Q. Shodiyeva nutq 0 ‘stirish uslubiyoti


(shuning uchun, nima, qachon)



Download 6,53 Mb.
Pdf ko'rish
bet99/142
Sana14.07.2022
Hajmi6,53 Mb.
#796675
1   ...   95   96   97   98   99   100   101   102   ...   142
Bog'liq
Q.shodiyeva. bolalar-nutrini-ostirish

(shuning uchun, nima, qachon)
ta s h la b ketiladi. B o la la r s ek in -a s ta lik b i l a n s u r a t va o 'y i n c h o q l a r
asosida m u staq il ravishda u n c h a k a tta b o M m a g a n h ik o y a la r t u z a
b o sh lay d ilar.
Biroq u l a r n i n g h ikoyalari k o ‘p i n c h a k a t t a l a r h i k o y a s in in g
a y n a n nusxasi b o ‘ladi. U í a r hali k e ra k li n a r s a n i k e ra k s iz d a n , 
m u h i m n i ik k in c h i darajaJidan ajra ta o l m a y d i la r .
K a tta g u r u h y o sh id a g i b o la la r d a b o g l a n i s h l i n u t q a n c h a
r i v o jl a n g a n b o ‘la d i. U l a r u m u m l a s h t i r i s h , x u lo s a c h i q a r i s h ,
m u h o k a m a v u ritish kabi m a la k a la rg a c g a b o l i s h a d i . D ialo g ik
n u tq la rg a , savollarga a n iq , qisqa yoki k e n g t a rz d a ja v o b b e r a
oladilar. S a vollarni t o ‘g ‘ri tu z a olish m a l a k a s i p a y d o b o i a d i ,
kerak p ay td a l u q m a tash lash , o ‘r t o g ‘i n i n g j a v o b i n i t o l d i r i s h va 
tu z a tish kabi x u s u s iv a tla r rivojlanadi.
Ularda katta kishilarning t a ’siri o s t i d a fikr yuritish faoliyati 
ta k o m illa shadi, u n i n g m a z m u n i va sh a k lid a o 'z g a rish yuz b eradi.
N a r s a - b u y u m l a r d a g i yoki h o d isa la rd a g i e n g m u h i m belgilarni 
aytib bcrish m a la k a si s h a k lla n a b o s h la y d i. 5 — 6 yoshli b o l a l a r
s u h b a t d a va s o ‘z l a s h is h d a faol is h tir o k e ta d ila r : to rtis h a d ila r, 
m u h o k a m a q ü a d ila r , o ‘z fikrlarini asosli d c b biladilar, o ‘rto qlarini 
b u n g a ishontiradilar. E ndi u lar n a r s a - b u y u m l a r n i n g , h o d is a la m in g
n o m la rin i aytish b ila n g in a c h e g a r a l a n m a y d i l a r , balki u l a r n i n g
c n g xarakterli belgilarini, sifatlarini a y t a d i l a r , n a rs a - b u y u m l a r n i 
yoki h o d isalarn i yetarli d a r a j a d a t o ‘liq ta h lil qiladilar. B u y u m la r
va h o d isa la r o ‘rtasidagi b a ’zi b ir b o g l a n i s h l a r n i belgilay o lish
m alakasi b o l a l a r n in g m o n o lo g ik n u t q i d a o ‘z aksini to p a d i. Bu 
y oshga kelib u l a r n i n g n u tq id a e r g a s h g a n q o ‘s h m a g ap lar p a y d o
b o ‘(a b o s h l a y d i , t o ‘liq b o l m a g a n va o d d i y g a p l a r m i q d o r i
kam ayadi. T a k l i f etilgan m a v z u d a tasviriy v a v o q e iy hikoya tu z is h
m a l a k a s i p a y d o b o i a d i . B i r o q b u y o s h d a h a m b o l a l a r
ta rb iya chining n a n u in a s ig a m u h to j b o l a d i l a r . U la r n in g h ikoyasida 
tasvirlanayotgan n a rsa - bu y u m g a yoki h o d isa g a o ‘zining e m o ts io n al 
m u n o s a b a tin i bildirish hali yetarli d a r a j a d a riv o jla n m a g a n b o 'l a d i.


B o la la rd a b o g 'l a n i s h l i n u t q m a s h g 'u l o t l a r va k u n d a lik h a y o t 
j a r a y o n i d a
riv o jlan tirila d i. „ B o la la r b o g ‘c h a s id a t a ’lim -ta rb iy a
d a s t u r i “ n i n g k i c h i k giiruh bolalarini h ik o y a qilishga o 'rg a tis h
boMimida b o g 'l a n i s h l i n u tq n i rivojlantîrishga y o rd a m beruvchi 
tayyorgarlik ish la rin i olib borish k o ‘rsatilgan.
A yniqsa, u s h b u g u r u h d a s o ‘zlash u v n u tq in i rivojlantirishga 
katta ah a m iy a t beriladi. S h u n in g u c h u n kichik yoshdagi b o lalam ing 
h a r b ir a y tg a n fikriga e h tiy o tk o rlik b ila n m u n o s a b a t d a b o l i b ,
u n i q o ‘ll a b - q u v v a tl a s h kerak.
A w a l b o l a l a r n i s o ‘z y o rd a m id a g i t o p s h i r i q la r n i ( o 'y in c h o q n i
olib kelish, n i m a n i d i r k o krsatish yoki s u r a t d a n k im n id ir, ni- 
m a n i d i r k o ‘rs a tis h ) bajarishga, s o ‘ngra ta r b i y a c h i n in g savollariga 
ja v o b b e rish g a , u n i tin g la sh g a, e rta k d a g i a y r im q a h r a m o n l a r n i n g
ashulalarini ta r b i y a c h i bilan birgalikda t a k ro rla sh g a o 'rgatila di. Bu 
y o sh d a g i b o l a l a r g a b e r il a d ig a n s a v o l la r b o la u c h u n a n i q va 
t u s h u n a rli b o ‘lishi kerak. ( „ S e n q im d a y o ‘y i n c h o q la r n i yaxshi 
k o ‘rasan? Bu o ‘y i n c h o q h a q id a g ap irib ber. Bu s u ra td a n im a
t a s v i r l a n g a n ? “ )
T a rb iy a c h i b o l a n i n g b itta yoki ikkita j u m l a d a n iborat b o l g a n
fikrlarining m a z m u n i n i fa h m la b , o ‘zin in g sav o ü a ri bilan b o la n in g
fïkrini t o ‘liq va g r a m m a t i k j i h a t d a n to*glri b a y o n etishga u n d ay d i.
S o ‘z l a s h u v n u t q i n i r i v o jla n tiris h — b o l a l a r n i k a t t a l a r n i n g
nu tq in i tin g la sh v a tu s h u n ish , savollarga ja v o b berish, b o s h q a
b o la la r n in g o l d i d a o lz fïkrini a ytish, b i r - b i r in i tin g la sh d a n iborat.
0 ‘rta va k a t t a yosh d ag i b o la la r m o n o l o g ik n u tq n in g asosiy 
turi — hikoya va q a y t a hikoya qilish malakasini egallaydilar. Hikoya 
va q ay ta h ik o y a qilish b o g 'la n g a n n u t q n i n g c n g m u ra k k a b turidir. 
B olalarda b o g l a n i s h l i n u tq n i rivojlantirish ularn i hikoya qilishga 
o 'r g a tis h o rq a li a m a l g a oshiriladi. (B o la la r b o g 'c h a s i dasturlari. 
T e v a r a k - a t r o f b i l a n tan ish tirish , n u tq o ‘stirish, badiiy ada b iy o t. 
T ., 1992, 5 - 6 - b e t l a r .)
2 - § . B o l a la r bilan s o 4z la s h is h — dialog n u tq n i 
s h a k l l a n t i r i s h n i n g a s o s i y uslubi
S o ‘z la s h u v n u t q i o g 'z a k i n u t q n i n g a n c h a o d d iy shakli b o l i b ,
u s u h b a t d o s h i a r t o m o n i d a n q u v v a t la n a d i. S o ‘z l o v c h ila r turli 
vositalardan (ifodali vosita, ko‘z qarashlar, im o -ish o ra , intonatsiya 
v a h o k a z o la r ) fo y d a la n ib , b ir-birla rini t u sln in a d ila r. S o 'z lo v c h ila r 
u c h u n m u h o k a m a etilad ig an p re d m e t ( b u y u m , narsa) m a 'l u m
b o ‘ladi. Bu n u t q shakli sin tak tik t o m o n i d a n h a m j u d a oddiy: 
192


