Q. Shodiyeva nutq 0 ‘stirish uslubiyoti

Takrorlash uchun savoi va topshiriqlar

---

11. T u r l i y o s h g u r u h l a r i d a n u t q n i n g to v u sh m a d a n iy a tin i ta rb iy ala sh
b o ' y i c h a m a s h g 'u l o t l a r n i ta s h k i l e tish va o 't k a z i s h u s lu b iy o tin i 
b a y o u e tin g .
12. N u t q n i n g tovush m a d a n iy a ti b o ' y i c h a ishlarni rejalashiirish h aqida 
t u s h u n c h a bering.
13. 0 ‘z i n g i z a m a li y o t o ' t k a z a d i g a n t a y a n c h b o la lar b o g 'c h a s i d a 4 — 
5 t a b o l a n i n g n u t q i n i t e k s h i r i n g ( e r ta la b k i s o a t d a ) , te k s h ir is h
u c h u n m a t e r i a i l a r n i m u s t a q i l t a n la n g . T e k s h i r i s h naiijn la rin i 
b o l a l a r n u t q i n i n g h o la tin i a k s e ttiru v c h i ja dvalga belgilab b oring 
va u l a r n u tq id a g i k a m c h i l i k l u r n i b a r t a r a f etish u c h u n ish rejasini 
t u z i n g va u la r n i asoslang.
14. I k k i n c h i k ic h ik g u r u h u c h u n n u i q n i n g to v u s h m a d a n i y a t i n i
ta rb iy ala sh b o 'y ic h a m a s h g 'u l o t ishlanmasini tuzing va bu ishlanm a 
as o sid a b o g 'c h a d a ush b u m a s h g 'u l o t ni o ‘tkazing, uni katta tarbiya- 
c h i , a m a l i y o t r a h b a ri, m u d i r a bila n h a m k o rl ik d a tahlil q ilin g va 
u n i n g m a z m u n i m y o z ib b o r i n g .
15. A r t i k u l a t s i y a g i m n a s ti k a s i 
m a s h q l a r i n i y o z in g ( „ L o g o p c d i y a "
q o ' l l a n m a s i d a n f o y d a la n ib . T . , , , 0 ' q i t u v c h i “ . 1993, 7 4 - 79- 
b e t l a r ) v a u n i n g a h a m i y a t i n i asoslang.
16. 0 ‘z i n g i z b o l a l a r y o s h in i t a n l a g a n h o l d a , b u y o s h g a m o s n u i q d a
n a f a s o t i s h va c h i q a r i s h n i h a m d a o v o z k u c h in i riv o jla n tirish g a 
y o r d a m b e r u v c h i o ' y i n - m a s h q l a r n i n g i s h l a n m a la r in i t u z i n g va 
uni b o la la r bilan o ‘tkazing. (Q . S. Shodiyeva. „M a k ta b g a c h a tarbiya 
y o s h i d a g i b o la la r n i t o ' g ' r i ta ia f f u z g a o ’rg a ti s h “ q o 'M a n m a s id a n
f o y d a l a n i n g . T ., , , 0 ‘q i t u v c h i “ , 1994.)
17. T o v u s h n i t o ' g 'r i ta la f f u z q ili s h . o v o z a p p a r a t i n i n g h a r a k a t i n i
r iv o jla n tir is li , c s h itu v i d r o k i , rav sh a n g a p irish n i (y ax sh i d ik -
s i y a n i ) s h a k l l a n t i r i s h u c h u n m a s h q l a r ish l a n m a s in i t u z i n g va 
u s h b u m a s h g 'u l o i n i b o g ' c h a d a l o ‘rt yoshli b o la la r g u r u h i d a
o ‘t k a z i n g , u n i a m a l i y o t r a h b a r i . k a t ta ta rb iy a c h i h a n i k o rl ig id a
t a h l i l q ili n g . ta hlil m a z m u n i n i yozing.
18. T a j r i b a l i t a r b i y a c h i l a r n i n g is hini ku za tin g : u la r q a n d a y qilib 
b o l a l a r n i m a is h iy faoliyat j a r a y o n i d a bir-birlari va k a l t a l a r bilan 
s a m i m i y o h a n g d a g a p l a s h i s h g a o 'rg a tish a d i?
19. Q u y i d a g i q o ‘l l a n m a n i n g a y r i m b o i i m l a r i b o ' y i c h a ( o ’q i t u v c h i -
n i n g k o ' r s a t i s h i b o ' y i c h a ) r é f é r â t tu z i n g : Q . S. S h o d i y e v a
„ M a k t a b g a c h a y o s h d a g i b o l a l a r n i t o ' g ' r i ta iaffuzga o ' r g a t i s l r .
T . ; „ O ' q i t u v c h i “ , 1995.
20. G u r u h x o n a s i d a d a r s v a q t i d a tu z ilg a n rcferatlarn i m u h o k a n i a
q ili n g . 0 ‘q ig a n m a q o l a l a r i n g i z d a n , a d a b i y o t l a r i n g i z d a n q a n d a y
y a n g i l i k l a r n i biiib o l d i n g i z , b u n i o ' z i n g i z bilga n m a ’lu m o i l a r
b i l a n ta q q o s l a n g .

