O. T. A L a V i y a, s h. Q. Q o d I r o V a. N. Q o d I r o V, s h. H. H a m r o q u L o V e. H. H a L i L o V

(fizik re fle k sla rg a )
t a ‘s ir e t ib ig in a q o lm a y , s k e le t m u s k u lla r in in g t o n u s i g a
( to n ik
reflek sla rg a )
ham t a ’sir etad i.
O rq a m iy a y u q o riro q d a n q irq ib q o ‘y ilg a n d a re tik u ly a r fo rm a tsiy a 
fa o lla sh tiru v c h i v a to rm o z lo v c h i ta ’sir k o 'r s a ta o lm a y d i, bu esa s p i­
n a l s h o k n in g v a k e y in r o q r o ‘y b e r a d ig a n g i p e r r e f le k s iy a n in g
sa b ab la rid a n biri b o 'ls a kerak.
D e s e r e b r a s i o n r i g i d l i k n i n g k e l ib c h i q i s h i d a r e t i k u l y a r
form atsiy an in g roli tajribada isbot etilgan. M iya o ‘zani uzunchoq m iya 
y uqorisidan qirqib q o 'y ilsa , b ulbar retikulyar form atsiyaning o rqa m iya 
m arkazlarini tom ozlovchi neyronlari faolligini susaytiradigan im pulslar 
kelm ay qoladi. A yni v aq td a V aroliy k o 'p rig in in g q o p q o g 'i soh asid ag i 
fao llash tiru v ch i n e y ro n la rg a v e stib u ly a r y ad ro lard an v a o rqa m iyadan 
afferent im pulslar k elaveradi. S hunday qilib, retik u ly ar form atsiyaning 
to rm o z lo v ch i v a fa o lla sh tiru v c h i im p u lsla ri o 'rta s id a g i m u v o z an a t 
b u z ilib , f a o lla s h tir u v c h i im p u ls la r o r tib k e ta d i. N a tija d a s k e le t 
m uskullarining, ayniqsa yozuvchi m uskullarning tonusi keskin darajada 
o sh ib q oladi. V aroliy k o 'p rig i q o p q o g 'i sohasidagi fao llash tiru v c h i 
retikulyar form atsiya b o ia k la ri yem irilganda deserebratsion rigidlik r o 'y
berm aydi.
O 'r ta m iy a n in g b a 'z i q ism lari sh ik a stla n g a n d a aso san b u k u v ch i 
m u sk u llar rigid lig i r o 'y beradi. O 'r ta m iyaning retik u ly ar fo rm atsiy asi 
o zg in a za ra rla n g a n d a faq at bir o y o q rig id lig i kelib c h iq ish i m um kin.
121

---

R e tik u ly a r fo rm a tsiy a m u sk u l to n u s ig a t a ’sir e tish m e x a n iz m i 
R .G ran it ish lari tufayli m a ’ lum b o ’lib, qoldi. O rq a m iy a n in g gam m a- 
m o to n e y ro n la ri fao llig i re tik u ly a r fo rm a tsiy a t a ’sirid a o ’zg a rish in i 
R .G ra n it k o ’rsatib berdi. G a m m a -m o to n e y ro n la r m uskul y o y la rin in g
p erife rik q ism la rid a g i m u sk u l to la la rin i in n e rv a tsiy a la y d i. U larn in g
sh u n d a y nom bilan a ta lg a n ig a sa b ab sh u k i, g a m m a -e ffe re n tla r d egan 
a k so n la ri А г tip d a g i in g ic h k a to la la r b o ’lib, q o ’z g ’a lish n i sk e le t 
m u sk u lla rin in g m o to r to la la rig a n isb a ta n se k in ro q o ’tk azad i.
Y u qorida a y tilg a n id e k , g a m m a -e ffe re n tla ri m u sk u l y o y la rid a g i 
m u sk u l to la la rin in g q isq a rish ig a sab ab b o ’lib, u larn i ta ra n g la y d i va 
m uskul yo y larin in g y adro x altasidagi resep to rlard an afferen t im pulslar 
kelishini shu tariqa kuchaytiradi. M uskul y oylaridan afferen t im pulslar 
o rqa m iy a g a d oim kirav erib , alfa -m o to n ey ro n la rn i q o ’z g ’atad i, bu esa 
m u sk u llar to n u sin in g sababi h iso b lan ad i. O rqa m iy an in g o rq a ildizlari 
q irq ib q o ’y ilg a n d a m u sk u l to n u sin in g y o ’q o lish i m u sk u l to n u sid a
a f f e r e n t im p u ls la r n in g a h a m iy a ti b o r lig in i k o ’rs a ta d i. M u sk u l 
y o y la rid a a ffe re n t im p u lsla r k elib tu rish in i esa o ’z n a v b a tid a gam m a- 
m o to n e y ro n la r id o ra etad i.
S h u n d a y q ilib , o rq a m iy a n e y ro n la ri b ila n s k e le t m u s k u lla ri 
o ’rta sid a m u ra k k a b o ’za ro m u n o sa b a tla r va q a y ta r a lo q a la r bor. Bu 
o ’z a ro m u n o sa b a tla rn i re tik u ly a r fo rm a tsiy a id o ra eta d i, u g am m a- 
m o to n e y ro n la rg a t a ’sir etib , m u sk u l y o y la rid a n k e lu v c h i a ffe re n t 
im p u lsla r o q im in i o ’z g a rtira d i v a shu bilan m u sk u lla r to n u sig a t a ’sir 
etad i.
M u sk u llar tonu sin i o ’rta m iy a q o p q o g ’i ik k ita re tik u lo -sp in a l y o ’l 
tez o ’tk a z u v c h i va sekin o ’tk a z u v c h i y o ’lla r o rq ali id o ra etad i. Ildam
h a ra k a tla rn i n a z o ra t q ilu v c h i im p u lsla r b irin c h i (te z o ’tk a z u v c h i) 
y o ’ld a n , s u s t to n ik q is q a ris h la rn i n a z o ra t q ilu v c h i im p u ls la r esa 
ik k in ch i (sk e le t o ’tk a z u v c h i) y o ’ldan o ’tadi.
R e tik u lo -sp in a l m e x a n iz m la rn i bosh m iy a k a tta y arim sh a rla ri 
p o ’s tlo g ’i va m iy a ch a d o im o n a z o ra t q ilib turadi.