I. H. Hamdamov, S. A. Abilova hozirgi zamon tabiiy fanlar konsepsiyasi

d ia le k tik a s ig a
o id f i k r l a r f a r a z in i q i l g u n g a q a d a r y o k i b ir s if a t 
k o 'rsn tk ich id an boshqasiga o ‘tish g a oid farazlar yuritganga q a d a r ta b ia t - 
shunoslikda, xususan, fizikada m ateriy an in g o ‘z - o ‘zid an tash k illan ish ja r a ­
yoni 
Indqiq 
qilin d i. K o ‘p tiz im la rd a “ B oshqariluvchi g u llar“ a n iq la n d i, 
u la r o rq a li ju d a k a m c h e g a ra d a g i o ‘z g a r is h la r y asab , m u a m m o n in g
yechim iga tegishli yu q o ri d arajaga o ‘tish m u m k in . Y angi tu z ilm a la r ti- 
zim ning tarm o q lan ish n u q tala rid a hosil b o 'lish i m u m k in , b u n d a b ir qarorga 
kelish 
va 
ta ra q q iy o t y o 'lin i ta n la sh m u h im a h am iy atg a ega, b u la rn in g
o ra lig 'id a
esa, 
tiz im n in g o 'z g a rish k o 'rsa tk ic h la ri sab ab -o q ib atli q o n u n i- 
y atlar vositasida b a y o n etiladi. T artib g a tu sh g a n tu z ilm a la r o ch iq tiz im ­
larda faqat te rm o d in a m ik a d a g i ja ra y o n la rd a so d ir b o 'lib q o lm asd an , a stro - 
fizikada, chiziqsiz o p tik a d a , k im y o d a, bio lo g iy ad a, ekologiyada, geo lo g i- 
yada h am yuz berad i. B u n d a inform atsiya ja ra y o n la rid a ishtirok e ta d i va 
entropiya b ilan kurashishda y o rd am beradi, hozirgi vaqtda sinergetik m o d el- 
lar k o 'rilm o q d a va u la r sotsial ja ra y o n la m i tu sh u n tirish d a foydalanilm oqda. 
Kezi k elg an d a sh u n arsan i qayd etish jo izk i, 1846-yilda ingliz fiziologi 
C harlis Skott S errin g to n (1 8 5 7 -1 9 5 2 ) q o 'llag a n “sin erg etik a” iborasi “ o ‘z- 
o 'z id a n tash k il to p u v ch i tiz im ” ilm iy a ta m a sifatida 1947-yil U .E sh b i ish- 
larid an keyin b io lo g iy ad an kirib keldi. Bu m isol tu s h u n c h a la r diffuziyasi 
ta b ia tsh u n o slik n in g birligiga guv o h b o 'la oladi.
B izlar q a y ta d a n a n tik v aqtlardagi kabi, tab iat h o d isalari tilin i b ilm as- 
d a n , bu h o d isala rn in g k o 'la n k a sid a tu rib P la to n g 'o r i d evorlariga tu sh a - 
yotgan s h u ’lalarga n igoh ta sh la m o q d a m iz . Y an a q a y ta d a n d u n y o n in g tu -
zilishiga m u ro ja a t qilib, u n i b esh qism li b u rc h a k d a y tu zilg an in i ta s a w u r
q ilib, u la rd a n to 'rtta s i jo n siz ta b ia t b o 'lib , b esh in c h isi u c h u n m axsus rol 
tay y o rlan g an lig in i e ’tir o f e ta m iz . B a ’zi odanalar o 'z la rin in g k in e tik en erg i- 
y a la rin i p o te n sia l e n erg iy a g a ayl a n ti ray o tg a n va sh u o rq a li yangi t u ­
s h u n c h a la r bo y lik larn i vujudga keltirib, h ay o tg a y an g ich a m a z m u n ki-
3 - 1 5
33

---

ritay o tg a n b o is a la r , b o sh q a la r — p o te n sia l en e rg iy a n i yoqib, u n i k in e tik
energiyaga ay lan tirib , in so n fao liy atin i y a sh ash u c h u n k u rash g a ay lan tirib
q o ‘y ish m o q d a. U la r sivilizatsiyaning k o ‘zga ta sh la n a d ig a n libosiga u ch ad i 
va z e b -z iy n a tn i yaxshi k o ‘ra d i, b u la rn in g a so sid a fa n n in g rivojlanishi 
yo tad i, lek in fan n in g ru h i, ta fa k k u r uslubi va m a s ’uliyat hissi, za m o n a v iy
fan ta ra q q iy o ti d araja sid a h a y o t k ech irish g a, o ‘y lashga va ish yuritishga 
intilish x a tti-h a ra k a tla ri u la r u c h u n b eg o n ad ir.
