Qaraqa-2014-128-bet

§16. Atàw gà’p
73-shi’ni’g’i’w
. Woqi’n’. Yeki bàs àg’zàli’ hà’m bir bàs àg’zàli’ gà’plerdi
tàwi’p, bàs àg’zàlàri’n àtàp ko’rsetin’. Shi’ni’g’i’wdag’i’ qàrà hà’rip penen
jàzi’lg’àn ga’plerge di’qqàt yetip, wolàrdi’n’ yeki bàs àg’zàli’ gà’plerden
wo’zgesheligin tu’sindirin’.
1. Jàz àyi’ yedi. 2. Adàmlàr g’àjjà-g’àj bàli’q àwlàwdà. 3. 
Tu’n
.
4. Jàg’i’stàg’i’ shi’ràlàr ji’lt-ji’lt yetip ko’rinedi. 
(K.S.)
5. Gu’z
keldi. 6. Yegislikler ji’ynàli’p, à’tiràp si’rdàndày dàlàg’à àylàndi’.
(Sh.S.)
7. 
Qàtti’ suwi’q
. 8.
Qàràn’g’i’ tu’n
. 9. 
Qàqàmàn qi’s
.
10. 
Qi’zi’lqum
. 11. 
Qi’zi’l qi’yà ken’ dàlà
. 12. Woni’ du’nyàni’n’
iyesiz
gà’p
iyesi uluwmàlàsqàn
gà’p
iyesi belgisiz
gà’p
iyesi belgili
gà’p
Feyil bir bàs àg’zàli’ gà’p

---

51
ko’pshiligi biledi. 
(T.N.)
13. 
Bir mi’n’ tog’i’z ju’z qi’rq u’shinshi
ji’l
. 14. 
Bà’hà’r
. 15. Bà’hà’r jàynàp jàsnàydi’, à’lemge wo’mir
bàg’i’shlàydi’. 
(«Y.Q.»)
16. 
Tu’s àwg’àn mà’hà’l
. Aqqàlàg’à qàrày
sozi’lg’àn jol menen màshinà zi’mi’ràp kiyàti’r. 
(N.D.)
Atàw gà’pler belgili zàt yàmàsà qubi’li’sti’n’, wori’n
hà’m wàqi’tti’n’ hà’zirgi wàqi’tqà qàtnàsli’ àtàli’wi’n bil-
diredi. Wolàrdi’n’ is-hà’reketi tuwràli’ àyti’lmàydi’. Mi’sàli’:
1. 
To’rtku’l
jàg’i’si’
. 2. 
Bi’q-ji’q àdàm
. 3. 
1943-ji’l
. 4.
Qi’s
.
Qàqàmàn suwi’q.
(W.X.)
5. 
Tu’n
. Ju’k màshinàsi’ tuwri’
qàlàg’à qàrày jol àldi’. 6. 
Dekàbr
. Suwi’q kem-kem hà’wij
àli’p àti’ri’pti’. 
(T.N.)
Atàw gà’plerdin’ keynine noqàt yàmàsà u’ndew belgisi
qoyi’li’p jàzi’làdi’.
Bàs àg’zàsi’ àtàwi’sh so’zden bolg’àn bir bàs àg’zàli’
gà’ptin’ tu’ri 
àtàw gà’p
dep àtàlàdi’.
Atàw gà’pler du’zilisi jàg’i’nàn dàrà so’z yàmàsà
tu’sindiriwshi so’zlerge iye boli’p ken’eyip te keledi: 
Bà’hà’r
.
Jàyi’li’p jàti’rg’àn ken’ jàzi’q
dàlà. Jer betin ko’k lipàsqà
bo’lep, tà’biyàtqà jàsi’l ton kiydirgen qutli’ bà’hà’r.
(T.N.)
Atàw gà’pler, ko’binese ko’rkem shi’g’àrmàlàrdà, gàzetà-
jurnàl ocherklerinde qollàni’làdi’. Mi’sàli’: 
Alti’n gu’z
. 
Tu’n.
Terim wàqti’
. Terimshiler «àq àlti’n» di’ qànàsi’nàn àsi’g’à
suwi’ràdi’. 
(W.A.)
74-shi’ni’g’i’w
. Berilgen gà’plerdi woqi’p, àtàw gà’plerdi tàbi’n’.
Wolàrdi’n’ neshe so’zden du’zilgenin, mà’nisin ani’qlan’.
1. Bà’hà’r tàn’i’. Ku’n shug’làsi’ Qi’zi’lqum menen Qàràqum
àràsi’nà nur tàràtti’. 
(X.S.)
2. Avgust àyi’. I’ssi’ quyàsh boyi’n
tiklep qàràg’àn sàyi’n zàt pitken gu’mistey jàrqi’ràydi’. 3. Terim
wàqti’. Terimshiler «àq àlti’n» di’ shàqqàn terip àti’r. 4. Kesh.
Brigàdàni’n’ qi’rmàni’ndà pàxtàni’ qàbi’l àli’w ju’rip àti’r. 
(W.A.)
5. Tu’n. Jà’n-jàqqà à’jàyi’p ti’ni’shli’q sho’kti. 
(A. B.)
6. Du’t
tog’ày. Qàpi’ri’q i’ssi’. Yelpip yesken jel joq. 7. Qi’zketken!!!
Qàlàyi’nshà usi’lày àtàlg’àn. 8. Jàz àyi’. Shàn’qày tu’s. Ku’n
i’ssi’. A’tiràp ji’m-ji’rt. 
(J.A.)
9. 1926-ji’l. Xàlqàbàd ko’shesinde
àdàmlàr bir jerge ji’ynàlg’àn. 
(T.Q.)
10. 1944-ji’l. Iyul àyi’. Tu’n.
Aqdà’ryàni’n’ jàg’àsi’ si’g’àsqàn keme. 11. Su’ttey jàri’q tu’n.
Aspàndàg’i’ ày àlti’n zerendey jàrqi’ràydi’. 
(K.S.)

---

52
75-shi’ni’g’i’w
. Ko’shirip jàzi’n’. Atàw gà’plerdi tàwi’p àsti’n si’zi’n’.
Atàw gà’plerdin’ du’zilisin (dàrà so’zden bolg’àn bà yàmàsà ken’eytilgen be)
tu’sindirin’.
1. 1943-ji’ldi’n’ jàz wortàsi’. Sàràtàndàg’i’ tàmi’lji’g’àn i’ssi’.
Ulli’ sà’ske wàqti’. Aq sàqàlli’ shàllàr, u’lken jàstàg’i’ kempirler
ken’senin’ qublà tà’repinen sàli’ng’àn sklàdti’n’ àldi’ndà qàtàrà
àw ko’ngelep woti’r.
2. Aqdà’ryàni’n’ yeki boyi’ si’g’àsqàn yelàt. Bul àwi’ldi’
«wori’s àwi’l» dep àtàydi’. 3. Yekinshi du’nyà ju’zilik uri’s ji’llàri’.
Wol buri’ng’i’ 40 jup nà’rete worni’nà bir wo’zi ju’z juptàn
àslàm nà’rete sàli’p, Wàtàni’n qorg’àwg’à ketken jàwi’nger mà’rt-
lerge jà’rdem ushi’n ju’zlegen centner bàli’q uslàp berdi. 
(K.S.)
4. ... Aqdà’ryà! Jàn’àrg’àn qoni’s! Men tu’we àtàm menen
ànàmni’n’ kindik qàni’ tàmg’àn jer. Mi’n’ du’rkin qi’z-jigit
kà’màlg’à kelgen yelàt. Aqdà’ryà senin’ suli’w tà’biyàti’n’ wo’z
àldi’nà g’oy! 
(K.S.)
Bir bàs àg’zàli’ gà’plerdi tà’kiràrlàw ushi’n
soràwlàr hà’m shi’ni’g’i’wlàr
1. Bir bàs àg’zàli’ gà’p dep nege àytàmi’z?
2. Bir bàs àg’zàli’ gà’plerdin’ yeki bàs àg’zàli’ gà’plerden àyi’rmàshi’li’g’i’
qàndày?
3. Bir bàs àg’zàli’ gà’plerdin’ tu’rleri qàndày?
4. Feyil bir bàs àg’zàli’ gà’plerdin’ tu’rlerin àyti’n’.
5. Ne ushi’n feyil bir bàs àg’zàli’ gà’pler iyesi belgili, iyesi belgisiz, iyesi
uluwmàlàsqàn hà’m iyesiz gà’p dep àtàlg’àn, àtàli’w sebeplerin àyti’n’.
6. Atàw gà’p degenimiz ne? Atàw gà’ptin’ feyil bir bàs àg’zàli’ gà’pten
àyi’rmàshi’li’g’i’ qàndày?
76-shi’ni’g’i’w
. To’mendegi kestede ko’rsetilgen bir bàs àg’zàli’ gà’plerdin’
feyil bir bàs àg’zàli’ tu’rine bir-bir gà’pten, àtàwi’sh bir bàs àg’zàli’ gà’pke
yeki gà’p woyi’n’i’zdàn yàmàsà ko’rkem shi’g’àrmàlàrdàn tàwi’p jàzi’n’. Feyil
bir bàs àg’zàli’ gà’plerdin’ bàs àg’zàsi’ni’n’ àsti’n si’zi’p, qàndày feyillerden
bolg’àni’n ani’qlan’.
BIR BÀS ÀG’ZÀLI’ GÀ’PLER
Feyil bir bàs àg’zàli’ gà’pler
iyesi bel-
gili gà’p
iyesi belgi-
siz gà’p
iyesi uluwma-
làsqàn gà’p
iyesiz
gà’p
àtàw
gà’p
Atàwi’sh bir bàs
àg’zàli’ gà’pler

---

53