V. S. Xan Koreya tarixi обязательный экзем пляр

S illa  
Silla  d a v la ti  K o g u ry o  va P ekchega  n isb a ta n  keyin-
roq,  chinxan  q ab ilalari -  yansan, koxo,  chinji,  kari va 
fcoi/fllarning  b irla sh u v i  natijasid a  v u ju d g a   k elgan.  D a stlab   qabila- 
lar  ittifoqi  S aro  (" S a n -g o   chji"  no m li  m a n b a g a   k o 'ra )  d eb   atalgan. 
U n d a n  tash q ari, Xitoy m a n b a la rid a  Sillo, S ara, k o re y s m a n b a la rid a  
esa  Sonabol, Soyabol  va S orabol  kabi  n o m la r b ilan   atalgan.
" S a m g u k   sagi"  m a 'lu m o tla rig a   k o 'ra ,  b u   o lti  q abila  Q a d im g i 
C h o so n   b ilan   b ev o sita  bog'liq:  "D astlab   C h o so n d a n   к о 'chib  kel- 
g a n la r to g '  va  d a ra la m in g  o 'r ta   q ism ig a jo y la sh g a n la r va b u   y e rd a  
oltita  q ish lo q ch a  b a rp o   etganlar.  U lar  C h in x an   q a b ila sin in g   oltita 
jam oasi  (bu)  ed i".  A fso n ag a  k o 'ra ,  Koxo  q ish lo g 'i  oqsoqoli  b o lan i 
q u v o n tirg a n   q o v o q q a  o 'x sh a g a n   tu x u m n i  tash lab   n o la  q ilay o tg an  
va  k e y in   k o 'z d a n   g 'o y ib   b o 'lg a n   o tn i  k o 'rg a n .  B u  b o la  ju d a   aql- 
li  b o 'lg an lig i  bois,  u n i  h u k m d o r  qilib  ta y in la sh g a n   va  u n g a   Pak 
(" p a k "  ch in x an   tilid a  "q o v o q "  d eg a n i)  d e b   ism   b e rish g a n .  U  Silla­
n in g   b irin ch i  h u k m d o ri  Pak  X yokkose  va  P ak lar  su lo la n in g   d a s t­
labki vakili b o 'lg an .
O lti q abila  (32 yil,  " S a m g u k  sag i"  m a n b a sig a  k o 'ra )  q ay ta no m - 
lanib,  y an g i  -  Li,  C hxoe,  Son,  C hon,  Pe  va  Sol  k ab i n a sa b la rg a  ega 
b o 'lish g a n .  K o guryo  va  P ek ch e d an   farqli  ra v ish d a ,  b u   y e rd a   bit- 
ta  v an   su lo lasig a  m a n su b  b o 'lg a n la r  h u k m ro n lik   q ilm a sd an ,  balki 
P ak  su lo la sid a n   tash q ari  Sok  va  K im   u r u g 'id a n  b o 'lg a n la r  h u k m ­
d o r sifatid a m a m la k a tn i b o sh q arg an .
Pak  sulolasi  hukmronligi  davrida  Silla  (mil.  a w .  57 -   mil.  184  yy.). 
D astlab  Silla katta m av q e g a  ega b o 'lm a g a n .  II a s m in g  ik k in ch i yar- 
m id a n  b o sh  lab m a o rif rivoj to p ish i bilan, b u  y e rg a  v a q t-v a q ti b ilan  
L olan  v ilo y a tid a n   xitoy lik larn in g ,  s h u n in g d e k ,  y a p o n la r  va  moxe 
q ab ilalarin in g   h u ju m la ri  b o 'lib   tu rg a n .  A m m o   q a ra m a -q a rs h ilik  
u la rn in g   q o 'sh n ila ri  Kaya  b ilan   b o 'lg a n .  O 'z a ro   u ru s h la r d a   go h  
S illaning, g o h  K ay an in g  q o 'li b a la n d  k elgan. II  asr b o sh la rid a  silla­
lik lar 3 m a rta   K aya y erla rig a b o stirib  kirganlar.
I a srn in g  ikkinchi y a rm id a  Silla Pekche to m o n id a n  a m a lg a  oshi- 
rilg an  h u ju m la rn in g  asosiy ob y ek ti b o 'lg a n . K e y in ro q  m a m la k a tla r 
v aq tin ch a lik   y arash   su lh in i  im zo lash g an .  H atto,  Silla  va  P ekche­
n in g  b irla sh g a n  q o 'sh in la ri m oxe q ab ilasig a q a rsh i k u ra s h  olib b o r­
gan.  A m m o   165  y ild a n   b o sh lab   m a m la k a tla r  o 'rta s id a g i  m u n o s a ­
b a tla r yan a buzilib,  167 va  170 y ild a   o 'z a ro   u ru s h  olib bo rg an lar.

---

Ill  B ob.  U C H   P O D S H O L IK  D A V R I
3 1
Silla  Sok sulolasi hukmronligi davrida (1 8 4 - 3 5 6  yy.).  Silla  q o 'sh n i -  
somun,  pxosanpxal,  kamun,  kolbol  qabilalariga  (qabilalar  ittifoqlari) 
qarshi  u ru sh n i  d a v o m   ettirgan.  Ba'zi  q ab ilalam in g   o'zlari,  ju m la­
d an , isogo qabilalari Silla p o y tax ti K im son (297 y.) h u d u d ig a  b ostirib 
kirganlar.  S h u ningdek,  III  a srd a   y ap o n lar  bilan  h a m   u ru sh la r  d a ­
vom  etg an  (Ve davlati) va keyinchalik esa  ikki m a m la k a t o 'rta sid a g i 
q o'shnichilik  m u n o sab atlari  n ik o h   asosiga  q u rilg an   d a v rla r  h am  
bo'lgan. A m m o, IV a sm in g  40-y illarid a o 'z a ro  m u n o sab atlarg a yana 
p u tu r y etgan  va  hattoki u ru s h  h arak atlarig ach a yetib borgan.
Sok  su lo lasi  h u k m ro n lig i  d a v rid a   h a m   P ekche  b ilan   q a r a m a - 
q a rsh ilik la r  d a v o m   e tg a n   (188,  189,  190  yillar.).  A m m o,  286  yili 
Pekche  taklifiga  k o 'ra ,  tin ch lik   sh a rtn o m a si  im zo lan g an .  245  y ild a 
esa Silla b irin ch i  m a rta  K o g u ry o g a b o stirib  kiradi.