F a n in so n iy a tn in g h a y o tin i va a lo h id a o lin g an o d a m n in g h a y o tin i tu b -
d a n o ‘zg artird i, in so n u c h u n o 'z h a y o tin i yaxshilash yoki u n i y o ‘q o tish
u c h u n z a ru r b o 'lg a n q u ro l b erd i. F a n n in g y an g id an -yangi m ah su lo tlari va 
tex n o lo g iy a larin i o ‘zlash tirish to b o ra k u c h a y m o q d a , h a r b ir shaxs o 'z in in g
v a b ir-ik k i av lo d n in g u m ri d a v rid a qiyosiy ta rz d a o ‘zg arish larn i his qilish 
im k o n iy a tig a ega. M a s h h u r filo so f K. P o p le r (L o n d o n iq tiso d m ak tab i): 
“ H a m m a n a z a riy a la r v a q tin c h a k u c h g a ega, u la rn in g t o ‘g ‘riligi h e c h
q a c h o n isb o tlan m ay d i, faq at u la rn in g n o to 'g 'rilig in i isbotlash m u m k in ” ,
- d e g a n edi. S h u n in g u c h u n k o ‘p o lim la r o ‘z h a m k a sb la rin i u m u m iy
q o n u n iy a td a n m u sta sn o ay rim larin i h a q iq a tg a y aq in la sh ish i m u m k in lig in i 
ta n oladilar. M assach u set te x n o lo g ik in stitu tin in g p ro fesso ri T .K u n “ Ilm iy 
in q ilo b tu z ilm a s i” k ito b in in g m uallifi: « F an subyektiv n arsa, u h a q iq a tn i 
izlash em as, balki siyosiy ja ra y o n d a n ib o ra td ir» ,- d eb t a ’lim beradi.
Bu n arsa ta d q iq o tla rn i riv o jla n tirish d a k o ‘p q iy in c h ilik la rn i keltirib
c h iq a ra d i, ch u n k i b u ja ra y o n ja m iy a tn in g saxiyligiga b o g ‘liq, u y ild an
yilga q im m a tla sh ib b o rm o q d a . S h u n d a y tu s h u n c h a la r p ay d o b o ‘lm o q d ak i, 
ja m iy a tg a n im a m u h im : “ yangi te z la tu v c h ila r (u sk o rite l) va fizik ad an
k ito b la r c h o p e tish m i yoki k o ‘pro q m a h su lo t ishlab c h iq arib tu rm u sh n i 
y ax sh ilash m i?”
F ilo so flar fa n d a h a m m a n a rsa n in g h aq iq at b o 'lis h i h a q iq a td a n a n c h a
u z o q , s h u n in g u c h u n u n g a n i s b a t a n ^ e p t i t s i z m ( i s h o n c h s i z l i k )
k u c h a y m o q d a , q ariyb u n in g ta b ia tn i o 'rg a n ish g a x izm at qilishiga sh u b h a
tu g 'ilm o q d a . K alifo rn iy a universiteti biologi G .S te n t o 'z in in g “ O ltin asr 
b o 'sa g 'a sid a : p ro g ressn in g oxiridagi m u lo h a z a la r” asarid a: “ F an va u n in g
q o 's h im c h a m a h su lo ti te x n o lo g iy a p ro g ressin i e k sp o n e n sia l rivojlanish 
m a ro m in i t a ’m in la sh d araja sid a y u tu q la rg a erishganligi u c h u n talo fa tg a
m a h k u m e tilm o q d a ” , -d e b yozgan edi. O d a m n in g o 'z la sh tirish q o b iliy a t- 
larin in g ch eg aralan g an lig i va b o y lik larn in g ch ek lan g an lig in i hisobga olib 
keyingi k a sh fiy o tlar u n c h a ah a m iy a tli b o 'lm aslig i haq id ag i xulosaga k e la ­
di. B u n d a h u k u m a tn in g ta b ia tn i c h u q u rro q tu sh u n ish va uni b o sh q arish
(olijanob m usiqa yozish va chiroyli rasm lar chizish)ga qiziqishi susaya boradi. 
O d a m d a zavqlanish va ’’real d u n y o d a n qochish “ hissiyotlari kuchaya b o ra ­
di, u v ertual reallikka (b o rliq q a ) q arab in tila d i-y u , g arvardlik biologiya
34

---

professori o 'z in in g “ S o tsio b io lo g iy a” asa rid a (1975) o ‘z in i- o ‘zi bilib oli- 
shi kam y u p a tad i va k ito b in i fransuz ekzestintsialisti A lb ert K am y u iborasi 
bilan tugatadi: “ ...k o in o td a o d a m xom xayol va y o ru g ‘likdan m ah ru m b o 'lsa , 
o ‘zini begona, yot m avjudotday his qiladi. U n in g begonalashishining chorasi 
y o ‘q, c h u n k i u y o ‘q o tilg a n uy yoki yangi tu ra ijo y t o ‘g ‘risidagi x o tira d a n
m a h ru m b o 'la d i” . B oshqa to m o n d a n b a ’zi o lim la r, m asalan , X o k in g -
fizikaning y a g o n a nazariy asi g 'ay ritab iiy h a q iq a t sifatida n a m o y o n b o 'lib , 
“ ilo h iy n iy a t” ni tu s h u n ib yetish g a y o rd a m b erad i. K o ‘p o lim la r x u ddi shu 
xildagi n a z a riy a lar u stid a ish olib b o rish m o q d a , S u p e rto r (su p e rstru n a ) 
nazariyasining m utaxassisi p ristonlik D. G ro ss paydo b o 'lg a n b a rc h a savol- 
larga n azariya jav o b b erish g a q o d ir, deb hisoblaydi. N o b e l m u k o fo ti la u re - 
ati S .V aynberg a n c h a v a z m in p o zitsiy an i egallab, h a r q a n d a y shakl j i ­
h a tid a n “ so 'n g g i n a z a riy a " eng oxirgi b ilim g a olib k elm ay d i, d eb uq tirad i. 
F a n to m o n id a n k o 'p o 'r g a n is h u c h u n e rish ib b o 'lm a y d ig a n h o d isa la r 
o 'rg a n ila d ig a n b o 'lib k e la d i, yangi q o n u n la r u m u m iy ta m o y illa rd a n nafis 
h o ld a ajralib q o lm ay d i. K o in o tn in g k engayishini isbotlagan m ik ro to 'lq in li 
n u rla n ish n in g k a s h f q ilin ish i, b o rliq n in g b irin c h i m ik ro sek u n d id a u n in g
ek sp o n en sial shishishi in fly atsio n m o d e lin in g ta k lif qilinishi k o in o tn in g
zam o n a v iy tu z ilm a sin i va istiq b o lin i tu sh u n tirib beradi. Bu h odisa X X a s r­
n in g so 'n g g i ch o ra g id a a jab la n tira d ig an h o d isa h iso b lan ad i. L ekin n a z a - 
riy ad a “ yashirin m assa" yoki “ m a v h u m " m o d d a m u a m m o si p a y d o b o 'ld i, 
u k o in o td a d o m in a n ta b o 'lib qoldi. B iologiyada D N K ga asoslanib D arv in - 
n in g evolyutsiya g'o y asin i irsiy konsepsiyaga b o g 'lo v ch i nazariya m ayd o n g a 
keldi, u evolyutsion biologiya m u am m o sin i tu sh u n tirib berdi. H ozirgi k unda 
fan d a eh tim o l eng asosiy m u a m m o la rd a n biri m iy an in g funksiyasi bilan 
b o g 'liq , u n ing id ro k qilish, x o tira, hissiyot va o n g o in g o 'z i kabi m u a m - 
m olardir. D N K tuzilm asini birinchi ochganlardan biri F. K rik tu tq ich berm as 
n e rv fe n o m e n la rin in g fizik m ex an izm lari b ir k u n b o 'lm a s a b ir k u n a lb at- 
ta a n iq la n a d i, d eb hisoblaydi.
E stetik tu y g 'u ta d q iq o tla rid a o 't a m u h im d a lilla r o lin d i. G o 'z a llik n i his 
qilish ta s a w u rd a o 'rta m iy o n a etalo n li fik rlarn in g p ay d o b o 'lish i tufayli 
e m a s , b a lk i b u e ta lo n d a n c h e tla n u v c h i h is s iy o tla r evaziga sy u rp riz , 
q u v o n ch li ta s o d if tufayli yuzaga keladi.
M agnit rezonansi uslubi y o rd am id a aniqlanganki, 7 yoshdan sh u g 'u llan a 
b o sh lag a n p ro fessio n al m u siq a sh u n o sla rn in g 3 n a fa rid a m iya q ad o q li q is­
m ini oldi 30 n a fa r m usiqa bilan sh u g 'u llan m a y d ig a n la rn ik ig a n isb a ta n
a n c h a yiriklashgan, ch u n k i bu narsa yarim sharlar va asim m etrik se n so m o to r 
qism n erv larin in g m iq d o rin i oshishi ftvaziga b o 'lib o 'ta d i. F a n d a g o 'z a llik
u c h ta h o la tn in g yig'ilishi s h a ro itid a yuz b erad i: m a ’lu m b ir to 'g 'r i q aro rg a 
k elin g an d a , bu sifatn in g estetik boylikka aloqasi y o 'q u n in g tasodifiyligida
35

---

va u m u m iy tam o y il b o 'y ic h a u n in g tejam lilig id a, b u n arsalar o 'rg an ilad ig an
h o d isa n in g m u rakkabligini y en g ib o ‘tish im k o n in i b erad i. G e v z e n b e re
fikricha. a n iq tab ia tsh u n o slik d ag i g o ‘zallik s h u ’lalari o ‘z a ro alo q alarn in g
m u k a m m a l tu sh u n ib y e tilg u n ig a ch a bilib o lish im k o n in i y a ra ta d i, d e m a k
u sam arali ta rz d a t o ‘liq isb o tla n g a n ic h a b u ja ra y o n b o ‘lib o ‘tadi.
B o sh q a ch a qilib a y tg an d a , m a n tiq iy m a sa la la rn in g y ech im in i to p ish d a
m an tiq siz k o m p o n e n t — g o ‘zallik kreteriysi m u h im rol o 'y n a y d i. O d a td a
bu sezgi obrazli bo sq ich n i b o sh m iy a y a rim sh a rla rin in g o ‘ng to m o n i bilan 
b o g ‘laydilar. P o z itro n -e le k tro n to m o g rafiy a m a ’lu m o tlari o ‘ng p e sh o n a qis- 
m in in g m a k sim a l faolligi s h a x m a t m a s a la la rin i y e c h is h d a n a m o y o n
b o ‘lishini k o ‘rsatadi. R ossiya F a n la r A k ad em iy asin in g oliy nerv faoliyati 
va n eyrofiziologiya in stitu tin in g d ire k to ri P avel S im o n o v o g o h la n tira d ik i, 
bu ish lar fan la ra ro b o g 'la n is h la r aso sid a o 'tk a z ilg a n ta d q iq o tla r n atija - 
sidir, d e m a k u n i d e litan tlik ru h id a q ilin g an ish d eb ta lq in qilish o 'rin siz d ir. 
G eo lo g ik tarix o 'rg a ta d ik i, «ongli h ay o t u zo q m u d d a tli tu n d a y o ru g 'lik n in g
s h u ’lasi, xolos. L ekin bu s h u ’la h a m m a narsadir» (A .P u a n k a re ). G e o lo g ik
ja ra y o n la r o d a m z o d p a y d o b o 'lg u n g a q a d a r h a m b o 'lib o 'tg a n , u la r 
o d am zo d b o 'lm a y qolganda h a m davom etaveradi. G eologik m asshtab n u q - 
tayi n azaridan hayot faqat bir lahza, xolos. Lekin o d am n in g nuqtayi nazarida 
o n g n in g rivojlanishi, biologik b o sh la n ish id a n o n g n in g u lu g ia n is h i — bu 
d a rh a q iq a t, h a m m a n arsad ir... (R F A Y e r fizikasi in stitu tin in g d ire k to ri, 
ak ad em ik V .Straxov.)
B izning asrim izd a fan va te x n ik a n in g g u rk irab rivojlanishiga q a ram ay , 
sh u n d a y tu s h u n c h a p ay d o b o ‘lm o q d a k i,^ k o in o t cheksiz sirli va chek siz 
o 'rg a n is h n i talab qiladi, c h u n k i h a r q a n d a y m asalan in g y ech im in i to p ish
yangi m asalalarn i paydo qiladi. D j.U ile r ta ’biriga k o 'ra , biz b ilim lar o ro lid a 
y a sh a m o q d a m iz , u n in g atro fin i sirli-asro rli d engiz o 'ra b olgan. B izning 
orolim iz o 'z chegarasini kengaytirgan sari uni o 'ra b tu rg an sir-asrorli chegara 
h a m k engayib b o rm o q d a .
Iq tiso d iy o td a m a te m a tik m o d e lg a qiziqish Ik k in ch i ja h o n u ru sh id an
keyin k u ch ay ad i. M a te m a tik a faqat n azariy an i b ay o n qilish u c h u n x izm at 
q ilm ay, balki u o rq ali tegishli in fo rm atsiy an i “ kovlab to p ib o lish ” h a m
m u m k in b o 'la d i. K e n n e t D j. E rro u 1972-yil iqtisodiy m u v o z a n a tn in g
m a te m a tik b a y o n in i u z o h la b b erg an i u c h u n N obel m u k o fo tin i oldi. U o 'z
ta d q iq o tla rin i to v u sh d a n te z u ch a d ig a n aviatsiya lo y ih asin in g “ c h iq im -k i- 
rim ” ta h lilin i o d d iy lash tirish d an bosh lag an edi. “ Sovuq u ru sh ” tu g a g a n d a n
keyin fiz ik larn in g b ank va b ro k e r k o m p an iy alarig a o m m av iy m igratsiyasi 
q ayd q ilin d i. Bu y erd a u la r fiziklarga xos h a q iq a tg a c h a kovlab b erish n ig in a 
am alg a o sh irm a sd a n , balki real d u n y o n in g m u a m m o la rin i a n iq t a ’riflash, 
m iq d o riy n isb a tla rv a te n g la m a la r vositasida ifodalashda m u h im xizm atlarni
36

---

am alg a oshirdilar. B u n d a u la r m a te m a tik la rd a n farqli o ‘la ro q , real d u n y o
m o d ellaridagi m u tan o sib lik n i an iq lash g a h a m in tild ilar. 1997-yil “ Fiziks 
to d e y ” ju rn a lid a e ’lo n q ilin g an “ F iz ik la r b iija d a yengib c h iq m o q d a la r” 
d eb n o m la n g a n m a q o la d a u la r fizik lam in g b o zo rd a g i vaziyatni a n iq va 
tez b ah o lash , m u a m m o la rin i an iq lash va xavf- x a ta r b o 'y ic h a b oshqarish 
y o ‘llarini qidirib to p ish n i uddalasjilariga o id asosli statistik m a ’lu m o tla r 
keltirilgan. Bu y o ‘n a lish d a g | ish lar fiziklarning b o sh q a m utax assislard an
b u so h a d a ilgarilab k e tg a n lik la rin i k o ‘rsatdi. B u n a rsa u n iv e rsite tla rd a
o ‘tk azilg an tajrib a la rd a h a m isb o tla n g an b o 'lib , fiziklar tay y o rlash d a o rt- 
tirilg an tajrib alarn i h a m ideologiyani va u slu b larn i, m o liy a-iq tiso d iy so h a 
fan larin i o 'q itis h g a h a m q o 'lla s h y o 'lla ri qid irilm o q d a.
Y aqin v aq tlard a olib b o rilg an xaotik va m u rak k ab h o d isa la r b o 'y ic h a
ta d q iq o tla r fo n tan kabi oqib y o tad ig an v o d o p ro v o d k ran larid an to rtib q im - 
m a t q o g 'o z la r bozo rid ag i q ay n ag a n e h tiro sla rg a c h a rejali red u k sio n izm g a 
qarshi p o rtlash n i yuzaga keltirdi. Bu narsa o 'z n av b atid a tara q q iy o tn in g
m u k a m m a lash u v in i b a sh o ra t qilishning asosini tashkil qiladi. M urakkablik 
m ark azin in g bioxim igi S a n ta fe S .K a u fm a n ay tg an id ek , K varkdan to rtib
o d a m jam iy a tig a c h a — m u rak k ab ja ra y o n la rn i o 'rg a n a b o rish d a b u tu n n in g
qism in i xossasiga q a ra b b a sh o ra t qilib b o 'lm a y d ig a n xossalar an iq lan ib
qo lad i. Bu xil ta d q iq o tla r “d u n y o o b y ek tlarin in g o 'z a ro t a ’sirlanishiga te~ 
gishli obyekt va q o n u n la rg a b o 'lu v c h i oxirgi yilning o 'z i y o 'q ”ligini is- 
botlaydi.
Buyuk fizik F .D a y so n n in g qayd q ilish ich a, 3 0 -yillardayoq m a te m a tik
K .G ed el: “ M a te m a tik a o 'rta g a tash lag an h a m m a m asalalarga, k o 'p d a n - 
k o 'p so'nggi ak sio m alarg a h am ja v o b b e ra olm asligini e ’tiro f etg a n e d i” ,- 
d eb yozadi. S h u n in g u c h u n ta b ia td a b iro r n arsa o 'z in in g kulm inatsiyasiga 
erish a d i deb e ’tir o f etish n o d o n lik d ir. M u m k in , ta b ia t q o n u n la rin in g oxiri 
b o rd ir, lekin b u n d a fa n n in g chegarasi b o 'lm a y d i. V ilchek o 'z in in g h a m - 
kasbi shaxm at tax tasid a bizni piyoda y u rish im izn in g qayd qilinganini aytib, 
u m asala o 'y in q o n u n la rin i p ay q a m o q lik n in g lozim ligida d eb hisoblaydi. 
U n d a biz p iy o d a la rd a n o 'y in c h ila rg a ay lan ish im iz va bu ja ra y o n b o sh - 
lan ib ketdi: g en m u h an d islig i, s u n ’iy in te lle k t tiz im i va b o sh q a tex n o lo g ik
jaray o n lar o'y in ch ig a aylanishim iz yo'lidagi dastlabki qadam larim izdir. Agar 
sh ax m a t aslida o 'y in n in g cheksiz variantlariga ega b o 'ls a , tab iat q o n u n la ri 
h a m xuddi sh u n d ay d ir. S h u n in g u c h u n fan m an g u d ir.
37

---