V. S. Xan Koreya tarixi обязательный экзем пляр

Silla  Kim  sulolasi  boshqaruvi  davrida.  M azk u r  su lo lan in g   h o k im i­
yatga  kelishi  bilan  turli  su lo lalar b o sh q a ru v i  tizim i  o 'rn ig a  m erosiy 
m onarxiya q aro r topadi. Sillaning k u c h -q u d ra ti b o rg a n  sari oshib bo- 
radi.  K ayaliklar Sillaning u stu n lig in i  tan olib u larg a  q arsh i h arak at- 
larni  to 'x tatish ad i.  Pekche  bilan  m u n ta z a m   elchilik  aloqalari  olib 
borilgan. 381 y ild a X itoyga elchi y uborilgan. Y aponiya b ilan  aloqalar 
esa keskin x arak ter kasb etgan. 364 y ild an  to 500 yilga q a d a r y a p o n ­
lar Silla  yerlariga b ir nech a  m a rta  bostirib  kirganlar.  M az k u r harb iy  
h a ra k a tla rn in g   k o 'p ch ilig id a  y a p o n la r  m ag 'lu b iy atg a  u ch rag an lari 
bois k eyinchalik h a ra k a tla rn i to 'x tatish g an .
K oreya  y arim   o ro lid a   S illaning  asosiy  raq ib i  K o guryo  bo 'lib , 
o 'z a ro   m u n o sa b a tla r  III  a s rn in g   oxiri  va  V  a srn in g   s o 'n g id a   b ir 
b o sq ic h d a n   (qutb)  ik k in ch i  b o sq ich g a  (qutb)  k o 'ta rild i.  U lar,  d a s t­
lab  K aya  va  y a p o n la rg a   q a rsh i  ittifoq  tu z ish g a n ,  k ey in   esa  K o g u ­
ryo  Sillaga  b o stirib   k irg an .  Silla,  o 'z   n a v b a tid a ,  K o g u ry o g a  q arsh i 
k u ra s h d a   P ek ch en in g   y o rd a m ig a   su y a n g a n .  K o guryo  esa  ?noxe 
q ab ilalari b ila n  b irg a  Sillaga q a rsh i k u ra sh g an .
500-654 y illa rd a  Sillani maripkak (h u k m d o r u n v o n i) C h id jin  (500- 
514)  va  u n in g   a v lo d la ri  b o sh q arib ,  q a to r  islo h o tla r  o 'tk a z ish g a n . 
U n in g   o'g'H   v an  P o p x in  (514-540)  d a v rid a   K aya  ra sm iy  ta rz d a  Sil­
la n in g   v assalig a  ay lan tirilg an .  521  y ild a  Jan u b iy   X itoydagi  Lyan 
su lo lasi  b ilan  d ip lo m a tik  alo q ala r o 'rn a tilg a n .
C h in x in   (540-576)  h u k m ro n lig i d a v rid a  S illaning  k u c h -q u d ra ti 
y a n a d a  y u k salg an . X itoyda Lyan su lo lasi o 'rn ig a  C h en  su lo lasin in g

---

3 2
III  B ob.  U C H   P O D S H O L IK   D A V R I
kelishi  o q ib a tid a   u la r  b ila n   h a m   d ip lo m a tik   a lo q a la r  o 'rn a tilg a n . 
S him oliy Si m a m la k a tig a  h a m  elchi y u b o rilg an .
Bu d a v rd a  Silla Pekche va K o g u ry o  h u d u d la rig a  b o stirib  kirgan. 
VI  a srn in g   ikkinchi  y arm ig a ch a  Silla  K o g u ry o g a  q arsh i  u ru s h la r­
d a   P ekcheni  q o 'lla b -q u v v a tla g a n .  548 y ild a   k o g u ry o lik la r P ekche 
qal'asi -  T oksanga b o stirib  k irg a n id a  Silla P ekchega h a rb iy  y o rd a m  
jo 'n a tg a n .  551  y ild a   esa  Silla  k o g u ry o lik la rn i  X angan  d a ry o sid a n  
h a y d a b   ch iq a rish d a   P ekch elik larg a  y o rd a m   b erish g a n .  S h u n d a y  
b o 'ls a - d a ,  553  y ild a   Silla  P ek ch e n in g   m a z k u r  h u d u d la rin i  egallab 
olgan.  Javob  s ifa tid a '554  y ild a   P ekche  h u k m d o ri  v an  Son  h a rb iy  
h a ra k a tla rin i  Sillaga  q a ra tg a n ,  lek in   b u   h a ra k a t  m u v affaq iy atsiz­
likka  u c h ra g a n   va  h u k m d o r  h a lo k   b o 'lg a n .  562  y ild a   P ekche  y an a 
Sillaga  q arsh i  h a rb iy   h a ra k a tla r  b o sh lay d i,  a m m o   b u   sa fa r  h am  
m a g 'lu b iy a tg a   u c h ra y d i.  S hu  y iln in g   o 'z id a   K a y ad a  g 'a la y o n la r 
k o 'ta rilib , b ir n ec h ta ja m o a la r b irla sh ib  ketadi.
576  yilda  Sillani  qisqa  v a q t  d av o m id a  C hinji  (576-579),  u n d a n  
so 'n g   C hinpxyon  (579-632)  b o sh q arg an .  C h inpxyon  h u k m ro n lig i 
d a v rid a   K oguryo b ilan   u ru sh la r  (603,  608,  629  yillar)  d av o m   etgan. 
Shu  bilan  b ir  q a to rd a   P ekchega  q arsh i  h a rb iy   h a ra k a tla r  (602,  605, 
611,  616,  624,  626,  627 yillar) h a m   olib borilgan.  C hin p x y o n   tax t  vo­
risi sifatida o 'z in in g  katta  qizini qold irg an .  U  v an S o n d o k  (632-647) 
nom i  b ilan   m am lak atn i b o sh q arg an   va  K oreya  tarixidagi  n a m u n a li 
h u k m d o rla rd a n   hisoblanadi.  U n in g   h u k m ro n lig id a n   so 'n g   m a m la ­
katni yan a ayol kishi S in m an n in g  q arin d o sh i v an C h in d o k  (647-654) 
b o sh q arg an .  Bu  d a v rd a   h a m   K o guryo  (638,  642  yillar)  va  Pekche 
(642, 644,645,649 yillar) bilan q a ra m a -q a rsh ilik la r d av o m  etgan. 654 
yilda Sillani yangi z o d a g o n la r Kim  C h x u n ch x u  (van T xejon-M uryol, 
654-661),  so 'n g ra  u n in g  o'g'H   v an M u n m u   (661-668) boshq arg an .
K o g u ry o   va  P ekchega  q a rsh i k u ra s h  olib  b o ra y o tg a n   Silla d a s t­
lab X itoyning Suy, so 'n g ra  esa Tan sulolasi  b ila n  ittifoq  tu z g a n .  Sil­
lan in g  h arb iy  h a ra k a tla rid a  Kim  C h x u n c h x u n in g  y o sh lig id a n  d o 'sti 
b o 'lg a n  sa rk a rd a  K im  Yu Sin k atta ro l o 'y n a g a n . 660 y ild a  Silla h a m ­
d a  T an n in g  b irla sh g a n   q o 'sh in i P ekcheni,  668 y ild a  esa  K o g u ry o n i 
to r - m o r  etad i.  U chta  m a m la k a tn in g   k o 'p   asrlik   q a ra m a -q a rsh ilig i 
K oreya y arim   o ro lin in g  u stu n lig i b ila n  y ak u n la n g a n .
O lim la r 3 m a m la k a t d a v rin i 3 b o sq ich g a b o 'lad ilar. 1 -b o sq ic h d a  
K oguryo,  Pekche  va  Silla  q ab ilalar  ittifoqiga  b o 'y s u n g a n .  Ikkinchi

