Q. Shodiyeva nutq 0 ‘stirish uslubiyoti

gui —
guidon; suv — suvchi; och, qizil
— 
och qizil; to ‘q, sariq
— 
îo 'q sariq;
uzun, quloq — uzunquloq
v a b os hqa l ar .
9. T a ’limiy o ‘y i n ( d i d a k t i k o ‘y i n ) . Bu u s u l d a n k o ‘p r o q
mas hg ' ul ot d av om i d a foydalaniladi. Tarbiyachi qi s qa m u d d a t ichida 
( 1 — 3 daqi qa) bolalar bilan s o kz tanlash b o ‘y i ch a m a s h q o ‘tkazadi. 
M a s a la n : „ K i m k o kp r o q k o ' r a d i va a y t a d i ? “ , „ K i m d u m a l o q
s hak l dagi b u y u m i a r n i k o ‘p r o q a y t a d i ? “ Bu u s u l d a n t o p i s h m o q -
larni t opi sh , b u yu m i a r n i t a q q o s l a s h d a (xotirasi b o ky i c h a va k o ‘rib 
t ur ga ni b o ' y i ch a ) kat ta g u r u h l a r d a foydalani sh m a q s a d g a muvofi q 
bo' l adi .
4 - § . T c v a ra k -a tro f bilan ta n ish tirish va lug‘at 
ustida ishlash b o ‘yielia m ash g (u lo t tu rlari
K u zotish m a sh g ‘u lo tid a lu g 'a t ishi.
T a ’l i m n i n g n u i h i m
us l ubl ar i da n biri bu k u za t i s hd i r . Kuz at is h o ‘zi ga x os b i r faoliyat 
b o ‘lib, u bol ani b orl i q h a y o t b il an y a q i n d a n t a n i s h t i r a d i . Bola, 
o d a t d a , eshi t ganl ar iga n i s b a t a n k o ‘rgan va k u z a t g a n l a r i n i u z o q
vaqt y o di d a saqlaydi, u l a r d a n t a ’sirlanadi, estetik z a v q oladi. Turli-