---

V Ï I
B O B
B O L A L A R N I B O G ‘L A N I S H L I N U T Q Q A
0 ‘R G A T I S H U S L U B I Y O T I
1- § . B og‘lanishli nutq va uni m aktabgacha 
tarb iy a yoshidagi bolalarda rivojlantirish xusu- 
siv atlari
H a r b ir b o la b o g 'c h a d a o ‘z fïkrini m a z m u n l i , g ra m m a ti k
jih a td a n t o ‘g ‘ri, bir-biriga m a n ti q a n b o g ‘lan g a n h o l d a bayon etishga 
o ‘rganishi kerak. BogMangan n u t q d a b o l a n i n g m a n t i q iy tafa k - 
kuri, idrok qilganlari y u z a s id a n fikrlay olishi v a m a n t i q iy n u t q d a
u n i t o ‘g ‘ri, a n iq b a y o n etishi aks e ta d i. B o l a n i n g o ‘z fïkrini 
b a y o n ctishiga q a r a b , n u t q i n i n g riv o jlan g an lik d ara ja s in i belgilash 
m u m k i n .
0 ‘z fikrini a n i q , ifodali, izchillik b i l a n b o g ‘lab b a y o n e ta
olishi b o la n in g es te tik riv o jlanishida k a tta a h a m i y a t g a ega.
B og’lanishli n u t q d e g a n d a , m a 'l u m b i r m a z m u n d a g i fikrni 
m a n t i q a n bir-b irig a b o g l a b , izchil ra v is h d a , g r a m m a t i k j i h a t d a n
t o ‘g ‘ri va obrazli qilib b a y o n qilish t u s h u n i l a d i.
B o lalarda b o g 'la n is h li n u t q n i n g rivo jlan ish i o n a tiliga o ‘rga- 
tis h n in g quv id ag i v azifalarini h a m hal qiladi:
1) lu g 'at ishini (k c n g s o ‘zlar t o 'p l a m i v a u n d a n fo y d a la n a
o lish, fikrni a n i q va t o 'l i q ifoda etishga y o r d a m b e ra d i);
2) n u tq n i g r a m m a t i k j i h a t d a n t o ‘g ‘ri s h a k lla n tir is h n i ( o lz 
fïkrini s o d d a va y o y iq , e r g a sh g a n va b o g 'l a n g a n q o 's h m a g a p la r - 
d a n , so n , sifat, kelishik q o ‘s h i m c h a l a r i d a n t o ‘g ‘ri fo y d a la n ib
b a y o n ctish);
3) n u t q n i n g to v u s h m a d a n i y a t i n i t a r b i y a l a s h n i ( n u t q n i n g
a n iq , m a ’noli, b u r r o boMishi).
N u t q n i n g ikki xil: dialo g ik va m o n o l o g ik tu rla ri m avjud b o l- 
lib, u la rn in g h a r qaysisi o ‘z x u su siy atig a ega. D ialo g ik n u t q
shakli (ikki y oki b i r n e c h a kish in in g s u h b a t i , sav o llar va u n in g
ja v o b la ri) bu toMiq boM m agan (qisqa) j a v o b d i r . D ia lo g ik n u t q n i n g
asosiy belgilari—t o l i q b o 'l m a g a n , u n d o v s o 'z l a r d a n iborat, a n iq
in to n a ts io n m a n o d o r l i k (ifo d a la s h ), i m o - i s h o r a v a b o sh q a la rd ir. 
Dialogik n u t q d a savo! tu z a olish va savol b e r is h , esh itg a n savoliga 
t a a l l u q l i j a v o b n i b e r i s h , k e r a k li e ’t i r o z n i b i l d i r i s h , s u h b a t -