---

Ill  B ob.  U C H   P O D S H O L IK   D A V R I
3 3
b o sq ich d a esa u la r tu rli ittifo q la rg a b irik k a n  h o ld a  b ir-b irla ri b ilan  
k u ra s h g a   k irish g an lar. S o 'n g g i  b o sq ich d a  esa Silla  va Xitoy  ittifoqi 
K o g u ry o   va P ekcheni  m a g 'lu b iy a tg a   u ch ratg an .
K aya 
E ra m iz n in g   birinchi  a srid a   K oreya  y arim   o ro lin in g  ja- 
n u b id a   yash o v ch i pyonxan  q ab ilalari  aso sid a  6  ta  siyo- 
siy  q a b ila la r ittifoqi -  Kimkvan  Kaya,  Tekaya,  Sonsan  Kaya,  Ara Kaya, 
Koyon  Kaya va Sokaya b o ig a n .  A fso n ag a k o 'ra ,  u la rn in g  asoschilari 
o s m o n d a n   tu s h g a n   6  ta  o ltin  tu x u m   b o 'lg a n   ("S a m g u k   y u s a " d a  
y o zilg an   "K ara k  d a v la ti  h a q id a   y o zu v lar").  M a z k u r  q a b ila la m in g  
b irla sh u v i  n atijasid a  K aya  n o m i  p a y d o   b o 'lg a n .  K oguryo,  Pekche 
va  S illad an   farqli  ra v ish d a   b u   y e rd a   k o n fe d e ra tiv   re sp u b lik a la r 
m av ju d   bo 'lib ,  u la rn in g   h a r  b iri  m u sta q il  siy o sat  olib  b o rish g an . 
H u d u d iy  n u q ta i n a z a rd a n  K aya P ekche va Silla o ra lig 'id a g i h u d u d  
san a la d i.  A fso n ag a  k o 'ra,  K aya  42 -  562 y illa rd a  m a v ju d  b o 'lg an .
K aya  q ab ilalarin in g  b irla sh u v i  m a z k u r  d a v la tn in g  aso sch isi  va 
b irin ch i  h u k m d o ri  Kim   S uro  (afsonaga  k o 'ra ,  e ra m iz n in g   42  yili- 
d a n   b o sh lab   h u k m ro n lik   q ilg a n   va  158  yil  y ash a g an )  to m o n id a n  
K im k v an   K aya  atro fid a   k echgan.  U n in g   rafiqasi  h in d   m alik asi  Xo 
X v a n -o k   b o 'lg a n .  M a 'lu m   v a q t  o 'tib   K aya  q ab ilalari  m a rk a z i  Te- 
k ay ag a  o 'tg a n .  Kaya  K oguryo,  P ekche  v a  S illaning  tajo v u zlari  os- 
tid a   q o lgan.  K aya  h o k im iy a ti  ta rq o q  b o 'lib ,  o x ir-o q ib a td a   b a rh a m  
to p g an .  Bu jara y o n   d a stla b  K im k v an   K ayada  (532  y ),  so 'n g ra  Teka 
(562 y.)da  so d ir b o 'ld i.