalan, darz ketgan, yemirila boshlagan 
joylar) bartaraf etish va detaining eng muhim joylaridagi mikro nuqson- 
laming zararli ta’sirini kamaytirish uchun biror usulda (temiik, temiomexa- 
nik ishlov berib, plastik deformatsiyalab) ashyoni puxtalash kiradi. 7-jad- 
valda detallami tiklashda qo'Uaniladigan usullar guruhi keltirilgan.

---

U s u ll a r g u ru h i
Q o 'l l a n i l a d i g a n tik la s h usullar!
Suy ultirib p a y v a n d l a s h
(suyultirib m etall 
q o p l a s h )
E l e k t r y o y i bilan p a y v a n d l a s h . e l e k t r sh lakli 
p a y v a n d l a s h . flyus q a t l a m i o s t i d a , h i m o y a g azia r 
m u h i ti d a . s u v b u g 'la r i m u h i t i d a p a y v a n d l a s h .
t e b r a n m a yoyli, a r q o n yoyll. g a z b il a n p la z m a li 
q u y m a nurli ( e l e k t r o n . l a z e r n u r l a r i bil an) 
p a y v a n d l a s h
B o s i m bilan 
p a y v a n d l a s h
E l e k t r k o n t a k t . i s h q a la n i s h . p o r t l a t b h g o r n
( te m irc h ilik o ' c h o g ' i ) d a . t a x t a k a c h o s t i d a .
di№ )z ion, ultra ( o v u s h , s o v u q l a y i n . in d u k t s i o n
p a y v a n d l a s h
M e t a ll n i p u r k a b
t u z a t i b ) q o p l a s h
P la z m a lL g a z p la z m a li u s u l b il a n p u r k a b q o p l a s h
M e ta lla s h
G a z . e l e k t r , y u q o r i c h a s t o t a l i , p l a z m a l i
K a v s h a r l a s h
Y u m s h o q , q a t t i q v a a ly u m in i y k a v s h a r l a r bilan 
k a v s h a r l a s h
E le k tro litik usukJa 
m e t a ll k o p l a s h
X r o m l a s h , l e m ir la s h . n ik e l la s h
S in te tik a s h y o l a r d a n
f o y d a l a n is h
S o x t a s u y u q q a t l a m d a , g a z p l a z m a u s u l id a . 
b o s i m o s t k l a q u y is h u s u l id a t a x t a k a s h l a b
q o p l a s h
B o s i m bilan ishlov 
b e ri s h
K e n g a y t i r i s h , c h o 'k t i r i s h . a y l a n a s i g a y u m a l a t i b
p u x t a l a s h . c h o 'z i s h . q i s m a n c h o ' k t i r i s h , e l e k t r
m e x a n i k is h to v b e r i s h
C h il a n g a rli k m e x a n i k
ishlov b e ri s h
A r a l a s h s h a b e r l a s h . i s h q a l a s h . f r e z e r l a s h .
silliq iash , k e n g a y t i r i s h . shtift o ' r n a t i s h , r e z b a n i
t o z a l a s h , to r tib t u r u v c h i v a b o s h q a e l e m e n t l a r n i
o 'r n a t i s h
E l e k t r bilan ishlov 
b e r i s h usullar!
A n o d m e x a n i k . e l e k t r k i m y o v i y . e l e k t r k o n t a k t .
e l e k t r im pulsli
P u x t a l a y d i g a n ishlov 
b e r i s h usullar!
T e r m i k . t e r m i k - m e x a n i k . k i m y o t e r m i k . sirtq i 
p l a s t i d e f o r m a t s i y a l a s h , o l m o s l i a s b o b bilan
is h lo v b e r i s h

---

Mexanik isMov berish yeyilgan sirtlarga qoplamayetkizishda tayyor- 
lash yoki tugallash ishlarida, shuningdek, detallami ta’mir o‘lchamIarga 
moslab tiklashda yoki qo‘shimcha ta’mir detallar o‘lchamlarga moslab 
tiklashda yoki qo‘shimcha ta’mir detallar o‘matib tiklashda qo‘llaniladi. 
Detallami ta’mir oHchamlarga moslab ishlov berganda ular ish sirtlarining 
geometrik shakli tiklanadi, qo‘shimcha ta’mir detallar o ‘matilib, 
ta’mirlanayotgan detal o‘lchami yangi detal o‘lchamigamuvofiqlashtiriladi.