---

d o s h in i n g j a v o b i n i tuzatish va t o l d i r i s h , m u h o k a m a va n u i n o z a r a
qilish, o ‘z fik rin i asoslash 
v a b o s h q a l a r j u d a m u h im d ir.
M o n o l o g i k n u t q b i r k is h in in g n u t q i
b o l i b , s o ‘z lo v c h id a n
keng, a n i q , t o l i q , b o g l a n g a n fik m i ta la b etadi.
M o n o l o g h i k o y a t u s h u n t i r i s h , s o ‘z l o v c h i d a n o ‘z fik rin i 
a s o s iy n a r s a g a q a r a t i s h n i , j o n l i , o b r a z l i , h i s - h a y a j o n b il a n
gapirishni t a l a b e tadi. V. 1. T ixeyeva, A. Sh. U sova, A. M. M u x in a, 
L. A. P e n ev sk a y a, M . M. K o n in a , O . I. Solovyova va b o shqalarning 
b o g i a n i s h l i n u t q s o h a s id a olib b o rg a n ilm iy t a d q iq o t ishlarida 
b o l a l a r d a b o g i a n i s h l i n u t q n i r i v o j l a n t i r i s h d a t a r b i y a c h i n i n g
ra h b arlik ro lig a k a t t a a h a m i y a t b erad ilar. Ular: „A garda b o g i a ­
nishli n u t q q a q a r a t i lg a n m a s h g ‘u lo tla r u zluksiz (sistem ali) ta rz d a
olib b o rils a , u n g a ta rb iy a c h i o n g li ra v ish d a rahbarlik qilsa, b o l a ­
larda o ‘z fikrlarini bir-biriga b o g l a b gapirish malakasi rivojlanadi", 
d e g a n fi k m i b a y o n etadilar.
K ic h ik y o s h d a g i b o la la r d a n u t q n i tu s h u n ish ta k o m illa s h a d i 
(s o 'z li t o p s h i r i q í a r n i , k a t t a l a r n i n g k o 'r s a t m a l a r i n i , n i u r a k k a b
b o l m a g a n a d a b i y a s a r m a z n i u n i n i t u s h u n a d i l a r ) . E ndi n u t q
alo q a v o s ita s ig in a b o l i b q o lm a y , balki k a tta la rn in g s o ‘z orqali 
tu s h u n t ir is h l a r i y o r d a m i d a b ilim la rn i egallash m a n b a y ig a ay lan a 
bosh lay d i. B o l a n i n g k attalar, te n g d o s h la ri bilan b o l a d i g a n a n c h a
n iu ra k k a b v a t u rli xildagi m u o m a la s i n u t q n i n g rivojlanishi u c h u n
q u l a y s h a r o i t l a r n i v u j u d g a k e l ti r a d i : ta s a v v u r la r i n i b o y it a d i ,
lug‘atin i k e n g a y ti r a d i . K o kp h a r a k a t la r qilishi natijasida u n i n g
n u t q i f e 'U a r , o l m o s h l a r , r a v is h l a r , o l d q o ‘s h i m c h a l a r b i l a n
boyiydi. T u rli s o 'z l a r d a n va u l a r n i n g turli t a rtib id a n fo y d a la n ib , 
o d d iy g a p l a r t u z a boshlaydi: