O‘zbekiston respublikasi oliy va o‘rta maxsus ta’lim vazirligi o‘rta maxsus, kasb-hunar ta’limi markazi a. G. G‘aniyev, A. K. Avliyoqulov

Yumshîq tàshkil etuvchilar.
Qo‘rg‘îshindà kuchli yutilàdigàn
nurlàr ikkilàmchi kîsmik nurlàrning yumshîq tàshkil etuvchisi
bo‘làdi. Ulàr quyidàgichà vujudgà kålàdi. Êîsmik nurlàr tàrkibidàgi
E
> 
2
m
e
c
2
enårgiyali 
g
- kvàntlàr àtîm yadrîsining màydînidà
tîrmîzlànàdi và elåktrîn-pîzitrîn
juftligigà àylànàdi. Hîsil bo‘lgàn
elåktrîn và pîzitrînlàr hàm, o‘z nàv-
bàtidà, tîrmîzlànib, 
g
- kvàntni vu-
judgà kåltiràdi. Enårgiyasi 2
m
å
c
2
dàn
kàttà bo‘lgàn bu 
g
- kvàntlàr hàm, o‘z
nàvbàtidà, yangi elåktrîn-pîzitrîn
juftligigà àylànàdi. Bu jàràyon vujudgà
kålàdigàn 
g
- kvàntning enårgiyasi
2
m
å
c
2
dàn kichik bo‘lgunichà dàvîm
etàdi. Ungà 
elåktrîn-pîzitrîn-fîtîn
jàlàsi 
dåyilàdi (64- ràsm). Gàrchi
jàlàni vujudgà kåltiràdigàn birlàmchi
g
g
g
g
g
g
g
e
-
e
+
e
-
e
+
e
-
e
+
64- rasm.
www.ziyouz.com kutubxonasi

---

149
zàrràlàr kàttà enårgiyagà egà bo‘lsà-dà, jàlà zàrràlàri «yumshîq»
bo‘lib, unchà qàlin bo‘lmàgàn mîddàdàn hàm o‘tîlmàydi. Shundày
qilib, ikkilàmchi kîsmik nurlàrning yumshîq tàshkil etuvchilàri
elåktrîn, pîzitrîn và 
g
- kvàntlàrdàn ibîràt bo‘làdi.
Qàttiq tàshkil etuvchilar.
Ular qo‘rg‘îshingà kàttà singish qîbi-
liyatigà egà. 1938- yildà Ê.Àndårsîn và S.Niddårmåyår qàttiq
tàshkil etuvchilarning màssàlàri 207
m
å
và yashàsh dàvrlàri 2,2 · 10
-
6
s
bo‘lgàn, musbàt và mànfiy zàryadlàngàn zàrràlàr îqimidàn ibîràt
ekànligini àniqlàshdi. Bu zàrràlàrga 
myuînlàr
(
m
+
, 
m
-
) dåb nîm
berishdi. 1947- yildà S.Pàuell birlàmchi kîsmik nurlàrning àtîm
yadrîlàri bilàn to‘qnàshuvlàri nàtijàsidà 273
m
å
màssàli, îldin
nîmà’lum bo‘lgàn zàryadlàngàn zàrràlàr pàydî bo‘lishini àniqlàdi.
Bu zàrràlàr 
p
- måzînlàr (
p
+
, 
p
-
) yoki 
piînlàr
dåb nîmlàndi.
Ulàrning erkin holatdàgi yashàsh dàvrlàri 2,55 · 10
-
8
s. 1950- yildà
màssàsi 264,2
m
å
gà tång và yashàsh dàvri 1,8 · 10
-
16
s dàn kichik
bo‘lgàn nåytràl 
p
- måzîn kàshf qilindi. Piînlàr nuklînlàr bilàn
jàdàl tà’sirlàshàdigàn zàrràlàr hisîblànàdi.
Umumàn îlgàndà, bu zàrràlàrning màvjudligini yadrî kuch-
làrining tàbiàtini tushuntirgàn Õ.Yukàvà bàshîràt qilgàn edi.
Yuqîridà àytilgànidåk, ulàr judà kichik yashàsh dàvrigà egà bo‘lib,
quyidàgi sõåmà bo‘yichà pàrchàlànàdi:
p
+
® m
+
+ n
,
p
-
® m
-
+ n
và kîsmik nurlàrning qàttiq tàshkil etuvchilarining zàrràlàrini hosil
qiladi. Piînlàrdàn fàrqli ràvishdà, myuînlàr yadrî tà’sirlàshuvlàridà
ishtirîk etmàydi và o‘z enårgiyasini iînlàshtirishgà sàrflàydi.