---

t u r n a n r a n g l a r g a boy, go ' z a l va x u s h m a n z a r a tabiat bol a didi, s o ‘z 
boyligi, n u t q i n i o ‘stirish m a n b a y i d i r . Bolani atrofdagi go' zal l i kni
k o ‘ra b i l i s h g a , ranglarni i d r o k e t a olishga, t o v us hl ar o h a n g i n i
t inglay bi l i sh g a, x u s h b o ' y h i d l a m i payqa y olishga o ‘rgatish orqali 
u n i n g fi kr d oi ras i o ‘stiriladi, n u t q i rivojlantiriladi. Bol ada t evarak- 
a t r o f d a n o i g a n t aassur otl ari ni s o lz bilan ifodalash xususiyatlarini 
t arbi ya l a s h m u h i m a h a m i y a t g a ega. Bola t e v a r a k - a t r o f va ijtimoiy 
h a y o t h o d i s a l a r i n i , kishilar n i c h n a t i n i k u z a t a r c k a n , ul ar n i ifoda 
etish u c h u n yang i -ya ngi s o ' z va iboral arni o ' r g a n a boshlaydi. Eng 
m u h i m i , b o l a o ‘zi y a s h a b t u r g a n j o y d a g i o ' s i n i l i k , h a y v o n ,
i jt i mo i y h a y o t , b u v u m l a r b i l a n y a q i n d a n t ani shadi . Bo l al ar da 
k u z a ti s h f a o l i y a t i n i n g j u d a y o s h l i g i d a n p a y d o bo 'l i sh i h a q i d a
p e d a g o g o l i m D. N. G o n o b o l i n s h u n d a y d ega n edi: „ K u z a t i s h
i d r o k n i n g o ' z i g a xos xu su si yat lar g a ega b o l g a n t ur l ar i d a n biridir. 
T a s hq i d u n y o obyekt l arini i d r o k e ti shn i ng m u k a m m a l l i g i faqat 
sezgilar ( k o ‘rish, eshitish va b o s h q a l a r ) n i n g o' t ki rl i gigagi na e mas , 
balki h o d i s a l a r n i tahlil qila bi li s h, n a r sa l ar ni ng belgilarini farq 
qilish, u l a r o ‘rtasidagi b o g l a n i s h l a r n i ani ql as h, bilib olish va 
s hu k a b i l ar g a b o g ‘l iqdir‘‘. Bo l a l ar ni yangi obyekt bilan t ani sh-
t i r i s h n i n g as os i y m a q s adi sh u o b y ek t d a gi yangilikni bilib ol ishga,
u n i n g b el gi lar i , xususiyatlari h a q i d a t u s h u n e h a g a ega boMishga 
h a m d a a t r o f - m u h i t bilan b o g ‘liqligini a n i ql as hga y o r d a m bcr ish- 
d a n i b o r a t d i r . Kuzat is h j a r a y o n i d a turli a n a l i z a t o rl a r ( k o ' r u v ,
es h i t uv , t a ' m bilish. teri) f a ol l as ha di , bol al ar ni ng ay r im sczgiiari 
s o ‘z b i l a n ( a c h c h i q , taxir, issiq, sovuq, g ‘adi r - b u du r, silliq, qizil, 
sariq, ko*k va h. k.) ifodalanadi.
N u t q o ‘s t i r i s h u s l u b i y o t i n i n g a s o s c h i s i , m a s h l u i r p e d a g o g
I. T i xe y e v a k u z a t i s h n i n g t a ' l i m j a r a yo ni d a gi a h a mi y a ti g a yuqori
b a h o b e r i b , s h u n d a y d e g a n e d i : „ . . . V o q e l i k n i k u z a t i s h h a r
q a n d a y b i l i m g a ega boMishning negizidir. K uz at i s hd an k o ‘z l an a -
d i g an m u h i m m a q s a d b o l a l ar ga t evar ak- a t r of d agi o l a m n i ongli 
r a vi shda i d r o k qilishga va i d r o k q i l i na y ot ga n nar sani s o ‘z bilan 
i fo da l a s h g a y o r d a m b c r i s h d i r “ . I d r o k b o l a n i n g t af a kk u r faoliyati 
bilan bogMiqdir: y a ’ni obyekt h a q i d a fikr vuj udga keladi, m u h i m
belgilari s a n a b o ‘tiladi, o b ye k t b o s h q a o byek t bilan t a qqo s la na di .
Kuz at is h j a r a y o n i t ar bi ya chi ni ng v a bolalarning nut qi y mul oqotl ari
as os id a o l i b bori ladi , idrok q i l i n a y o t g a n m u h i m t o m o n l a r i esa 
s o ‘z b i l a n i fodal anadi .
B o l a l a r b o g ' e h a s i n i n g e n g m u h i m vazifasi:
I) b o l a l a r d a k u z a t u v c h a n l i k qobiliyatini o ‘stirish;

---

2) a ma l i y taj ri bal ar ni ort t i ri sh;
3) n u t q k o ‘n i k m a l a r i n i hosi l qi li s h u c h u n o ' z h i s - t u y -
g ' u l a r i d a n f oyda l a ni shga o ‘rgatish.
Bo l al ar da k u z a t u v c h a n l i k qobiliyati u l a r n i t ev ar a k -a tr o f da g i
o l a m b il an t as hki li y t a r z d a t ani sht ir i sh y o ‘li b i l a n o'stiriladi. 
Bol al ar ni ng bilim doi rasi ni kengayti rish, n u t q i n i o ‘stirish va l ug‘at 
u s t i d a i s hl as hi d a t e v a r a k - a t r o f d a n f o y d a l a n i s h n i n g ikki usuli 
mavj ud:
1. B u y u m l a r n i o ' r g a n i l a d i g a n m a t e r i a l s i f a t i d a b ol al ar ga
y a q i n r o q d a n k o ‘r s at i s h. B u l a r g a t u r m u s h d a
i s h l a t i l a d i g a n
b u y u m l a r , i di sh-tovoqlar, k i y i m- k e c h a k, p o y ab z a l , o ' y in c h oq l ar ,
t a b i a t d a n gullar, n o vd al ar , m ev al ar , s ab z a v o t l a r , o byekt lar , uy 
hayvonl ar i va p a r r a n d a l a r , q u s h l a r , b al i ql ar v a b o s h q a l a r kiradi. 
B u n d a y kuzati sh bo l a l ar b o g ' c h a s i n i n g o ' z i d a o ‘t kaziladi.
2. Bolalarni o b ye k t g a yoki b u y u m g a y aq i n l a s h t i r i s h . Bularga 
b o g ' c h a n i n g o ' z i d a b e v o s i t a k u z a t i s h i m k o n i y a t i b o ‘l m a g a n
o by e k t l a r yoki b u y u m l a r (quril i shl ar, d o ‘k o n l a r , p o c h t a , paxta 
dal asi , t r a n s p o r t vositalari va b os hqa l ar ) kiradi.
M a k t a b g a c h a tarbi ya yo s hi da g i bol al ar ni t e v a r a k - a t r o f bilan 
t a n i s h t i r i s h e n g y a q i n j o y d a n , y a ’ni g u r u h x o n a l a r i ( u y q u
x o n a s i , y u v i n i s h x o n a s i v a h o k a z o l a r ) , u l a r d a g i b u y u m l a r ,
o ‘y i nc ho q l a r , tabi at b u r c h a g i , g u r u h m a y d o n c h a s i va h ok az ol ar
b il an t ani sh t i ri sh d an b o s h l a n a d i . B u n d a y k u z a t i s h l a r m a ' l u m bir 
m a q s a d n i , ya ' n i o ‘z g u r u h xonas i , un dagi j i h o z l a r va b uy u ml a r ,
b o g ' c h a binosi, u n da g i x o n a l a r n i n g , g u r u h m a y d o n c h a l a r i n i n g
j o y l a s h i s h i haqi d a g i , t e v a r a k - a t r o f d a g i b u y u m l a r , b o g ' c h a d a g i
x i z m a t c h i l a r n i n g m e h n a t i h a q i d a g i b o l a l a r n i n g b i l i m l a r i n i
a n i q l a s h va kengayti rish, Iug‘at i ni boyitish v a f a ol l asht ir i sh dan 
i boratdir. B o g ' c h a n i n g o ' z i d a , g u r u h x o n a s i d a t as hk i l et i l adi gan 
b u n d a y k uz a ti s h m a s h g ' u l o t l a r i Y. I. T i x c y e v a n i n g t a ' b i r i c h a
„ m a h a l l i y s a y o h a t “ d e b yuri t i ladi . B u n d a y k u z a t i s h , k o ' z d a n
k e c h i r i s h m a s h g ‘u l o t l a r i b o g ' c h a n i n g l i a n i m a g u r u h l a r i d a
o ' t k a z i l a d i . T a r b i y a c l i i k u z a t i s h m a s h g ' u l o t i n i o ' t k a z i s h g a
t a y y o r l a n a r e k a n , u t c v a r a k - a t r o f b i l a n v a i j t i m o i y h a y o t
hodi s al ari bilan t ani sh t ir ish b o ' y i c h a bi tt a m a s h g ' u l o t o ‘t kazi shga 
t a y y o r l a n a r ek a n, u n i a s h g ‘uIot u c h u n z a r u r b o ‘lgan m a ' l u m o t
h aj mi ni , s h u n i n g d e k , ku za ti s h j a r a y o n i d a b o l a l a r n i n g bilishlari 
va 
0
‘zlashtirishlari l ozi m boMgan s o ‘zlarni t a n l a y d i . M a s h g ' u l o t -
n i n g rejasini t u z i s h d a kuz a ti s h j a r a y o n i d a f o y d a l a n i l a d i g a n , b o ­
lalar u c h u n yangi va qi y i n b o l g a n s o ‘zl ar ni bel gi lab q o ‘yadi.

---

M a s a l a n : ki cl ii k g u r u h d a g u r u h x on a s i , y e c h i n i s h x o na s i va 
h o k a z o l a r b i l a n t a n i s h t ir i l g a n d a bol al arga