tu g a lla n m a g a n g a p l a r d a n , xitob, u n d o v s o 'z l a r d a n f o y d a la n ila d i; 
u savol va j a v o b l a r d a n , l u q m a t a s h l a s h d a n v a q isqa x a b a r l a r d a n
iborat b o ‘ladi. R u h s h u n o s lik d a o d d i y d i a lo g ( t a y y o r l a n m a g a n )
bilan s u h b a t o ‘rtasidagi farq a n i q l a n g a n . S u h b a t o ‘ziga xos d i a l o g
boMib, m a ’lu m b i r m avzu y o ‘n a lish id an ib o r a t boMadi. S u h b a t n i n g
m a q s a d i q a n d a y d i r s a v o ln i ( m a s a l a n , m a v z u n i ) m u h o k a m a
qilishdir. S u h b a t n i olib borish u c h u n s u h b a t d a ishtirok e t u v c h i l a r
o l d i n d a n t a y y o r l a n a d i la r , u n d a k c n g r o q m a ' l u m o t l a r k o ' p r o q
bo'ladi.
S o ‘zlash u v n u tq i b o g 'l a n g a n , t u s h u n a r l i b o l i s h i kerak. M a k -
t a b g a c h a t a rb iy a y o shidagi b o la la r s o ‘z la s h u v n u tq in i k a t t a l a r
r a h b a r l i g i d a e g a l l a s h a d i . 2 — 3 y o s h l i b o l a l a r s o ' z l a s h u v
m a z m u n i d a n t e z c h a lg 'iy d ilar. U l a r d a hali ta fa k k u r, xotira, d i q -
q at, lug‘at boyligi, n u t q n i n g g r a m m a t i k t o m o n i yaxshi riv o j l a n -
m a g a n . D i a l o g n u t q esa b o la la r d a g i t a f a k k u r n i n g , x o tira v a
d iq q a tn i n g , lu g ‘at b oyligining riv o jla n g a n lig i, n u t q n i n g g r a m ­
m a tik j i h a t d a n shakllan g a n lig ig a b o g 'li q d i r .

— 5 yoshli b o la la r sck in -a s ta lik b i l a n fik m i kcng va t o l i q
b a y o n c tish g a o ‘ta boshlaydilar. S o 'z l a s h g a n d a k o ‘plab s a v o l l a r
( N e g a ? N i m a u c h u n ? ) b cra b o s h la y d ila r. 5 yoshli b o la la r u z o q
vaqt d a v o m i d a s o ‘zlashish q o b iliy a tig a c g a b o l a d i . Bola b u n d a y
s o ‘z las h u v d a savo llarg a ja v o b b e r a d i, s u h b a t d o s h i n i tinglaydi v a
h okaz o.
„ B o la la r b o g ‘c h a s id a t a ’l im - ta r b i y a d a s t u r i “ d a b irin c h i v a
ikkinchi g u r u h d a s o ‘zlashuv n u tq ig a q u y id a g i talablar, v a z if a la r
q o 'y ilg a n : ta r b iy a c h i n in g n u tq in i t i n g la s h va tu s h u n i s h , b e r ilg a n
savollarga t o r t i n m a s d a n ja v o b b e rish m a l a k a s in i s h a k lla n tiris h . 
U larni savol b ila n m u ro jaa t etishga o 'r g a t i s h .
O lrta va k a tta g u r u h l a r u c h u n „ D a s t u r d a “ u la rn in g s o ‘z l a -
sh u v n u tq ig a q o 'y i l g a n vazifalar a n c h a m u ra k k a b la s h a d i: s u h b a t
vaq tid a faol is h tir o k ctish; m a v z u b o ‘y i c h a berilg a n s a v o lla rg a
t u s h u n i b , q isq a va t o ‘la j a v o b b e r is h , o ‘rt o q l a r in in g b c r a y o t g a n
jav o b larig a e ' t i b o r berish m alakasi o s h irila d i. B olalarni s o ‘z l a s h u v
nu tqiga o 'r g a tis h til vazifalarini Gavob s h a k lla ri, savol) b a ja r ib g in a
q o l m a s d a n , b a l k i n u t q i y s i f a t l a r n i ( s a m i m i y l i k , d i l k a s h l i k ,
x u s h m u o m a l a l ik , v a z m in lik va h o k a z o ) v a b i r q a n c h a x u l q - o d o b
q o id a la rin i h a m hal qilishi lozim .
T a r b iy a c h i n i n g b o la la r s o ‘z la s h u v n u t q i g a t a 's i r ctish y o l l a r i
j u d a xilma-xildir. H a m m a g u ru h lard a b u vazifani am alga o shirishga 
y o rd a m beruvchi vosita — bu kundalik h a y o t ja ra y o n id a b o la la rn in g
13 — Q. Shodiycva 
193


so 'z la s h u v n u t q i g a ra h b a rlik qilishdir. S h u n in g d c k , so 'z la sh u v
n u tq i turti xil m a s h g ‘u lo tla rd a h a m s h a k lla n tirib boriladi.
Kichik g u r u h l a r d a n u tq faolligi va so 'z la sh ish malakasi hayotiy 
vaziyatlardagi m u l o q o t va bolaiam ing faoliyatlari jara yonida tarbiya- 
lanib b o ra d i. Bu j a r a y o n b o la n in g b o g ‘c h a g a kclgan k u n i d a n o q
b o s h lan ad i.
T a r b i y a c h i b o l a l a r b i l a n s o ‘z l a s h g a n d a b u y u m l a r n i n g
n o m i n ig i n a s o 'r a b q o l m a s d a n , balki u l a r n i n g sifatlarini, q ism - 
larini, u bilan q i l i n a d i g a n harak atlarn i h a m s o ‘raydi.
T a r b iy a c h in in g o ‘zi bolalarni so'zlashishga undashi (e n ag an in g
ism ini, o t a s in in g is m in i , ayrim b o l a la r n in g ism ini, q u s h n i n g , 
guln in g n o m i n i a y ti s h n i so*rash va h o k a z o ), u la rn in g tashabbusini 
quvvatlashi k e ra k . A g a r bola b o g ‘ch a g a b irin c h i kelgan k u n id a
gap g a a r a l a s h m a s a , o d a m o v i b o 'lib o ‘tirsa, tarb iy a ch i b u n d a y
bola bilan a l o h i d a m u n o s a b a t d a b o 'lish i, u n g a shirin s o ‘z aytishi, 
u bilan o 'y n a s h i, b u y u m n i h arak atd a k o ‘rsatishi va ha ra k a tla rn i 
aytishi kerak.
B olalar b ila n s o ‘z lashishni tashkil e t i s h d a cn a g a h a m faol 
ishtirok ctishi lozitn. E naga bolani o'z iga q a ra ta iltimos va m urojaat 
qilishiga, uni s o 'z l a r , ju m l a l a r bilan ifo d a la sh g a o 'r g a tib borishi 
kerak.
T a rb iy a c h i b o l a l a r d a n b u g u n qayerga b o rg a n la rin i, y c r m a y - 
d o n c h a si yoki ta b ia t b u rc h a g id a q a n d a y yangiliklarni k o 'rganlarini 
so 'ra y d i. B u n d a y s o ‘zlashuvga k o ‘proq k a m g ap ira d ig a n , in d a m a s
bolalarn i (u larg a m u r o j a a t qilish: A h m a d h a m b o rd im i? Sayyora 
h a m quyonlarga sabzi bcrdim i?) jalb qilish ju d a zarurdir. 
Bolalarda 
s o 'z la s h u v n u tq i m a l a k a la r i n i sh ak llan tirish u c h u n s o ‘zli to p sh i- 
riqlar bcrish u s u l i d a n foy d a la n ila d i. B u lling u c h u n tarb iy a c h in in g
o*zi iltimos qilish n a m u n a s i n i aytib bcradi, b a 'z a n csa kichkintoyga 
b u n i t a k r o r la s h n i t a k l i f ctad i. B u n d ay to p s h iriq s a m im iy n u tq
shaklini n i u s t a h k a m l a s h g a y o r d a m b cradi.
T a rb iy a c h i s o 'z l a s h u v n u tq in in g rivoji u c h u n b o la la r bilan 
birgalikda r a s m l a r n i , b o la la r kitoblarini va ulardagi su ra tlarn i 
k o ‘rib c h iq i s h n i t a s h k il ctadi. M a l u m b i r m a v z u d a s o ‘zlashish 
u c h u n t a r b i y a c h i n in g u n c h a katta boM m agan ( M e n trolleybusda 
n im an i k o 'r d im ? B o s h q a bo lalar bogkc h a s id a q a n d a y qiziq voqeani 
k u z a t d i m ? ) h i k o y a l a r i b o 'l i b o ‘tg an x u d d i s h u n g a o 'x s h a s h
v o q e a n i b o l a l a r y o d i g a tushirishga y o r d a m b e r a d i, m u l o h a z a
yuritishi va b a l i o b e r is h in i faollashtiradi.
B unda e n g natijali usullardan biri — turli yoshdagi bolalarni


birlashtirish va b o s h q a g u r u h la r g a borishni tashkil etishdir. C h u n k i 
kichik gurn h g a kelgan katta g u r u h bolalari k ic h k i n t o y la r d a n ular- 
n in g o 'y in c h o q la r i , kitoblari va b o s h q a la r h a q i d a s o ‘raydilar.
B o l a l a r n i n g s o ‘z l a s h u v n u t q i n i r i v o j l a n t i r i s h g a u l a r n i n g
o ' y i n l a r i , a y n i q s a , v o q e a b a n d - i j r o l i o ' y i n l a r : „ K a s a l x o n a “ , 
„ S a r t a r o s h x o n a “ , „ H a y d o v c h i - h a y d o v c h i “ , „ D o ‘k o n - d o ‘k o n “ , 
„ D e n g i z va c h o l “ , „ K i t o b l a r s u h b a t i “ , „ T u y a va tu y a q u s h "
( o krta g u r u h d a ) va h o k a z o l a r k a tta a h a m i y a tg a cga.
S h u n in g d e k , b o la l a r n in g m c h n a t faoliyati h a m so 'z la s h u v
nu tq in i rivojlantirish im k o n in i beradi. M asalan: tuvak d ag i p o m i d o r
k o 'c h a t i n i jo 'y a k l a r g a e kish j a r a y o n id a ta r b i y a c h i b o l a la r bilan 
q u y i d a g i m a z m u n d a s o ‘z l a s h a d i ( h a r b i r t u v a k k a k o ‘c h a t
e g a s in in g — b o l a n i n g ismi yoziladi):
T a r b i y a c h i : B o l a l a r , h a m m a n g i z k o ' c h a t c k i l g a n
tuvak larin g izn i olib k c ld in g iz m i?
B o l a l a r : Ha!
T a r b i y a c h i : B o lalar, a y ti n g l a r - c h i , t u v a k d a g i k o 'c h a t n i
yerga o ‘tq azg a n im izd a n kcyin kim n in g k o ‘c h a ti q a y e r d a ekanligini 
q a n d a y bilasiz?
L o l a : T u v a k n i ycrga toMiq k o ‘m m a s d a n , is m y ozilgan joyni 
k o ‘rinarli qilib q o ‘yish k crak .
A k m a l : T u v a k k a u z u n xivich ( c h o ‘p) ti q ib q o ‘yib, un g a 
ism la rim iz yozilgan q o g ‘o z c h a l a r n i osib q o 'y i s h kerak.
T a r b i y a c h i : M a n a , ikkita taklif: Lola tu v a k n i toMiq k o ‘m - 
m a slik n i, ism iar y o zilgan j o y n i k o ‘rinarli q ilib q o l d i r i s h n i , A km al 
esa tuv ak k a yoki tuvak y o n i g a u z u n cho*p ti q ib , u n g a ism iar 
y ozib q o ‘yilgan q o g ‘o z la r n i osib q o ‘y ish n i t a k l i f ctish y ap ti. Bu 
ikki taklifni m u h o k a m a q i l a m iz . Qaysi t a k l if y a x s h ir o q ? G a v h a r ,
sen n im a d e b o 'y la y sa n ?
G a v h a r : Kelinglar, k o ‘c h a t ekilgan tu v a k n i y e rg a oxirigacha 
k o ‘m a m iz .
T a r b i y a c h i : S h u h r a t , s e n a y t - c h i , a g a r b i z tu v a k n i 
y erga o xirigac ha k o ‘m m a s a k , yozuvini k o ‘rin a r li q ilib qo ld irsak - 
d a , k o ‘c h a tn i s u g 'o ris h u c h u n suv q u y s a k . u n d a b o la la r n in g
ismi yozilgan j o y n i m a b o ‘ladi?
S h u h r a t : T u v a k d a g i y o z u v l a r g a lo y y o p i s h i b , y o z u v
ko'rinm aydi.
T a r b i y a c h i : T o ‘g ‘ri a y ta s a n , S h u h r a t .
A k m a l : M e n i n g ta k lifim L o la n in g t a k l i f i d a n yaxshiroq!
T a r b i y a c h i : O kz - o ‘zini m a q t a b g a p iris h y a x sh i em as. Bu


b e o d o b l ik h is o b l a n a d i . S c n i n g ta klifing yaxshi yoki yaxshi c m a s - 
ligini b o s h q a b o l a l a r aytishsin.
B c h z o d : A k m a l yaxshi taklifni aytdi.
T a r b i y a c h i : N i m a u c h u n ?
B e h z o d : C h u n k i u z u n c h o ‘pga y o z i b q o ‘yilgan y o z u v l a r
y ax sh i k o ‘rin a d i.
T a r b i y a c h i : K o ' c h a t n i b c m a l o l s u g ‘o r i s h m u m k i n .
Y o z u v la r o ‘c h i b k etm a y d i. H o z ir B c h zo d bilan G a v h a r d u r a d g o r
A h m a d a k a g a b o r i b , u l a r d a n u z u n c h o ' p ( r e y k a ) b o rlig in i 
a n iq la s h a d i. Bizga 25 ta u z u n c h o ’p kerak. Siz buni A h m a d akaga 
q a n d a y tu s h u n t ir a s i z ?
H a r b i r b o la d u r a d g o r b i l a n b o l a d i g a n so V J a s h u v la m in g
m a z m u n i n i a y tish a d i. T a r b iy a c h i aytilgan fikrlarning ic h id a n e n g
q isqa va t u s h u n a r li s i n i ta n l a b o l a d i va k ich k in to y g a d u ra d g o rg a
b o rib , o ' z i n i n g iltim osini xud d i s h u n d a y t u s h u n tir is h n i tavsiya 
ctadi.
K a tt a g u r u h l a r d a h a m sh u u su lla rd a n fo y da la nila di, b iroq 
s o ‘z l a s h u v n u t q i n i n g m a v z u l a r i , t o p s h i r i q va h i k o y a l a r n i n g
m a z m u n i m u ra k k a b la s h a d i. U s h b u g u ru h d a k o 'p r o q k attalar bilan 
m u l o q o t d a b o l i s h m a l a k a l a r i n i o 's t i r i s h g a . j a m o a t j o y l a r i d a
s o ‘zlashish qo id alarig a am al qilishga katta aham iyat beriladi. J a m o a
b o l i b s o ‘z l a s h i s h d a b o l a l a r n in g j a v o b in i t o l d i r i s h g a , tu zatis h g a, 
s o ‘ra s h g a , q a y t a s o ‘rashga o 'r g a t a d i S h u tariqa k u n d a lik h ayot 
j a r a y o n i d a b o l a l a r n in g s o 'z la s h u v nutqi shak llan tirib b oriladi.
3 - § . M a x s u s m a s h g ‘u l o tl a r d a dialogik n u t q q a
o ‘r g a t i s h u s lu b i v o t la r i va usullari
B o l a l a r n i n g s o ‘zlash u v (d ialo g ik ) n u tq in i tarkib to p tir is h d a
m a x s u s m a s h g ' u l o t l a r h a m o l i h b o rila d i. Bu m a s h g ‘u lo tla r:
1) s u h b a t l a r ; 2) t a ’lim iy o 'y i n l a r ; 3) su ra tlarn i k o ‘rib c hiqish 
va u h a q d a su h b at.

Download 6,53 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   95   96   97   98   99   100   101   102   ...   142




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish